Albergínies a la parmesana (Parmigiana di melanzane)

Aprofitant les albergínies i el tomàquet triturat ecològic que tenia de la cistella de La Tavella vaig aprofitar per fer una recepta que li encanta al Miquel (el meu marit) que és un apassionat de les albergínies! La Parmigiana di melanzane! Mai l’havíem preparat a casa, sempre l’havíem menjat a restaurants i què millor que aprofitar l’avinentesa per preparar-la amb unes albergínies ecològiques de primera!

La parmigiana di melanzane (o albergímies a la parmesana) és una recepta de la cuina tradicional italiana que diverses regions se l’apropien com a seva. Com amb la majoria de receptes tradicionals té algunes variants però avui us faré la que ens proposa La Pasta pels Catalans, un xic adaptada.

L’albergínia la podríem preparar fregida (com farem), a la planxa o a la brasa. Ens variarà el gust i sobretot el nivell calòric però totes les opcions són ben bones! Anem a la recepta!

Ingredients (per a 4 persones):

• 4 albergínies grans
• 2 cebes tendres
• 300 g de mozzarella ratllada
• 1 ampolla petita de passata di pomodoro*
• 400 g de tomàquet triturat (el meu ecològic de la Tavella)
• 200 g de formatge parmesà
• Alfàbrega fresca
• All
• Oli
• Un parell de cullerades d’oli d’oliva verge extra

1. Netegem i tallem les albergínies en talls longitudinals de mig centímetre aprox. Els posem en aigua salada freda amb un pes al damunt per treure’ls-hi l’amargor.
2. Mentrestant podem començar a preparar la salsa. Posem una paella a foc mitjà amb un raig generós d’oli d’oliva on hi sofregirem poc a poc la ceba tendre i el gra d’all tallats a concassé (a dauets molt petits).
3. Paral·lelament comencem a fregir en abundant oli calent els talls d’albergínia ben secs i escorreguts (sinó ens esquitxaran, compte!) que courem a foc mitjà un parell de minuts per cara. Els reservem amb paper absorvent.
4. Tornem al sofregit… quan la ceba estigui transparent tirant a dauradeta apugem el foc i afegim la passata di pomodoro i el tomàquet triturat. Salpebrem i afegim una culleradeta de sucre perquè ens ajudi a matar l’amargor del tomàquet. Ho deixem coure remenant de tant en tant (uns 15 a 20 minuts).
5. Quan tinguem la salsa cuita i ens hagi reduït afegim les fulles d’alfàbrega fresca, apaguem el foc i tapem.

Anem a muntar la parmigiana!

Capa 1: Safata apta pel forn amb una base de la salsa de tomàquet.

Capa 2: Una capa d’albergínies una al costat de l’altre una mica encavalcades fins a cobrir la superfície.

Capa 3: Capa de mozzarella

Capa 4: Més salsa de tomàquet

Capa 5: Més albergínies.

Capa 6: Més mozzarella

Capa 7: Més salsa de tomàquet

Capa 8: Acabem la última capa d’albergínies que quedi ben compacte!

Capa 9: Més salsa de tomàquet

Capa 10: per acabar rallem parmesà de manera generosa cobrint tota la superfície de la parmigiana i alguna fulla d’alfàbrega (ratllat amb el Microplane queda de luxe!).

Posem la safata al forn (preescalfat prèviament) a 180ºC durant 15 – 20 minuts. La tindrem llesta quan el parmesà ens hagi fet una crosta.

La deixem reposar i la servim tèbia. En aquest cas jo he servit una ració rodona que he fet tallant-la amb un tallador de galetes rodó (també ens faria el fet un aro d’emplatar). Podem tallar les racions rodones de la safata (i escurar les restes ;)) i les servim decorades amb unes fulles d’alfàbrega fresca! També podem fer-ne racions quadrades i així aprofitem tota la safata de parmigiana.

Aquesta recepta és de les que guanyen si la preparem amb unes hores (o fins i tot un dia) d’antel·lació. Nosaltres la vem preparar d’avui per demà i estava realment boníssima!!! És bona menjada tèbia i fins i tot freda damunt d’una torrada si ens en queda (que ho dubto… ;))! Buon appetito!! 😀