Ramen 
Gotets de mousse de petit suisse 
Amanida d’estiu amb tàrtar de tonyina 
Pasta picant amb cloïsses i gamba vermella 
El millor pollastre del món 
Catxoflino de mandonguilles amb gamba vermella i pèsols 
Vet aquí una versió d’un clàssic de les amanides, per donar una mica de “vidilla” als àpats d’estiu: L’amanida Caprese. És una amanida Italiana, concretament de Capri (d’on li ve el nom).
Necessitarem:
- Tomàquet tipus “cor de bou” (o raf…).
- Mozzarella fresca.
- Olivada (o olives negres si ho preferiu).
- Fulles d’alfàbrega fresca.
- Oli verge extra.
- Sal i pebre.
Elaboració:
Tallem a rodanxes el tomàquet “cor de bou”. El tomàquet cor de bou és molt carnós, ideal per amanides! Hi posem les làmines damunt el plat.
En el centre de les rodanxes de tomàquet hi posem una fina capa d’olivada. Si ho preferim podem prescindir d’aquest pas, i simplement posar-hi olives negres (les aragoneses hi queden de fàbula!).
Tallem a rodanxes també la mozzarella fresca i en posem un trocet damunt de cada rodanxa de tomàquet. I a continuació salpebrem.
Fem un oli d’alfàbrega batent amb el minipímer les fulles d’alfàbrega fresca (prèviament escaldades i assecades a consciència) amb l’oli d’oliva verge extra.
Amanim el muntatge amb l’oli d’alfàbrega. Decorem el plat amb una fulla d’alfàbrega fresca. I llest!
Versió ràpida (i menys “pija”) de l’amanida Caprese: Tomàquet, mozzarella, fulles d’alfàbrega i olives negres. Amanit amb sal, pebre i un bon oli d’oliva verge. Boníssim!
Bon profit! I bona operació bikini, banyador, o “pareo”… cadascú se sap les seves possibilitats! 😉
Yeah!
Jo voto per la versió menys pija, la fulla d’alfabrega m’agrada en cru i sense mariconades 😛
El punt de la olivada el trobo més que encertat, no ho havia pensat!
Molt bé molt bé Tita ^^
Un petó
Yeah! El més ràpid dels Vallessos!!!
La versió menys pija també m’agrada molt! De fet és la habitual quan anem ràpid!
Tenim la pobre alfàbrega de la terrassa més pelada!!! Pobreta…
El toc d’olivada era molt bo! Petonets Tinet!!!!
M’encanta aquesta amanida!!! I aquesta presentació és diferent!!!
Ptnts
Hola Marta!
N’hi ha tantes de presentacions! Apilant capes de tomàquet, alfàbrega i mozzarella intercalades en forma de torre també queda xulíssim!
Una abraçada!
La Caprese m’encanta en les dues versions. És genial i en qualsevol restaurant italià de qualsevol lloc la trobes i et soluciona el menú. Ara amb l’arribada de les calors encara és fa més apetitosa i la que tu has preparat pinta genial.
Una abraçada
Hola Josep!
De vegades les coses sorprenen per la seva senzillesa! És genial aquesta amanida! De les que més m’agraden! I ben fàcil!!!
Una abraçada!!!
Carai Nuni, no coneixia la teva faceta blogger! Que guai!
Té molt bona pinta! (i el blog també, jejeje).
Seguré per aqui, una abraçada,
Dragoncete!! Jijijiji!!! ^^
Ja ens coneixem les “dobles identitats”!! Doncs ja ho veus també sóc blocaire!
M’agrada molt que t’agradi (l’amanida i el blog!). El teu també m’ha agradat molt! Ja estic esperant que escriguis un nou post!
Una abraçada!!
La amanida caprese es potser la meva amanida favorita, i la faig menys del que les meves creençes m’ordenen. Haig de deixar de pecar ja mateix!!
T’ha quedat espectacular amb el cor de bou!!
Hola Òscar!!!
Doncs no pot ser!!!! S’ha de fer cas a les creences!!! A fer capreses s’ha dit! 😉
Ostres a mi també m’encanta! En general totes les amanides de tomàquet! Molt més que les d’enciam!
Molts petons família!
Tot un clàssic, però molt bo.
Petonets
Hola Sion!
Doncs sí senyora, tot un clàssic de les amanides, però és taaaaant bona!!
Petons!!!!!!
¡Hola! Ens encanta la teva recepta!
Som l’equip de La Sirena i estem realitzant un concurs de videorecetas, ens encantaria la teva participació ¡el premi per al millor són 300 euros! Et deixem el link per si t’animes:
http://blog.lasirena.es
Moltes gràcies
Hola amics de la Sirena!
Gràcies pel vostre comentari. Ara em miro el concurs de videorecetas!
Moltes gràcies!!
Quina pinta!!!!!!
Lulu!!!!
Comprem molts tomàquets, molta mozzarella, moltes olives i molta alfàbrega per la Laboriada! I ens posem a fer Capreses en cadena!!!! Que vindran molt de gust tant fresquetes!!
Una abraçada família!!!!
M’encanta l’amanida… I amb l’alfàbega deu ser força refrescant!
L’havia tastada alguna vegada però no la tenia en ment!
Prompte la faré!
Besades!
Hola Xavier!
Doncs precisament jo crec que el secret d’aquesta amanida és gràcies a l’alfàbrega. És tant refrescant!
Una abraçada!!!
Una amanida de tomàquet i formatge a casa no falta mai… i el toc de l’alfàbrega és sesacional.
Hola Gemma!!
A casa tampoc hi falten mai aquestes amanides quan fa calor! I el millor és que ens agraden tant a grans com a xics!
Petons!
Realment increïble!
I ara amb la calor les amanides venen molt de gust, a veure quin dia la tornes a fer! 🙂
Hola cari!
Doncs ja saps vingaaaa amaanides!!! Que ara vénen molt de gust tant fresquetes!! 😉
Molts petons!!! :-*
hahahahahah, m’ha agradat molt això que cadascú se sap les seves possiblitats, per cert t’has deixat la opció trikini i la opció nudista!!!!
Escolta aquesta amanida és molt suggerent, a tu t’ha quedat absolutament bonica. Quines ganes de veure-us!!
Petons estimada.
Hola vermellets!!!!!
Jajajaja!! Sí que me n’he descuidat d’opcions, sí! La nudista és massa forta per mi! XD
Ja veieu que últimament fem coses fresquetes i ràpides de preparar com aquesta amanida!
A veure si trobem temps (i ànims) per posar-nos a cuinar cosetes més elaborades per poder-les compartir en el bloc!
Una abraçada guapíssims!!!
mmm…. M’agrada molt!
I aquestes “pijeries” també!
M’agrada, la pija i l’altra, amb uns tomaquets ben bons tens l’exit assegurat.
jo, a més dels cor de bou o els raf també et sugereixo els benac.
PTNTS
Dolça