Moussaka [moussaká] (Grècia I)

Què us sembla si comencem per un clàssic de la cuina grega? La Moussaka!

Com us deia anteriorment la Moussaka pot tenir variacions depenent de la persona que ens la prepara o el municipi on la demanem. De totes les Moussakes que hem menjat durant aquests dies de vacances no n’hi ha hagut cap d’igual a l’altre. Ens n’hem trobat algunes que portaven un llit de patata, una sola capa de bolonyesa, capes de diferents làmines de verdures intercalades (albergínia, carbassó, perbrot,…) coronat amb beixamel i formatge gratinat. O sigui que malgrat us en posarem una de recepta de moussaka extreta d’un llibre grec de cuina grega, podeu adaptar-la al vostre gust tal i com fan els grecs!

Ingredients (per a 6 – 8 persones):

  • 3 Albergínies grans
  • 1 ceba gran (picada)
  • 1 dent d’all (picada fina)
  • 1 quilo de carn magra de xai picada
  • 100 ml de vi negre
  • 300 g Tomàquet triturat
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Sucre
  • 1/4 de culleradeta de canyella mòlta
  • 1 cullerada d’orenga fresca picada (o  1 culleradeta d’orenga seca)
  • 1 fulla de lloré
  • Pebre negre
  • 85 g de mantega
  • 85 g de farina
  • 600 ml de llet
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge kefalotori o pecorino, ratllat

Elaboració:

  1. Tallem les albergínies a rodanxes fines, les col·loquem dins un colador (amb un plat a sota) i les espolvoragem amb sal. Les tapem amb un plat per sobre de manera que ens faci de pes. Les deixem 30 minuts per tal d’eliminar-ne l’amargor.
  2. Mentrestant, escalfem 2 cullerades d’oli d’oliva en una cassola gran. Afegim la ceba i l’all picats i els sofregim durant 5 minuts (fins que estiguin tendres). Afegim la carn picada de xai i el sofregim uns 5 minuts fins que es dauri, remenant sovint.
  3. Incorporem el vi i deixem que s’evapori d’alcohol. A continuació afegim el tomàquet triturat, el sucre, la canyella, l’orenga, la fulla de lloré i salpebrem. Ho deixem coure a foc lent, sense tapar, remenant de tant en tant, durant 20 minuts.
  4. Esbaldim les rodanxes d’albergínia amb aigua freda i les assequem amb paper de cuina. Afegim força oli d’oliva en una paella gran (fins a cobrir el fons) i l’escalfem. Afegim una capa de rodanxes d’albergínia i les fregim pels dos costats fins que es daurin una miqueta. Les retirem de la paella i les escorrem amb paper absorbent. Repetim el procediment amb la resta d’albergínia afegint l’oli que ens faci falta.
  5. Per fer la salsa (estil beixamel) que cobreix la moussaka fem un roux amb la mantega i la farina remenant sovint fins que la farina ens quedi cuita. A continuació afegim la llet bullint i remenem enèrgicament per tal de que no ens quedin grumolls i fins que la salsa espessi. Fora del foc salpebrem al gust i un cop s’hagi refredat una mica hi afegim un ou batut tot remenant amb les varetes.
  6. Disposem una capa d’albergínia en el fons d’una plata que pugui anar al forn. Damunt una capa de carn. Anirem alternant capes d’albergínia amb capes de carn i ho coronem amb la salsa (estil beixamel) i espolvoregem el formatge ratllat pel damunt. Una variant de la Moussaka (com la de la foto) és que les capes d’albergínia (o pebrot o carbassó) es col·loquen a sota, entremig tota la carn i es tapa amb una altra capa d’albergínia.
  7. Enfornem la Moussaka a 180ºC (escalfor a dalt i a baix) fins que ens quedi daurada, durant aproximadament 50 minuts (el temps dependrà de cada forn). I la servim calenta o tèbia.

La Moussaka és un plat molt agraït que continua estant deliciosa un o dos dies després! Tan sols cal escalfar-la i servir-la! I per acompanyar unes bones llesques de pa i una amanida verda! Bon profit!!! ;-)

Xai enfangat

Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.

La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.

En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:

• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:

• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebre vermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!

Magret d’ànec farcit (Taller de cuina amb en David Lienas al Espai Consum – Especial embotits)

Inaugurem oficialment la maratoniana cursa de tallers de cuina per preparar el Nadal!

Divendres el (mestre) David Lienas, de qui ja us he parlat en vàries ocasions (aquí i aquí) ens va fer una classe de cuina a l’Espai Consum (només per blocaires), amb l’embotit com a protagonista.

Aquests tallers m’encanten perquè per un dia veus, coneixes o et retrobes amb els blocaires que llegeixes habitualment! Alguns vells coneguts i bons amics, d’altres noves coneixences ben il·lusionants!

blocaires lienas.jpg

En David és un gran comunicador i té la capacitat de, partint de les (teòriques) 3 receptes que ens havia d’ensenyar, entrellaça nous conceptes i tècniques, que ens permeten ampliar les possibilitats del plat en mil noves combinacions. D’un concepte en salta a un de nou relacionat que ens permet anotar receptes a dojo! I sobretot idees, grans idees.

En aquesta ocasió les 3 receptes (inicials) van ser:

Caramels de bull

Patata emmascarada del Berguedà amb bolets saltejats

Magret d’ànec farcit

lienas.jpg

Aquí teniu la recepta del Magret d’ànec farcit, que segur que caurà en algun àpat d’aquestes festes nadalenques!

Ingredients (per a 4 persones):

  • 2 magrets d’ànec
  • 40 g de bull de castanyes i bolets
  • 40 g de bull de nous (si no en teniu un bull normal també quedarà la mar de bé…)
  • 40 g de pinya en almívar
  • Sal i pebre
  • 15 g de mel
  • 200 ml de suc de taronja natural
  • 1 litre de brou de carn
  • Unes llavors de cardamom
  • Vainilla mòlta
  • 1 all
  • 1 kg de patates per fregir
  • Oli d’oliva
  • Orenga en pols
  • Midó de blat de moro (Maizena o Maizena express que té una base d’arròs i no cal dissoldre-la)

Elaboració:

Per la salsa:

  1. Posem a escalfar la mel a foc lent en un cassó.
  2. Quan comenci a caramelitzar-se (veureu que fa bombolles), la mullem amb el suc de taronja, una mica d’almívar de la pinya i amb el brou de carn.
  3. Condimentem el preparat amb les llavors de cardamom i la vainilla mòlta i deixem reduir el preparat.
  4. A mesura que es redueixi la salsa anirà agafant consistència i potència de sabor. Per això, opcionalment, podem lligar la salsa amb una mica de midó de blat de moro (Maizena) quan ja tingui el sabor que desitgem.
  5. Cal tenir en compte que si es redueix en excés podria quedar massa forta de sabor.
  6. Quan la salsa ja estigui llesta, la colem i la reservem.

Pel magret i el rosti de patata:

  1. Pelem i tallem el bull a tires fines.
  2. Obrim els magrets d’ànec per tal de farcir-los amb làmines fines de pinya en almívar i làmines de bull. Reservem el magret.
  3. Pelem i rentem les patates.
  4. Les tallem a juliana (tires ben fines). Opcionalment podem ratllar-les amb un ratllador (o una mandolina).
  5. No les passem per aigua un cop tallades per tal que no us perdin la fècula que contenen.
  6. Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
  7. Posem una paella ben petita (és ideal la de fer Blinis) a escalfar a foc ben lent i afegim la patata.
  8. Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri una mica per la base.
  9. Li donem la volta a la patata i l’acabem de coure al forn a 160 ºC.
  10. Mentre el rosti de patata s’acaba de coure, fem unes incisions a la pell del magret en forma de reixa. Ajudarà a que es cogui millor, farà que deixi anar més greix i ens quedarà més bonic a l’hora de presentar-lo.
  11. Salpebrem la carn i la posem a coure a foc lent en una paella pel costat de la pell.
  12. Quan estigui ben daurada, li donem la volta (compte que no se’ns obri!!) i ho deixem coure uns instants per la banda de la carn.
  13. Servim el magret escalopat (tallat a trossos) sobre el rosti de patata i l’acompanyem amb la salsa de taronja.

Us asseguro que el sabor és exquisit! Deliciós!! I què coi que fa FESTA! Moltes gràcies David pel munt de consells, idees i receptes que ens vas donar divendres! A la propera tampoc faltarem!

I moltes gràcies Gemma per la fotografia i per encarregar-te d’organitzar-nos per poder assistir a aquests magnífics tallers! ;-)

Lasanya de bolets (1r. Repte culinari a 3 bandes!)

Com de vegades ja he comentat, començar l’aventura d’un blog personal gastronòmic m’ha portat moltes satisfaccions, però sens dubte la més gran ha sigut conèixer grans amics com la Txell i el Kike, de la Cuina Vermella, o en Martí d‘Apunts de Cuina (a qui hem apadrinat fins i tot com a fillol!).

Aquesta amistat nascuda de la complicitat i de l’afinitat ens ha aportat grans satisfaccions pels moments compartits.

Se’ns va acudir que podia ser divertit fer una trobada a casa per dinar plegats. Un àpat comunitari que al mateix temps vem plantejar com un repte culinari. Cadascú havia d’elaborar un dels plats de l’àpat. La Cuina vermella elaboraria el primer plat, nosaltres (els Cuinetes) el segon i en Martí d’AdC el postre. Cadascú també havia de portar la beguda que més escaigués al plat. Fins aquí les bases del repte…

Vem acordar no donar-nos pistes sobre els plats que elaboraríem perquè fossin una sorpresa, però aquest factor sorpresa ens va jugar una (relativa) mala passada! Us indico el menú que vem menjar i ja m’entendreu a què em refereixo…

Menú del 1r. repte culinari

PlatsRepte.jpg

1r. plat

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api

Claror (Syrah de l’Empordà)

2n. plat

Lasanya de bolets amb beixamel trufada

Lambrusco della Emilia tinto

Postre

Pastís de xocolata i préssec

Muscat de l’Empordà

Haig de dir que malgrat tenir la mateixa base (la pasta), el primer i el segon plat, eren significativament diferents pel que fa a la resta d’ingredients. Tot i així en els propers reptes culinaris alguna pista ens donarem!

La gràcia d’aquest post és que és un post a tres bandes! Per tant per saber com es fan les receptes dels altres plats haureu de visitar els seus blogs ^^.

Jo us presento avui la recepta del segon plat, la lasanya de bolets, un plat de temporada molt adequat pel fred que se’ns ha girat!

repte.jpg

Ingredients:

  • 1 paquet de plaques de lasanya (en necessitarem 3 plaques per cap)
  • 3 cebes tendres
  • 4 tomàquets madurs
  • 250 g de carn picada de porc
  • 250 g de carn picada de vedella
  • 5 alls tendres
  • 200 g de camagrocs
  • 200 g de trompetes de la mort
  • 100 g de ceps
  • Oli, sal, pebre i orenga
  • Pinyons
  • Trufa

Per la Beixamel:

  • 65 g de farina
  • 65 g de mantega
  • 1 l de llet
  • Sal, pebre i nou moscada.

Elaboració de la Beixamel:

  1. Per fer la beixamel fonem la mantega a foc lent, vigilant que no se’ns cremi.
  2. Incorporem la farina i deixem coure la mescla a foc lent perquè no ens agafi color.
  3. Remanarem el Roux (mescla de la mantega amb farina) sovint vigilant que no se’ns cremi ni se’ns enganxi durant uns 15 minuts, moment en la que la farina estarà cuita i serà més fàcil de digerir.
  4. Afegim la llet, que prèviament hem escalfat, i barregem enèrgicament amb unes baretes.
  5. Deixem coure la salsa a foc lent, sense parar de remanar fins que quedi ben lligada (hem de tenir en compte que quan se’ns refredi ens agafarà més consistència).
  6. Aromatitzem la beixamel salpebrant-la i afegint-hi nou moscada ratllada.
  7. La colem pel xinès i la deixem refredar tapada a pell amb film (perquè no ens crei una crosta).

Elaboració de la salsa bolonyesa:

  1. Pelem i piquem la ceba tendra i la posem a sofregir en una paella amb oli a foc mitjà.
  2. Quan comenci a enrossir li afegim les carns picades salpebrades.
  3. Un cop cuita li afegim els tomàquets ratllats una miqueta de sal, sucre i pebre. Remenem bé i ho deixem coure.
  4. Quan el tomàquet és cuit empolsinem la bolonyesa amb orenga i reservem.

Elaboració del saltat de bolets i bullim les paques de lasanya:

  1. Netegem els bolets i els tallem a bresa. Reservem.
  2. Pelem i tallem a rodanxes els alls tendres. Reservem.
  3. En una paella amb un raig d’oli i a foc fort, saltem els alls tendres.
  4. A continuació afegim la mescla de bolets salpebrats i els saltem fins que hagin perdut tota l’aigua. Reservem.
  5. Mentrestant haurem posat a bullir abundant aigua salada i quan bulli li afegim d’una en una les plaques de lasanya. Les deixarem coure, remenant amb compte de tant en tant, el temps recomanat pel fabricant (en el meu cas eren 7 minuts).
  6. Un cop cuites, les refresquem amb aigua freda i les reservem una a una damunt un drap de cotó.

Muntem la lasanya:

  1. En un plat posem un fons de beixamel.
  2. Damunt una placa de lasanya que li posarem una capa de salsa bolonyesa.
  3. Ho cobrim amb una altra placa de lasanya en la que damunt i posarem una capa de saltat de bolets amb pinyons pel damunt.
  4. Ho tapem amb una última placa de lasanya que cobrirem amb la beixamel.
  5. Damunt hi ratllarem trufa i formatge Gruyère.
  6. Ho posarem a gratinar i quan se’ns dauri ho servirem ben calent.

Doncs aquí tenim un bon plat de lasanya ben tardorenca!!! No us perdeu els posts dels altres plats d’aquest repte a 3 bandes! :-)

Ens ho vem passar la mar de bé, i el menjar era bonííííííssiiiiiim!!!!! Els canelons de morret de vedella tant melosos (es desfeien a la boca!) i amb aquesta salsa tan suau però saborosa! I el pastís de xocolata i préssec digne d’un mestre pastisser! Va ser una vetllada inoblidable i que haurem de repetir!!!! Us deixem unes imatges animades perquè us en feu una idea!

Broquetes de pollastre amb soja i mel

Aquesta és d’aquelles receptes tan agraïdes que et porten poca feina i quedes com un rei! Això sí, t’ha d’agradar la soja i el contrapunt dolç que li dóna la mel.

A casa el menjar oriental ens agrada força i quan vaig veure aquesta recepta al Especial Cocina Otoño de la revista Lectures, em vaig animar a fer-la!

La salsa de soja s’elabora tradicionalment mitjançant la fermentació de grans de soja amb blat torrat partit, que s’acomoden en blocs i se submergeixen i treuen diverses vegades en un brou fred d’aigua i sal. El procés dura prop d’un any i es fa en olles de fang. Malauradament la que acostumem a trobar en els supermercats se l’anomena salsa de soja química i s’elabora d’una manera molt més ràpida i barata que la tradicional. El resultat és una salsa més salada i de sabor menys intens.

Però anem al tema, aquí teniu la recepta: Broquetes de pollastre amb soja i mel!

broqueta pollastre.jpg

Ingredients (per a 4 persones):

  • 3 pits de pollastre
  • 1 gotet de salsa de soja
  • 50 cl de mel
  • Sèsam torrat
  • Oli d’oliva
  • Sal i pebre

Elaboració:

  1. Netegem bé els pits de pollastre i eliminem les restes de greix amb ajuda d’unes tisores.
  2. Les tallem a daus, les salpebrem i les reservem en una safata fonda.
  3. En un bol afegim la salsa de soja i la mel i ho remenem molt bé fins que ens quedi una mescla homogènia i observem que la mel s’hagi dissolt en la soja.
  4. Aboquem aquesta mescla a la safata on tenim els daus de pit de pollastre i ho deixarem marinant un mínim d’una hora a la nevera.
  5. Passat aquest temps, marquem els daus de pit de pollastre (ben escorreguts) en una paella amb una mica d’oli. Deixem que es daurin per tots els cantons.
  6. En un plat fons coloquem les llavors de sèsam i a mesura que retirem el pollastre daurat, l’arrebossem bé en el sèsam.
  7. Punxar els daus de pollastre amb les broquetes de fusta i repartir-les en plats individuals (jo n’he posat dues per cap).
  8. El líquid de la maceració el posem en un cassó a foc moderat. El deixarem reduir fins que agafi la textura de caramel i el retirarem del foc. Salsejem les broquetes amb aquesta salsa. També es podria espolvorejar amb cibolet (però jo no en tenia aquest dia!).
  9. Per acompanyar he servit un niu d’espaguetis amb pebrot escalivat.

Bon profit! ^^

L’Arròs negre de l’Àlvar

El meu germà s’ha convertit en un autèntic urbanita barceloní, això sí, continua sent un dels millors cuiners de la família! Autodidacte culinari a base de practicar el mètode assaig-error (com la majoria de nosaltres), d’haver-se empapat d’un munt de llibres de cuina i de (a mi no m’enganya…) d’haver-se recorregut els millors restaurants de Barcelona, s’ha convertit sens dubte en el REI dels arrossos (tot i ser republicans declarats)!

Aquest diumenge ens ha deleitat amb un altre dels seus arrossos: L’arròs negre! Us escriuré la recepta que em va passar, tot i que em temo que com a bon cuiner hi ha un bon grapat de secrets que no m’ha explicat…

Aquí la teniu:

Ingredients (per a 4 persones):

  • 4 o 5 sipietes de platja
  • 8 gambes vermelles fresques
  • Un grapat de cloïsses
  • Un bon Fumet de peix de roca
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 pebrot vermell
  • 3 o 4 dents d’all
  • 5 tomàquets (escaldats, pelats i picats)
  • Arròs
  • Oli
  • Sal, pebre negre i pebre vermell.

Per la picada:

  • 1 o 2 bosses de tinta (de les sipietes fresques)
  • 3 dents d’all

Arròs negre.jpg

Preparació:

  1. En una planxa ben calenta marquem lleugerament les gambes amb sal i pebre, i les retirem.
  2. En la mateixa planxa marquem les cloïsses just perquè s’obrin una mica (han de quedar cruetes).
  3. Per fer la marca en una paella (que pugui anar al forn) sofregim, en un bon raig d’oli d’oliva i a foc suau, la ceba, les dents d’all picadetes i a continuació hi afegim el pebrot vermell tallat a dauets.
  4. A continuació afegim la sípia tallada a daus amb una mica de pebre vermell.
  5. A mig sofregir afegirem els tomàquets picadets i salpebrem. Ho deixem coure.
  6. Anirem mullant lleugerament la marca amb el fumet bullint i la deixarem reduir. Ho repetirem 2 o 3 vegades.
  7. Un cop sofregit afegim l’arròs (un grapat generós per persona) i remenem per incorporar-lo al sofregit. Ho deixem coure 1 minut.
  8. Afegim el fumet bullint (2 vegades i mitja la proporció d’arròs), la picada que haurem fet en el morter, amb 3 dents d’all i 1 o 2 bosses de tinta (deixatada amb fumet) i ho deixem coure durant 8 minuts.
  9. Passats els 8 minuts posem la paella al forn, preescalfat a uns 160ºC, durant 10 minuts.
  10. Quan falten 2 minuts afegim les cloïsses.
  11. Quan falta 1 minut afegim les gambes.
  12. Passats els 10 minuts totals retirem l’arròs del forn i el servim.

Estava boníssim l’arròs!! Crec que és l’arròs amb més gust de “mar” (de peix) que he provat mai! Serà difícil que em quedi tant bo com el del meu germà, però ho anirem intentant!!! ;-)

La Cuina vermella dina a casa!!!

Aquest diumenge han vingut a dinar a casa els nostres amics de la Cuina Vermella, la Txell i el Kike!! De fet conèixer a aquesta parella és el millor regal que ens aportat tenir el bloc de Cuinetes!

Com que molts de vosaltres ja els coneixeu o en coneixeu el seu blog, us podeu imaginar els nervis i el repte que ens suposava tenir-los a casa a dinar!! Em vaig atabalar de mala manera pensant què els hi podia fer a uns mestres com ells i no hi havia manera de decidir-me. Res era prou “elaborat”, o atractiu, o fascinant… fins que em vaig relaxar i vaig dir-me: “què carai! Faré la cuina que estic acostumada a fer, cuina casolana!”. A partir d’aquí tot va començar a rutllar… Vaig desar els 1.353 llibres de cuina que havia consultat i em vaig quedar només amb el de Cuinar per ser feliç de la Rusqui.

cuinavermella01.jpg

Són tant detallistes que només arribar a casa ens van obsequiar amb un cistellet vermell amb regals per a nosaltres i els nens! Per a nosaltres un receptari català del segle XIX que es diu “La cuinera catalana” i per els nens unes joguines amb les que van estar encantats!

Entaulats a la terrassa de casa vem fer l’aperitiu. La companyia i la bona conversa ens va fer allargar-lo una bona estona. Sabeu quan esteu tant a gust amb algú que pots xerrar i xerrar estona, i et passa el temps volant? Doncs ben bé és el que ens va passar! Descobrint afinitats, projectes de futur, vivències…

cuinavermella02.jpg

Per obrir la gana vem servir uns Xarrups de crema de verdures amb virutes de pernil ibèric:

Com que la volia fer molt lleugera i natural, no hi vaig afegir ni nata, ni formatge. Al fer-la amb caldo, ja va quedar prou gustosa.

Posem a bullir el caldo de pollastre amb dauets de carabassa, pastanaga, porro i patata (també hi podríem afegir carabassó…). Quan les verdures estan tendres ho batem.

De primer plat vaig fer Esqueixada de bacallà amb vellut de tomàquet:

Ingredients pel vellut de tomàquet:

- 500 g de tomàquets de qualitat
- 1 gra d’all petit
- Mitja ceba tendra
- Un quart de pebrot verd
- 150 ml d’oli d’oliva verge extra
- 10 ml de vinagre de Mòdena
- 5 ml de vinagre de Jerez
- 2 molles de pa
- 1 culleradeta de mostassa de gra antiga
- Sal i pebre

Preparació:

  1. Es renten els tomàquets i el quart de pebrot i es fan a trossos.
  2. La ceba i l’all es pelen i també es fan a trossos.
  3. S’aboca en un atuell on es pugui triturar tot junt, les verdures, els vinagres, la molla remullada, la sal i el pebre. Amb l’ajut del túrmix, es tritura molt bé, es cola pel colador xinès i es guarda a la nevera.

Amb aquesta salsa de la Rusqui he regat el bacallà esqueixat, prèviament dessalat i barrejat amb una mica d’oli un cop escorregut. L’he acompanyat amb escarola, olivada i amanit lleugerament amb una vinegreta d’oli i vinagre de Mòdena.

cuinavermella03.jpgEl vi que ens va recomenar la bodega per acompanyar el segon plat va ser un Àtica 2004, un D.O. Penedès de la varietat Pinot Noir. Mentre l’expert ens explicava les excel·lències d’aquest vi, nosaltres, només pel nom del vi, ja n’estàvem convençuts de comprar-lo. Ara us expliquem el perquè: Fa temps vàrem fer una crònica d’un restaurant anomenat Àtica a Barcelona recomanat per uns amics blocaires de la gastroesfera. En una trobada posterior amb els mateixos blocaires, els amics vermells eren dels pocs que no podien opinar sobre el restaurant perquè no hi havien anant encara. I per tant vem pensar: si la Txell i el Kike no van a l’Àtica… l’Àtica vindrà a ells!

Realment el vi era molt bo i va acompanyar molt bé amb el segon plat, Cabrit rostit. Clicant sobre l’hipervincle podreu veure la recepta del cabrit que ja vaig penjar en una altra ocasió.

De postre, Tulipa de neula amb maduixes amb nata i xocolata fosa:

- Tulipes de Neula artesanes Sant Tirs
- Maduixes
- Nata muntada ensucrada
- Sucre glass
- Cobertura de xocolata negre

Tallem les maduixes a dauets, i fonem la cobertura de xocolata. Omplim la tulipa de neula amb nata muntada ensucrada, damunt hi col·loquem els dauets de maduixes i ho espolvorejem amb sucre glass. A continuació hi incorporem xocolata fosa al gust.

Després del dinar i prendre els cafès vem anar a passejar per ensenyar-li’s la ciutat, en un dia molt especial: la Fira Modernista de Terrassa.

Va ser un dia molt especial en el que hem començat a forjar la que espero i desitjo sigui una gran amistat amb la Txell i en Kike. De ben segur que repetirem!

PD: Com alguns haureu apreciat, les fotos dels plats del dinar són de la Txell i en Kike! A que són xules?? ;-)

Tournedos Rossini (Sopar de Cap d’any!)

Les festes de Nadal ens agraden molt a la família però la veritat és que quan les vius amb nens són especialment màgiques…

Aquest cap d’any, com en els últims anys, ens ha tocat fer l’àpat del cap d’any.

El menú va ser el següent:

Aperitius variats per entretenir la gana

Primer - Milfulles de tomàquet, formatge i salmó amb tulipa d’aminada de magrana amb vinagreta d’alfàbrega.

Segon - Tournedos Rossini.

Postre- Pastís de maduixes.

Vi- Cabernet Souvignion Pinord Clos de Torribas

Cava- Anna de Cordorniu

IMG_8056.JPG IMG_8058.JPG

El plat que ens ocupa avui però és els Tournedos Rossini. Per fer-los necessitem els següents ingredients:

Ingredients (per a 6 persones):

  • 6 filets de vedella (o de bou)
  • 300 gr. de foie cru
  • 100 gr de trufa
  • 6 llesques de pa de motlle
  • 1 copa de Pedro Ximenez
  • 30 gr. de mantega
  • Sal i pebre

IMG_8064.JPG

  1. Dividim el foie en 6 porcions (si ho fem amb un ganivet ben calent ens ajudarà a fer un tall net) i laminem les trufes ben fines.
  2. Amb un motlle rodó tallem la llesca de pa de motlle i els cercles resultants els daurarem pels dos cantons en una paella calenta amb la mantega fosa. En acabat les reservarem en una safata al forn que el tindrem encès a uns 70 o 80ºC, per mantenir-les calentes.
  3. Escalfem una paella antiadherent i marquem els filets dos minuts per cada cara. En acabat els salpebrem i els reservem també en el forn.
  4. En la mateixa paella, però ben calenta marquem les porcions de foie per cada cara. Els retirem del foc, els salpebrem i els reservem també en el forn.
  5. Desglaçarem els sucs de la paella amb la copa de Pedro Ximenez i hi afegim la trufa filetejada. Ho retirem del foc.
  6. Muntem el plat col·locant primer una llesca de pa, sobre el filet i sobre d’aquest, el foie. Ho salsejem amb la reducció de Pedro Ximenez amb trufa i ho servim de seguida abans no se’ns refredi.

A casa va agradar molt! De fet la combinació és deliciosa.

Una bona manera de començar un any nou, amb un bon àpat i en bona companyia!

IMG_8069.JPG

Molt bon any per a tots i totes, ben pròsper i ple de felicitat i alegries!

Fideus a la cassola

Vet aquí un plat digne de dijous gras!

Un plat per agafar forces per afrontar la setmana…

IMG_7610.JPG

Ingredients (per a quatre persones):

  • 400 gr. de fideus grans
  • 200 gr. de cansalada
  • 1 botifarra grossa
  • 1 ceba
  • 2 dents d’all
  • 2 tomàquets ratllats
  • 1 litre de brou de verdura
  • 100 gr. de pèsols extrafins
  • 1 botifarra negra
  • 1/2 got d’oli d’oliva
  • Farigola

Per la Picada:

  • 20 gr. d’ametlles
  • 1 dent d’all i safrà
  • 1 branca de julivert
  • 1 llesca de pa

  1. Sofregim en una cassola la llesca de pa, la dent d’all tallada a trossos, el julivert, el safrà i les ametlles. Ho retirem.
  2. En el mateix oli ofeguem la botifarra tallada a rodanxes i la cansalada a foc suau.
  3. Un cop la carn està ben rostida hi afegim la ceba i els alls picats.
  4. Quan agafi color hi afegirem el tomàquet ratllat. Ho deixem coure.
  5. Quan el tomàquet està cuit afegim el brou de verdura.
  6. Quan arrenca el bull afegim els fideus, la botifarra negra tallada a rodanxes i els pèsols.
  7. Ho deixem bullir 5 minuts a foc fort i després l’abaixem.
  8. Abans de que la cocció dels fideus finalitzi, afegirem la picada deixatada amb el suc de la cocció. Ho deixem coure el temps just perquè aromatitzi el conjunt del plat.
  9. Els fideus han de quedar caldosos però sense excés de líquid.
  10. Decorem el plat espolvorejant una mica de farigola pel damunt.

Després de menjar aquest plat ja tenim energia per afrontar la resta de setmana!


Cabrit rostit

De segon vem fer Cabrit rostit al forn. Quan hem de rostir peces mitjanes o grans, una manera per assegurar-nos de que el rostit quedarà melós i humit és incorporant una bressa abans de introduir-la al forn. La bressa ens ajuda a tancar el poro de la carn i així evitem que es perdin o es cremin els sucs dels aliments.

El dia abans haurem de preparar la bressa i amb aquesta deixar marinar el cabrit durant unes 24 hores.

IMG_7568.JPG

Ingredients:

  • Cuixa o espatlla de cabrit (una peça per persona)
  • 1 Porro
  • 2 cebes tendres
  • 2 pastanagues
  • 2 tomàquets
  • 1 got de vi negre
  • Sal, romaní, farigola, anís estrellat, canyella i safrà.
  • Oli.
  • Per decorar: fideus d’arròs

Preparem la bressa (24 hores abans):

  1. Traiem la primera pell del porro i de les cebes tendres, les arrels de tots dos i els netegem amb aigua freda.
  2. Tallem el porro i la ceba a daus gruixuts i ho incorporem a la paella, a foc mitjà, amb un bon raig d’oli i ho salem perquè volem que suï. Ho tapem amb una tapadora.
  3. Tallem la pastanaga a daus i l’afegim al sofregit, acompanyat de farigola, romaní, anís estrellat i mitja branqueta de canyella.
  4. Tallem el tomàquet a daus els afegim al sofregit i finalment incorporem el safrà.
  5. Afegim un got de vi negre, el deixem bullir perquè evapori l’alcohol i ho retirem del foc per abocar-ho sobre del cabrit que tindrem en un safata fonda.
  6. A continuació ho filmem i en quan estigui tebi ho posem cap a la nevera.

Passades 24 hores…

  1. Retirem tota la bressa i la posem en una safata del forn que col·locarem a la part baixa.
  2. Agafem les cuixes i/o espatlles de cabrit i els hi fem un massatge amb sal i després les pintem amb oli (amb les mans mateix).
  3. Les col·loquem sobre la reixa del forn que estarà a la part central del forn (per tant la safata amb la bressa la tindrà a sota).
  4. Ho deixem coure al forn que haurà estat preescalfat a uns 200 ºC a dalt i a baix amb ventilador, fins que les peces quedin cuites i daurades.
  5. El suc que allibera la carn durant la cocció va a parar a la safata de la bressa. Aquesta safata l’hem d’anar remullant amb una mica d’aigua perquè no se’ns cremin les verdures.
  6. Un cop cuit agafem les verdures i el suc de la safata de la bressa i el passem pel colador xinés. Ens quedarà una salsa del rostit densa i molt gustosa.
  7. Per decorar el plat jo he optat per fregir en abundant oli de gira-sol calent, un grapat de fideus d’arròs. Com veieu queden com xips. Es submergeixen quan l’oli està ben calent i als 3 segons aproximadament s’inflen i suren a la superfície del cassó. És el moment de retirar-los ràpidament i deixar-los escórrer en un plat amb paper absorbent. A continuació els salem.
  8. Muntem el plat col·locant la cuixa amb un fil de salsa del rostit pel voltant (o per sobre) i un niu de fideus d’arròs fregits al costat.

El resultat és espectacular! Bon profit!