Gotets de mousse de petit suisse 
Amanida d’estiu amb tàrtar de tonyina 
Pasta picant amb cloïsses i gamba vermella 
El millor pollastre del món 
Catxoflino de mandonguilles amb gamba vermella i pèsols 
Tartiflette amb manyac i llardons 
Benvinguts i benvingudes de nou a Cuinetes després del necessari espai de recuperació dietètica després de les festes! I quina recepta cuinarem? Una recepta súper calòrica no apte per diabètics!! Merengaaa!!!
No us passa que hi ha olors, gustos, músiques… que et traslladen a una altra època? Doncs a mi la merenga em transporta a un petit poble aragonès en el que hi vivia una de les meves àvies i on hi estiuejàvem sovint de petita. Recordo els aparadors d’una pastisseria atapaïts de muntanyes blanques de merenga, dolç i deliciós. Jo estava ben orgullosa que als meus 7 anyets em deixessin creuar el carrer i anar a comprar una enorme merenga per a mi soleta! Quins records…
La part pràctica d’aquesta recepta és que, al haver fet la crema catalana que vaig utilitzar pel Tortell de Reis em van sobrar totes les clares. I com que no llencem res, aquí va la merenga!
La recepta la vaig treure de La cuina de casa un blog de postres casolanes per a ocasions especials que he descobert recentment, i que val molt i molt la pena!
Ingredients:
- 150 g de clares d’ou
- 300 g de sucre
- 1/2 llimona
- Deixar les clares a temperatura ambient durant una estona i colar-les per treure les impureses.
- Fregar un recipient amb la llimona i muntar-hi les clares a punt de neu. Jo a casa vaig utilitzar el robot de cuina.
- Afegir el sucre i batre una estona més.
- Amb l’ajut d’una màniga pastissera, repartir sobre paper de forn unes muntanyetes de merengue d’uns 2,5cm de diàmetre.
- Coure-les a 90º en el forn encès a d’alt i a baix i amb l’opció d’aire fins que estiguin ben seques.
- Deixar refredar i guardar-les en un recipient hermètic fins el moment de servir.
- A casa en vem farcir de petitones amb melmelada de maduixa. i d’altres més grans els hi vem tirar fideus de sucre de colors, abans d’enfornar-los.
Un caprici… 😉
Je je je… amb les clares que em sobren d’altres receptes quasi sempre acabo fent merengues… són bones, oi?
Si algun cop no pots gastar les clares de seguida, es poden congelar perfectament i després queden igual de bones (i munten a punt de neu igual de bé). Jo les congelo d’una en una, així si fas una recepta que només necessita una o dues clares, les tens a punt al congelador 😉
Ei, Nuni!!! quina bona idea, i és que la merenga és tan bona!
Petons bonica.
Dono fer que estaven bonissimes!
Continuo dient que aquestes merengues no tenen res que embejar a cualsevol feta en una pastisseria, que si m’aguessin dit que les avies comprat en un forn m’ho agues cregut! 😀
Hola Gemma! Gràcies per la informació! Ja saps que la recepta és teva, va ser un bon descobriment el teu blog! I per cert, fas unes fotos espectaculars!
Hola Txell i Kike! La veritat és que són extremadament dolces però són tant bones…
Hola Adri! Moltes gràcies, què faria sense les teves magnífiques crítiques gastronòmiques!
Gràcies a tots per passejar-vos per Cuinetes!
Haig de dir que estaven deliciosos!
La veritat és que com que en vas fer molts i els vas guardar en un Tupper, han sigut un bon pica pica per entre hores…
Hola Nuni!! T’acabo de descobrir a través del blog de la Cuina Vermella. Felicitats pel blog! A mi les merengues no m’entusiasmen, però és una idea genial per aprofitar les clares de la nevera, oi?
Hola Mercè! Jo també acabo de descobrir el teu blog Cuina per a llaminers! És molt xulo, ets una artista! Jo també fa relativament poc (uns 4 o 5 mesos) que vaig començar el blog i la veritat és que n’estic molt contenta. Tant personalment com pel fet d’anar coneixent a persones amb les mateixes afinitats i interessos!
Moltes gràcies per la visita i fins ben aviat!
ahir vam fer merenga, ens vas inspirar!
[…] Com cada vegada que fem crema catalana, em van sobrar un munt de clares. I normalment n’acabem fent merenga. […]