Moussaka [moussaká] (Grècia I)

Què us sembla si comencem per un clàssic de la cuina grega? La Moussaka!

Com us deia anteriorment la Moussaka pot tenir variacions depenent de la persona que ens la prepara o el municipi on la demanem. De totes les Moussakes que hem menjat durant aquests dies de vacances no n’hi ha hagut cap d’igual a l’altre. Ens n’hem trobat algunes que portaven un llit de patata, una sola capa de bolonyesa, capes de diferents làmines de verdures intercalades (albergínia, carbassó, perbrot,…) coronat amb beixamel i formatge gratinat. O sigui que malgrat us en posarem una de recepta de moussaka extreta d’un llibre grec de cuina grega, podeu adaptar-la al vostre gust tal i com fan els grecs!

Ingredients (per a 6 – 8 persones):

  • 3 Albergínies grans
  • 1 ceba gran (picada)
  • 1 dent d’all (picada fina)
  • 1 quilo de carn magra de xai picada
  • 100 ml de vi negre
  • 300 g Tomàquet triturat
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Sucre
  • 1/4 de culleradeta de canyella mòlta
  • 1 cullerada d’orenga fresca picada (o  1 culleradeta d’orenga seca)
  • 1 fulla de lloré
  • Pebre negre
  • 85 g de mantega
  • 85 g de farina
  • 600 ml de llet
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge kefalotori o pecorino, ratllat

Elaboració:

  1. Tallem les albergínies a rodanxes fines, les col·loquem dins un colador (amb un plat a sota) i les espolvoragem amb sal. Les tapem amb un plat per sobre de manera que ens faci de pes. Les deixem 30 minuts per tal d’eliminar-ne l’amargor.
  2. Mentrestant, escalfem 2 cullerades d’oli d’oliva en una cassola gran. Afegim la ceba i l’all picats i els sofregim durant 5 minuts (fins que estiguin tendres). Afegim la carn picada de xai i el sofregim uns 5 minuts fins que es dauri, remenant sovint.
  3. Incorporem el vi i deixem que s’evapori d’alcohol. A continuació afegim el tomàquet triturat, el sucre, la canyella, l’orenga, la fulla de lloré i salpebrem. Ho deixem coure a foc lent, sense tapar, remenant de tant en tant, durant 20 minuts.
  4. Esbaldim les rodanxes d’albergínia amb aigua freda i les assequem amb paper de cuina. Afegim força oli d’oliva en una paella gran (fins a cobrir el fons) i l’escalfem. Afegim una capa de rodanxes d’albergínia i les fregim pels dos costats fins que es daurin una miqueta. Les retirem de la paella i les escorrem amb paper absorbent. Repetim el procediment amb la resta d’albergínia afegint l’oli que ens faci falta.
  5. Per fer la salsa (estil beixamel) que cobreix la moussaka fem un roux amb la mantega i la farina remenant sovint fins que la farina ens quedi cuita. A continuació afegim la llet bullint i remenem enèrgicament per tal de que no ens quedin grumolls i fins que la salsa espessi. Fora del foc salpebrem al gust i un cop s’hagi refredat una mica hi afegim un ou batut tot remenant amb les varetes.
  6. Disposem una capa d’albergínia en el fons d’una plata que pugui anar al forn. Damunt una capa de carn. Anirem alternant capes d’albergínia amb capes de carn i ho coronem amb la salsa (estil beixamel) i espolvoregem el formatge ratllat pel damunt. Una variant de la Moussaka (com la de la foto) és que les capes d’albergínia (o pebrot o carbassó) es col·loquen a sota, entremig tota la carn i es tapa amb una altra capa d’albergínia.
  7. Enfornem la Moussaka a 180ºC (escalfor a dalt i a baix) fins que ens quedi daurada, durant aproximadament 50 minuts (el temps dependrà de cada forn). I la servim calenta o tèbia.

La Moussaka és un plat molt agraït que continua estant deliciosa un o dos dies després! Tan sols cal escalfar-la i servir-la! I per acompanyar unes bones llesques de pa i una amanida verda! Bon profit!!! ;-)

Pin It

Sobre la gastronomia grega

Aquest estiu hem passat les nostres vacances a Grècia! Han estat unes bones vacances on n’hem après un munt de coses, però també ens han quedat un munt de llocs per conèixer!

Avui, però, us explicaré les meves impressions sobre la gastronomia grega.

El menjar fresc és el rei de la dieta grega. Tenen una dieta típicament mediterrània (de fet, gran part de l’estudi inicial de la dieta mediterrània es va dur a terme a Creta!), amb fortes influències de Itàlia, de la cuina d’Orient Mitjà, i de les gastronomies procedents dels Balcans. Com tota dieta mediterrània es caracteritza pel consum principal de:

  • Oli d’Oliva
  • Un consum moderat de vi
  • Fruites fresques i hortalisses presents en tots els àpats
  • Un major consum de peix i marisc
  • Un consum limitat de carn
  • I un consum moderat de formatge i iogurt.

També cal recalcar que els grecs gaudeixen dels seus àpats amb la família i no tenen cap pressa per aixecar-se de taula.


Com també passa a la nostra cuina, les receptes tradicionalment gregues difereixen de poble en poble, o de família a família, variant alguns dels ingredients o en la seva preparació. Per exemple, l’amanida grega tradicionalment està feta amb tomàquet, cogombre, ceba, pebrot verd, formatge feta, olives de Kalamata i oli d’oliva; però també n’hi ha que incorporen enciam o que poden variar les hortalisses segons el que han trobat de més qualitat en el mercat o en els seus propis horts. El mateix passa amb la Mussaka, que tradicionalment intercala capes d’albergínia amb bolonyesa, que de vegades també la trobem amb un llit de patata, amb carbassó, o pebrot escalivat.

Una altra característica que ens hem trobat és que moltes famílies, i alguns restaurants, es proveeixen ells mateixos dels aliments frescos. Molts tenen hort, altres oliveres, uns altres fan mel, d’altres crien xais… i entre uns i altres comparteixen i intercanvien els seus productes de primera mà.

L’ingredient més antic que caracteritza la cuina grega és l’oli d’oliva. Grècia és terra d’oliveres i el seu oli és el que dóna el gust característic als seus plats. Els vegetals principals, molt presents en els seus plats, són els tomàquets, les albergínies, les patates, les mongetes tendres, les okres, les cebes i també s’utilitza molt el sèsam (el trobem en moltes elaboracions com pans, rosquilles, galetes…). Els cereals que cultiven són el blat (amb el que fan la farina) i l’ordi. I la carn més abundant és el xai.

No em puc oblidar el magnífic iogurt grec (que després de provar-lo us haig de dir que el Danone no és ben bé el mateix) i les varietats de formatge que tenen: el Feta (el rei de les amanides i el saganaki), el Kefalotori, el Kasseri i el Mizithra.


Cal dir que la cuina grega està molt allunyada dels refinaments d’altres gastronomies, tant és així que el refinament és enemic de l’estil gastronòmic grec. Aquest tret té l’origen històric a l’antiga Grècia en que la recerca culinària i gastronòmica era rebutjada com un signe de blanor oriental: els perses eren considerats decadents pel seu gust pel luxe, que es manifestava en la seva gastronomia. Malgrat això, Grècia compta amb uns productes de primera qualitat que fan dels seus plats un esclat de sabors autèntics i deliciosos. La primera impressió que ens van causar els plats grecs era que els ingredients tenien gust! Els tomàquets, el cogombre, la ceba morada tant dolça, … tot tenia un gust que teníem oblidat.

Durant els propers dies us aniré explicant algunes de les receptes gregues més emblemàtiques que vaig poder aprendre passant una jornada al restaurant de la Yanna. Els grecs són persones generoses i mostra d’aquesta generositat va ser el convit que em va fer la Yanna, al explicar-li que trobava les seves receptes delicioses i que tenia un bloc de cuina (gràcies a la Diana que em feia d’intèrpret!), a passar per la seva cuina un dia i m’explicaria com les elabora. Va ser una experiència inoblidable!

Ah! I la gran descoberta: El cafè grec (súper aromàtic i tot un ritual la seva preparació!) bé es mereix un post a part!

Kalimera, kalispera, i per si no ens veiem abans… kalinijta! ;-)

Pin It