Quins ous!!! (Gastroeureka 2012)

L’edició d’enguany de Mercat de Mercats ens animava als blocaires a participar en el seu concurs GastroEureka que consistia en fer d’investigadors per un dia (de fet crec que ja forma part de la naturalesa blocaire la curiositat infinita envers el que ens interessa. Dit d’una altra manera… som xafarders de mena!) per tal de trobar un producte alimentari present a la fira que, pels motius que siguin, sigui especial.

Tasca difícil… escollir un sol producte entre tanta varietat de productes, productors i projectes començava a ser una missió impossible! Però ens en sortiríem!!!!

Per començar, una passejada general a la pesca de possibles objectius… de manera subtil per no ser identificats com a blocairus gastronomicus (merda de càmera que ens delata…!! I això que anem d’incògnit i no portem els reflectors!!!).

Vinagres gourmet, gintònics sòlids, sushi en directe, packegings de disseny, escultura amb fruita i hortalisses, productes artesans, batukades, degustacions, performance lleteres, experiències patateres, … un “non stop” de propostes, xerrades, demostracions i productes cridant-me “jo, jo!! Jo sóc el teu GastroEureka!!!“.

Davant de tant estímul vam decidir tornar a casa a meditar amb el coixí quin producte escollir. I no va ser fins l’endemà al matí quan, tornant al Mercat de Mercats, vaig anar a una xerrada que em va fer veure la llum! Eureka!

La xerrada la organitzava La Tavella (de qui ja us he parlat anteriorment),  productors de fruita i verdura ecològica amb un gran projecte empresarial d’inserció social de persones amb disminució psíquica, que distribueixen cistelles a particulars a través d’internet. La xerrada, sota el títol: La Tavella: agricultura ecològica i compromís social, comptava amb la participació d’Adam Martin, periodista, escriptor i co-fundador de la revista digital etselquemenges.cat i Jordi Llauradó, director de La Tavella.

Però el que més em va agradar va ser que qui realment ens va explicar el funcionament de la feina a l’hort, de com fan les cistelles ecològiques, de com cuiden de les gallines del corral, … van ser els mateixos protagonistes! Els nois i noies que treballen a la Tavella! Cadascun d’ells irradiava il·lusió per la feina que desenvolupen i de fet, qui millor per explicar-nos com es treballa a la Tavella que els propis treballadors!

Us adjunto la xerrada perquè la vaig trobar molt interessant!!

Va ser a l’escoltar en Juan Luís (min. 5:45), responsable de les gallines ecològiques de la Tavella, explicar-nos com cuidava les gallines i en quines condicions de vida vivíen que se’m va encendre la bombeta. El meu producte estrella del Mercat de Mercats és potser un dels productes més consumits al llarg de tota la humanitat, els ous. Però aquests ous no són uns ous qualsevol són ELS OUS! Ara us explicaré amb l’ajuda d’en Juan Luís i en Juanillo, que les mimen i les cuiden, i el per què els ous de les gallines de la Tavella són la llet!!!

En primer lloc són gallines amb un horari planificat! Les treuen cada dia a la mateixa hora. A més de disposar d’un galliner on tenen el menjar, l’aigua, els ponedors i les zones de descans, disposen d’un corral a l’aire lliure on poden sortir a pasturar, escarbotar o prendre banys de sorra. Espai per córrer, alimentació ecològica, la manera com els seus cuidadors les tracten i les mimen, una higiene de les instal·lacions extrema… són algunes de les claus que fa que aquestes gallines siguin animals sans i feliços i ponguin uns ous boníssims! A part les gallines quan emmalalteixen no són tractades amb medicaments convencionals sinó amb homeopatia fet que garanteix que cap medicament passi als ous com pot passar en la producció convencional. Al marge dels beneficis per la nostra salut aquests ous tenen un gust espectacular! Nosaltres que els hem pogut tastar en les cistelles ecològiques que consumim us en donem fe! Els heu de tastar i tindreu un abans i un després en la vostra vida ouera!

Per tots aquests motius i en especial per veure i escoltar com els seus cuidadors  les cuiden, aquests ous són el meu GastroEureka! Són gallines molt afortunades!!! I nosaltres som afortunats de poder consumir-ne els seus ous! ;)

Gràcies especialment al Jordi Llauradó i en Marc Alegre per la seva col·laboració i ajuda en la documentació. Us ho he dit moltes vegades però no me’n cansaré, feu una GRAN feina! En Juan Luís i en Juanillo per cuidar tant bé de les gallines i per explicar-ho amb il·lusió! Sense vosaltres no podríem gaudir d’aquests ous tant bons! Gràcies a en Mikel (el Comidista) per haver llegit tots els posts dels blocaires que hem participat d’aquest GastroEureka! Només per això ja és un honor haver participat!! I gràcies a Mercat de Mercats per la iniciativa, la creativitat i per pensar en els blocaires gastronòmics que des del nostre punt de vista humil expliquem les nostres batalletes culinàries! Ens veiem als Mercats! ;)

Pin It

Ous farcits tradicionals amb un toc crocant

Aquest cop Memòries d’una cuinera ens proposava com a repte elaborar una recepta d’ous farcits, dolços o salats. En aquesta ocasió no hem fet volar gaire la imaginació i la recepta que us presentem avui és la dels Ous farcits tradicionals. És a dir farcits amb un sofregit amb carn i recoberts i gratinats amb beixamel.

Perquè aquesta recepta? Perquè ens encaaaaaantaaaaaa!!!!!!! És un dels plats estrella de petits i grans! Li hem volgut donar un toc diferent afegint-li nous picades al farcit que dóna el toc crocant.

També hem aprofitat aquesta ocasió per estrenar uns motlles per a ous durs que em va regalar la meva filla, l’Alba, i la veritat és que el resultat és sorprenent i divertit! Per tant aprofitem l’ocasió per recomanar-los als Petits Mindundis que teniu a casa. ;)

Anem a la recepta i després us explico com funcionen els motlles.

OUS FARCITS TRADICIONALS AMB UN TOC CROCANT

Ingredients (per a 4 persones):

  • 8 ous (2 per cap)
  • 2 cebes tendres
  • 1 gra d’all
  • 250 g de tomàquet natural triturat
  • 300 g de carn picada mixta (porc-vedella)
  • Oli, Sal i pebre negre
  • Un grapat de nous.

Per la beixamel

  • 70 g de mantega
  • 70 g de farina
  • 700 ml de llet sencera
  • Sal, pebre blanc i nou moscada

Elaboració:

  1. Coem els Ous: Posem al foc els ous un cassó amb aigua i vinagre (que ens ajudarà a que l’ou no s’esberli en coure’s) que els cobreixin. Comptarem 10 minuts des del moment en que l’aigua bulli, després els retirem de foc i deixem que es refredin.
  2. Preparem el sofregit: Netegem i piquem la ceba tendra. La sofregim en un bon raig d’oli d’oliva a foc mitjà fins que se’ns torni transparent. Aleshores afegim el gra d’all ben picolat fins que se’ns enrosseixi.
  3. Afegim la carn picada salpebrada i anem remenant perquè ens quedi ben solta.
  4. Un cop cuita afegim el tomàquet triturat, un polsim de sucre, sal i pebre. Remenem bé i ho deixem coure fins que el tinguem cuit (provem-lo per assegurar-nos de que el tomàquet és ben cuit i ha perdut l’amargor). Fora del foc afegim les nous que haurem picat al morter (només cal trencar-les una mica perquè quedin trossets). Reservem.
  5. Fem la beixamel: 
    1. Posem la llet a escalfar en un cassó (no ha de bullir).
    2. En una paella a foc mitjà-baix posem a fondre la mantega.
    3. Afegim la farina i remanem perquè se’ns cogui de manera uniforme.
    4. Quan el roux (barreja de mantega i farina) se’ns hagi enrossit i perdi l’olor de farina crua, afegirem poc a poc la llet calenta, tot remenant amb un batedor de mà, perquè es vagi incorporant i fent una mescla homogènia.
    5. Afegirem la nou moscada, el pebre blanc, la sal i remanem.
    6. Ho deixarem coure a foc lent, remenant-ho sovint, fins que se’ns cogui bé. Si espesseix molt hi afegirem llet.
    7. Reservem.
    8. Nota: si ens haguessin quedat grumolls a la beixamel la passem pel turmix i ens quedarà fantàstica!
  6. Acabem el plat: Partim els ous longitudinalment i amb compte retirem el rovell de l’ou, que ratllarem i incorporarem al bol on hi tenim sofregit. Guardem amb cura les clares que ens serviran de cassoletes.
  7. Barregem el sofregit de la carn, amb les nous, els rovells ratllats dels ous i unes quatre cullerades soperes de beixamel.
  8. Preparem la safata on servirem els ous farcits amb un fons de beixamel. Farcim, amb l’ajuda d’una cullera sopera, les cassoletes d’ou amb la massa que acabem de preparar i les col·loquem a la safata.
  9. Un cop tots farcits, els cobrim amb la beixamel restant i formatge ratllat (emmental, gruyère, …).
  10. Ho gratinem al forn fins que s’enrosseixi i cap a taula!!

I si voleu donar un toc divertit als ous durs o teniu canalla a casa segur que els hi encantarà menjar-se un ou dur amb forma de conillet o d’osset! Aquests són els motlles que tenim a casa i la meva filla va comprar a la botiga Barruguet de Terrassa (també hi ha Barruguet a BCN). Si no coneixeu la botiga us convido a visitar-la nosaltres fa molts anys que ens som fans, tants que ja hi anava quan era petita (i clients, amb tanta canalla a casa… ;) )!!!

Com preparar-los?

  1. Doncs heu de fer els ous durs com us hem explicat al principi de la recepta.
  2. Els pelem encara calents (vigileu no us cremeu! Millor que els pelin els pares si sou petits mindundis!) i amb compte els posem dins dels motlles i els tanquem.
  3. Submergim els motlles plens d’ou en aigua freda durant 10 minuts.
  4. Passat aquest temps els treiem del motlle amb compte, retallant si cal la part sobrant de l’ou (en el cas de que els ous fossin molt grans).
  5. I… voilà!!!! Queden molt i molt macos!

Doncs ja tenim els ous farcits! Una recepta molt tradicional però com ja us he dit que ens encanta a tots els de casa! Espero que us agradin també els ous Mindundis! ;) Bon profit!!!!

Pin It

Truita d’espàrrecs i llagostins amb julivert

Post express per participar (a última hora!! #buff) a Memòries d’una cuinera que aquest mes ens proposava de fer receptes de truita! :D És genial perquè de truites en podem fer d’un munt d’ingredients! Poden ser dolces, salades, marineres, vegetarianes, formatgeres,  …

La que us presento avui és una espècie de “mar i muntanya” versió truita. Per un cantó uns espàrrecs de marge i per l’altre uns llagostins frescos tot saltejadet amb julivert!

TRUITA D’ESPÀRRECS I LLAGOSTINS AMB JULIVERT

Ingredients (per a dues persones):

  • 4 ous
  • Un manat d’espàrrecs verds
  • 8 llagostins frescos
  • Oli d’oliva, sal i julivert

Elaboració:

  1. Preparem els ingredients: Netegem els espàrrecs, n’eliminem les parts més dures i els tallem a rodanxes de mig centímetre d’ample.
  2. Escapcem i pelem els llagostins i en reservem les cues trossejades per saltejar-les després.
  3. En una paella saltegem els espàrrecs amb un raig d’oli. Quan estiguin quasi al punt (estovadets) hi afegirem els llagostins, ho salem i hi tirem el julivert ben picolat. Ho saltejarem tot junt un minut més i ho reservem.
  4. En un bol batem els 4 ous. Després afegim el saltejat d’espàrrecs i llagostins.
  5. Posem una paella a foc mitjà-baix amb un raig d’oli d’oliva. Un cop calenta hi afegim la mescla i deixem coure la truita per una cara.
  6. Quan hagi quallat l’ou d’una cara li donarem la volta amb l’ajuda d’un tomba truites o d’un plat. La coem per l’altra cara i la traiem en el punt de cocció que preferim! A mi normalment m’agraden cruetes de dins, però a casa a cadascú li agrada d’una manera diferent….
I ja la tenim llesta per menjar! Acompanyada d’unes llesquetes de pa amb tomàquet estava boníssima! :D
La mateixa recepta la podríem fer en format remenat (ja ho diu el nom, consisteix en anar remenant la truita mentre està al foc, per tal de que no qualli de manera uniforme). Bon profit!! ;)
Pin It

Enciam brut (de Ca l’Ignasi)

La setmana passada vem poder gaudir de les receptes de Ca l’Ignasi al Cuines. Plats de la nostra terra fets amb el millor del Collsacabra!

De l’Ignasi i la Laia ja us en hem parlat en alguna ocasió però aquestes últimes setmanes ens han servit per conèixer-los de més a prop i constatar que són de les persones més acollidores que coneixem! Ens fa molta il·lusió que hagin obert un bloc, “Ca l’Ignasi – les bambalines…“, on ens explicaran el dia a dia del seu restaurant, els perquès dels productes escollits, les novetats, curiositats i interioritats del “que s’hi cuina”. Us el recomanem!

En una de les visites al seu restaurant ens van servir, en format d’aperitiu, l’enciam brut. El nom, evidentment, ens va sobtar i ja ens vam quedar perplexos al veure que es tractava d’una amanida d’hivern feta amb patata, ceba i botifarra del Perol,  i que d’enciam no en portava per enlloc! L’explicació de la Laia va ser d’allò més aclaridora. Antigament als hiverns on a muntanya era molt difícil que arribés verdura fresca, els pagesos se les enginyaven per poder menjar verdures. De patata i ceba sí que en disposaven perquè es guardava bé i les coïen al caliu per després fer-ne l’amanida. Se’n diu enciam brut o també amanida bruta degut al color que agafaven les verdures després de fer-les al caliu i pelar-les amb les mans brutes de cendra.

Però anem a la recepta perquè el plat és boníssim! Us adjunto també el vídeo del programa Cuines.

Ingredients:

  • 700 g de patata del bufet blanca
  • 500 g de cebes de Figueres
  • 250 g de botifarra de perol
  • oli d’oliva
  • sal i pebre

Elaboració:

  1. Posem les patates i les cebes en una safata i les escalivem al forn a 180 graus durant 90 minuts.
  2. Seguidament les deixem refredar i les pelem.
  3. En una paella amb una mica d’oli saltem un parell de rodanxes de botifarra. Quan estiguin dauradetes, les retirem i reservem.
  4. Tot seguit, en una paella amb una mica d’oli saltem la ceba tallada a dauets. Quan estigui dauradeta, hi afegim les patates tallades també a dauets, ho rectifiquem de sal i pebre i ho saltem un parell de minuts.
  5. Després, hi posem la botifarra de perol, ja pelada i tallada a dauets i ho saltem tot junt durant uns minuts.
  6. Quan ja estigui cuit, per acabar, posem un motlle al centre del plat, l’omplim amb el saltat, desemmotllem i hi posem les rodanxes de botifarra a sobre.

Altres elaboracions moooolt temptadores…

Fem uns bons ous ferrats i els col·loquem damunt un llit d’”Enciam brut”. Els coronem amb unes làmines de tòfona fresca de Tavertet i a gaudir!!!

Us haig de confessar que amb “l’excusa” d’estar embarassada vaig aconseguir que el Miquel em portés a Ca l’Ignasi per satisfer un antull irracional de menjar-me uns ous ferrats amb tòfona com el que veieu a la fotografia… mmmnnn quin vici!!! ^^ En aquesta visita vem poder conèixer el tofonaire que serveix a l’Ignasi, just quan l’hi portava la comanda. Quin aroma tant característic i penetrant que feien! Res a veure amb les que compro en conserva… clar que el preu també és molt diferent! :P Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!

Moltes gràcies Ignasi i Laia per la vostra sempre càlida acollida! Perquè durant molt temps puguem gaudir de la vostra companyia i la vostra saviesa!

I per tota la resta, no us deixeu perdre aquesta recepta tan gustosa i amb tanta història darrera, feta amb productes de la nostra terra! Bon profit! :)

Pin It