Josep Carner en un fragment del seu poema Les cireres ingènues, del llibre Els Fruits Saborosos, les anomena “les joies de l’estiu”. Hi estic completament d’acord! Quin regal que ens fa el cirerer pels vols de l’inici de l’estiu!!
Aquest cap de setmana els meus sogres ens n’han portat una capseta de Tremp i a part de menjar-ne a grapats ben fresquetes, per ajudar a combatre la calor dels darrers dies, hem fet aquest Pastís cremós de cireres, que ha sortit en la revista d’aquest mes de “COMER bien”.
Ingredients:
- 250 g de cireres
- 100 g de sucre
- 125 g de farina
- 3 ous
- 2 tasses de llet
- mantega (per untar el motlle)
- 1 punteta de sal
Elaboració:
- Netegem les cireres, els hi traiem les cues i si volem els pinyols (amb un aparell de treure pinyols). Les assequem i les col·loquem en un bol espolvorejades amb la meitat del sucre. Les deixem reposar durant 10 minuts a temperatura ambient.
- Mentrestant untem amb mantega un motlle rodó d’uns 26 o 28 cm de diàmetre.
- Col·loquem les cireres ensucrades dins del motlle, mentre es preescalfa el forn a 180ºC.
- Batem els 3 ous amb el batedor de mà (o amb el robot de cuina), fins que quedin espumosos. Sense deixar de batre, afegim la farina tamisada, la resta de sucre i la punteta de sal.
- Remanem fins incorporar-ho bé i afegim la llet freda en forma de fil, per tal de que ens quedi una mescla homogènia i fluida.
- Aboquem la mescla sobre les cireres ensucrades i fornegem el pastís durant uns 40 minuts, fins que qualli. Comprovem la cocció punxant amb un ganivet o escuradents, si surt net, ho retirem. Es pot servir tebi o fred.
Més informació sobre les cireres:
Les cireres aporten fructosa, fibra i potassi. Entre els seus efectes beneficiosos trobem que són diurètiques i ajuden a millorar les malalties reumàtiques, la gota i l’estrenyiment. Quina meravella de fruits!! A part, la cirera és una fruita molt atractiva i fàcil de menjar, que permet fomentar uns hàbits alimentaris saludables pels infants.
Nuni, aquest pastís cremós té una pinta brutal!!! Per cert, abans de coure al forn, quan ja hi has abocat la mescla sobre les cireres, llavors l’empolsimes amb sucre? (A la foto, sembla que hi hagi una mica de sucre ;))
Petons!
Boníssim! I ara que les cireres surten tan dolces…
Sembla una mica un clafoutís, oi?
Ep! Quina pinta! Això, això…. molt bé anomenar el nom de la revista!!! A part de seguir el bloc de la Nuni (és el referent de la bona cuina) està molt bé comprar la revista cada mes (excepte a l’Agost que no es publica) perquè es interessant i et posa les propietats saludables de cada recepta. Nuni, he venut bé el producte?? jajajaja….
Bromes a part, realment dona gust veure com t’ha sortit aquest pastís! Sembla que l’olori i tot!
Petons.
Mira que m’ho poseu dificil e!
Tinc un cirerer a casa i em donaria per fer algun plat i dubto entre fer el teu pastís, el conill amb cireres que he vist a cuina per llaminers o el pastís que he vist a perdo la por però em tremola el pols….
Farem una enquesta als de casa, ja en trindras noticies 😉
Holaaaaa!!!
Mercè, sí tens raó, me n’he oblidat d’escriure-ho!! Sí que hi afegeixo sucre, però un cop cuit i fred. Quan el posem al forn és una mescla completament líquida i el sucre no es mantindria a la superfície. Si el proves de fer ja m’ho explicaràs! Petons!
Gemma, està molt bo sobretot si les cireres són de les dolcetes! Jo també vaig pensar que era com un clafoutís. De fet s’assemblen molt!
Lourdes, quina súper promo que has fet de la teva revista! Bé, una de les teves revistes! Gràcies també per parlar tant bé del bloc, ets un solet! Post-Data: S’accepten donacions de revistes per fer-ne promoció!
Martí, quin sort tenir un cirerer!!! És un dels meus somnis (bé, primer m’ha de tocar la loteria i comprar una casa amb jardí, per poder-hi plantar el cirerer). A la terrassa de casa tenim un llimoner en un súper test i n’estem molt contents de la nostra collita de llimones! Quan tinguis decidit quin plat faràs, ja m’ho explicaràs! El que és segur, és que et quedarà boníssim!
Molts petons!!!
M’agraden molt les cireres i aquest pastís té una pinta magnífica. Em recorda el clafoutis, que també tinc pendent de fer. Ara ja en tinc dos!.
Que bo que deu estar!!!!! Si que recorda molt el clafoutis….
Hola de nou!
Glòria i Xaro, al final m’ha picat tant la curiositat que he buscat la recepta del clafoutis per internet i és pràcticament idèntica a la del pastís cremós de cireres!!! O sigui que la revista ha preferit dir-li pastís cremós, però li hagués pogut dir tranquil·lament Clafoutis de cireres.
Una abraçada a les dues i gràcies per la visita!!!!
Ahir el vaig fer amb albercocs… Aquest matí en l’hem menjat a la feina en cinc minuts!!! Boníssim, el penjaré també el bloc per tenir-lo a mà
Eii! Molt bé!!! Deu quedar molt bo també amb albercocs, provaré de fer-lo un altre dia.
Molts petons!!!
A casa tenim molts cirerers, he provat de fer el de, perdo la por però em tremola el pols i a sortit bonìssim. Demà provaré aquest que també te molt bona pinta.
Cinta, quina sort que tens de tenir molts cireres!!!! Ja m’explicaràs què tal et queda amb les teves cireres, que segur que són boníssimes!!
Té un aspecte fantastic !!
una bona proposta per a complementar les tradicionals coques per aquesta propera revetlla de San Juan.
records!
Moltes gràcies Alfons!!
Ja estic buscant receptes per fer la coca de sant Joan a casa. De fet ja les he seleccionat i un dia d’aquests provaré de fer-les! Gràcies per la visita! Fins a la propera!