Després de les compres olotines i abans del dinar ens vem trobar amb els blocaires per conèixer i tastar els embotits que elaboren a Can Colom.
De Can Colom ja us en he parlat en una altra ocasió (aquí) però val la pena que en tornem a parlar! La Dolors, com sempre, ens va rebre amb els braços oberts! Ella i en Manel, el seu marit, ens van convidar a passar a l’obrador on ens van explicar quins embotits elaboren i com els elaboren, a part de deixar-nos-els tastar!
Els embotits que fan a casa són: fuet, sumaies, llonganisses, xoriço, sobrassades, paté, llom embotit, cansalada, llardons, bull blanc, bull negre… i el que ens torna bojos a casa és la seva pilota rostida al forn! Tots vem coincidir que potser el més original i poc conegut és aquesta pilota que elaboren, com si es tractés de la pilota de l’escudella de Nadal però rostida al forn. Quan és temporada de bolets fan pilotes de ceps que estan tremendes!!! Tan es poden menjar fredes com tèbies i et solucionen un segon plat.
La Dolors ens explicava que fa molts anys, quan era la seva mare qui elaborava els embotits, el pebre era molt i molt car i a casa seva substituïen aquesta espècia per la tòfona que aromatitzava els embotits sense pagar el preu del pebre!! Us ho imagineu? Temps enrera la tòfona no era lo valorada que és avui en dia. Jo encara recordo a la meva àvia dient que la tòfona era menjar de porcs! Si aixequés el cap i veiés el que se’n paga avui en dia no s’ho creuria pas! La Dolors, mantenint-se fidel a la recepta de la mare, continua afegint tòfona a alguns dels seus embotits com ara la pilota rostida per exemple. Ara bé en els fuets, sumaies i llonganisses ja hi posa pebre negre!
També el compromís amb l’elaboració artesanal dels seus productes amb matèria primera de gran qualitat i un procés d’elaboració natural. El clima de Cantoni és un dels seus aliats, l’assecatge a 1000 metres d’alçada per exemple garanteix una bona curació.
Amb els anys han anat invertint amb maquinària que els hi facilita la manipulació de la matèria primera i aquí va ser en Manel que ens va ensenyar el funcionament de les tres màquines que tenen a l’obrador: la màquina de trinxar la carn, la pastera (on s’hi aboquen la carn ja trinxada amb les diferents espècies i ingredients de cada embotit) i l’embotidora que els ajuda a embotir de manera manual i amb tripa natural (no sintètica) els diferents embotits. Per acabar el producte lliguen ells mateixos els embotits amb cordill (no amb grapes).
Per acabar vàrem poder tastar tots els seus productes mentre la fèiem petar amb aquests mestres artesans a qui haig d’afegir la Rosalia, una amiga de tota la vida del Manel i la Dolors, que treballa i també elabora els seus embotits.
Com a anècdota afegiré una curiositat… sembla ser que depenent de la zona de Catalunya d’on venim els embotits ens agraden més, curats d’una manera o d’una altra. Així ens posava d’exemple que la gent de l’Empordà prefereix la botifarra blanca més seca, mentre la resta la prefereixen tendra. Vès quines coses! 
Va ser una estona molt agradable compartida amb uns artesans de l’embotit amb una producció petita però increïblement saborosa! Moltes gràcies Dolors i Manel per l’acollida! I visca la pilota de Can Colom! 
Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!
