Sopar de Cap d’any!

Pels que ens agrada la vida familiar i el bon menjar, el Nadal és una gran festa! Una setmana maratoniana de petons, abraçades i bones converses al voltant de la taula. De retrobaments, de regals, de copiosos àpats i d’eufòria (de vegades provocada, en part, pel bon beure també d’aquests dies)! Un gran espai de convivència multigeneracional (en la nostra família el més petit té 9 mesos i la més gran 94 anys!), on els més petits aprenen de la saviesa dels més veterans.

xerrys.jpg

El fet de tenir una família extensa, i amb molts amants de la cuina, també ajuda a que ningú es carregui més de feina que un altre, quedant tots els àpats ben repartits. A casa, com ja va sent tradició des de fa uns anys, ens encarreguem de l’àpat de Cap d’any.

piruletes.jpg

Us haig de dir que aquest repte anual em provoca molta emoció i il·lusió durant l’any i les setmanes anteriors a la celebració, però durant els dies (sí, heu llegit bé, DIES!) d’elaboració inevitablement em provoca la tensió necessària per tal de intentar tenir-ho “tot” controlat. De la mateixa manera que un cop acabat l’àpat la sensació de relaxament i d’haver-te “tret un pes de sobre” és notòria.

Escalivada.jpg

Enguany el menú ha constat de 6 entrants diferents, un primer plat, un segon plat i un postre, per a 14 persones. A part pels nens vem preparar un pica pica més tradicional (amb fuet, formatge, olives, xips de patata, mini frankfurts…) i macarrons gratinats.

Farcellets.jpg


El menú de Cap d’any va ser el següent:


Entrants

Escalivada bicolor amb alls tendres i glaça de vinagre de mòdena
Cassoletes d’ous de guatlla al plat
Pebrots del Padrón (unos pican i otros non!)

Primer plat

Crema de gamba amb tres textures

Segon plat

Xai enfangat amb patates al forn

Postres, cafès i xarrups

Gotets de gelatina de xocolata amb crema de mascarpone i coco

Raïm per les campanades – Torrons – Neules

Cafès i licors

Ous guatlla al plat.jpg

Algunes de les receptes ja les teniu en el blog i us les he hipervinculat (bàsicament les dels entrants). Les fotografies que he posat en aquest post són només dels entrants. Els propers dies us aniré posant la resta de receptes i fotografies dels plats principals.

pebrots padron.jpg

Només em resta desitjar-vos un bon final de festa i que els Reis us hagin portat moltes i moltes coses! ;-)

Pin It

Escudellada 2009 (Aperitius)

MenuEscudellada09.png

Ja fa uns dies ens vem iniciar en els àpats familiars nadalencs i què millor que el primer àpat copiós d’aquestes festes sigui una Escudellada!

Aquesta vegada el menú ha estat compartit. La súper escudella l’ha feta en Lluís i la Lourdes (ja experts en grans quantitats, són els Xefs dels macarrons de la Laboriada), que ens van portar un munt de litres d’escudella i una súper safata amb moltíssima carn d’olla, BONÍSSIIIIIIIMA!!!

De segon vaig fer la recepta de pollastre amb gambes, de la Mireia Carbó que ja us vaig posar en el bloc fa bastaaaaant temps (i que podeu veure clicant el link). També podeu trobar una recepta d’escudella aquí.

Escudellada09.jpg

Avui però us posaré les receptes d’alguns dels aperitius que vem servir per si els voleu aprofitar per algunes d’aquestes festes!

Escudellada1.jpg

Tomàquets xerry Caramelitzats (del blog les receptes de St. Hilari):

Ingredients:

  • Tomàquets xerry
  • Sucre i unes gotetes d’aigua.

Elaboració:

  1. En un cassó posem sucre, l’humitegem amb unes gotetes d’aigua i el posem a caramel.litzar a foc mitjà (sense remenar!).
  2. Preparem els tomàquets xerry puntxant-los amb una broqueta de fusta.
  3. Reservem el caramel i el deixem refredar una miqueta.
  4. Agafem broqueta per broqueta i la passem (per la part del tomàquet) pel caramel.
  5. Les deixem refredar i bon profit! Són un vici! Ja m’ho direu!

Piruletes de Gruyère (o de Parmesà) amb llavors de rosella

Ingredients:

  • Formatge Gruyère
  • Llavors de rosella

Elaboració:

  1. En primer lloc mullem les broquetes de fusta perquè sinó en el forn se’ns cremerien.
  2. Disposem d’una safata de forn coberta per paper de forn (o silpad).
  3. Fem cercles de formatge Gruyère (o parmesà) ratllat fi i hi anem disposant les broquetes damunt.
  4. Espolvoregem els cercles de formatge amb llavor de rosella.
  5. Ho enfornem a 180ºC el temps just perquè el formatge es fongui i es dauri lleugerament. Ho retirem del forn i ho deixem refredar.

Rösti de patata amb ous ferrats de guatlla

Ingredients:

  • 1 dotzena d’ous de guatlla
  • 1 patata
  • Oli d’oliva, sal, pebre, all picat i orenga.

Elaboració:

  1. Per fer el Rösti pelem la patata i la ratllem amb un ratllador. No la passem per aigua un cop tallades per tal que no ens perdin la fècula que contenen.
  2. Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
  3. Posem oli en una paella petita a escalfar a foc lent i afegim la patata.
  4. Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri una mica per la base.
  5. Li donem la volta a la patata i l’acabem de coure per l’altre cantó. Un cop daurada i cruixent la reservem en paper absorbent per treure l’excés d’oli.
  6. Aleshores posem en una paella a foc lent amb una mica d’oli els ous de guatlla trencats (amb compte) l’un al costat de l’altre perquè se’ns enganxin i quedin units. Els salem i ho deixem coure a foc mitjà fins que quallin.
  7. Els treiem amb compte amb l’espàtula i els col·loquem damunt del Rosti de patata. Servim-ho calent.

Va ser un àpat genial! On va sobrar un muuuuuunt de menjar que, a part de marxar tots amb carmenyoles, ha anat molt bé per aquests dies d’entre setmana que no tenim gaire temps de posar-nos a cuinar.

I com qui no vol la cosa en aquesta família anem creant tradicions que de ben segur anirem repetint! La qüestió quan s’està a gust amb algú és buscar qualsevol excusa per trobar-nos!

Molt bones festes a tots i totes i que gaudiu d’uns dies i uns àpats magnífics i en bona companyia! Una abraçada! ^^

Pin It

Rocs de Montserrat (o caques dolces de l’Arale ^^!)

arale.jpg

Coneixeu l’Arale Norimaki? L’Arale és la protagonista d’una de les primeres sèries manga que es va emetre a TV3. Filla del mateix dibuixant de sèries com Bola de Drac, d’Akira Toriyama, l’Arale ens explica les aventures que viu amb en Senbei, el seu “inventor”, on els seus invents els porten a viure aventures diàries en una aparentment plàcida Vila del Pingüí. Una sèrie divertidíssima, icona, sens dubte, de la meva infantesa.

Us preguntareu què té a veure tot això amb un bloc de gastronomia, oi? Doncs tot seguit us ho explico. L’Arale tenia una passió desaforada per les caques que trobava pel carrer. I per mi aquestes còmiques situacions en que l’Arale, potser en perill, ho aturava tot quan es trobava davant d’una “caca” per punxar-la amb un pal, em feia petar de riure!! Inevitablement fent aquesta recepta, que us explicaré a continuació, m’hi ha fet pensar i per uns instants, tornar a la meva infància i aquelles tardes de pa amb xocolata i Arale.

La recepta que he fet són Rocs de Montserrat, però per la seva similitud (com podeu veure) m’he atrevit a batejar-los també com a Caques dolces de l’Arale!

rocs.jpg

Com cada vegada que fem crema catalana, em van sobrar un munt de clares. I normalment n’acabem fent merenga.

En aquesta ocasió celebràvem amb part de la família els aniversaris, durant el mes d’octubre, d’una colla de Labòries i espontàniament va nèixer el concepte LABORIADETA, que és com una Laboriada però que només dura un dia! La d’aquest any, la primera, l’hem fet a MONTSERRAT i d’aquí de fer rocs de Montserrat per celebrar-ho.

Vem marxar una bona part de la colla, cremallera amunt, per passar el dia a Montserrat i després d’una bona excursió fins a Sant Miquel, dinar a l’àrea de pícnic amb tota la carmenyolada! Vem passar un dia genial i hem iniciat, com qui no vol la cosa, una nova tradició!

laboriadeta09.jpg

Anem a la recepta!

Ingredients:

  • 150 g de clares d’ou
  • 300 g de sucre
  • 1/2 llimona
  • 75 g d’avellanes

Elaboració:

  1. Deixar les clares a temperatura ambient durant una estona i colar-les per treure les impureses.
  2. Fregar un recipient amb la llimona i muntar-hi les clares a punt de neu (Jo a casa vaig utilitzar el robot de cuina).
  3. Afegir el sucre en forma de pluja i batre-ho una estona més.
  4. Incorporem les avellanes a les clares muntades amb l’ajuda d’una espàtula fent moviments envolvents de dalt a baix, amb delicadesa per tal de que no se’ns desmuntin.
  5. Amb l’ajut d’una màniga pastissera, repartir sobre paper de forn unes muntanyetes de merenga d’uns 5 cm de diàmetre.
  6. Coure-les a 100º C en el forn encès a d’alt i a baix i amb l’opció d’aire fins que estiguin ben seques.
  7. Deixar-les refredar i un cop fredes guardar-les dins d’un recipient hermètic perquè se’ns conservin més temps.

I això és tot! Bon profit!!! ;-)

Pin It

Crema Catalana (amb trencadís de caramel)

Aquí tenim segurament el postre més típic de Catalunya. Un símbol nacional de la gastronomia catalana! La crema catalana!

Sempre ha estat un dels meus postres preferits! De petita recordo anar a casa de la tieta Mª Teresa (la meva tieta àvia) a menjar-ne, acompanyada de pastes de full, el dia de Sant Josep (com marca la tradició). Recordo unes plates enormes replenes d’una crema boníssima!

A casa no només en mengem per Sant Josep, també en fem per Nadal per farcir el Tortell de Reis, per exemple, i en moltes altres ocasions que ens ve de gust menjar un postre que fa festa.

Aquí en teniu la recepta:

crema.jpg

Ingredients:

  • 1 l de llet
  • 200 g de sucre
  • 8 rovells d’ou
  • 1 branca de canyella
  • 1 pell de llimona
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena) o midó.

Elaboració:

  1. Barregem, en un bol, els rovells d’ou amb la farina de blat de moro (Maizena) i un rajolí de llet.
  2. En un cassó escalfem la resta de llet amb el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella (per aromatitzar la llet també podríem utilitzar pell de taronja, o vainilla…).
  3. Quan la llet trenqui el bull l’apartem del foc i la deixem refredar uns minuts, infusionant-se així la pell de llimona i la canyella.
  4. Un cop tèbia l’afegim en el bol amb la mescla de rovells i farina de blat de moro, remenant sense parar amb unes varetes.
  5. Colem la barreja pel colador xinès (o un de fi), dins del cassó on courem la crema, a foc mitjà, fins que bulli, remenant sense parar.
  6. Veurem que es va espessint mica en mica fins que arrenca el bull, moment en que l’apartarem del foc.
  7. La servim o en platets o cassoletes individuals, o en una plata gran, on la deixarem entebiar. Després cap a la nevera!

Pel trencadís de caramel:

  1. Per decorar la crema catalana és tradicional ensucrar-la pel damunt i cremar-la amb una pala roent o amb un “soplet” (d’aquests tant xulos i moderns que encara no tinc).
  2. En aquest cas jo he fet un caramel desfent el sucre amb una miqueta d’aigua en una paella antiadherent.
  3. En quan ha agafat un color torrat l’he abocat damunt un full de paper de forn. Damunt (amb compte que crema!!!) n’he col·locat un altre (de paper de forn) i amb el corró ho he allisat creant així una planxa de caramel i ho deixem refredar.
  4. Un cop fred el trenquem creant així un trencadís de caramel.
  5. Col·loquem cristalls de sucre per decorar la crema i ho servim.

Bon profit!! ^^

Pin It

Pastís Sacher (El Guillem ja té 7 anys!)

Sembla mentida com n’arriben a passar de ràpid els anys, quan veig créixer tant i tant ràpid els meus fills! Aquest diumenge en Guillem, el meu fill petit, ha fet 7 anys! A casa un aniversari és un esdeveniment molt important, un dia ben festiu en que convidem a una extenssíssima família i que preparem amb molta il·lusió.

Enguany el pastís del Guillem ha sigut el tradicional Sacher, que era una garantia d’èxit tenint una família tant xocolatera! La recepta és llarga i entretinguda però de debò que el resultat compensa la feina amb escreix! I a part que una ocasió especial s’ho val!

Aquí en teniu la recepta (del llibre La cuina salvavides de la Mireia Carbó)! Per cert, vaig doblar els ingredients perquè em sortís un pastís d’unes 16 racions (i en vaig fer 2 en tot el cap de setmana!!). Us poso les proporcions per un Sacher per a unes 8 persones.

sacher2.jpg

Ingredients:

Per al pa de pessic:

  • 150 g de xocolata negre del 70% de cacau
  • 100 g de mantega
  • 150 g de sucre
  • 120 g de farina
  • 4 ous
  • 1 culleradeta de llevat en pols

Pel farcit:

  • Melmelada d’albercoc (en el meu cas va ser de maduixa)

Per a l’almívar:

  • 100 g de sucre
  • 100 g d’aigua
  • Un rajolí de Contreau.

Per a la cobertura de xocolata:

  • 150 g de xocolata negre del 70% de cacau
  • 150 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)
  • 75 g de mantega

Preparació del pa de pessic:

  1. En un bol petit piqueu la xocolata i la mantega, i la desfem al bany Maria, o bé en el microones a poca potència. Un cop desfet ho deixem refredar a temperatura ambient.
  2. Pesem la farina amb el llevat.
  3. En un bol fons, batem, amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes, els rovells amb la meitat del sucre, fins que quedin de color blanquinós i doblin el volum.
  4. En un altre bol, munteu les clares a punt de neu, amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes (perquè muntin correctament han d’estar ben netes de rovell i a temperatura ambient), i a mesura que facin bromera hi incorporem la resta de sucre en forma de pluja, a poc a poc, sense deixar de remenar.
  5. Escalfem el forn a 180ºC (amb l’escalfor de baix* Atenció! Jo ho faig amb l’escalfor de dalt i de baix amb ventilador, però col·loco una safata a la part de dalt del forn perquè no arribi l’escalfor directament damunt el pa de pessic, i no el torri. Em queden més bé que si els faig amb l’escalfor de sota.)
  6. Pintem un motlle per a pastissos amb mantega i l’empolvorem amb farina.
  7. Incorporem els rovells a la xocolata, ja tèbia, amb l’ajut d’una espàtula de goma o un cullera.
  8. Afegim a la barreja anterior la meitat de la farina i una cullerada de les clares muntades, de dalt a baix i amb cura.
  9. Acabem d’incorporar la farina i la resta de les clares, com sempre, de dalt a baix i amb cura, perquè les clares no se’ns desfacin.
  10. Disposem la preparació dins del motlle i ho coem al forn, que ja estarà calent, durant uns 30 o 40 minuts, aproximadament.

Preparació de l’almívar:

  1. En un cassó petit, fem bullir tots els ingredients durant uns 4 minuts.
  2. Podem afegir-hi un raig de licor (jo hi poso Contreau) per perfumar-lo.

Muntatge del pastís:

  1. Quan el pa de pessic sigui fred, l’obrim per la meitat i l’humitegem amb una part de l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell o cullera.
  2. L’untem amb melmelada i el tapem com si fos un entrepà.
  3. Si les vores no coincideixen ben bé, les retallem amb gràcia.

Preparació del bany amb xocolata:

  1. Piqueu la xocolata ben menuda i disposeu-la dins d’un bol que aguanti l’escalfor junt amb la mantega.
  2. Escalfem la nata i, just quan arrenqui el bull, la retirem del foc i l’afegim al bol de la xocolata. Esperem 1 minut i remenem.
  3. Si necessitem acabar de desfer la xocolata, ho farem al bany Maria.
  4. Col·loquem el pastís sobre una reixeta i, sota la reixeta, posem una safata.
  5. Aboquem tot el bany de xocolata sobre el pastís i, movent la reixeta ara a un costat ara a l’altre, fem que cobreixi tot el pa de pessic (no li passarem l’espàtula per evitar les llepades).
  6. Disposem el pastís sobre una blonda i a la nevera!

! Els suggeriments de la Mireia Carbó:

  1. Podem preparar el pastís amb anterioritat i congelar-lo. Després només ens caldrà abocar-hi el bany de xocolata pel damunt i llest!
  2. El podem farcir amb la xocolata que més ens agradi.
  3. També podem partir el pa de pessic en 3 pisos.
  4. El plat que hem posat sota la reixeta i que ens ha recollit la xocolata, ens servirà per aprofitar tot el bany sobrant, per sucar-hi un croissant o el que sigui!

Abans de servir el pastís el vaig decorar amb boletes de cereals recobertes de diferents xocolates i la súper espelma va ser un 7 gegant de xocolata!

Que aprofiti!!!!

Pin It

Coca de llardons (Sant Joan 2009 a Can Prim!)

Últimament qualsevol excusa ens és bona per trobar-nos amb la família (sector Laboriada). Així doncs aquest cop ens vem convidar a passar el dia de Sant Joan a Can Prim, casa de la Núria (la de les melmelades) i en Joan (que a part del seu sant, el dia abans havia estat el seu aniversari). El motiu de la trobada era que havíem de “batejar” a les noves incorporacions a la família: un ramat d’ovelles i un corralet de gallines amb el seu gall.

Així doncs al matí del dia 24 de juny a la Vall d’en Bas hi faltava gent! Vem aterrar un desplegament de 28 persones d’edats compreses entre els 6 i els 93 anys!

Després de la ruta turística pels voltants de la casa, visitant el corral, el ramat d’ovelles i el nou hort, vem fer un súper aperitiu. De dinar: amanides, carn a la brasa i torrades. I de postres coques de Sant Joan.

La coca de llardons de Sant Joan la vaig fer jo, i la recepta l’he treta de la cuina vermella. És la següent i val a dir que era boníssima. Perquè ens surti una coca gran (de la mida de la safata del forn) les proporcions són les següents:

Sant Joan 2009.jpg

Ingredients:

  • 300 g. de farina
  • 50 g. de sucre + sucre per empolvorar
  • 200 g. de llardons esmicolats
  • 150 g. de pinyons
  • 100 g. de llard
  • 2 ou
  • 2 culleradetes de llevat en pols
  • 2 cullerades d’aigua
  • 2 pessics de Canyella en pols
  • 2 pessics de sal

Preparació:

  1. Barregem amb les mans la farina, el llevat i els llardons (que haurem trinxat prèviament), fent-ne un cercle.
  2. En el centre del cercle hi posem els ous (reservem una mica de rovell), la llard, la canyella, el sucre, l’aigua i la sal.
  3. Treballem la massa, primer amb la forquilla i després amb les mans fins que quedi la pasta unida. La deixem reposar mínim mitja hora.
  4. Mentrestant encenem el forn a 180 graus, amb l’escalfor de dalt i de baix, i engreixem la placa del forn.
  5. Aplanem la massa amb el corró i la deixem fineta.
  6. Amb el rovell que hem reservat, el batem amb una mica d’aigua, pintem la coca, espolvorem amb el sucre i els pinyons.
  7. L’enfornem i la deixem coure uns 20 o 25 minuts fins que quedi ben rossa.

No és la típica coca de sant Joan feta amb pasta de full, aquesta recorda a la coca de vidre i està boníssima! Això sí, convé menjar-ne poqueta perquè és súper calòrica! Però un dia és un dia ;-) !!

Pin It

L’Arròs negre de l’Àlvar

El meu germà s’ha convertit en un autèntic urbanita barceloní, això sí, continua sent un dels millors cuiners de la família! Autodidacte culinari a base de practicar el mètode assaig-error (com la majoria de nosaltres), d’haver-se empapat d’un munt de llibres de cuina i de (a mi no m’enganya…) d’haver-se recorregut els millors restaurants de Barcelona, s’ha convertit sens dubte en el REI dels arrossos (tot i ser republicans declarats)!

Aquest diumenge ens ha deleitat amb un altre dels seus arrossos: L’arròs negre! Us escriuré la recepta que em va passar, tot i que em temo que com a bon cuiner hi ha un bon grapat de secrets que no m’ha explicat…

Aquí la teniu:

Ingredients (per a 4 persones):

  • 4 o 5 sipietes de platja
  • 8 gambes vermelles fresques
  • Un grapat de cloïsses
  • Un bon Fumet de peix de roca
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 pebrot vermell
  • 3 o 4 dents d’all
  • 5 tomàquets (escaldats, pelats i picats)
  • Arròs
  • Oli
  • Sal, pebre negre i pebre vermell.

Per la picada:

  • 1 o 2 bosses de tinta (de les sipietes fresques)
  • 3 dents d’all

Arròs negre.jpg

Preparació:

  1. En una planxa ben calenta marquem lleugerament les gambes amb sal i pebre, i les retirem.
  2. En la mateixa planxa marquem les cloïsses just perquè s’obrin una mica (han de quedar cruetes).
  3. Per fer la marca en una paella (que pugui anar al forn) sofregim, en un bon raig d’oli d’oliva i a foc suau, la ceba, les dents d’all picadetes i a continuació hi afegim el pebrot vermell tallat a dauets.
  4. A continuació afegim la sípia tallada a daus amb una mica de pebre vermell.
  5. A mig sofregir afegirem els tomàquets picadets i salpebrem. Ho deixem coure.
  6. Anirem mullant lleugerament la marca amb el fumet bullint i la deixarem reduir. Ho repetirem 2 o 3 vegades.
  7. Un cop sofregit afegim l’arròs (un grapat generós per persona) i remenem per incorporar-lo al sofregit. Ho deixem coure 1 minut.
  8. Afegim el fumet bullint (2 vegades i mitja la proporció d’arròs), la picada que haurem fet en el morter, amb 3 dents d’all i 1 o 2 bosses de tinta (deixatada amb fumet) i ho deixem coure durant 8 minuts.
  9. Passats els 8 minuts posem la paella al forn, preescalfat a uns 160ºC, durant 10 minuts.
  10. Quan falten 2 minuts afegim les cloïsses.
  11. Quan falta 1 minut afegim les gambes.
  12. Passats els 10 minuts totals retirem l’arròs del forn i el servim.

Estava boníssim l’arròs!! Crec que és l’arròs amb més gust de “mar” (de peix) que he provat mai! Serà difícil que em quedi tant bo com el del meu germà, però ho anirem intentant!!! ;-)

Pin It

Llet fregida de l’Alícia (LABORIADA 2009 a Cantonigròs)

Ja fa 3 anys que vàrem instaurar la tradició familiar de fer una trobada de cosins de la família Labòria (la del meu marit): Les LABORIADES!

Tot va començar en la primera trobada familiar, la LABORIADA 2007 que vàrem fer a Madrid a casa del Quique i l’Alícia. Ens ho vam passar tant i tant bé que vem decidir que l’havíem de fer cada any. Els últims dos anys ens hem trobat a Cantonigròs on ens hem allotjat a Can Colom a casa dels amics artesans de l’embotit dels quals us he parlat en alguna ocasió.

Com us podeu imaginar el fet de desembarcar 31 persones en un poblet tranquil del Collsacabra, trastorna tot el poble i inevitablement ens fem evidents fins al punt que els habitants de la comarca parlen de les Laboriades!

Laboriadapaisatges.jpg

Ni us explico el festival que es a viure al poble en un partit com el del Madrid-Barça (2-6), que tan sols es podia veure en una cafeteria de la pensió del poble, amb tota una família súper culé animant com si fóssim en el mateix camp! Quin ambient es va viure!! Us en podeu fer una idea clicant aquí. Resumint: Estem com una cabra!

Com sempre els àpats són un punt de trobada i de relació inoblidables…

Laboriadacuinant.jpg

El que també hem convertit en tradició són els Macarrons de la Lourdes (que un dia us en penjaré el post) boníssims!! I la llet fregida que ens fa l’Alícia.

Aquí teniu la recepta de l’Alícia:

INGREDIENTS per a la massa:

  • 1 litre de llet
  • 3 cullerades soperes de sucre
  • 5 cullerades soperes de farina
  • 1 branqueta de canyella

INGREDIENTS per a l’arrebossat:

  • 1 o 2 ous
  • Farina
  • Oli d’oliva suau
  • Sucre i Canyella en pols per espolvorejar

Laboriadalletfregida.jpg

ELABORACIÓ:

  1. Es posa el llitre de llet en una cassola i s´hi afegeixen les tres cullerades de sucre i les cinc de farina.
  2. En fred, es bat molt ben batut per a que no quedin grumolls (Es pot passar la batedora elèctrica).
  3. S´hi afegeix la branqueta de canyella i es posa al foc fins que bulli sense deixar de remenar.
  4. S´estén la masa (que ha de quedar espessa) en una plata de vidre que no s´enganxi (si és quadrada millor) i es deixa refredar fins l’endemà. Si tenim molta pressa la podem posar a refredar a la nevera.
  5. Quan estigui freda es talla a troços de la mida que preferim, i l’arrebossem amb ou i farina.
  6. Els fregim amb oli d’oliva suau (o el que s’utilitzi normalment a cada casa).
  7. Es posa en una plata i s´espolvoreja amb sucre i canyella en pols.
  8. Es menja freda. ¡I que aprofiti!….

A l’Alícia li queda espatarrantment bona!!!

Gaudim tant d’aquestes trobades que, quan encara no fa ni una setmana que vem acabar la LABORIDADA 2009, ja hem començat a planificar la LABORIADA 2010! Ja us l’explicaré!

Pin It

Vaset de Brandada de Bacallà amb escuma de pebrots vermells

IMG_0449.jpg

Continuem amb una altra recepta, que vaig treure de la revista DESCOBRIR CUINA d’aquest mes, i que els hi vaig fer també d’aperitiu a la cosinada: Vasets de Brandada de bacallà amb escuma de pebrots vermells.

I us preguntareu…: Com pot fer escuma si no tenia sifó?? Doncs… m’han avançat el regal del dia de la mare (o això és el que es pensen… :-) )!!! Aquí teniu el meu súper sifó de mig litre amb les seves corresponents càrregues de gas. Quin disseny… quina línia… quin preu!!!

La recepta la vaig servir en gots petits transparents i acompanyats d’un bastonent de pa d’olives negres.

Ingredients (per a 4 persones)

  • 200 g de bacallà dessalat
  • 200 ml d’oli verge
  • 150 ml de nata líquida
  • 1 pebrot vermell
  • 2 grans d’all (i 1 bitxo opcional)

IMG_0467.JPG

Per a la brandada de bacallà:

  1. En un cassó amb oli calent (55ºC aprox) confitem les dents d’all i el bitxo (si li hem posat).
  2. Fora del foc, hi afegim el bacallà sense pell i el deixarem confitant uns minuts.
  3. Triturem el bacallà amb el mateix oli que l’haurem confitat i un rajolí de la nata líquida (uns 25 ml).
  4. Ja la tenim llesta!
  5. La reservem a la nevera fins el moment de servir-la.

Per a l’escuma de pebrots vermells:

  1. Escalivem el pebrot, el pelem i li retirem les llavors.
  2. Un cop net, el triturem amb el túrmix fins a obtenir un puré fi.
  3. El passem pel xinés per recuperar-ne només la part més fina.
  4. Hi afegim la nata restant (uns 125 ml), remenem i omplim el sifó (taaaxaaaan!!).
  5. Carreguem el sifó amb una cartutx de gas i ho deixem reposar a la nevera en posició horitzontal 2 hores.

Muntatge:

  1. Omplim els vasets fins a la meitat amb la brandada.
  2. Incorporem l’escuma de pebrot vermell escalivat en els gotets.
  3. Per decorar jo hi vaig posar uns bastonets de pa d’olives negres.

Et voilà, c’est tout!

Pin It

Calamars a la romana (la Núria i el Joan vénen de visita!)

Aquest diumenge ens ha fet molta il·lusió que ens vinguessin de visitar els cosins d’Olot, la Núria, el Joan i els seus nens. La Núria ja la coneixeu perquè ens va explicar com fer la melmelada de taronja.

Al ser un dia plujós l’aperitiu es va anar animant i es va començar a apuntar gent. Total que vem acabar sent una cosinada de 14 persones fent l’aperitiu, entre xics i grans!!

IMG_0473.JPG

Vaig preparar diferents coses per l’aperitiu, però us en explicaré un parell en diferents posts. Comencem amb la de Calamars a la romana casolans. La recepta l’he treta del blog de la Mercè de Cuina per llaminers ja que tenien una pinta increïble i realment el resultat és espectacular! Moltes gràcies Mercè per la recepta!

Ingredients:

  • Calamars frescos (els netegem i tallem en anelles)
  • Farina
  • Ou
  • Aigua amb gas (Vichy Català) o Cervesa
  • Oli i sal

IMG_0471.JPG

  1. Enfarinem les anelles de calamar.
  2. Fem la pasta per arrebossar-los batent l’ou, la farina, una mica de sal i el Vichy o la cervesa. Que ens quedi una massa ni molt consistent, ni molt líquida. Que tingui una textura adequada.
  3. Passem els calamars enfarinats per la massa i els fregim en oli d’oliva suau, ben calent (vigileu amb les esquitxades!!).
  4. Els retirem quan hagin agafat un color daurat i els reservem en un plat amb paper de cuina perquè absorbeixi l’accés d’oli.
  5. Els servim acompanyats de tallets de llimona.

Va ser el plat que es va acabar més ràpid i el que va tenir més èxit!

Pin It