L’alimentació dels més petits

L’alimentació dels més menuts sovint ens planteja dubtes, sobretot durant el primer any. Quan introduir un determinat aliment? Quina quantitat s’adequa a l’edat del nen? Quantes menjades ha de fer? Quines coccions podem utilitzar? Quan introduir el Gluten? Quan introduir els sòlids? Menja prou?

Tot i tenir tres fills aquests dubtes i d’altres m’han aparegut en algun moment de la criança i els he anat resolent buscant per aquí i preguntant per allà. Amb l’Èric, que ja té 8 mesos, hem començat una alimentació a base de purés, més variada i aprofitant que les pautes ara les tinc ben fresques he pensat que era una bona idea de compartir-les amb vosaltres deixant-les escrites al bloc. D’aquesta manera encara que passi el temps sempre les podrem trobar a Cuinetes.

Comencem trencant tabús… l’alimentació del nadó no té perquè ser NI AVORRIDA, NI MONÒTONA, NI SOSSA! ;) Dit això, comencem pels més petits!

Dels 0 als 6 mesos, sempre que es pugui es recomana la lactància materna exclusiva. No hi ha llet millor que la de la mare, que s’adequa i s’adapta (variant la seva composició) a les necessitats del nen. En aquest periode d’edat les necessitats nutricionals del nen queden completament cobertes donant-li el pit a demanda.

Quan la lactància materna no és possible s’utilitzarà llet adaptada d’inici (1) fins als 6 mesos. I a partir dels 6 mesos utilitzarem llet adaptada de continuació (2).

Als 4 mesos podem introduir les farinetes de cereals sense gluten. També es pot introduir el puré de fruita (platan, pera, poma, mandarina, taronja, kiwi, … ). ! Els fruits vermells no els introduirem fins als 18 mesos.

En el cas de l’Èric hem fet lactància materna exclusiva fins als 4 mesos que vam haver de introduïr el puré de fruita al iniciar la llar d’infants i al acabar-se la meva baixa de maternitat. La resta de menjades, però, van continuar sent lactància materna fins als 6 mesos que ja vem introduir altres aliments.

A partir dels 6 mesos, i mantenint l’alletament matern, és necessari afegir gradual­ment nous aliments per tal de facilitar el màxim grau de desenvolupament i de salut de l’infant.

Pautes d’alimentació dels 6 als 10 mesos (literal):

Els àpats del migdia per a infants de 6 a 10 mesos han de ser purés variats amb un volum aproximat de 200-225 g (prioritzant la sensació de gana de l’infant), que incloguin, en diferents proporcions:

  1. verdures: pastanaga, ceba, mongeta tendra, carbassó, carbassa, porro. 
  2. farinacis: farinetes d’arròs, blat de moro (cereals sense gluten) i/o patata. A partir dels 7 mesos es pot iniciar l’aportació de cereals amb gluten (blat, sègol, ordi, civada), amb prudència i observant la tolerància digestiva del nen o nena.
  3. 20-30 g de carn/dia (començar per pollastre i gall dindi, i introduir la vedella al cap d’una setmana). A partir dels 9 mesos es pot introduir el peix (30-40 g/dia de peix blanc o magre tipus llenguado, lluç, bruixa o gall). Es pot començar substituint-lo per la carn una o dues vegades a setama.
  4. Una cullerada d’oli d’oliva cru (a casa li posem el verge extra).

Per tant, tenint en compte aquestes pautes podem preparar purés i sèmoles molt saboroses i variades, buscant textures i formes de cocció que respectin més el gust dels aliments.

Què fem a casa per aconseguir-ho?

Cuinem les verdures al vapor i fem el tall a la planxa. Cal dir que a casa tenim la Babycook un petit robot de cuina que cou al vapor i trinxa en el mateix aparell. Et permet fer els purés de fruita i els de verdura. Des de fer una compota de poma, a una crema de pastanaga i carbassa. A mongeta tendra i patata, etc. Com també fer els purés freds de fruita.

Quan bullim els aliments part de les seves propietats es perden en el suc de cocció i no cal dir que la carn bullida és més insípida que a la planxa. Cuinant al vapor i a la planxa mantenim el gust i les propietats dels aliments fent el puré molt més saborós.

Al marge d’aquestes pautes sobre l’elaboració i la cocció de l’aliment, també fem algunes rutines amb l’Èric que creiem afavoreixen a aprendre hàbits d’alimentació i estreny vincles amb nosaltres (pares i germans). L’Èric menja assegut a taula amb nosaltres a les hores dels àpats principals. D’aquesta manera ens veu menjar també a nosaltres i ell és un membre més participant de l’àpat. Ens ha anat molt bé la trona que hem escollit la Tripp Trapp de l’Stokke, una cadira evolutiva sense safata que es va adaptant a mesura que el nen creix i que permet que quedi a l’alçada de la taula.

Us deixo una graella amb exemples de dinars, per a nadons de 8 mesos (com l’Èric ara),  que podem fer perquè l’infant tingui una alimentació variada i no es faci monòtona. També hi podreu veure la que hauria de ser la planificació d’àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar, sopar i ressopó).

Font: Generalitat de Catalunya

Per l’Èric, que ha estat mamant els primers mesos de la seva vida, la introducció de nous aliments és tota una descoberta! La descoberta de nous sabors, textures, olors, colors… el fa créixer i aprendre sobre el que el rodeja. L’alimentació és un pilar cabdal per a la nostra salut i un element indiscutible de la nostra cultura i acompanyar-lo des del seu naixement en aquest aprenentatge és emocionant!

Espero i desitjo que algun dels dubtes que us han portat a llegir aquesta entrada se us hagin aclarit. Si teniu cap consulta no dubteu en posar-vos en contacte amb mi deixant un comentari en aquest post o enviant-me un mail. Si puc intentaré resoldre’l i sinó en buscarem la resposta plegats! ;) Si has arribat fins aquí, moltes gràcies per la paciència! Tenir fills és el més meravellós del món i veure’ls créixer sans, forts i feliços és el millor regal! :)

Vasets amb puré de fruites i cruixent de galeta Maria (l’Èric ja té 6 mesos!!)

Aquest post és ben especial! L’Èric, el petit de casa, ja té 6 mesos!!! Aquest mig anyet ens ha passat volant!!! El canvi més notable que arriba amb els 6 mesos és que hem incorporat la papilla de fruites, la de verdura amb pollastre i la de cereals. Després de 6 mesos de lactància materna exclusiva és un bon canvi! L’Èric està gaudint d’allò més descobrint els nous gustos de la fruita i la verdura!

Per celebrar el seu mig aniversari volíem fer alguna cosa especial, on l’Èric també hi participés. I aprofitant la introducció de les papilles hem preparat aquest postre que fins i tot ell (ja que n’és el protagonista) l’ha pogut menjar! Vasets amb puré de fruites i cruixent de galeta Maria, una manera diferent de preparar la tradicional papilla de fruites. Una recepta sana, amb moltes vitamines i apta per a petits i grans!

Ingredients:

  • 1 Galeta Maria (Marbú Dorada en el nostre cas)
  • 1 poma
  • 1 taronja
  • 1 plàtan
  • 1 pera

Elaboració:

  1. Triturem la galeta Maria fins a obtenir-ne una textura en pols fina i cruixent. Reservem.
  2. Netegem i pelem la pera i mig plàtan i en fem un puré triturant-los amb la batedora. Reservem.
  3. Exprimim el suc de la taronja i l’afegim al vas de la batedora amb la poma neta, pelada i trocejada, i l’altra meitat del plàtan. També en fem un puré i el reservem.
  4. Muntem els vasets: Primer posem una capa de galeta al fons de vas. Després afegim el puré de pera i plàtan (de textura més densa). I per acabar afegim una tercera capa amb el puré de taronja, poma i plàtan (de textura més líquida). D’aquesta manera dipositem en capes els purés i queden diferenciats els colors.

Podem fer les combinacions de fruita que més ens agradin. Si es fan purés amb fruites vermelles com la síndria, la maduixa, la cirera… es poden fer combinacions molt divertides! Però ara a l’hivern els colors són més limitats!

Els nostres nens grans (12 i 9 anys) els hi ha encantat sobretot trobar-se la galeta Maria al fons del got. L’Èric que encara és petit li he barrejat bé la galeta amb els purés i també se l’ha menjada molt a gust! És una bona manera de menjar fruita, diferent i divertida!

Us deixem una “foto evolutiva” del nostre petit Èric que cada dia està més gran i preciós! És un solet de nen i estem encantats amb ell!

Ara que entrem en el meravellós món de les papilles de tant en tant us en penjaré alguna recepta per si és del vostre interès (per si teniu nadons o persones molt grans al vostre càrrec). :)

Aprofito per recordar-vos que al Bloc tenim l’apartat “Els Petits Mindundis” on hi podeu trobar totes les receptes que podem fer amb o per a la canalla i que anem fent a casa o d’altres fetes en tallers de cuina infantils. Ara, amb la nova incorporació a la família, també hi afegirem receptes per els més petitons de la casa ;) !

Molt bon pont per a tots i totes!! Aprofiteu aquests dies per descansar i cuinar!!! :D

L’Èric ja és aquí!!!

Ens fa mooooltaaaa il·lusió poder-vos anunciar que L’ÈRIC JA ÉS AQUÍ!!!!
Com us vem explicar fa uns mesos [aquí] aquest any que encetàvem sabíem que seria ben especial! Esperàvem un petit (el nostre tercer fill) i per fi ha nascut!

L’Èric va néixer el 28 de maig i va pesar 3 quilos 280 grams i va mesurar 50 cm. És un nen preciós i es porta molt bé i no cal dir que tant nosaltres com els seus germans estem encantats!

Aprofitem per explicar-vos que aquesta nova aventura ens ha portat a encetar un nou bloc de caire personal sobre la família. És el Bloc de la Família Labòria i us convidem als qui ens seguiu i/o coneixeu, o a tot aquell qui ho vulgui a que ens hi visiteu.

Però què hi trobarem al nou bloc de la Família Labòria? Doncs per començar, aquest serà el bloc més personal dels que tenim. I tots els membres de la nostra família, tant nosaltres com els nostres fills, es convertiran en els autors de les diferents entrades que hi trobareu. Per tant hi podreu trobar des de com fer una manualitat o un experiment explicat pel Guillem, com una excursió en família, com una crítica musical d’en Justin Bieber (… que ja us dic jo que si l’escric jo serà radicalment oposada a la que us escriurà l’Alba), informació sobre activitats a fer amb nens (tallers, espectacles, …), vaja una mica de calaix de sastre familiar!

Us convidem a passejar per casa nostre i a compartir les vivències d’aquesta família composada per una parella, 3 fills, 2 gats, 1 gos i una hipoteca que tenint en compte que ens acompanyarà durant tants i tants anys, ja forma part de la família.

Cuinetes continuarà actiu i en la mesura en que el temps i el petit ens ho permeti continuarem compartint amb vosaltres receptes, opinions, recomanacions i moments de vida.

Una abraçada per tots i totes!! ^^

Angry Birds cake II (Amb la base del Madeira Sponge cake)

El segon Angry Birds cake de l’aniversari de l’Alba, com us deia, és pels amants de la mantega i la xocolata!

La recepta del pastís és la que la Dolo, de Lola’s Cake, utilitza perquè va molt i molt bé per retallar i donar formes. És densa, consistent i pel meu gust boníssima! Els nens de fet els hi agrada menjar-se’l com si fos una coca o un pa de pessic, sense cap mena de cobertura ni guarniment.

Doncs amb aquesta base, el del Madeira Sponge cake, aquest és el pastís que vem fer.

INGREDIENTS:

Madeira Sponge Cake (MSC)

Ingredients per un motlle rectangular per després poder fer talls de pastís en forma de “mahons” (Cal que els tots els ingredients estiguin a temperatura ambient).

  • 4 ous grans (pesats sense clova)
  • Mantega (igual pes dels ous)
  • sucre (igual pes dels ous)
  • Farina (igual pes dels ous)
  • ½ sobre llevat Royal
  • 1 polsim de sal
  • Per l’aroma: 1 sobre de sucre de vainilla, llimona……

Per a l’almívar:

  • 100 g de sucre
  • 100 g d’aigua
  • Un rajolí de Contreau.

Pel farcit:

  • Melmelada d’albercoc (o de taronja amarga, …). També podriem farcir-lo de ganache de xocolata (tant per tant de nata líquida i cobertura de xocolata).

Per a la cobertura de xocolata:

  • 150 g de xocolata negre del 70% de cacau
  • 150 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)
  • 75 g de mantega

Per decorar:

  • Les figuretes dels Angry Birds (o les que ens facin més gràcia).
  • Boletes de cereals recobertes de tres xocolates
  • Encenalls de xocolata blanca (virutes).

 

ELABORACIÓ:

Elaboració del MSC (Madeira Sponge cake):

  1. Batre la mantega amb el sucre, fins que creixi, passaran uns minuts fins que hagi blanquejat, crescut.
  2. Quan s’hagi treballat el sucre amb la mantega anirem incorporant els ous un a un sense parar de batre. En aquest punt la massa sembla tallada, però s’arreglarà al anar incorporant la farina.
  3. Haurem tamisat la farina amb el llevat i la sal i ho afegim cullerada a cullerada a la mescla anterior.
  4. Untarem un motlle amb mantega i farina o ho posarem en un motlle de silicona i ho introduirem al forn preescalfat a 160º uns 45-50 minuts. Si és possible amb ventilador del forn, però això ja dependrà de cada forn. L’MSC estarà quan punxant amb un escuradents en el centre surti net, en cas contrari anirem afegint minuts de 5 en 5.
  5. El deixem reposar (millor si és per l’endemà).

Preparació de l’almívar:

  1. En un cassó petit, fem bullir tots els ingredients durant uns 4 minuts.
  2. Podem afegir-hi un raig de licor (jo hi poso Contreau) per perfumar-lo.

L’endemà… “retallem”, farcim i cobertura:

  1. En el nostre cas vem retallar el MSC en blocs rectangulats com si es tractés de mahons per després poder-los col·locar un damunt l’altre en forma piramidal. Però evidentment li podem donar la forma que volguem.
  2. Un cop tenim els “mahons” els obrim i amb l’ajuda d’un pinzell de silicona humitagem les dues parts amb l’almívar. A continuació el farcim de melmelada i els tapem de nou. Pinzellem, amb l’almívar, també la part superior i els laterals dels talls rectangulars.

Preparació de la cobertura de xocolata:

  1. Piqueu la xocolata ben menuda i disposeu-la dins d’un bol que aguanti l’escalfor junt amb la mantega.
  2. Escalfem la nata i, just quan arrenqui el bull, la retirem del foc i l’afegim al bol de la xocolata. Esperem 1 minut i remenem.
  3. Si necessitem acabar de desfer la xocolata, ho farem al bany Maria.
  4. Col·loquem el pastís sobre una reixeta i, sota la reixeta, posem una safata.
  5. Aboquem tot el bany de xocolata sobre els blocs de pastís i, movent la reixeta ara a un costat ara a l’altre, fem que els cobreixi completament (no els hi passarem l’espàtula per evitar les llepades).
  6. Disposem els blocs ja coberts amb la cobertura en una safata i els posem a refredar a la nevera!

Muntatge:

Als laterals dels blocs de pastís hi podem enganxar les boletes de cereals cobertes de xocolata o els encenalls de xocolata blanca. Posem els blocs un damunt de l’altra (en el meu cas en forma piramidal) i damunt d’aquests les figuretes dels Angry Birds o les que més us hi agradin.

 

El resultat va ser uns pastissos prou divertits que van sorprendre molt gratament tant la família, com, sobretot, a la homenatjada! La gràcia, sens dubte, les figuretes que la Dolo de Lola’s cakes ens va preparar (repeteixo que és una artista!!!!) i els pastissos, tot s’ha de dir, també eren molt bons! ^^

I ja tenim la nostra petita, ja no tant petita, un any més gran! Perquè durant mooooolts i moooooolts anys l’Alba ens continui demanant amb tanta il·lusió que li preparem nosaltres els seus pastissos d’aniversari!

 

Cabrit macerat rostit (Sopar de cap d’any!)

M’encanta la nit de cap d’any! És una nit màgica, una nit de transició, de tancar una època per estrenar-ne una plena d’il·lusió i bons propòsits, sempre amb el convenciment de que el nou any serà millor. Nosaltres estem convençuts, sens dubte, que aquest serà un any de grans alegries i il·lusions ja que esperem un nou petit, l’Èric, que naixerà pels volts de maig! ^^

No se m’acut una millor manera de començar l’any que brindant amb les persones que estimes, les més properes! …és un dia fantàstic!

Abans d’aquest moment màgic de les campanades però, hi ha el àpat que ens encarreguem cada any de preparar a casa nostra. Els ingredients principals? La taula ben parada, bon vi, bon cava, bones viandes i una gran família!

En aquesta ocasió el plat principal que hem escollit és el Cabrit macerat i rostit al forn. És un plat senzill de fer però que requereix d’una preparació prèvia el dia abans.

Necessitarem:

  • Tantes cuixes o espatlles de cabrit com comensals. Jo vaig fer les cuixes pels grans i les espatlles (un xic més petites que les cuixes) pels nens.

Atenció: No ens han de marcar les cuixes/espatlles. Ens interessa tenir-les senceres perquè perdin el mínim de líquids i quedin concentrats en l’interior de la carn.

  • Dos porros, dues cebes de Figueres, dues pastanagues i dos tomàquets madurs.
  • Herbes aromàtiques: Branques de farigola, romaní, anís estrellat, una branqueta de canyella, ginebrons… (les que més ens hi agradin).
  • Safrà
  • 1 got de vi negre.
  • Oli d’oliva i una mica de sal.

Preparació el dia abans:

Preparem la bresa pel macerat:

  1. Pelem i netegem molt bé les verdures i les tallem a quadradets.
  2. En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva sofregim lleugerament el porro i la ceba. Li afegim una mica de sal i tapem la cassola deixant-lo suar.
  3. A continuació afegim la pastanaga tallada a daus amb les herbes aromàtiques escollides.
  4. En últim lloc hi afegim els tomàquets tallats a daus amb el safrà.
  5. Ho deixem que cogui poc a poc. No volem coure les verdures, ni fer un sofregit, no cal que ens quedin tendres, tan sols pretenem coure-les lleugerament.
  6. Afegim el vi, deixem evaporar l’alcohol i tanquem el foc. Deixem refredar.

A continuació…

En un recipient adequat col·loquem estirades les cuixes i espatlles, damunt hi aboquem les verdures del macerat cobrint-les perquè quedin ben amarades de la barreja (jo tinc un tupper gegant que em va anar la mar de bé!). Tapem o filmem el recipient i ho guardem a la nevera on haurà d’estar macerant-se unes 24 hores.

Atenció: En aquest moment no afegim ni sal ni cap mena d’àcid a la carn.

Passades 24 hores:

  1. Preparem una safata una mica fonda del forn i la graella que encaixarem a sobre.
  2. A la safata hi posarem totes les verdures i líquid resultant de la maceració.
  3. A la reixa hi posarem les cuixes i espatlles netes de bresa (traiem amb les mans ben netes les verdures restants que col·locarem a la plata de sota).

Preparació de les cuixes:

  1. Agafem sal gruixuda i la tirem damunt les cuixes. Els hi farem un massatge per tal de que la sal s’impregni i es desfaci en l’interior de la carn. També els hi tirem pebre i si volem alguna herba aromàtica més (farigola, romaní…). Les embetumem d’oli i cap al forn!
  2. En el forn col·locarem la safata amb la bresa sota i encaixada damunt la reixa amb les cuixes que mentre es rosteixin aniran deixant anar el suc damunt la safata. Ho courem aproximadament 1 hora i mitja (45 minuts per cada banda de la cuixa/espatlla) a 180º C amb l’escalfor de dalt, a baix i el ventilador (el temps de cocció dependrà de cada forn. Cal mirar que ens quedi dauradet). Si durant la cocció observem que el líquid de la bresa se’ns ha evaporat, hi afegirem una mica d’aigua per mantenir-la humida i que no se’ns cremi.
  3. Un cop cuit passarem pel colador xinés la bresa amb el suc resultant de la cocció i ens quedarà una salsa gustosíssima que ens servirà per salsejar el plat (si cal, rectifiquem-la de sal).
  4. Per acompanyar el plat, i pensant amb la salseta tant bona que fem de la bresa, vem optar per uns daus de patates fregides que sempre triomfen en grans i petits!

Muntem el plat: Col·loquem en un plat gran la cuixa/espatlla salsejada i acompanyada de daus de patates fregides. I que aprofiti!!!!

El plat va quedar molt gustós i va agradar a tots, tant grans com petits. I així és com acabem un any per començar-ne un que serà fantàstic!!! Bon any nou per a tots i totes!!! :D

Sobre la gastronomia grega

Aquest estiu hem passat les nostres vacances a Grècia! Han estat unes bones vacances on n’hem après un munt de coses, però també ens han quedat un munt de llocs per conèixer!

Avui, però, us explicaré les meves impressions sobre la gastronomia grega.

El menjar fresc és el rei de la dieta grega. Tenen una dieta típicament mediterrània (de fet, gran part de l’estudi inicial de la dieta mediterrània es va dur a terme a Creta!), amb fortes influències de Itàlia, de la cuina d’Orient Mitjà, i de les gastronomies procedents dels Balcans. Com tota dieta mediterrània es caracteritza pel consum principal de:

  • Oli d’Oliva
  • Un consum moderat de vi
  • Fruites fresques i hortalisses presents en tots els àpats
  • Un major consum de peix i marisc
  • Un consum limitat de carn
  • I un consum moderat de formatge i iogurt.

També cal recalcar que els grecs gaudeixen dels seus àpats amb la família i no tenen cap pressa per aixecar-se de taula.


Com també passa a la nostra cuina, les receptes tradicionalment gregues difereixen de poble en poble, o de família a família, variant alguns dels ingredients o en la seva preparació. Per exemple, l’amanida grega tradicionalment està feta amb tomàquet, cogombre, ceba, pebrot verd, formatge feta, olives de Kalamata i oli d’oliva; però també n’hi ha que incorporen enciam o que poden variar les hortalisses segons el que han trobat de més qualitat en el mercat o en els seus propis horts. El mateix passa amb la Mussaka, que tradicionalment intercala capes d’albergínia amb bolonyesa, que de vegades també la trobem amb un llit de patata, amb carbassó, o pebrot escalivat.

Una altra característica que ens hem trobat és que moltes famílies, i alguns restaurants, es proveeixen ells mateixos dels aliments frescos. Molts tenen hort, altres oliveres, uns altres fan mel, d’altres crien xais… i entre uns i altres comparteixen i intercanvien els seus productes de primera mà.

L’ingredient més antic que caracteritza la cuina grega és l’oli d’oliva. Grècia és terra d’oliveres i el seu oli és el que dóna el gust característic als seus plats. Els vegetals principals, molt presents en els seus plats, són els tomàquets, les albergínies, les patates, les mongetes tendres, les okres, les cebes i també s’utilitza molt el sèsam (el trobem en moltes elaboracions com pans, rosquilles, galetes…). Els cereals que cultiven són el blat (amb el que fan la farina) i l’ordi. I la carn més abundant és el xai.

No em puc oblidar el magnífic iogurt grec (que després de provar-lo us haig de dir que el Danone no és ben bé el mateix) i les varietats de formatge que tenen: el Feta (el rei de les amanides i el saganaki), el Kefalotori, el Kasseri i el Mizithra.


Cal dir que la cuina grega està molt allunyada dels refinaments d’altres gastronomies, tant és així que el refinament és enemic de l’estil gastronòmic grec. Aquest tret té l’origen històric a l’antiga Grècia en que la recerca culinària i gastronòmica era rebutjada com un signe de blanor oriental: els perses eren considerats decadents pel seu gust pel luxe, que es manifestava en la seva gastronomia. Malgrat això, Grècia compta amb uns productes de primera qualitat que fan dels seus plats un esclat de sabors autèntics i deliciosos. La primera impressió que ens van causar els plats grecs era que els ingredients tenien gust! Els tomàquets, el cogombre, la ceba morada tant dolça, … tot tenia un gust que teníem oblidat.

Durant els propers dies us aniré explicant algunes de les receptes gregues més emblemàtiques que vaig poder aprendre passant una jornada al restaurant de la Yanna. Els grecs són persones generoses i mostra d’aquesta generositat va ser el convit que em va fer la Yanna, al explicar-li que trobava les seves receptes delicioses i que tenia un bloc de cuina (gràcies a la Diana que em feia d’intèrpret!), a passar per la seva cuina un dia i m’explicaria com les elabora. Va ser una experiència inoblidable!

Ah! I la gran descoberta: El cafè grec (súper aromàtic i tot un ritual la seva preparació!) bé es mereix un post a part!

Kalimera, kalispera, i per si no ens veiem abans… kalinijta! ;-)

Mousse de maduixes naturals (l’Alba ja té 11 anys!!)

Mousse_maduixa.jpg

En primer lloc disculpeu l’abandonament temporal que he tingut aquest darrer mes en el bloc, però hem tingut un mes bastant mogudet i no m’hi he pogut dedicar tot el que m’hauria agradat. Però ara que anem recuperant certa normalitat quotidiana tornarem a agafar el ritme!

Aquest darrer cap de setmana va ser l’aniversari de l’Alba, la meva filla gran, que ja ha fet 11 anys! Per tant ha estat un cap de setmana ple de celebracions en família.

En el dia del seu aniversari vaig voler fer-li un postre ben especial. Aprofitant que ja trobem maduixes (bé, maduixots per ser exactes) per tot arreu, i que és una fruita que l’apassiona, vaig reconvertir les clàssiques maduixes amb nata per una mousse, a partir d’una recepta de la Mireia Carbó.


Ingredients (per a 6 copes):

- 500 g de maduixes

- 150 g de sucre

- 1 llimona

- 5 fulls de gelatina neutra

- 200 ml de nata líquida per muntar (35% MG)

Elaboració:

1. Rentem les maduixes, els hi traiem el “barret” i les tallem a trossos més aviat grans.

2. Les posem dins un vas de la batedora i les triturem juntament amb el suc d’una llimona i el sucre, fins aconseguir un puré fi.

3. Muntem la nata amb unes varetes elèctriques fins que agafi cos (recordeu que perquè munti bé cal que estigui ben freda de la nevera).

4. Dins un bol amb aigua freda remullem els fulls de gelatina neutra, uns minuts fins que s’estovin.

5. Escalfem en un cassó una petita part del puré de maduixes (sense que arribi a bullir). L’apartem del foc i hi desfem els fulls de gelatina ben escorreguts.

6. Barregem aquesta mescla amb la resta de puré de maduixes, remenant-ho molt bé.

7. Amb l’ajuda d’una espàtula afegim la nata (semimuntada) en moviments envolvents fins que quedi ben incorporada.

8. Servim la preparació en copes i cap a la nevera durant unes hores!

9. A l’hora de presentar el postre, hem optat per servir-ho amb nata muntada ensucrada pel damunt i una maduixa natural tallada.

És un postre molt refrescant i ideal per després d’un àpat copiós! A tots ens va agradar molt i és una manera diferent de menjar-nos les clàssiques maduixes amb nata.

I l’Alba ja és un any més gran! Sembla mentida com passa el temps! Per molts anys ALBA!!!! :-)

Tortell de Reis (una altra recepta!) ^^

Una altra tradició que fa anys que portem a terme és la de portar el tortell de Reis al dinar que fem a casa de la meva germana (ens hagués tocat la fava l’any anterior o no…). Els primers anys el compràvem a la pastisseria, però ens trobàvem que un tortell farcit de crema per a 15 persones ens costava un dineral. Des d’aleshores (fa ja un parell d’anys) que el tortell l’elaborem nosaltres mateixos i el resultat mai ens ha decebut.

Aquest any hem optat per fer una recepta diferent del tortell. Els ingredients són bàsicament els mateixos que en la recepta que us vaig posar fa un any del Tortell de Reis (que era del programa de TV3, Dolça Catalunya), però aquesta que us explicaré varia canviant l’aigua per llet, fet que fa que el tortell quedi més flonjo i recorda molt al brioix. L’altre recepta (un clàssic del tortell original) recorda més al pa. També varia en la metodologia sent aquesta darrera més senzilla d’elaborar.

Per fer-lo més especial vaig demanar a la Lourdes si les The Big Mamas em podien fer unes corones reials per a cada nen, que els hi servissin per poder-les també utilitzar la resta d’any disfressant-se de Reis i Reines. I ens va fer unes corones que són una xulada com podeu veure! Les corones són precioses i els nens van estar molt contents!

Anem a la recepta!


tortell.jpg

Ingredients:

  • 1/2 Kg de farina de força
  • 200 ml de llet
  • 2 ous
  • 20 gr. de llevat premsat (de forner)
  • 50 g de llard (o mantega)
  • 65 g de sucre
  • un pessic de sal
  • la pell d’una llimona ratllada molt fineta
  • fruita confitada per decorar el tortell (cireres, taronja, meló…)
  • Una fava i una figureta del Rei

Per farcir:

Preparació:

1. Desfem el llevat amb la llet, i afegim la resta de ingredients i, al final, la farina. Treballem aquesta massa fins que no s’enganxi als dits.

2. Untem el taulell amb una mica d’oli, hi posem la massa damunt i l’arrodonim. La deixem dins un bol untat amb oli i tapat amb un drap de cotó, en un lloc sense corrent d’aire. Ho deixem reposar mitja hora perquè llevi.

3. Estirem la massa passat aquest temps i li donem forma de tortell (primer fem una botifarra i després n’unim les puntes).

4. El posem damunt una safata del forn (damunt paper de forn o silpad), el pintem amb ou batut i hi col·loquem la fruita confitada. Ho deixem llevar fins que dobli el volum (unes dues hores aproximadament).

5. Passat aquest temps l’empolsinem de sucre i l’enfornem a uns 220ºC durant 10 o 15 minuts (dependrà del forn).

6. Un cop fred el podem tallar pel mig i farcir-lo de nata, crema o trufa, amagant-hi la fava i la figureta del Rei a dins.

I amb aquesta recepta dono per acabat el “cicle de receptes Nadalenques”! I tornem ja del tot a la vida quotidiana!

Bon profit!

PD: El Rei li va tocar al meu germà i la fava… a la meva filla… per tant com marca la tradició, l’any que ve sant tornem-hi! A fer el Tortell!

Sopar de Cap d’any!

Pels que ens agrada la vida familiar i el bon menjar, el Nadal és una gran festa! Una setmana maratoniana de petons, abraçades i bones converses al voltant de la taula. De retrobaments, de regals, de copiosos àpats i d’eufòria (de vegades provocada, en part, pel bon beure també d’aquests dies)! Un gran espai de convivència multigeneracional (en la nostra família el més petit té 9 mesos i la més gran 94 anys!), on els més petits aprenen de la saviesa dels més veterans.

xerrys.jpg

El fet de tenir una família extensa, i amb molts amants de la cuina, també ajuda a que ningú es carregui més de feina que un altre, quedant tots els àpats ben repartits. A casa, com ja va sent tradició des de fa uns anys, ens encarreguem de l’àpat de Cap d’any.

piruletes.jpg

Us haig de dir que aquest repte anual em provoca molta emoció i il·lusió durant l’any i les setmanes anteriors a la celebració, però durant els dies (sí, heu llegit bé, DIES!) d’elaboració inevitablement em provoca la tensió necessària per tal de intentar tenir-ho “tot” controlat. De la mateixa manera que un cop acabat l’àpat la sensació de relaxament i d’haver-te “tret un pes de sobre” és notòria.

Escalivada.jpg

Enguany el menú ha constat de 6 entrants diferents, un primer plat, un segon plat i un postre, per a 14 persones. A part pels nens vem preparar un pica pica més tradicional (amb fuet, formatge, olives, xips de patata, mini frankfurts…) i macarrons gratinats.

Farcellets.jpg


El menú de Cap d’any va ser el següent:


Entrants

Escalivada bicolor amb alls tendres i glaça de vinagre de mòdena
Cassoletes d’ous de guatlla al plat
Pebrots del Padrón (unos pican i otros non!)

Primer plat

Crema de gamba amb tres textures

Segon plat

Xai enfangat amb patates al forn

Postres, cafès i xarrups

Gotets de gelatina de xocolata amb crema de mascarpone i coco

Raïm per les campanades – Torrons – Neules

Cafès i licors

Ous guatlla al plat.jpg

Algunes de les receptes ja les teniu en el blog i us les he hipervinculat (bàsicament les dels entrants). Les fotografies que he posat en aquest post són només dels entrants. Els propers dies us aniré posant la resta de receptes i fotografies dels plats principals.

pebrots padron.jpg

Només em resta desitjar-vos un bon final de festa i que els Reis us hagin portat moltes i moltes coses! ;-)