Bloc de receptes i cuina

, / 185 0

Amanida russa amb ventresca de tonyina

La més popular de les amanides, altrament dita Olivier. Creada per un cuiner belga d'origen francès, que es va fer famós a Moscou gràcies a aquesta amanida. El més important, el producte que utilitzem!
SHARE

Anem a dignificar l’amanida més popular estiuenca, que durant anys s’ha maltractat utilitzant productes congelats, no sempre de qualitat. Prepararem l’amanida russa a la nostra manera, amb producte fresc, respectant els punts de cocció, amb una maionesa espectacular i fent-la atractiva per tota la família.

Amanida russa

Atenció perquè aquest post té premi, si arribeu al final! 🙂

Una mica d’història…

Anem al tema, l’amanida russa, és realment russa? Doncs sí i no. Ronda la teoria que va ser creada per un cuiner belga d’origen francès, que es va fer famós a Moscou gràcies a aquesta amanida, que també rep el nom de “salat olivye“, en honor al xef.

En el restaurant Hermitage, Olivier servia la millor cuina francesa a clients de classe alta. Va tenir molt d’èxit amb la proposta gastronòmica que va dissenyar, basada en l’alta gastronomia francesa. Però, si algun plat va destacar més que d’altres va ser la seva amanida.

Ara bé, l’amanida Olivier poc tenia a veure amb l’actual amanida russa tal i com la coneixem. La seva era una amanida de luxe, recarregada i ostentosa a base de perdiu, pollastre, salmó, caviar… a part de les patates cuites, els cogombrets i les olives tradicionals.

L’amanida va triomfar més que la coca-cola i va creuar fronteres, però mai ningú va aconseguir replicar exactament la recepta de la seva salsa, que el xef feia d’amagat al restaurant.

Ingredients de l'ensalada russa, Sant Sebastià, anys 50. CUINA GRÀFICA Waly / BISCAYENNE
Ingredients de l’amanida russa, San Sebastián, anys 50. CUINA GRÀFICA Waly / BISCAYENNE

Tot i així, realment aquest és l’origen de la recepta? Doncs tampoc. Si retrocedim en el temps i repassem la gastronomia europea, com l’italiana o la francesa, ja trobem amanides fetes amb hortalisses i verdures cuites, amalgamades amb maionesa. Us sona?

Diguem que d’una proposta simple, Oliver en va fer una versió luxosa, adaptada de la cuina francesa que ell dominava, amb ingredients de primera i condimentada amb una salsa que només ell sabia, i no va compartir.

Passats uns anys la recepta es va popularitzar al mateix temps que es va adaptar al context “abaratint-la”. Va deixar de ser un plat luxós per passar a ser un plat simple i econòmic a base de patates, pastanagues, pèsols, pernil o pollastre tot ben amanit amb maionesa.

Amanida russa amb ventresca de tonyina

Inspirada en la tradicional a casa l’hem adaptat amb els ingredients que ens agraden a tots. El secret de l’èxit, i el que la fa diferent, és la maionesa casolana que fem amb mostassa antiga i amb l’oli de la ventresca de tonyina, que la fa gustosa i un punt picant.

Ingredients amanida rusa

Ingredients

  • 2 patates mitjanes
  • 2 pastanagues
  • 2 pebrots del Piquillo
  • 1 llauna de ventresca de tonyina Campos
  • 3 ous
  • oli d’oliva suau
  • mostassa antiga
  • 2 piparres
  • Sal
  • Vinagre

Elaboració

  1. Pelem les pastanagues i netegem les patates.
  2. Posem a bullir les patates amb pell i les pastanagues pelades senceres en abundant aigua amb sal. Courem la pastanaga al dente i esperem a que es cogui bé la patata.
  3. En un cassó posem els ous amb sal i un raig de vinagre. En quan arrenqui el bull comptarem 7 minuts i ja tindrem a punt els ous durs. Els retirem del foc i refredem.
  4. Preparem la maionesa amb un ou, una cullerada de mostassa i el suc de la conserva de ventresca de tonyina. Mentre anem batent, afegim oli d’oliva suau, mica en mica, fins que la maionesa agafi cos.
  5. Un cop cuita la patata i la pastanaga les deixem refredar. Un cop fredes les tallem a dauets petits i reservem.
  6. Tallem els pebrots del Piquillo a dauets petits i reservem.
  7. Pelem els ous durs, ja freds, i els tallem a dauets petits.
  8. En una safata barregem la patata, la pastanaga, el ou dur, els pebrots del Piquillo i els barregem amb compte amb la maionesa de mostassa, fins aconseguir la proporció justa que ens hi agradi.
  9. Servim en una safata i decorem amb unes rodanxes de piparres, unes tires de pebrot del piquillo i coronem amb la ventresca de tonyina.
  10. Servim-ho fred acompanyat de bastonets de pa.

La ventresca és la part més sucosa i saborosa de la tonyina i també acostuma a ser la més apreciada. Val la pena comprar-ne una de qualitat que ens aporti tot el gust i alhora ens converteix l’amanida en un plat complet i equilibrat, amb un alt valor en proteïnes i baix contingut en greixos.

Nosaltres hem utilizat la de Campos, que ens dóna tota la confiança d’una marca de referència en la indústria conservera, amb una llarga trajectòria familiar.

Tenen una gran varietat de conserves que us encantaran! Aquest post ve amb regal! Voleu 5€ de descompte? Feu una ullada a la seva web i aprofiteu el codi de descompte que han preparat pels seguidors de Cuinetes! Codi de descompte de 5 €: CAMPOSXCUINETES.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

PASSWORD RESET

LOG IN