Vacances d’estiu 2012

Doncs ja tornem a estar aquí! Després d’aquest temps de descans (relatiu… durant les vacances no hem parat de fer coses!) tornem a la normalitat i a la rutina del dia a dia. No abans sense voler recordar els dies fantàstics que hem passat de vacances en aquest calorós estiu!

Les vacances ens encanten! Ens permeten dedicar temps als nostres, pels que estimem, temps de lleure, temps per descansar, per reflexionar, … una aturada necessària que hauria d’estar prescrita mèdicament! ;)

Aquest estiu hem fet excursions, ens hem remullat, hem viscut una festa major de poble, hem pedalejat, hem rigut, hem cantat, hem tocat la guitarra, hem jugat, hem gaudit de la natura i els seus animals (alguns més macos que d’altres… cavalls macos… mosques sense comentaris…) hem menjat, hem begut i m’he fet un any més gran… :) i el més important hem conviscut amb els que més estimem!

Tot i així ens ha faltat temps per fer un muuuunt de coses que teniem apuntades a la llista de “pendents per fer durant les vacances…”, vaja com cada any… :( Ho intentarem solucionar durant l’any! ;) Ah! També ens hem indignat… l’apujada de l’IVA és abusiva i injusta! Però bé… això són figues d’un altre paner… ja en parlarem… que ara encara ens dura el “bon rotllo” de les vacances!

Ara toca preparar-nos pel nou curs que comencem! Recuperar horaris i rutines. La tornada a l’escola, la tornada a la feina i el començament de nous reptes i projectes engrescadors! Ben aviat us explico novetats i us penjo noves receptes! Que tingueu una bona tornada de vacances! I si esteu patint el síndrome post-vacacional penseu que… SEMPRE ENS QUEDARAN ELS CAPS DE SETMANA! :D

Fotos: Instagram nuni_cuinetes

Pin It

Moussaka [moussaká] (Grècia I)

Què us sembla si comencem per un clàssic de la cuina grega? La Moussaka!

Com us deia anteriorment la Moussaka pot tenir variacions depenent de la persona que ens la prepara o el municipi on la demanem. De totes les Moussakes que hem menjat durant aquests dies de vacances no n’hi ha hagut cap d’igual a l’altre. Ens n’hem trobat algunes que portaven un llit de patata, una sola capa de bolonyesa, capes de diferents làmines de verdures intercalades (albergínia, carbassó, perbrot,…) coronat amb beixamel i formatge gratinat. O sigui que malgrat us en posarem una de recepta de moussaka extreta d’un llibre grec de cuina grega, podeu adaptar-la al vostre gust tal i com fan els grecs!

Ingredients (per a 6 – 8 persones):

  • 3 Albergínies grans
  • 1 ceba gran (picada)
  • 1 dent d’all (picada fina)
  • 1 quilo de carn magra de xai picada
  • 100 ml de vi negre
  • 300 g Tomàquet triturat
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Sucre
  • 1/4 de culleradeta de canyella mòlta
  • 1 cullerada d’orenga fresca picada (o  1 culleradeta d’orenga seca)
  • 1 fulla de lloré
  • Pebre negre
  • 85 g de mantega
  • 85 g de farina
  • 600 ml de llet
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge kefalotori o pecorino, ratllat

Elaboració:

  1. Tallem les albergínies a rodanxes fines, les col·loquem dins un colador (amb un plat a sota) i les espolvoragem amb sal. Les tapem amb un plat per sobre de manera que ens faci de pes. Les deixem 30 minuts per tal d’eliminar-ne l’amargor.
  2. Mentrestant, escalfem 2 cullerades d’oli d’oliva en una cassola gran. Afegim la ceba i l’all picats i els sofregim durant 5 minuts (fins que estiguin tendres). Afegim la carn picada de xai i el sofregim uns 5 minuts fins que es dauri, remenant sovint.
  3. Incorporem el vi i deixem que s’evapori d’alcohol. A continuació afegim el tomàquet triturat, el sucre, la canyella, l’orenga, la fulla de lloré i salpebrem. Ho deixem coure a foc lent, sense tapar, remenant de tant en tant, durant 20 minuts.
  4. Esbaldim les rodanxes d’albergínia amb aigua freda i les assequem amb paper de cuina. Afegim força oli d’oliva en una paella gran (fins a cobrir el fons) i l’escalfem. Afegim una capa de rodanxes d’albergínia i les fregim pels dos costats fins que es daurin una miqueta. Les retirem de la paella i les escorrem amb paper absorbent. Repetim el procediment amb la resta d’albergínia afegint l’oli que ens faci falta.
  5. Per fer la salsa (estil beixamel) que cobreix la moussaka fem un roux amb la mantega i la farina remenant sovint fins que la farina ens quedi cuita. A continuació afegim la llet bullint i remenem enèrgicament per tal de que no ens quedin grumolls i fins que la salsa espessi. Fora del foc salpebrem al gust i un cop s’hagi refredat una mica hi afegim un ou batut tot remenant amb les varetes.
  6. Disposem una capa d’albergínia en el fons d’una plata que pugui anar al forn. Damunt una capa de carn. Anirem alternant capes d’albergínia amb capes de carn i ho coronem amb la salsa (estil beixamel) i espolvoregem el formatge ratllat pel damunt. Una variant de la Moussaka (com la de la foto) és que les capes d’albergínia (o pebrot o carbassó) es col·loquen a sota, entremig tota la carn i es tapa amb una altra capa d’albergínia.
  7. Enfornem la Moussaka a 180ºC (escalfor a dalt i a baix) fins que ens quedi daurada, durant aproximadament 50 minuts (el temps dependrà de cada forn). I la servim calenta o tèbia.

La Moussaka és un plat molt agraït que continua estant deliciosa un o dos dies després! Tan sols cal escalfar-la i servir-la! I per acompanyar unes bones llesques de pa i una amanida verda! Bon profit!!! ;-)

Pin It

Sobre la gastronomia grega

Aquest estiu hem passat les nostres vacances a Grècia! Han estat unes bones vacances on n’hem après un munt de coses, però també ens han quedat un munt de llocs per conèixer!

Avui, però, us explicaré les meves impressions sobre la gastronomia grega.

El menjar fresc és el rei de la dieta grega. Tenen una dieta típicament mediterrània (de fet, gran part de l’estudi inicial de la dieta mediterrània es va dur a terme a Creta!), amb fortes influències de Itàlia, de la cuina d’Orient Mitjà, i de les gastronomies procedents dels Balcans. Com tota dieta mediterrània es caracteritza pel consum principal de:

  • Oli d’Oliva
  • Un consum moderat de vi
  • Fruites fresques i hortalisses presents en tots els àpats
  • Un major consum de peix i marisc
  • Un consum limitat de carn
  • I un consum moderat de formatge i iogurt.

També cal recalcar que els grecs gaudeixen dels seus àpats amb la família i no tenen cap pressa per aixecar-se de taula.


Com també passa a la nostra cuina, les receptes tradicionalment gregues difereixen de poble en poble, o de família a família, variant alguns dels ingredients o en la seva preparació. Per exemple, l’amanida grega tradicionalment està feta amb tomàquet, cogombre, ceba, pebrot verd, formatge feta, olives de Kalamata i oli d’oliva; però també n’hi ha que incorporen enciam o que poden variar les hortalisses segons el que han trobat de més qualitat en el mercat o en els seus propis horts. El mateix passa amb la Mussaka, que tradicionalment intercala capes d’albergínia amb bolonyesa, que de vegades també la trobem amb un llit de patata, amb carbassó, o pebrot escalivat.

Una altra característica que ens hem trobat és que moltes famílies, i alguns restaurants, es proveeixen ells mateixos dels aliments frescos. Molts tenen hort, altres oliveres, uns altres fan mel, d’altres crien xais… i entre uns i altres comparteixen i intercanvien els seus productes de primera mà.

L’ingredient més antic que caracteritza la cuina grega és l’oli d’oliva. Grècia és terra d’oliveres i el seu oli és el que dóna el gust característic als seus plats. Els vegetals principals, molt presents en els seus plats, són els tomàquets, les albergínies, les patates, les mongetes tendres, les okres, les cebes i també s’utilitza molt el sèsam (el trobem en moltes elaboracions com pans, rosquilles, galetes…). Els cereals que cultiven són el blat (amb el que fan la farina) i l’ordi. I la carn més abundant és el xai.

No em puc oblidar el magnífic iogurt grec (que després de provar-lo us haig de dir que el Danone no és ben bé el mateix) i les varietats de formatge que tenen: el Feta (el rei de les amanides i el saganaki), el Kefalotori, el Kasseri i el Mizithra.


Cal dir que la cuina grega està molt allunyada dels refinaments d’altres gastronomies, tant és així que el refinament és enemic de l’estil gastronòmic grec. Aquest tret té l’origen històric a l’antiga Grècia en que la recerca culinària i gastronòmica era rebutjada com un signe de blanor oriental: els perses eren considerats decadents pel seu gust pel luxe, que es manifestava en la seva gastronomia. Malgrat això, Grècia compta amb uns productes de primera qualitat que fan dels seus plats un esclat de sabors autèntics i deliciosos. La primera impressió que ens van causar els plats grecs era que els ingredients tenien gust! Els tomàquets, el cogombre, la ceba morada tant dolça, … tot tenia un gust que teníem oblidat.

Durant els propers dies us aniré explicant algunes de les receptes gregues més emblemàtiques que vaig poder aprendre passant una jornada al restaurant de la Yanna. Els grecs són persones generoses i mostra d’aquesta generositat va ser el convit que em va fer la Yanna, al explicar-li que trobava les seves receptes delicioses i que tenia un bloc de cuina (gràcies a la Diana que em feia d’intèrpret!), a passar per la seva cuina un dia i m’explicaria com les elabora. Va ser una experiència inoblidable!

Ah! I la gran descoberta: El cafè grec (súper aromàtic i tot un ritual la seva preparació!) bé es mereix un post a part!

Kalimera, kalispera, i per si no ens veiem abans… kalinijta! ;-)

Pin It

GRÈCIA 2010

GR5.jpg

Poc a poc anem tornant a la normalitat, a la quotidianitat i a mentalitzar-nos de la imminent tornada a la feina i a l’escola. Abans, però, ens recrearem, també a través del bloc, recordant les fantàstiques vacances d’aquest estiu a Grècia!

N’hem après un munt de coses! Sobre la història d’aquesta terra, sobre els seus costums, sobre la seva cultura, i en especial sobre la seva gastronomia. Aquests propers dies prepararé alguns posts sobre la cuina grega explicant-vos algunes de les seves receptes més emblemàtiques que vaig tenir sort d’aprendre de mans d’una cuinera fantàstica que, malgrat la gran barrera de l’idioma, es va oferir a ensenyar-me-les en directe durant tot un dia que vem passar a la seva cuina, casa de la Yanna.

Properament el post i les receptes! Bona tornada a la “realitat” i molt bones vacances als qui encara les podeu gaudir! :)

Pin It

Melmelada de maduixa

Si una cosa agraeixo de les vacances és el fet de tenir TEMPS. Temps per a un mateix, temps pels demés, temps per jugar, temps per compartir i gaudir de la família.

Escapar-nos a Antist és una bona manera de descansar i relentir el ritme trepidant que acostumem a portar en el dia a dia. Ens permet llevar-nos i asseure’ns a esmorzar en calma una bona torrada amb mantega i melmelada, quan en una jornada laboral ens és del tot impossible.

Avui us posaré la recepta de la melmelada de maduixa, que com totes les melmelades és ben senzilla de fer, motiu afegit per fer-la! A part el gust és boníssim, completament natural i sense gelificants afegits.

melmelada_maduixa.jpg


Ingredients:

  • 1 quilo de maduixes.
  • 500 g de sucre
  • El suc d’una llimona

Elaboració:

  1. Netegem les maduixes i els hi retirem el “barret”. Un cop netes les tallem dauets petits.
  2. Les posem en una cassola i hi afegim la meitat del pes de la fruita en sucre.
  3. Exprimim el suc d’una llimona l’afegim a la cassola i ho posem a coure una hora aproximadament, a foc lent. S’ha de remenar de tant en tant perquè no s’enganxi. Que no bulli ni molt, ni poc.
  4. Quan tenim les maduixes ben confitades les passem pel minipímer. Dependrà del gust de cadascú, que les triturem més o menys (si hi volem trobar trossets de fruita o no).
  5. Cal tenir en compte que quan es refredi s’espessirà una mica, per tant ha de quedar fluideta (sempre hi podem afegir un xic d’aigua i acabar-la de coure).
  6. Finalment omplim els pots amb la melmelada (jo els esterilitzo abans bullint-los una estona), els tapem i els fem coure al bany maria uns 15 minuts per fer el buit i llestos.

Tal i com ja vem explicar també en el post de la Melmelada de taronja, aquesta recepta ens serveix per a qualsevol recepta de melmelada. Només cal recordar afegir el suc de d’una llimona per cada quilo de fruita, en la de taronja no cal.

Que acabeu de passar uns bons dies de setmana santa!! :-)

Pin It