Per fi tenim aquí (i de ple) la primavera!!! Amb tot el que comporta: ara fa fred, ara no, ara plou, ara fa sol, al matí tremoles, al migdia et fregeixes, … doncs això… la PRIMAVERA! 
I amb la primavera se’ns obre tot un món de possibilitats gastronòmiques amb els productes que ens ofereix: maduixes, faves, pèsols, … i les més esperades (almenys per mi) les cireres!!! Potser la meva fruita preferida!!
Ara que ja trobem bones faves i bons pèsols és un bon moment per gaudir-los en coccions delicades i preparacions ben diverses. De fet ens n’hem fet farts! Pèsols amb sípia, amb botifarra de Perol, amb pernil, amb mandonguilles, en crema…
Eps i les faves no es queden enrera! Favetes amb carxofes, a la catalana, amb cloïsses, timbalet de faves…
Per tant us podeu fer una idea del fart de pelar i desgranar faves i pèsols que ens arribem a fer cada primavera!! Sort que tinc grans ajudants!! 
En aquesta ocasió us poso la recepta de les tradicionals faves a la catalana però incorporant també pèsols, una mica per veure què tal i molt perquè en tenia a la nevera esperant a ser cuinats! El resultat molt i molt bo! El que caldrà tenir en compte és que el temps de cocció de les faves i els pèsols són diferents. Anem a la recepta i us explico com la vaig preparar.
INGREDIENTS (per a 4 persones)
- 400 g de faves desgranades (aprox.)
- 200 g de pèsols desgranats (aprox.)
- 2 cebes tendres (tallada a brunoise)
- 2 alls tendres
- 2 talls de cansalada viada
- Mitja botifarra negre (uns 100 g)
- Brou (just per cobrir) i si no en teniu ja sabeu… el caldo universal, l’aigua!
- Fulles de menta (n’hi vaig posar 4 fulles fresques)
- 1 fulla de llorer
- 1 branqueta de farigola
- Oli verge, sal i pebre
ELABORACIÓ
- En una cassola fregim en un raig d’oli la botifarra negre tallada a dauets. Un cop marcada la retirem i reservem.
- En la mateixa cassola (i el mateix oli) posem a sofregir la cansalada també tallada a dauets o tiretes. Quan comenci a enrossir afegim la ceba a brunoise, els alls tendres nets i partits per la meitat el llorer i la farigola. Ho deixem sofregint a foc mitjà, sense pressa i vigilant-ho (no volem que ens agafi color).
- Quan la ceba sigui transparent incorporem les faves i les remenem amb compte amb el sofregit. Aleshores ho cobrim amb brou (o aigua si no en teniu).
- En quan arrenqui el bull esperem 3 minuts i afegim els pèsols. Ho deixem coure almenys 5 minuts més, fent xup xup o fins que les faves i pèsols siguin cuits i tendres. Comprovem el punt de cocció i salpebrem.
- Ja fora del foc incorporem a la cassola les fulles de menta i la botifarra negre que teníem reservada. Ho deixem reposar mentre la menta s’infusiona amb el suc de cocció (han de quedar caldosetes).
- Abans de servir remenem i retirem les herbes.
Aquest plat és dels que guanya fets amb antel·lació. Deixeu-vos embriagar per la combinació màgica d’aromes i gustos de les faves amb la menta (em nego a fer servir amb lleugeresa la paraula maridatge però la temptació em pot! Recoi que bé mariden les faves amb la menta!!! xD).
Recordeu que no cal allargar en accés la cocció, just fins tenir-les tendres. Aquest temps de cocció dependrà com sempre de la tendresa de faves i pèsols. Aquests eren ben frecos i van necessitar poc temps de cocció fet que va permetre que mantinguessin el color verd ben viu! 
Bon profit i bona primavera!!!
)
