Arxiu d'etiquetes: Verdura

Llenties amb verduretes (i pernil… o no…)

Publicat el per
8
Després dels excessos nadalencs, toca fer bondat!
I avui us portem una recepta sana, lleugera i nutricionalment molt completa.
LLENTIES AMB VERDURETES
Ingredients:
  • 300 gr. de llenties seques pardines de primera qualitat
  • 1 pastanaga
  • 1 porro
  • 1 branca d’api
  • 1 ceba petita
  • 2 tomàquets
  • 1,5 l d’aigua mineral (aprox)
  • 1 fulla de llorer
  • oli d’oliva i sal
  • 100 gr. de pernil de país (opcional però molt recomanable!)
Elaboració:
  1. Rentem les llenties i les reservem.
  2. Pelem les verdures (la pastanaga, el porro, l’api i la ceba) i les tallem a daus petits.
  3. Ratllem els tomàquets.
  4. En una olla, escalfem un raig d’oli d’oliva i afegim totes les verdures. Les courem a foc suau, remenant de tant en tant.
  5. Passats 5 minuts, afegim el tomàquet i el coem fins que quedi confitat.
  6. Si volem, en aquest punt podem incorporar a l’olla el pernil del país tallat a dauets i el remanem amb el sofregit.
  7. Per acabar, afegim les llenties, el llorer, l’aigua i un pessic de sal.
  8. Ho deixem coure fins que les llenties siguin tendres.
Queden realment bones i sense greixos afegits. Si les volguéssim encara més lights es pot prescindir del pernil, però jo no ho faria perquè els hi dóna molt bon gust (aquestes de la foto no en portaven perquè l’objectiu era que fossin “light”).
Versió ràpida de la recepta: Fem el mateix sofregit però afegint llenties ja cuites. Aleshores les reguem amb caldo suau (enlloc d’aigua), que faci xup xup i llest! Bon profit! ;)

Enciam brut (de Ca l’Ignasi)

Publicat el per
12

La setmana passada vem poder gaudir de les receptes de Ca l’Ignasi al Cuines. Plats de la nostra terra fets amb el millor del Collsacabra!

De l’Ignasi i la Laia ja us en hem parlat en alguna ocasió però aquestes últimes setmanes ens han servit per conèixer-los de més a prop i constatar que són de les persones més acollidores que coneixem! Ens fa molta il·lusió que hagin obert un bloc, “Ca l’Ignasi – les bambalines…“, on ens explicaran el dia a dia del seu restaurant, els perquès dels productes escollits, les novetats, curiositats i interioritats del “que s’hi cuina”. Us el recomanem!

En una de les visites al seu restaurant ens van servir, en format d’aperitiu, l’enciam brut. El nom, evidentment, ens va sobtar i ja ens vam quedar perplexos al veure que es tractava d’una amanida d’hivern feta amb patata, ceba i botifarra del Perol,  i que d’enciam no en portava per enlloc! L’explicació de la Laia va ser d’allò més aclaridora. Antigament als hiverns on a muntanya era molt difícil que arribés verdura fresca, els pagesos se les enginyaven per poder menjar verdures. De patata i ceba sí que en disposaven perquè es guardava bé i les coïen al caliu per després fer-ne l’amanida. Se’n diu enciam brut o també amanida bruta degut al color que agafaven les verdures després de fer-les al caliu i pelar-les amb les mans brutes de cendra.

Però anem a la recepta perquè el plat és boníssim! Us adjunto també el vídeo del programa Cuines.

Ingredients:

  • 700 g de patata del bufet blanca
  • 500 g de cebes de Figueres
  • 250 g de botifarra de perol
  • oli d’oliva
  • sal i pebre

Elaboració:

  1. Posem les patates i les cebes en una safata i les escalivem al forn a 180 graus durant 90 minuts.
  2. Seguidament les deixem refredar i les pelem.
  3. En una paella amb una mica d’oli saltem un parell de rodanxes de botifarra. Quan estiguin dauradetes, les retirem i reservem.
  4. Tot seguit, en una paella amb una mica d’oli saltem la ceba tallada a dauets. Quan estigui dauradeta, hi afegim les patates tallades també a dauets, ho rectifiquem de sal i pebre i ho saltem un parell de minuts.
  5. Després, hi posem la botifarra de perol, ja pelada i tallada a dauets i ho saltem tot junt durant uns minuts.
  6. Quan ja estigui cuit, per acabar, posem un motlle al centre del plat, l’omplim amb el saltat, desemmotllem i hi posem les rodanxes de botifarra a sobre.

Altres elaboracions moooolt temptadores…

Fem uns bons ous ferrats i els col·loquem damunt un llit d’”Enciam brut”. Els coronem amb unes làmines de tòfona fresca de Tavertet i a gaudir!!!

Us haig de confessar que amb “l’excusa” d’estar embarassada vaig aconseguir que el Miquel em portés a Ca l’Ignasi per satisfer un antull irracional de menjar-me uns ous ferrats amb tòfona com el que veieu a la fotografia… mmmnnn quin vici!!! ^^ En aquesta visita vem poder conèixer el tofonaire que serveix a l’Ignasi, just quan l’hi portava la comanda. Quin aroma tant característic i penetrant que feien! Res a veure amb les que compro en conserva… clar que el preu també és molt diferent! :P Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!

Moltes gràcies Ignasi i Laia per la vostra sempre càlida acollida! Perquè durant molt temps puguem gaudir de la vostra companyia i la vostra saviesa!

I per tota la resta, no us deixeu perdre aquesta recepta tan gustosa i amb tanta història darrera, feta amb productes de la nostra terra! Bon profit! :)

Crema de carbassa amb farcellets de llagostins (3r. repte gastronòmic!!)

Publicat el per
14

Que en temps difícils, de crisi, de desànim i desafecció (que deia un) tinguis il·lusió per alguna cosa és fantàstic! Una d’aquestes coses és el fet de trobar-te amb gent que estimes i xalar de la seva companyia al voltant d’una taula ben parada i un bon àpat! Això mateix és el que vem fer el passat dia 11 d’octubre a cal Martinet: El 3r. repte culinari a 3 bandes!

En d’altres ocasions, aquí i aquí, us hem explicat les anteriors edicions dels reptes culinaris amb el Martí d’Apunts de Cuina i la Txell i en Kike, de la Cuina Vermella. La primera edició va ser un dinar a ca’ls Cuinetes (casa nostre), la segona un berenar a cal’s Vermells i en aquesta tercera edició hem fet un sopar a cal Martí.

La posada en escena de qualsevol acte és clau en l’èxit i l’impacte que aquest provoqui, i us puc assegurar que el Martí ens va deixar amb la boca oberta! Us poso en antecedents, casa el Martí és una antiga casa senyorial de Sant Antoni de Vilamajor, rodejada de jardí (amb el Fredolic i el Com Tu sempre custodiant-lo), de sostres altíssims, escala majestuosa i sales molt grans. El Martí va preparar-nos el menjador d’època, amb una taula parada amb les estovalles, cobertaria i cristalleria de festa! Ens vem servir com marquesos! Va ser la convenció dels marquesos vallesans!

Però va, anem al gra! Què vem sopar? Aquí teniu el menú! (podreu trobar les receptes als seus blocs, seguiu l’enllaç!)

Primer plat

Crema de carbassa amb farcellets de llagostins

Maridatge: Blanc de blancs, Viña Silvia (xarel·lo, macabeu i parellada) DO. Penedès

a càrrec dels Cuinetes

Segon plat

Botifarra de perol amb ceps

Maridatge: Cava Lounge del celler Bertha

a càrrec d’Apunts de Cuina (i les botifarres fetes hand made pel Martí!!!!)

Postres

Tartaletes de xocolata amb crema de mascarpone i cafè (de vici!!)

Maridatge: Vi de Gel Gewürztraminer

No cal que us digui que TOT el menjar estava espectacularment bo; bo no… boníssim!!! I és que ja se sap que els marquesos mengem com a reis!

Anem a la recepta que per cert l’he adaptat d’una recepta de l’estimada Rusqui!


Crema de carbassa amb farcellets de llagostins

Ingredients:

  • 1 kg de carbassa
  • 4 cebes de Figueres
  • 2 l d’aigua mineral
  • 40 ml d’oli d’oliva verge extra
  • 12 llagostins
  • 12 làmines amples de cansalada grassa ibèrica salada (demanem a la xarcuteria que ens la tallin a màquina com si de pernil es tractés)
  • Sal i pebre blanc
  • Formatgets
  • Llavors de rosella

Preparació:

  1. Pelem la carbassa i en fem daus petits i regulars
  2. Pelem i piquem les cebes molt fines
  3. Pelem els llagostins, els partim per la meitat i n’embolcallem els dos trocets amb la làmina de cansalada, formant-ne farcellets. Ho reservem a la nevera.

Elaboració:

  1. En una olla i amb l’oli calent, sofregim suaument la ceba picada. Ha de quedar enrossida (uns 3 minuts).
  2. A continuació afegir els dauets de carbassa, salpebrem i continuem sofregint i remenant uns minuts més.
  3. Tirem l’aigua mineral bullint, tapem i deixem bullir-ho a mig foc durant uns 10 minuts. Afinem de sal.
  4. Apartem del foc i afegim un formatget per comensal. Triturem amb el túrmix fins que ens quedi una crema ben fina! Reservem.
  5. En una paella ben calenta sense oli marquem els farcellets de llagostí i cansalada. Just perquè ens quedin daurats i un punt cruixent (just mig minut per banda). La cansalada quasi es fondrà però quedarà un rosset carni que protegirà la fragilitat del llagostí mantenint la textura contrastada amb la cansalada.
  6. Muntem el plat: Posem 3 farcellets al fons de cada plat i amb compte servim la sopa ben calenta.
  7. Espolvoregem el plat amb llavors de rosella i cap a taula!

Bon profiiiit!!!

El proper repte serà durant les vacances de Nadal i farem esmorzars! Ja us ho explicarem! ;)

PD: Les fotos xules les ha fet el Martinet! I la foto xula del postre els estimats vermells!

Moussaka [moussaká] (Grècia I)

Publicat el per
12

Què us sembla si comencem per un clàssic de la cuina grega? La Moussaka!

Com us deia anteriorment la Moussaka pot tenir variacions depenent de la persona que ens la prepara o el municipi on la demanem. De totes les Moussakes que hem menjat durant aquests dies de vacances no n’hi ha hagut cap d’igual a l’altre. Ens n’hem trobat algunes que portaven un llit de patata, una sola capa de bolonyesa, capes de diferents làmines de verdures intercalades (albergínia, carbassó, perbrot,…) coronat amb beixamel i formatge gratinat. O sigui que malgrat us en posarem una de recepta de moussaka extreta d’un llibre grec de cuina grega, podeu adaptar-la al vostre gust tal i com fan els grecs!

Ingredients (per a 6 – 8 persones):

  • 3 Albergínies grans
  • 1 ceba gran (picada)
  • 1 dent d’all (picada fina)
  • 1 quilo de carn magra de xai picada
  • 100 ml de vi negre
  • 300 g Tomàquet triturat
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Sucre
  • 1/4 de culleradeta de canyella mòlta
  • 1 cullerada d’orenga fresca picada (o  1 culleradeta d’orenga seca)
  • 1 fulla de lloré
  • Pebre negre
  • 85 g de mantega
  • 85 g de farina
  • 600 ml de llet
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge kefalotori o pecorino, ratllat

Elaboració:

  1. Tallem les albergínies a rodanxes fines, les col·loquem dins un colador (amb un plat a sota) i les espolvoragem amb sal. Les tapem amb un plat per sobre de manera que ens faci de pes. Les deixem 30 minuts per tal d’eliminar-ne l’amargor.
  2. Mentrestant, escalfem 2 cullerades d’oli d’oliva en una cassola gran. Afegim la ceba i l’all picats i els sofregim durant 5 minuts (fins que estiguin tendres). Afegim la carn picada de xai i el sofregim uns 5 minuts fins que es dauri, remenant sovint.
  3. Incorporem el vi i deixem que s’evapori d’alcohol. A continuació afegim el tomàquet triturat, el sucre, la canyella, l’orenga, la fulla de lloré i salpebrem. Ho deixem coure a foc lent, sense tapar, remenant de tant en tant, durant 20 minuts.
  4. Esbaldim les rodanxes d’albergínia amb aigua freda i les assequem amb paper de cuina. Afegim força oli d’oliva en una paella gran (fins a cobrir el fons) i l’escalfem. Afegim una capa de rodanxes d’albergínia i les fregim pels dos costats fins que es daurin una miqueta. Les retirem de la paella i les escorrem amb paper absorbent. Repetim el procediment amb la resta d’albergínia afegint l’oli que ens faci falta.
  5. Per fer la salsa (estil beixamel) que cobreix la moussaka fem un roux amb la mantega i la farina remenant sovint fins que la farina ens quedi cuita. A continuació afegim la llet bullint i remenem enèrgicament per tal de que no ens quedin grumolls i fins que la salsa espessi. Fora del foc salpebrem al gust i un cop s’hagi refredat una mica hi afegim un ou batut tot remenant amb les varetes.
  6. Disposem una capa d’albergínia en el fons d’una plata que pugui anar al forn. Damunt una capa de carn. Anirem alternant capes d’albergínia amb capes de carn i ho coronem amb la salsa (estil beixamel) i espolvoregem el formatge ratllat pel damunt. Una variant de la Moussaka (com la de la foto) és que les capes d’albergínia (o pebrot o carbassó) es col·loquen a sota, entremig tota la carn i es tapa amb una altra capa d’albergínia.
  7. Enfornem la Moussaka a 180ºC (escalfor a dalt i a baix) fins que ens quedi daurada, durant aproximadament 50 minuts (el temps dependrà de cada forn). I la servim calenta o tèbia.

La Moussaka és un plat molt agraït que continua estant deliciosa un o dos dies després! Tan sols cal escalfar-la i servir-la! I per acompanyar unes bones llesques de pa i una amanida verda! Bon profit!!! ;-)

Amanida de salmó fumat i tomàquet amb crema d’alvocats

Publicat el per
16

Va, que hem d’aprofitar els dies que ens quedin abans no arribi el fred per fer receptes estiuenques!!!

Sempre m’ha xocat molt que les vacances, guanyades a pols després de tot l’any de treballar, les celebrem majoritàriament a l’estiu, època en que més aviat el temps ens demana aturar-ho tot i deixar que les hores passin mandroses i buides. Potser per aquest motiu ara que la calor ja no apreta ens ve de gust tornar a la cuina i aprofitar tot el ventall de possibilitats que les receptes fresquetes d’estiu ens ofereixen.

En aquesta ocasió us presento una amanida que he optat en servir-la en got per poder-ne contemplar els colors de les diferents capes: Amanida de salmó fumat i tomàquet amb crema d’alvocat.

amanidasalmo.jpg

Ingredients (per a 4 persones):

  • 1 o 2 alvocats (depenent de la mida)
  • 1/2 llima
  • Oli i sal
  • Fulles de julivert
  • 100 g de Salmó fumat
  • 2 tomàquets cor de bou
  • 1 bossa de barreja d’enciams
  • Caviar de truita (opcional)
  • Oli d’alfàbrega

Elaboració:

Per a la crema d’alvocats:

  1. Triturem la polpa de l’alvocat amb el suc de mitja llima, un raig d’oli verge, una mica d’aigua, julivert i sal.
  2. Un cop triturat i tinguem la textura desitjada, ho reservem en fred.

Per preparar l’amanida:

  1. Netegem i tallem a quadrets el tomàquet cor de bou (és extremadament carnós i deliciós! El seu nom és degut a la similitud en quan a la seva forma).
  2. Piquem les fulles de diferents enciams.
  3. Tallem a tiretes el salmó fumat.

Per a l’oli d’alfàbrega:

  1. Triturem amb el túrmix unes fulles d’alfàbrega fresca i oli verge.

Muntem el plat:  

  1. A la base d’un got de vidre transparent hi posem la crema d’alvocat.
  2. Damunt la barreja d’enciams picadets.
  3. Damunt el tomàquet cor de bou
  4. Damunt el salmó fumat.
  5. Ho reguem amb l’oli d’alfàbrega i uns cristalls de sal maldon.
  6. I ho coronem amb caviar de truita (o de salmó …)

De fet la podeu muntar de mil maneres diferents! Imaginació al poder!

Bon profit! ;-)

Gaspatxo!

Publicat el per
11

Una recepta súper refrescant per ajudar a passar la calor que ens queda aquests dies d’estiu! Un bon còctel carregat de vitamines, el gaspatxo, que ens ajuda a passar la sed degut a l’alt percentatge de sals minerals que contenen les hortalisses!!

La recepta que us poso és la de l’escola de cuina Bell·art, on ens van insistir que el secret de l’èxit del gaspatxo (gazpacho), recau en respectar la proporció de les hortalisses que hi posem. Per tant us adjunto la recepta original.

Aquest estiu l’hem feta un munt de vegades i realment queda molt bona.

gaspatxo.jpg

Ingredients:

  • 130 g de pebrot verd (l’italià allargat)
  • 45 g de pebrot vermell
  • 560 g de tomàquet madur
  • 16 g d’ametlles torrades
  • 16 g de sal
  • 1 dent d’all
  • 175 g de cogombre
  • Pebre blanc
  • 320 ml d’aigua mineral
  • 40 ml de vinagre de Jerez
  • 130 ml d’oli d’oliva
  • 80 g de molla de pa sec
  • 20 g de ceba

Elaboració:

  1. Rentem els tomàquets, els hi treiem el pedúncle i els trocegem.
  2. Pelem el cogombre, el tallem longitudinalment, li traiem les llavors amb l’ajuda d’una cullera i el trocegem.
  3. Pelem i tallem la ceba a troços no molt grans.
  4. Netejem els pebrots, els hi traiem les llavors i la part blanca de l’interior i els trocejem.
  5. Treiem la corna del pa i en reservem la molla.
  6. Pelem la dent d’all, la partim per la meitat i en retirem el gèrmen (ens ajudarà a que no ens “repeteixi”).
  7. Torrem les ametlles (o les comprem ja torrades) i les pelem.
  8. Triturem els ingredients que hem mencionat amb el túrmix.
  9. Afegim l’aigua, el vinagre, l’oli, la sal, el pebre blanc i tornem a batre-ho.
  10. Deixem reposar aquesta mescla a la nevera un mínim de 6 hores (us confesso que mai l’he deixat reposar tanta estona…, serà qüestió de provar-ho un dia!).
  11. Passades les hores tornem a triturar el preparat anterior amb el túrmix i el colem pel colador xino.
  12. El servirem ben fred acompanyat de dauets de pa fregit. Si volem també podem acompanyar-ho amb dauets de pebrot, cogombre, ceba i tomàquet, per tal de que els comensals se’ls serveixin al gust.

Bon profit i bona tornada a la vida quotidiana!!!

Esqueixada de bacallà (Taller de cuina per a nens i nenes al Mercat de la independència)

Publicat el per
6

Aquest divendres a la tarda el Mercat de la Independència de Terrassa, en el marc dels actes de celebració del seu centenari, ha organitzat un taller de cuina per a nens i nenes. L’empresa encarregada de conduir el taller ha estat petit Xef que resulta ser d’una antiga coneguda que fa molts anys que es dedica a l’educació en el lleure, per tant sap el que es fa!

Després de rentar-se bé les mans, com a bons cuiners, les monitores els hi han explicat el plat que elaborarien: Esqueixada de Bacallà. Però no tenien els ingredients que els hi feien falta o sigui que han fet la llista i cap a comprar!

petitxef.jpg

A diferència d’altres tallers als que hem assistit amb els nens, m’ha agradat molt que els ingredients els han anat a comprar ells mateixos, amb el cistell a la mà, passejant-se per les parades del mercat. Les paradistes els hi explicaven l’origen dels aliments que compraven, com s’elaboraven, formes de conservació… Han anat a comprar: el bacallà dessalat, els tomàquets d’amanir, els pebrots vermells i verds, cebes de Figueres, les olives negres i un oli de collita pròpia d’Ullastrell boníssim!

petitxef2.jpg

La recepta (que els hi han donat per endur-se-la) és la següent:

Ingredients:

  • Bacallà dessalat
  • Oli d’oliva verge
  • Tomàquet d’amanir
  • Pebrot vermell i verd cru
  • Ceba de Figueres
  • Olives negres

petitxef3.jpg

  1. Esmicoleu el bacallà dessalat i ratlleu mig tomàquet per sobre (o talleu-lo a dauets).
  2. Talleu a daus petits el pebrot vermell i el verd, així com la ceba.
  3. Posem els dauets per sobre el bacallà esqueixat i ho barrejem bé.
  4. Afegim les olives negres i un bon raig d’oli d’oliva.
  5. I ja està llest!

Després d’elaborar l’esqueixada se l’han pogut endur cap a casa i ens la cruspirem per sopar! Els nens han gaudit d’allò més i han après un bon grapat de coses sobre els aliments que mengem cada dia!

Patates amb beixamel gratinades (Cuina de la iaia Magda)

Publicat el per
9

“Questa giovanissima artista, non ancora diciottenne è all’inizio della sua carriera, ma ha dimanzi a sè un sicuro e brillante avvenire per le sue spiccate doti di ottima cantante.” Així és com el diari italià “Cronache di Suzzara” definia a la meva joveníssima iaia Magda. La iaia Magda va néixer el 1910, i filla d’una família benestant, va viure la seva joventut estudiant cant a Milà. Era una gran cantant d’òpera. Després d’uns anys de carrera musical, es va casar i va deixar el cant per dedicar-se a la família.

sc000441b8.jpgEstarem d’acord, en general (potser hi ha accepcions), que les àvies són les millors cuineres del món! Si més no era el cas de la meva àvia, la iaia Magda. Jo no vaig conèixer la seva època estel·lar, com a gran cantant d’òpera (més que res perquè no havia nascut…), però sí que recordo que feia els millors macarrons, la millor truita de patates, el millor pollastre rostit, el millor menjar del món!

Encara conservo en la memòria les olors dels plats que cuinava! Llàstima que no existeixi encara una màquina del temps per anar-li a fer una visiteta i, a part d’abraçar-la i fer-li un petonàs, que m’ensenyés alguns dels seus trucs de cuina. Alguns secrets els sé… com afegir una miqueta de llet fer amorosir la truita, posar paté en els macarrons, un xic de xocolata negre ratllada als rostits de pollastre… truquets de iaia que fan el menjar deliciós!

Aquest és un dels plats que cuinava i em fa il·lusió explicar-vos-el. A part de les Patates amb beixamel gratinades, vem fer llibrets de llom farcits de paté arrebossats de tall (també típics de la iaia!).

Ingredients:

  • Patates
  • Sal
  • Formatge ratllat
  • Cansalada viada
  • 1 Ceba tendra

Per la beixamel:

  • 3/4 l. de Llet
  • 100 g de Farina
  • 75 g de Mantega
  • Nou moscada
  • Pebre negre
  • Sal

IMG_8570.jpg

  1. Pelem les patates i les tallem a rodanxes gruixudetes.
  2. Les esbaldim i les escorem bé.
  3. Les posarem dins d’una olla, les cobrirem amb aigua, salarem, tapem i cap als fogons.
  4. Paral·lelament saltegem la cansalada viada a dauets en una paella i ho reservem.

Mentre es van coent les patates, passem a fer la beixamel amb ceba tendra.

  1. Posem la llet a escalfar en un cassó (no ha de bullir).
  2. En una paella a foc mitjà-baix posem a fondre la mantega.
  3. Tallem una ceba tendra a la juliana i l’afegim a la paella perquè es vagi coent en la mantega.
  4. Afegim la farina i remanem perquè se’ns cogui de manera uniforme.
  5. Afegim poc a poc la llet calenta, tot remenant amb un batedor de mà, perquè es vagi incorporant i fent una mescla homogènia.
  6. Afegirem la nou moscada, el pebre negre, la sal i remanem.
  7. Ho deixarem coure a foc lent, remenant-ho sovint, durant uns 20 minuts perquè se’ns cogui bé. Si espesseix molt hi afegirem llet.

rossini cuina.jpg Parlant del món de la música, es coneix a Gioacchino Rossini com a compositor i cuiner brillant. Encara ara hi ha plats que porten el nom del compositor, com els Tournedos Rossini que vem fer per cap d’any, o els Canelons Rossini. Segons ell, que era un gran expert en cuina, la farina ha de coure’s durant uns 20 minuts perquè quedi ben cuita i faci una bona beixamel. Per mi, si ho diu Rossini, que es va fer farts de menjar macarrons i canelons amb aquesta salsa, va a missa!

Continuem amb la recepta, un cop tenim les patates cuites les passem pel passa-purés i les disposem, barrejades amb els dauets de cansalada viada cuita, dins una safata que pugui anar al forn.

Salsajem amb la beixamel de ceba tendra damunt les patates.

Afegim formatge ratllat al damunt i ho dipositem al forn a 180ªC amb l’escalfor de dalt, de baix i el ventilador, fins que se’ns dauri el formatge.

Un plat per llepar-se’n els dits!!