Aprofitant les albergínies i el tomàquet triturat ecològic que tenia de la cistella de La Tavella vaig aprofitar per fer una recepta que li encanta al Miquel (el meu marit) que és un apassionat de les albergínies! La Parmigiana di melanzane! Mai l’havíem preparat a casa, sempre l’havíem menjat a restaurants i què millor que aprofitar l’avinentesa per preparar-la amb unes albergínies ecològiques de primera!
La parmigiana di melanzane (o albergímies a la parmesana) és una recepta de la cuina tradicional italiana que diverses regions se l’apropien com a seva. Com amb la majoria de receptes tradicionals té algunes variants però avui us faré la que ens proposa La Pasta pels Catalans, un xic adaptada.
L’albergínia la podríem preparar fregida (com farem), a la planxa o a la brasa. Ens variarà el gust i sobretot el nivell calòric però totes les opcions són ben bones! Anem a la recepta!
Ingredients (per a 4 persones):
4 albergínies grans
- 2 cebes tendres
- 300 g de mozzarella ratllada
- 1 ampolla petita de passata di pomodoro*
- 400 g de tomàquet triturat (el meu ecològic de la Tavella)
- 200 g de formatge parmesà
- Alfàbrega fresca
- All
- Oli
- Un parell de cullerades d’oli d’oliva verge extra
Netegem i tallem les albergínies en talls longitudinals de mig centímetre aprox. Els posem en aigua salada freda amb un pes al damunt per treure’ls-hi l’amargor.
- Mentrestant podem començar a preparar la salsa. Posem una paella a foc mitjà amb un raig generós d’oli d’oliva on hi sofregirem poc a poc la ceba tendre i el gra d’all tallats a concassé (a dauets molt petits).
- Paral·lelament comencem a fregir en abundant oli calent els talls d’albergínia ben secs i escorreguts (sinó ens esquitxaran, compte!) que courem a foc mitjà un parell de minuts per cara. Els reservem amb paper absorvent.
- Tornem al sofregit… quan la ceba estigui transparent tirant a dauradeta apugem el foc i afegim la passata di pomodoro i el tomàquet triturat. Salpebrem i afegim una culleradeta de sucre perquè ens ajudi a matar l’amargor del tomàquet. Ho deixem coure remenant de tant en tant (uns 15 a 20 minuts).
- Quan tinguem la salsa cuita i ens hagi reduït afegim les fulles d’alfàbrega fresca, apaguem el foc i tapem.

🙂 entre totes les receptes del bloc, aquesta és una de aquelles amb més èxit!
Anto, no m’estranya! És boníssima!! 😉
No m’estanya Antonella!!! la teva mola i la de la Sílvia està espectacular….Tot i que ara em tocaria esmorzar no li faria un lleig, no… 😉
Jordi
Moltes gràcies Jordi! Jo me la cruspiria freda i tot sobre una torrada de pa! 🙂
Petons!!!
Jo igual que el Jordi, me la menjaria ben a gust per esmorzar, que jo sóc molt d’esmorzars de forquilla… 😉
T’ha quedat fantàstica!
Hola Bet!! 😀
Tots els esmorzars haurien de ser de forquilla oi? Aaiixx els haurem de reservar pels caps de setmana que entre setmana anem tots de bòlit! 🙁
Moltes gràcies guapíssima! Petons!!! 😉
He de provar aquesta recepta, ja! Segur que queda boníssima i tenen una pinta espectacular! Petons
Hola Cinta!
A nosaltres ens encanta! I la veritat és que feta a casa guanya molt de les que havíem provat a restaurants! 😉 Moltes gràcies!!!
Petons!
Uau! QUina delícia! I quines fotos més boniques! Es noten les classes del Martí! 😉
Hola guapíssima! És que el Martí és un gran mestre! Però encara em queda mooooooolt per aprendre! 😉
Molts petons!!!
Jo amb aquesta ració no en tinc ni per mirar-la! Havíem parlat amb el Manel de La cuina generosa de crear la confraria dels fanàtics de l’albergínia. No fa falta afegir-hi res més XD
(I sí, ara ja he dinat).
Hola surfzone!!! 🙂 Va jo també m’apunto a la confraria dels fanàtics de l’albergínia!!! 😉 Gràcies pel comentari! Petons!!
uffffff…no m’estranya que sigui el plat preferit del teu home…quina pintaaaaaaaaa!!! Espectacular!!! osti, ja em vec a l’evaristo a comprar la passata…això no es fa silvia 🙂
Petunets,
Eva.
Jajajajaja! Eva ja saps què et toca! Cap a ca l’Evaristo! 😉
Molts petons guapíssima! Et dec un cafè!!!
Sílvia, quin èxit!!! Ens encanta 🙂
Me n’alegro molt la Tavella! De tota manera ja sabeu que el mèrit és compartit! 😉
Una abraçada!!
Mare meva quina gana que em fa venir!!! Jo també sóc una apassionada de l’albergínia. T’ha quedat espectacular!
petonets
Moltes gràcies guapos!!!
Està realment bona!! M’encanten també les albergínies! Són boníssimes les cuinis com les cuinis! 😉
Molts petons!
Aquest cap de setmana llarg he aprofitat per fer aquesta recepta, és boníssima. Gràcies per la idea i l’apunt de ca l’Evaristo m’ha anat molt bé, he, he, he!!!
Hola Berta!
Carai me n’alegro de que t’hagis animat a preparar-la i que us hagi agradat! 🙂 A l’Evaristo sempre trobes de tot és una passada!
Moltes gràcies pel comentari!!! Petons!
quina pinta!
Moltes gràcies Dani!! 🙂
Dissabte tenia la família a dinar i vaig fer la Parmigiana di Melanzane de primer plat. Va sortir BONÍSSIMA!! Gràcies per penjar la recepta, la recomano a tothom! És entretinguda però no és gens difícil i et fa quedar molt bé 😉
Com me n’alegro Marina!!! Realment queda molt bona oi?
Moltes gràcies pel teu comentari!! Una abraçada!! 🙂
[…] i la de la Nuni, del bloc Cuinetes […]
Ja la tinc al forn i té una PINTAAAAA!
[…] Una receta de: cuinetes.bloks.cat […]