Sopar de Cap d’any!

Pels que ens agrada la vida familiar i el bon menjar, el Nadal és una gran festa! Una setmana maratoniana de petons, abraçades i bones converses al voltant de la taula. De retrobaments, de regals, de copiosos àpats i d’eufòria (de vegades provocada, en part, pel bon beure també d’aquests dies)! Un gran espai de convivència multigeneracional (en la nostra família el més petit té 9 mesos i la més gran 94 anys!), on els més petits aprenen de la saviesa dels més veterans.

xerrys.jpg

El fet de tenir una família extensa, i amb molts amants de la cuina, també ajuda a que ningú es carregui més de feina que un altre, quedant tots els àpats ben repartits. A casa, com ja va sent tradició des de fa uns anys, ens encarreguem de l’àpat de Cap d’any.

piruletes.jpg

Us haig de dir que aquest repte anual em provoca molta emoció i il·lusió durant l’any i les setmanes anteriors a la celebració, però durant els dies (sí, heu llegit bé, DIES!) d’elaboració inevitablement em provoca la tensió necessària per tal de intentar tenir-ho “tot” controlat. De la mateixa manera que un cop acabat l’àpat la sensació de relaxament i d’haver-te “tret un pes de sobre” és notòria.

Escalivada.jpg

Enguany el menú ha constat de 6 entrants diferents, un primer plat, un segon plat i un postre, per a 14 persones. A part pels nens vem preparar un pica pica més tradicional (amb fuet, formatge, olives, xips de patata, mini frankfurts…) i macarrons gratinats.

Farcellets.jpg


El menú de Cap d’any va ser el següent:


Entrants

Escalivada bicolor amb alls tendres i glaça de vinagre de mòdena
Cassoletes d’ous de guatlla al plat
Pebrots del Padrón (unos pican i otros non!)

Primer plat

Crema de gamba amb tres textures

Segon plat

Xai enfangat amb patates al forn

Postres, cafès i xarrups

Gotets de gelatina de xocolata amb crema de mascarpone i coco

Raïm per les campanades – Torrons – Neules

Cafès i licors

Ous guatlla al plat.jpg

Algunes de les receptes ja les teniu en el blog i us les he hipervinculat (bàsicament les dels entrants). Les fotografies que he posat en aquest post són només dels entrants. Els propers dies us aniré posant la resta de receptes i fotografies dels plats principals.

pebrots padron.jpg

Només em resta desitjar-vos un bon final de festa i que els Reis us hagin portat moltes i moltes coses! ;-)

Restaurant Rosal 34

Al barri del Poble sec de Barcelona, concretament al carrer del Roser número 34 (un carrer transversal a l’avinguda del Paral·lel), hi podem trobar una petita joia de la restauració: El Rosal 34. Amb Rosal 34 descobrim un nou concepte d’anar de tapes. Són tapes amb molta classe ;-) .

Allí ens hi vem reunir una bona colla d’amics blocaires per sopar-hi plegats. Ens vem deixar aconsellar sàviament pel Josep Àngel i la Susanna, del bloc Olleta de verdures que ja coneixien el restaurant. Vàrem compartir diverses especialitats de la casa, imprescindibles, realment delicioses.

Rosal34.jpg

A continuació us detallo els plats:

  1. Escopinyes al vapor amb fruita de la passió. Fresquíssimes!
  2. Vi, un Penedès boníssim anomenat Tayaimgut (també vem demanar un vi blanc del qual no en recordo el nom… sorry!)
  3. Un tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds. Brutal!!
  4. Croquetes de ceps. Molt bones!
  5. Bunyols de formatge Idiazábal.
  6. Patates braves en escuma, crema d’all-i-oli i oli picant fumat. Molt curiós! Recomanació: barrejar l’oli picant fumat del final de la copa amb la resta d’escuma, pel bé del nostre pal·ladar!
  7. Flamet, sorbet de llimona-gengibre, iogurt i cacau.
  8. Petit fours.

Vem demanar altres postres com el coulant de xocolata i per acompanyar-los un magnífic descobriment! Un vi dolç de taronja anomenat PAR que marida molt bé amb xocolata.

Remirant la carta a la web ens hem quedat amb ganes de descobrir altres plats com el Saltejat de xipironets amb trompeta de la mort i ou escalfat, o el Mi-cuit artesà de foie gras amb melmelada de figues i anous, … està clar que hi haurem de tornar!!

Un dels plats que més em va agradar va ser el Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds, i casualment avui remirant antics programes del Cuines (de TV3) al 3 a la carta, he trobat com en Josep Nicolau, cuiner del Rosal 34, n’explicava la recepta!! Comparteixo amb vosaltres el vídeo a continuació!!

Resumint, vem estar tant a gust, amb tant bona companyia i el menjar era tant bo, que de ben segur que repetirem l’experiència, i espero que aviat ;-) !

Olives d’estiu!

Res ve més de gust en plenes vacances que sentar-se a prendre un refresc ben fred i una tapeta d’olives!

Enguany us explicaré una conserva casolana d’olives que em permetrà també fer la primera contribució al HEMC #35, que enguany tracta sobre les conserves casolanes.

olives.jpg

La recepta, que és adaptada de la meva cosina Núria, és ben senzilla. Necessitem:

Ingredients:

  • Olives verdes amb pinyol en conserva (els hi retirarem el suc)
  • Bitxo vermell en conserva
  • Bitxo verd en conserva
  • Dents d’all picadetes ben menudes
  • Orenga
  • Oli d’oliva

Elaboració:

  1. En un bol barregem tots els ingredients. Les Olives (sense el suc), el bitxo vermell i el verd tallat a rondanxes, les dents d’all picadetes, força orenga i l’oli d’oliva que les cobreixi.
  2. A continuació aboquem la barreja en un pot hermètic esterilitzat.
  3. Tot i que l’oli ens fa de conservant, nosaltres les posem a la nevera perquè estiguin ben fresquetes a l’hora de servir-les.
  4. Si les deixem uns dies macerant-se agafaran el gust de tots els ingredients, però de vegades és temptador agafar-ne abans!! Aguanteu! No caigueu en la temptació!!!
  5. L’oli de la maceració de les olives és ideal per a amanides.
  6. Proveu-ho, és molt senzill, però són boníssimes!!!

Que aprofiti!!!

hemc 35 - conservas caseras

Txocos de sípia i gambes a l’andalusa amb salsa romesco (cuina d’agermanament)

Avui va de tapes!!

Sabíeu que el mot “tapa” és una paraula espanyola que significa tapadora o cobertora. Segons les llegendes a l´ús, el seu origen es deuria a una practica del temps del rei castellà Alfons X en que servia el got de vi tapat amb una rodella d’ embotit, a fi de saber si el client era jueu o morisc (a Castella s’ hi practicava la neteja ètnica). Ho he llegit al blog La Bona vida d’en Jaume Fàbrega en un post magnífic que dedica al món de Les Tapes. No trobeu meravellós poder conèixer l’origen dels nostres costums, és fantàstic! Ara bé, que salvatges eren aquella època!

Doncs aquest cap de setmana vem fer un aperitiu on vem agermanar la cultura gastronòmica andalusa amb la catalana. Vaig comprar un parell de sípies, i mig quilet de gamba llagostinera i per variar els vem preparar a l’andalusa.

Txocos a l'andalusa.jpg

Ingredients:

  • 2 sípies
  • 1/2 quilo de gamba llagostinera
  • Farina
  • Pebre vermell dolç
  • Oli d’oliva suau
  1. Netegem bé les sípies i les tallem a tires llargues.
  2. Pelem els llagostins i els hi retirem el filament de l’intestí.
  3. Els salem lleugerament i els hi tirem una miqueta de pebre vermell dolç.
  4. A continuació ho enfarinem i espolsem bé l’excés de farina.
  5. En una paella amb oli d’oliva suau fregirem les gambes lleugerament, tot just per enrossir-les però sense coure-les massa.
  6. A continuació fregim els Txocos fins que quedin ben enrossits.

La salsa romesco en aquesta ocasió nosaltres n’hem utilitzat una en conserva de la casa Ferrer. Però la recepta és la següent:

Ingredients per a la salsa de romesco:

  • 12 ametlles torrades
  • 10 avellanes torrades
  • 1 cabeça d’alls
  • 2 nyores
  • 2 tomàquets madurs
  • 1 vaset d’oli d’oliva verge
  • 1/2 vaset de vinagre de qualitat
  • 1 llesca de pa fregida
  • sal i pebre
  1. Escalivem al forn la cabeça d’alls i els tomàquets.
  2. Fregim la llesca de pa.
  3. Retirem la polpa de les nyores que haurem escaldat prèviament.
  4. Fem una picada amb les ametlles, les avellanes, el pa, els alls escalivats, els tomàquets i la polpa de les nyores (abans ho haurem pelat tot).
  5. A continuació hi afegim el vinagre i l’oli en forma de fil per anar lligant la salsa. Salpebrem i ho deixem reposar.
  6. Ho passem pel colador xinés i ho servim.

El millor és fer la salsa el dia abans ja que així és més saborosa.

La combinació dels txocos cruixents, les gambes i el gust de la salsa romesco és boníssima!! Proveu-ho un dia i ja m’ho explicareu! ;-)