Arxiu d'etiquetes: Primers plats

La recepta de Blocs contra la fam: Espaguetis amb sofregit de ceba i tomàquet

Publicat el per
6

La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre les entitats benèfiques homologades perquè els facin arribar a les persones que passen fam al nostre entorn més proper. Les xifres esborronen… un de cada cinc catalans viu sota el nivell de la pobresa. Per aquest motiu el 25 i 26 de novembre es durà a terme arreu de Catalunya el Gran Recapte d’Aliments 2011.

Per tal de contribuir a la causa un grup de blocaires gastronòmics van crear un grup al Facebook sota el nom de Blogs contra la fam: Publiquem recepta (Gran Recapte del Banc d’Aliments) proposant, a tots els blocs gastronòmics que s’hi volguessin adherir, publicar el dia 24 de novembre una recepta senzilla i barata amb algun/s dels productes que es recolliran (llegums secs, pasta seca, llaunes de tomàquet natural, conserves de peix, oli, llet….).

Com ja avançàvem ahir al vespre a la pàgina del Facebook del Bloc Cuinetes La nostra aportació a Blocs contra la fam és una recepta ben senzilla, bona, molt atractiva pels nens i sobretot econòmica! També és un plat estrella en la cuina de l’estudiant. Us imagineu de quina es tracta?

Doncs d’un clàssic que no pot faltar a taula: Espaguetis amb sofregit de ceba i tomàquet!

Ingredients (per a 4 persones):

  • 400 g d’espaguetis
  • 1 llauna de 250 g de tomàquet triturat natural
  • 1 ceba de Figueres gran (o dues de petites).
  • Oli, sal, pebre i sucre
  • Cibulet (opcional…)
  • Formatge ratllat (emmental, gruyère, … el que més ens agradi)

Elaboració:

  1. Pelem i netegem la ceba de Figueres. Un cop neta la tallarem a dauets petits.
  2. En una paella afegim un raig generós d’oli d’oliva i un cop calent hi afegirem els dauets de ceba deixant-los sofregir a foc mitjà vigilant que no se’ns cremi (remenem de tant en tant).
  3. Un cop la ceba comença a agafar un to daurat afegirem el tomàquet triturat amb una cullaredeta de sucre (per contrarestar-ne l’acidesa), sal i pebre. Remenem de nou i ho deixem coure a foc mitjà, remenant de tant en tant, fins que el tomàquet estigui cuit (uns 10 minuts).
  4. Mentre es va coent el sofregit, posem una olla al foc amb abundant aigua. En quan arrenqui el bull hi afegirem un grapat de sal.
  5. Un cop bulli li afegirem la pasta seca (en aquest cas espaguetis) i la deixarem coure el temps que ens recomani el fabricant (millor que estigui al dente ja que és més fàcil de païr i és més saciant).
  6. Un cop cuit el sofregit el reservem fins que estigui cuita la pasta (recordeu que sempre ha de ser la salsa que espiri a la pasta i no al revés).
  7. Quan la pasta ja estigui cuita la colem però no l’esbaldim (al esbaldir la pasta perdem molts dels seus nutrients)! La servim seguidament al plat amb la salsa per sobre. Si volem donar un toc de color al plat podem afegir-hi una mica de cibulet picat pel damunt. Només faltarà un bon formatge ratllat i bon profit!!! :D

Des de Cuinetes us animem a contribuir a la causa fent un donatiu al Banc d’aliments, o si voleu donar aliments directament també ho podeu fer a la seva web. Gràcies per col·laborar!! :)

Amanida tèbia de formatge de cabra amb maduixes i fruits secs

Publicat el per
8

L’estiu ha arribat de manera impecable. Quina calor! Per ajudar a portar-la millor, els plats fresquets són una magnífica opció!

Avui farem una amanida que vem descobrir al restaurant Tapiñas Tradicional Carn i que ens va agradar tant que l’hem incorporat en la nostra dieta estiuenca.

amanida maduixes.jpg

Ingredients:

  • Barreja d’enciams (escarola, fulla de roure, …)
  • Fruits secs: Panses, nous, ametlla, avellana, festucs…
  • Maduixes
  • Una torrada molt prima per comensal
  • 2 talls de rul·lo de formatge de cabra per comensal
  • Glaça de vinagre de Mòdena
  • Sal i oli

Elaboració:

  1. Agafem els fruits secs (tots menys les panses) i els esbocinem una mica en el morter (o els hi fem uns tocs a la picadora), tot just per fer-ne trocets petits.
  2. Netegem les maduixes i les tallem a dauets.
  3. Disposem en un bol gran la barreja d’enciams, els dauets de maduixa, les panses i els fruits secs trencats i ho barregem.
  4. Tallem una llesca de pa de pagès ben fineta i la torrem.
  5. Sobre la torrada hi posem 2 talls de rul·lo de formatge de cabra i ho enfornem un parell de minuts a 180ºC perquè se’ns torri una miqueta el formatge i agafi temperatura.
  6. Muntem el plat: Pintem els plats amb uns fils de glaça de vinagre de Mòdena. Posem damunt la barreja d’enciams amb les maduixes i els fruits secs en els plats individuals i ho amanim amb oli, sal i glaça de vinagre de Mòdena de nou. Damunt de cada plat, sobre l’amanida, hi posem una torrada amb el formatge de cabra encara tebi, per a cada comensal.
  7. I bon profit!

Amanida Caprese

Publicat el per
26

Vet aquí una versió d’un clàssic de les amanides, per donar una mica de “vidilla” als àpats d’estiu: L’amanida Caprese. És una amanida Italiana, concretament de Capri (d’on li ve el nom).

Caprese.jpg

Necessitarem:

  • Tomàquet tipus “cor de bou” (o raf…).
  • Mozzarella fresca.
  • Olivada (o olives negres si ho preferiu).
  • Fulles d’alfàbrega fresca.
  • Oli verge extra.
  • Sal i pebre.

Elaboració:

Tallem a rodanxes el tomàquet “cor de bou”. El tomàquet cor de bou és molt carnós, ideal per amanides! Hi posem les làmines damunt el plat.

En el centre de les rodanxes de tomàquet hi posem una fina capa d’olivada. Si ho preferim podem prescindir d’aquest pas, i simplement posar-hi olives negres (les aragoneses hi queden de fàbula!).

Tallem a rodanxes també la mozzarella fresca i en posem un trocet damunt de cada rodanxa de tomàquet. I a continuació salpebrem.

Fem un oli d’alfàbrega batent amb el minipímer les fulles d’alfàbrega fresca (prèviament escaldades i assecades a consciència) amb l’oli d’oliva verge extra.

Amanim el muntatge amb l’oli d’alfàbrega. Decorem el plat amb una fulla d’alfàbrega fresca. I llest!

Versió ràpida (i menys “pija”) de l’amanida Caprese: Tomàquet, mozzarella, fulles d’alfàbrega i olives negres. Amanit amb sal, pebre i un bon oli d’oliva verge. Boníssim!

Bon profit! I bona operació bikini, banyador, o “pareo”… cadascú se sap les seves possibilitats! ;-)

Caldo express!

Publicat el per
30

No us ha passat de vegades que penseu “aquest vespre em menjaria una sopa”, aneu al congelador amb l’esperança de trobar un tupper amb escudella congelada però us trobeu amb un calaix buit i desolat que et mira mofeta…

Per l’hora que és no hi ha temps real per posar un caldo com Déu mana (o qui sigui que mani), ni prou ingredients… estem a una hora de sopar i encara et ve més de gust menjar sopa i com que som valents tirem d’emocions fortes! Utilitzarem l’olla express!

Al cap d’una hora ja érem a taula menjant un plat de “sopa de pics” (a casa sempre n’hem dit així de la pasta “maravilla”) la carn d’olla i les patates amanides amb oli. Quina satisfacció!

caldo_express.jpg

Ingredients:

  • 2,5 litres d’aigua mineral
  • 1 quarter de pollastre gran (nosaltres preferim el pit amb l’ala)
  • 1 tros de vedella
  • 1 porro gros
  • 2 branques d’api
  • 2 pastanagues
  • 2 patates
  • uns dauets de carbassa (opcional)
  • unes branquetes de julivert
  • sal

Per a la sopa:

  • La pasta de sopa que preferim (estrelletes, pics, lletres, galets…)

Elaboració:

  1. Pelem i netegem totes les verdures i les tallem a trossos més aviat grans.
  2. A l’olla exprés li posem la carn, les verdures, la sal i ho cobrim tot amb 2,5 litres d’aigua (dependrà de la capacitat de l’olla exprés, sobretot recordeu que mai s’ha d’omplir fins dalt!).
  3. Tapem l’olla i ho posem a coure a foc mitjà-fort.
  4. Quan l’indicador de pressió comenci a “sonar” (surti el vapor enèrgicament) ho deixem coure 15 minuts. Passat aquest temps apaguem el foc i girem la vàlvula perquè alliberi la pressió de dins l’olla.
  5. Un cop alliberat tot el vapor (assegureu-vos-en mirant el indicador de pressió) obrim l’olla i colem el caldo en una altra olla.
  6. Posem a bullir el caldo de nou i hi afegim la pasta de sopa que preferim (lletres, estrelletes, pics, galets…).
  7. En una plata posem tota la carn d’olla i verdures que ens serviran per acompanyar la sopa.

El resultat la veritat és que ha estat molt satisfactori, un caldo suau, lleuger però molt gustós. Un plat ben calentó per un dia ben fred! :-)

Crema de gambes amb tres textures

Publicat el per
12
Comencem pel primer plat del sopar de Cap d’any: Crema de gambes amb tres textures.
Cal dir que aquest plat ens el va ensenyar la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, en el taller de Nadal per a blocaires del passat desembre. La recepta no té grans complicacions (però com diu la Mireia, això no s’ha de dir!) i és d’aquelles que et fa quedar tant i tant bé! A part, és bonííííssima!

Les tres textures són: la crema, les cues de gamba saltades i un “carpacho” de gamba.

Crema gambes.jpg

Per preparar el “carpacho” (per a 4 raccions):

  • 8 gambes FRESQUES (han de ser fresques perquè un cop fet el “carpacho” l’haurem de congelar, i com sabeu el que ja hem descongelat no es pot tornar a congelar!)
  • 8 Làmines de plàstic (de les de separar l’embotit)
  • 1 bon cassó
  • 1 superfície llisa de treball (ja sigui el marbre o sobre una fusta de tallar)
  1. En primer lloc pelem les gambes i els hi treiem l’intestí (és al filet negre que tenen a la part superior).
  2. Agafem una làmina de plàstic i al centre li posem dues cues de gamba capicuades.
  3. Col·loquem una altra làmina de plàstic al damunt.
  4. Amb el cul del cassó donem cops a les gambes fins que ens quedin ben planes i en forma de cercle (les ajudem recollint-les cap al centre).
  5. Un cop tenim un cercle de “carpacho” ben primet el reservem tapat entre les làmines.
  6. Prosseguim de la mateixa manera amb els altres (els apilem separats amb les làmines) i els congelem.

Per la crema (4 raccions):

  • 12 gambes ben maques (aquestes ja poden ser congelades)
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 1 gra d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 200 g de carbassa
  • 2 cullerades de farina d’arròs
  • 10 ametlles
  • 2 litres d’aigua
  • 1 tòfona
  • Sal, pebre i oli.
  • Una mica de crema de llet (opcional, jo no n’hi vaig posar)

  1. Agafem les gambes i els hi tallem la punta del cap per eliminar part dels bigotis i els ulls (va bé que estiguin una mica congelades).
  2. A continuació pelem les gambes i en reservem les closques i els caps. Guardem les cues que saltejarem just abans de muntar el plat (les reservem a la nevera mentre estant).
  3. Tallem la pastanaga, la ceba i el porro a daus. Piquem la dent d’all.
  4. En una olla amb un raig d’oli sofregim les closques i caps de les gambes, amb la pastanaga, el porro, la ceba i la dent d’all.
  5. Quan se’ns hagi begut l’aigua, afegim els tomàquets ratllats i continuem coent.
  6. Un cop cuit afegim la carbassa tallada a daus, l’aigua i les dues cullerades de farina d’arròs (que ens ajudaran a espessir la crema). Remenem, tapem i ho deixem coure aproximadament mitja hora, a foc mitjà.
  7. Passat aquest temps triturem les ametlles amb una mica de la crema i les afegim a l’olla.
  8. Triturem la crema amb el túrmix (controlant que la carbassa sigui cuita), la passem a continuació pel colador xinès i encara la podem passar per un segon colador més finet (per assegurar-nos de filtrar bé la crema per tal de que no tingui impureses com sorra per exemple).
  9. En una paella saltejem les cues de gambes amb una mica d’oli, molt poca estona (volta i volta).

Muntem el plat:

  1. Agafem els plats i en el fons hi col·loquem el “carpacho” de gamba congelat.
  2. Damunt hi posem 3 cues de gamba per cada plat, col·locades amb gràcia. Les salem amb sal Maldon (o cristalls de sal) i molem pebre damunt. A continuació ratllem amb un ratllador molt fi la tòfona.
  3. A l’últim moment, just abans de servir-ho, afegim la crema de gambes molt calenta en el plat. La temperatura de la crema farà que se’ns cogui el punt just el “carpacho” de gamba.

Queda molt bonic presentar el plat acompanyat d’una gerreta amb la crema de gamba cremant per a cadascú, però jo no en tenia tantes i per tant la vaig servir en el plat directament. En tot cas ja les demanaré als Reis de l’any vinent! ^^

La crema va quedar molt bona i lleugera fet que va ajudar a preparar l’estómac pel segon plat, que aquest sí que era potent!

Niu de tallarines fresques amb ous de guatlla

Publicat el per
20

Recepta apte per a tots els membres de la família però especialment dedicada als més petits de la casa: Niu de tallarines fresques amb ous de guatlla!

És d’aquelles receptes divertides i atractives que fan molta il·lusió als nens principalment per la seva presentació. La recepta, no gens complicada, l’he treta de la revista Lecturas Especial Cocina de Otoño.

Aquí la tenim!

Niu de tallarines.jpg

Ingredients per a 4 persones:

  • 350 g de tallarines de pasta fresca
  • 600 g de tomàquet madur
  • 1 ceba
  • 1 dent d’all
  • 12 ous de guatlla
  • 100 g de formatge ratllat
  • Orenga seca
  • Oli d’oliva
  • Sal i sucre

Elaboració:

  1. Piquem fineta la ceba i la sofregim amb unes 3 cullerades d’oli d’oliva durant uns 5 minuts.
  2. Li afegim l’all picat i ho deixem sofregir fins que comenci a daurar-se.
  3. Afegim el tomàquet ratllat, sal, una culleradeta de sucre i l’orenga. Ho deixem sofregir lentament, remenant-ho de tant en tant, fins que ens quedi una salsa espessa i saborosa.
  4. En una olla amb aigua salada bullint afegim la pasta fresca. La coem el temps que ens indiqui el fabricant.
  5. Un cop cuita la colem i la posem en un bol amb la salsa. Ho barrejem bé.
  6. Bullim els ous de guatlla durant 7 minuts i els pelem.
  7. Muntem el plat formant un niu amb la pasta ja salsejada, formatge ratllat al damunt i ho coronem amb 3 ous de guatlla a cada niu.

I ja el tenim llest! Que aprofiti!!! :-)

Amanida de salmó fumat i tomàquet amb crema d’alvocats

Publicat el per
16

Va, que hem d’aprofitar els dies que ens quedin abans no arribi el fred per fer receptes estiuenques!!!

Sempre m’ha xocat molt que les vacances, guanyades a pols després de tot l’any de treballar, les celebrem majoritàriament a l’estiu, època en que més aviat el temps ens demana aturar-ho tot i deixar que les hores passin mandroses i buides. Potser per aquest motiu ara que la calor ja no apreta ens ve de gust tornar a la cuina i aprofitar tot el ventall de possibilitats que les receptes fresquetes d’estiu ens ofereixen.

En aquesta ocasió us presento una amanida que he optat en servir-la en got per poder-ne contemplar els colors de les diferents capes: Amanida de salmó fumat i tomàquet amb crema d’alvocat.

amanidasalmo.jpg

Ingredients (per a 4 persones):

  • 1 o 2 alvocats (depenent de la mida)
  • 1/2 llima
  • Oli i sal
  • Fulles de julivert
  • 100 g de Salmó fumat
  • 2 tomàquets cor de bou
  • 1 bossa de barreja d’enciams
  • Caviar de truita (opcional)
  • Oli d’alfàbrega

Elaboració:

Per a la crema d’alvocats:

  1. Triturem la polpa de l’alvocat amb el suc de mitja llima, un raig d’oli verge, una mica d’aigua, julivert i sal.
  2. Un cop triturat i tinguem la textura desitjada, ho reservem en fred.

Per preparar l’amanida:

  1. Netegem i tallem a quadrets el tomàquet cor de bou (és extremadament carnós i deliciós! El seu nom és degut a la similitud en quan a la seva forma).
  2. Piquem les fulles de diferents enciams.
  3. Tallem a tiretes el salmó fumat.

Per a l’oli d’alfàbrega:

  1. Triturem amb el túrmix unes fulles d’alfàbrega fresca i oli verge.

Muntem el plat:  

  1. A la base d’un got de vidre transparent hi posem la crema d’alvocat.
  2. Damunt la barreja d’enciams picadets.
  3. Damunt el tomàquet cor de bou
  4. Damunt el salmó fumat.
  5. Ho reguem amb l’oli d’alfàbrega i uns cristalls de sal maldon.
  6. I ho coronem amb caviar de truita (o de salmó …)

De fet la podeu muntar de mil maneres diferents! Imaginació al poder!

Bon profit! ;-)

Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds

Publicat el per
5

Tàrtar2.jpg

Més cuina fresqueta per aquests darrers dies d’estiu (ja no dic de vacances que per mi almenys, ja s’han acabat… ¬¬).

Ja fa unes setmanes, a principis de vacances (quins temps aquells!! Sniff!!), vaig explicar en un post la nostra sortida amb un grup d’amics blocaires al restaurant Rosal 34.

Un dels plats estrella que ens van servir i que em va encaterinar va ser el que us presento avui: Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds.

Posteriorment vaig trobar, mig per casualitat remirant antics programes del Cuines (de TV3) al 3 a la carta, la recepta del tàrtar explicada pel mateix Josep Nicolau, cuiner del Rosal 34. O sigui que la compartiré amb tots vosaltres i en acabat us adjuntaré el vídeo de nou.
Tàrtar tonyina.jpg

Ingredients (per a dues persones):
  • 200 g de llom de tonyina
  • 4 cullerades de soja
  • 1/2 cullerada de mostassa antiga
  • ous de truita (potet de caviar de truita) o de salmó
  • amanida d’enciams variada
  • cibulet
  • pebre negre
  • sal
  • oli d’oliva

  Elaboració:

  1. És aconsellable congelar els talls de tonyina que hem comprat prèviament, per evitar problemes d’intoxicació per anisakiasis.
  2. Al tenir els talls de llom congelats també ens ajudarà a poder-los tallar amb més precisió.
  3. Descongelem els talls de lloms de tonyina (d’un dit d’ample com a molt). Quan porten uns 10 minuts fora el congelador, tindran la consistència adequada per poder-los “picar” a dauets, havent retirat prèviament la pell de la tonyina.
  4. En un bol de vidre aboquem els dauets de tonyina i afegim la soja. Hem d’incorporar la justa perquè la tonyina l’absorbeixi. A mi que no m’agrada abusar-ne en poso per 200 g de tonyina entre dues i tres cullerades.
  5. A continuació hi afegim mitja cullerada de mostassa antiga, cibulet, pebre negre.
  6. Ho remanem tot plegat i ho deixem marinant uns dos minuts.
  7. Passat aquest temps ho reguem amb una mica d’oli d’oliva que ens amorosirà la mescla.
  8. Ja està llest per emplatar. Per emplatar el tàrtar ens ajudarem d’un aro.
  9. Damunt hi afegim la barreja d’enciams prèviament amanida amb oli, sal maldon i pebre. Jo també hi afegeixo un xic de glaça de vinagre de Mòdena.
  10. I coronant el tàrtar, o al costat si ho preferim, hi afegim una cullerada d’ous de truita (o de salmó).
  11. Ja està llest per menjar!!

Com que una imatge val més que mil paraules, us torno a adjuntar el vídeo del Cuines. Bona tornada a la feina, a l’escola, a …

La Cuina vermella dina a casa!!!

Publicat el per
8

Aquest diumenge han vingut a dinar a casa els nostres amics de la Cuina Vermella, la Txell i el Kike!! De fet conèixer a aquesta parella és el millor regal que ens aportat tenir el bloc de Cuinetes!

Com que molts de vosaltres ja els coneixeu o en coneixeu el seu blog, us podeu imaginar els nervis i el repte que ens suposava tenir-los a casa a dinar!! Em vaig atabalar de mala manera pensant què els hi podia fer a uns mestres com ells i no hi havia manera de decidir-me. Res era prou “elaborat”, o atractiu, o fascinant… fins que em vaig relaxar i vaig dir-me: “què carai! Faré la cuina que estic acostumada a fer, cuina casolana!”. A partir d’aquí tot va començar a rutllar… Vaig desar els 1.353 llibres de cuina que havia consultat i em vaig quedar només amb el de Cuinar per ser feliç de la Rusqui.

cuinavermella01.jpg

Són tant detallistes que només arribar a casa ens van obsequiar amb un cistellet vermell amb regals per a nosaltres i els nens! Per a nosaltres un receptari català del segle XIX que es diu “La cuinera catalana” i per els nens unes joguines amb les que van estar encantats!

Entaulats a la terrassa de casa vem fer l’aperitiu. La companyia i la bona conversa ens va fer allargar-lo una bona estona. Sabeu quan esteu tant a gust amb algú que pots xerrar i xerrar estona, i et passa el temps volant? Doncs ben bé és el que ens va passar! Descobrint afinitats, projectes de futur, vivències…

cuinavermella02.jpg

Per obrir la gana vem servir uns Xarrups de crema de verdures amb virutes de pernil ibèric:

Com que la volia fer molt lleugera i natural, no hi vaig afegir ni nata, ni formatge. Al fer-la amb caldo, ja va quedar prou gustosa.

Posem a bullir el caldo de pollastre amb dauets de carabassa, pastanaga, porro i patata (també hi podríem afegir carabassó…). Quan les verdures estan tendres ho batem.

De primer plat vaig fer Esqueixada de bacallà amb vellut de tomàquet:

Ingredients pel vellut de tomàquet:

- 500 g de tomàquets de qualitat
- 1 gra d’all petit
- Mitja ceba tendra
- Un quart de pebrot verd
- 150 ml d’oli d’oliva verge extra
- 10 ml de vinagre de Mòdena
- 5 ml de vinagre de Jerez
- 2 molles de pa
- 1 culleradeta de mostassa de gra antiga
- Sal i pebre

Preparació:

  1. Es renten els tomàquets i el quart de pebrot i es fan a trossos.
  2. La ceba i l’all es pelen i també es fan a trossos.
  3. S’aboca en un atuell on es pugui triturar tot junt, les verdures, els vinagres, la molla remullada, la sal i el pebre. Amb l’ajut del túrmix, es tritura molt bé, es cola pel colador xinès i es guarda a la nevera.

Amb aquesta salsa de la Rusqui he regat el bacallà esqueixat, prèviament dessalat i barrejat amb una mica d’oli un cop escorregut. L’he acompanyat amb escarola, olivada i amanit lleugerament amb una vinegreta d’oli i vinagre de Mòdena.

cuinavermella03.jpgEl vi que ens va recomenar la bodega per acompanyar el segon plat va ser un Àtica 2004, un D.O. Penedès de la varietat Pinot Noir. Mentre l’expert ens explicava les excel·lències d’aquest vi, nosaltres, només pel nom del vi, ja n’estàvem convençuts de comprar-lo. Ara us expliquem el perquè: Fa temps vàrem fer una crònica d’un restaurant anomenat Àtica a Barcelona recomanat per uns amics blocaires de la gastroesfera. En una trobada posterior amb els mateixos blocaires, els amics vermells eren dels pocs que no podien opinar sobre el restaurant perquè no hi havien anant encara. I per tant vem pensar: si la Txell i el Kike no van a l’Àtica… l’Àtica vindrà a ells!

Realment el vi era molt bo i va acompanyar molt bé amb el segon plat, Cabrit rostit. Clicant sobre l’hipervincle podreu veure la recepta del cabrit que ja vaig penjar en una altra ocasió.

De postre, Tulipa de neula amb maduixes amb nata i xocolata fosa:

- Tulipes de Neula artesanes Sant Tirs
- Maduixes
- Nata muntada ensucrada
- Sucre glass
- Cobertura de xocolata negre

Tallem les maduixes a dauets, i fonem la cobertura de xocolata. Omplim la tulipa de neula amb nata muntada ensucrada, damunt hi col·loquem els dauets de maduixes i ho espolvorejem amb sucre glass. A continuació hi incorporem xocolata fosa al gust.

Després del dinar i prendre els cafès vem anar a passejar per ensenyar-li’s la ciutat, en un dia molt especial: la Fira Modernista de Terrassa.

Va ser un dia molt especial en el que hem començat a forjar la que espero i desitjo sigui una gran amistat amb la Txell i en Kike. De ben segur que repetirem!

PD: Com alguns haureu apreciat, les fotos dels plats del dinar són de la Txell i en Kike! A que són xules?? ;-)

Ou poxé amb sopa de pernil (jornada dels ous al Xup-xup!)

Publicat el per
5
Aquesta setmana a l’escola Xup xup fa la cassola, hem fet una jornada d’ous!! ;-)
En aquesta ocasió en Miquel Ristol va començar la classe recitant el poema “Amo l’aroma” d’en Joan Salvat-Papasseit.
En Miquel ens va ensenyar a cuinar els ous de 4 maneres diferents, a través de receptes: farcits, poxé, fregits i en truita (a l’espanyola i a la francesa).
Les receptes van ser: 2 Tapes amb ous de guatlla, 3 tipus de truites de bolets, ous poxé amb sopa de pernil, i ous farcits amb gambetes.
El plat que us explicaré avui és el d’Ous poxé amb sopa de pernil, mmmmmnnnn deliciós!!
Ingredients:
  • 1 Ceba tendra
  • Formatge manxego semi
  • Pernil salat
  • Brou de pollastre
  • 1 ou per cap
  • Julivert
IMG_8594.jpg
  1. Posem a escalfar el brou de pollastre.
  2. Tallem el formatge i el pernil a dauets.
  3. Tallem la ceba tendra a mitges llunes (o a dauets).
  4. Quan el caldo és ben calent (que no bulli) el remanem perquè formi un remolí.
  5. Trenquem l’ou en un bol petit i amb compte l’aboquem dins el brou, que estarà en moviment, per potxar-lo.
  6. Quan està cuit (només la clara, el rovell ha de quedar líquid) el retirem amb l’espumadera i el dipositem sobre de paper absorbent.
  7. Procedim de la mateixa manera per potxar els altres ous.
Anem a muntar el plat:
  1. En una tassa o bol, posem uns taquets de formatge, de pernil i de ceba tendra.
  2. Damunt hi posem l’ou poxé i espolvorejem amb julivert fresc.
  3. Amb compte tirarem brou ben calent dins la tassa fins a cobrir-ho tot, i ho deixarem infusionant uns minuts.
  4. Ja està llest per menjar!

IMG_8599.jpg

Aquest plat és un festival de sensacions, textures i olors! Punxes l’ou i el rovell es barreja amb el brou, els dauets de formatge es fonen, la ceba tendra s’infusiona i el pernil aromatitza el brou…

L’heu de provar! A part és un plat que va molt bé per aquests dies que queden de fred. :-)