Mandonguilles amb sípia i trompetes de la mort

En moltes ocasions us he explicat que el bloc m’ha portat moltes satisfaccions. Al marge d’aprendre moltíssim sobre gastronomia he conegut a grans persones, algunes d’elles ja bons amics. Les dues últimes amistats fetes en una relació intensa i intensiva forjada bàsicament a través de les xarxes socials i els blocs respectius, han estat una grata sorpresa. Són d’aquelles relacions que es fan grans tant ràpid que et fa por que es desinflin igual de ràpid… esperem que no sigui així! 😉 Amb ells he rigut com feia temps que no reia amb uns amics i són partícips del meu dia a dia. També haig de dir que m’he amoïnat en els dies “xoff” que tots tenim i que em fan patir quan algun d’ells està amoïnat. I com en totes les relacions de vegades també em fan empipar (un més que l’altra… xD) però com que me’ls estimo, tal i com em ve l’empipada se’n va! Vaja que som un trio com qualsevol altre! Però per mi són els millors!!!

El fet és que amb aquest parell les ganes de conèixer-nos més ens han portat a, de tant en tant, quedar i dinar plegats. Vem començar per anar a descobrir restaurants, intentar coincidir en alguns tallers de cuina, i els últims han estat un dinar a casa la Sandrix (on ens va preparar un arròs de ceps i gambes de Palamós espectacular!!!) i un intent de pícnic urbà on cadascú portava un dels plats, que va ser avortat per convertir-se en pícnic indoor de nou a casa la Sandra i el Xavi, degut a la pluja.

En aquest vem preparar els següents plats (fotos de la Sandra!):

La Sandra ens va preparar les millor braves de Barcelona! Sí, ho heu llegit bé, les millors! Ni “las bravas de Tomás”, ni les del Bohèmic, ni… res! Les de la Bordeta són sens dubte les braves més bones que he tastat mai! Ja ho sé… ets una privilegiada, com ho podem fer perquè també ens en preparin? Colla d’enxufats!!! Això això… feu dentetes bandarres! Sé que pensareu tot això, no sé si mai us en prepararan però sí que us les podeu fer vosaltres mateixos perquè la recepta la tenen al bloc! I també podreu trobar la recepta del paté de bolets que està de vici!!!

Amb les croquetes de pollastre del Jordi passa el mateix! Unes croquetes gustosíssimes, amb molta xixa (res de farcits de beixamel regalimant on costa trobar el tall) i un doble arrebossat que els hi dóna un toc cruixent espectacular! També ens va portar un arròs amb cansalada i carxofes amb un toc fumat de la cocció en llenya i unes faves a la catalana amb botifarra Terregada boníssimes! En els enllaços trobareu les receptes! 😉

I jo vaig preparar unes mandonguilles amb sípia tradicionals però afegint unes trompetes de la mort que em va suggerir la Su (que és la meva coaching gastronòmica particular via what’s up! xD). Aquí us poso la recepta! 🙂

Ingredients:

Per a fer les mandonguilles:

• 400 g de carn picada de vedella
• 400 g de carn picada de porc
• 1 ou
• 1 llesca de pa de motlle remullada en llet
• sal, pebre, all i julivert picat

En un bol barregem tots els ingredients fins que quedin ben pastats. Després fem boletes uniformes i les reservem.

Per elaborar la recepta (per a 4 persones):

• 16 mandonguilles (les que hem fet abans)
• 2 sípies mitjanes brutes
• 200 g de trompetes de la mort (en el meu cas seques)
• 3 tomàquets madurs
• 1 o 2 cebes tendres
• 1 gra d’all
• 1 copa de conyac
• 1 got d’aigua mineral (uns 300 ml)
• oli d’oliva
• sal
• pebre
• farina

• Pa sec
• 1 gra d’all
• ametlles, avellanes i pinyons
• julivert

1. Comprem les sípies brutes i demanem a la peixateria que ens les netegin però que ens reservin “la salsa”.
2. Posem a hidratar les trompetes de la mort prèviament esbaldides en un bol amb aigua mineral tèbia. Les tindrem almenys una horeta i en reservarem l’aigua.
3. Piquem la ceba tendra i l’all.
4. Tallem les sípies ja netes a daus regulars i n’escaldem els trossos en un caçó amb aigua salada bullint durant 10 segons i la retirem. Això ens permetrà que la sípia deixi anar l’aigua i durant la cocció en la cassola no en deixarà anar (també ens quedarà més tendre). Si teniu molta pressa obvieu aquest pas! 😉
5. Ratllem els tomàquets.
6. Enfarinem les mandonguilles, les fregim i les reservem.
7. En una cassola baixa, amb un raig d’oli calent, enrossim la ceba i l’all.
8. Quan comenci a agafar color afegim els dauets de sípia.
9. Afegim les trompetes de la mort ja hidratades i ben escorregudes. En reservem l’aigua on les hem tingut.
10. Passats uns minuts, hi afegim el tomàquet.
11. Coem el sofregit fins que quedi caramel·litzat.
12. Afegim les mandonguilles i la copeta de conyac. Ho reduirem fins que s’evapori l’alcohol.
13. Dissolem les bosses de “la salsa” de les sípies en l’aigua on hem tingut les trompetes de la mort hidratant-se. Ho colem i ho aboquem a la cassola.
14. Ho coem tot plegat durant uns 20 minuts a foc mitjà.
15. Als últims minuts de cocció hi afegirem la picada deixatada amb una mica d’aigua o suc de cocció. Ho deixem coure un parell de minuts més i llest!

Com tots els guisats són més bons d’un dia per l’altre (però en aquest cas ho vaig preparar el mateix dia…).

Conclusions:

• Quan hem de cuinar per nosaltres ens posem nerviosos com si d’un examen es tractés. Ens posem una pressió a sobre de cuidao!
• Som d’un autoexigent exagerat!
• Hem cantat les excel·lències de tots els plats menys dels propis que sempre sempre sempre els hi hem trobat algun matís millorable (hagués quedat més bo d’un dia a l’altre, les he cuinat amb massa presses, … ).
• Som tres però cuinem per cinquanta! Generosos de mena!
• Ens agrada el bon menjar i el bon beure com a bons frikicuiners!

Aquest parell han estat una gran troballa! I espero i desitjo que durant molts anys siguin companys de batalletes culinàries! 🙂 Per cert… la propera trobada promet! Macrocalçotada a Cantoni amb les 3 famílies d’aquest trio de cuinerets! Us ho explicarem! 😉