Post express per participar (a última hora!! #buff) a Memòries d’una cuinera que aquest mes ens proposava de fer receptes de truita! És genial perquè de truites en podem fer d’un munt d’ingredients! Poden ser dolces, salades, marineres, vegetarianes, formatgeres, …
La que us presento avui és una espècie de “mar i muntanya” versió truita. Per un cantó uns espàrrecs de marge i per l’altre uns llagostins frescos tot saltejadet amb julivert!
TRUITA D’ESPÀRRECS I LLAGOSTINS AMB JULIVERT
Ingredients (per a dues persones):
4 ous
Un manat d’espàrrecs verds
8 llagostins frescos
Oli d’oliva, sal i julivert
Elaboració:
Preparem els ingredients: Netegem els espàrrecs, n’eliminem les parts més dures i els tallem a rodanxes de mig centímetre d’ample.
Escapcem i pelem els llagostins i en reservem les cues trossejades per saltejar-les després.
En una paella saltegem els espàrrecs amb un raig d’oli. Quan estiguin quasi al punt (estovadets) hi afegirem els llagostins, ho salem i hi tirem el julivert ben picolat. Ho saltejarem tot junt un minut més i ho reservem.
En un bol batem els 4 ous. Després afegim el saltejat d’espàrrecs i llagostins.
Posem una paella a foc mitjà-baix amb un raig d’oli d’oliva. Un cop calenta hi afegim la mescla i deixem coure la truita per una cara.
Quan hagi quallat l’ou d’una cara li donarem la volta amb l’ajuda d’un tomba truites o d’un plat. La coem per l’altra cara i la traiem en el punt de cocció que preferim! A mi normalment m’agraden cruetes de dins, però a casa a cadascú li agrada d’una manera diferent….
I ja la tenim llesta per menjar! Acompanyada d’unes llesquetes de pa amb tomàquet estava boníssima!
La mateixa recepta la podríem fer en format remenat (ja ho diu el nom, consisteix en anar remenant la truita mentre està al foc, per tal de que no qualli de manera uniforme). Bon profit!!
La setmana passada vem poder gaudir de les receptes de Ca l’Ignasi al Cuines. Plats de la nostra terra fets amb el millor del Collsacabra!
De l’Ignasi i la Laia ja us en hem parlat en alguna ocasió però aquestes últimes setmanes ens han servit per conèixer-los de més a prop i constatar que són de les persones més acollidores que coneixem! Ens fa molta il·lusió que hagin obert un bloc, “Ca l’Ignasi – les bambalines…“, on ens explicaran el dia a dia del seu restaurant, els perquès dels productes escollits, les novetats, curiositats i interioritats del “que s’hi cuina”. Us el recomanem!
En una de les visites al seu restaurant ens van servir, en format d’aperitiu, l’enciam brut. El nom, evidentment, ens va sobtar i ja ens vam quedar perplexos al veure que es tractava d’una amanida d’hivern feta amb patata, ceba i botifarra del Perol, i que d’enciam no en portava per enlloc! L’explicació de la Laia va ser d’allò més aclaridora. Antigament als hiverns on a muntanya era molt difícil que arribés verdura fresca, els pagesos se les enginyaven per poder menjar verdures. De patata i ceba sí que en disposaven perquè es guardava bé i les coïen al caliu per després fer-ne l’amanida. Se’n diu enciam brut o també amanida bruta degut al color que agafaven les verdures després de fer-les al caliu i pelar-les amb les mans brutes de cendra.
Però anem a la recepta perquè el plat és boníssim! Us adjunto també el vídeo del programa Cuines.
Ingredients:
700 g de patata del bufet blanca
500 g de cebes de Figueres
250 g de botifarra de perol
oli d’oliva
sal i pebre
Elaboració:
Posem les patates i les cebes en una safata i les escalivem al forn a 180 graus durant 90 minuts.
Seguidament les deixem refredar i les pelem.
En una paella amb una mica d’oli saltem un parell de rodanxes de botifarra. Quan estiguin dauradetes, les retirem i reservem.
Tot seguit, en una paella amb una mica d’oli saltem la ceba tallada a dauets. Quan estigui dauradeta, hi afegim les patates tallades també a dauets, ho rectifiquem de sal i pebre i ho saltem un parell de minuts.
Després, hi posem la botifarra de perol, ja pelada i tallada a dauets i ho saltem tot junt durant uns minuts.
Quan ja estigui cuit, per acabar, posem un motlle al centre del plat, l’omplim amb el saltat, desemmotllem i hi posem les rodanxes de botifarra a sobre.
Altres elaboracions moooolt temptadores…
Fem uns bons ous ferrats i els col·loquem damunt un llit d’”Enciam brut”. Els coronem amb unes làmines de tòfona fresca de Tavertet i a gaudir!!!
Us haig de confessar que amb “l’excusa” d’estar embarassada vaig aconseguir que el Miquel em portés a Ca l’Ignasi per satisfer un antull irracional de menjar-me uns ous ferrats amb tòfona com el que veieu a la fotografia… mmmnnn quin vici!!! ^^ En aquesta visita vem poder conèixer el tofonaire que serveix a l’Ignasi, just quan l’hi portava la comanda. Quin aroma tant característic i penetrant que feien! Res a veure amb les que compro en conserva… clar que el preu també és molt diferent! Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!
Moltes gràcies Ignasi i Laia per la vostra sempre càlida acollida! Perquè durant molt temps puguem gaudir de la vostra companyia i la vostra saviesa!
I per tota la resta, no us deixeu perdre aquesta recepta tan gustosa i amb tanta història darrera, feta amb productes de la nostra terra! Bon profit!