Pasta picant amb cloïsses i gamba vermella 
El millor pollastre del món 
Catxoflino de mandonguilles amb gamba vermella i pèsols 
Tartiflette amb manyac i llardons 
Arròs Parellada o de senyoret 
Ou de polleta amb patata i tòfona negre 
El món 2.0 em va fer descobrir un plat ben divertit i que mai se m’hagués acudit de fer! En Martí va retuitejar (va republicar un missatge d’un altre usuari via Twitter ) un link a una fotografia que havia publicat el Roger. Aventures de les (ja no tant) noves tecnologies! Només veure-la em va encantar i em va empènyer a inaugurar un nou apartat al blog que es dirà “Els petits Mindundis” (en honor al Roger de Gràcia, mindundi del Ferran Adrià a Polònia)!
Els Petits Mindundis aglutinarà totes les receptes que podem fer amb canalla i que anirem fent a casa o d’altres fetes en tallers de cuina infantils. Avui, amb l’Alba i el Guillem, ens hem llençat de cap per fer la que vem veure en fotografia gràcies al Martí. L’hem batejat com a FRANKSPAGHETTI!!!
Què necessitem per fer els FRANKSPAGHETTI?
Doncs en primer lloc uns nens (un, dos, tres, … els nens que vulguem!) disposats a fer de petits Mindundis i amb les mans ben netes!!
INGREDIENTS:
- Spaghetti del núm. 5 (o una mica més finets)
- 4 frankfurts (1 per persona)
- La salsa que més ens hi agradi! Li queda molt bé la Salsa de tomàquet fregit (en el nostre cas avui és un sofregit de ceba i tomàquet, triturat)
ELABORACIÓ:
- Tallem els frankfurts a rondanxes d’uns 2 cm.
- Agafem 5 spaghetti per cada rodanxa de frankfurts i els enfilem amb compte.
- Un cop llestos els coem en una olla amb abundant aigua salada bullint, durant els minuts que ens recomana el fabricant (uns 8 minuts).
- Una persona gran que retiri l’olla del foc i coli els frankspaghetti! A continuació els serviu en plats i els salsagem amb el sofregit triturat (o la salsa de tomàquet, o un raig d’oli… el que més ens hi agradi!).
- Afegim formatge ratllat pel damunt i llest!!
- Bon profit!!!! 😀
Queda inaugurat el racó del bloc pels PETITS MINDUNDIS!! Els millors ajudants de cuina del món! 😉 Fins a la propera!! 😀
Jo estic al límit de ser o no ser petit mindundi xD (una companya de feina sempre em diu mindundi, carinyosament, eh!)
Vaig riure molt quan vaig veure la piulada d’en Roger i ja veig que la cosa funciona així pim pam!
Algun dia ho probaré!
Petonts titaaa (i també pel tito, va….)
😀
Tiiiineeeeettt!!! És el que té ser un bebé! Pots decidir ser petit mindundi o no!
A mi el Roger de Gràcia fent de Mindundi m’encantava!!!! Jo també ho dic en to carinyós lo de Mindundi ehhh???
La foto em va encantar! Ha estat divertidíssim fer-los amb els nens! S’ho han passat pipa!!
Petons!!!! Petons també de part del Tito!!!! ^^
Una gran idea!!
Hola Sara Maria! A que sí?!? A nosaltres la idea també ens ha encantat!
Els nens s’ho han passat la mar de bé i a part han quedat boníssims!! Un petó!
I els grans en prou feines ho hem pogut provar… 🙁
Quina sort tenen els petits!!! 😛
Tens raó… els nens es van menjar un súper plat i per nosaltres en va quedar ben poc. La propera vegada en farem més!!! ^^
El que més m’agrada de la recepta és imaginar-vos cuinant tots plegats 🙂 Ara bé, la idea és molt i molt divertida!
Hola Òscar!!
El millor d’aquestes receptes és el fet de poder-les fer amb els petits! És un aprenentatge per a ells i uns moments inoblidables per ells i per nosaltres! I més en una època que el rellotge ens apreta tant!
Una abraçada! 😀
Una idea divertidíssima, i poder-la porta a terme tots plegats, esdevé amb el millor plat del mon!!!!! Felicitats
Molts petons
I tant Sion!! És genial poder cuinar amb els nens i aquesta recepta quan la vaig veure en foto la vaig trobar boníssima!! Molt divertida!
Petons!
M’agrada la nova secció! Segur que em donareu moltes idees per fer amb les meves nebodes, je je ej…
Hola Gemma!
Intentarem posar força receptes perquè tu i les teves nebodes pugueu triar!
Una abraçada!
El meu “petit mindundi” té un parell de receptes, molt saludables, per fer amb familia que pot compartir. Això de cuidar la dieta però sense perjudicar el creixement i la salut fa que es busquin receptes de sota las pedres i que es dispari la imaginació.
Els “Frankspaghettis” tènen una pinta inmillorable i combinen molt i molt bé amb una bona amanida.
Felicitats guapísima per la nova secció. Ptns.
Hola Lulu!!!
Doncs el teu petit mindundi que socialitzi les receptes i me les expliqui!! O vingui un dia a fer-les a casa i en fem un post!
Moltes gràcies! M’encanta que t’agradi la nova secció! Molts i molts petons família!!!! 😀
Una idea molt original i a la canalla se’ls guanya “per a la causa culinària” amb detalls com aquest.
Una abraçada
Hola Josep!
I tant als nens te’ls guanyes per l’estómac, com als grans! I jugant jugant aprenen a cuinar, a alimentar-se, … és genial!
Una abraçada! 😀