Arxiu d'etiquetes: Dolços

Pa de Nadal (Repte culinari de berenars!)

Publicat el per
10

Què us sembla si quedem per fer un cafè?

Val! A on?

Què tal a la Molleta i així ho coneixem?

Quina pega està tancat dissabte a la tarda! Perquè no veniu a casa?

Perfecte ja portarem alguna cosa per berenar!

Així va ser com va anar una mica aquesta trobada que vem organitzar el passat cap de setmana a ca la Txell i el Kike, és a dir la casa de la Cuina Vermella. Allà vem quedar amb en Martí, d’Apunts de cuina, i amb l’excusa de tornar-nos a veure per fer-la petar, ens vem engrescar, com qui no vol la cosa, en un nou repte culinari! Aquest cop de berenars!

2nrepte.jpg

En Martí d’Apunts de Cuina, va portar-nos uns bombons farcits de trufa fets a casa, boníssims! I unes pastes de te amb xocolata fantàstiques!

La Txell i en Kike, de la Cuina Vermella ens va deleitar amb un pastis de castanyes i xocolata i uns scones brutaaaaals!!

Nosaltres vam portar una recepta salada: El Pa de Nadal i un vi dolç “l’Aigua de Nodes” de la Vall d’Aran.

Podreu accedir a les receptes clicant al link de cadascuna. Aquí teniu la recepta del Pa de Nadal!

2nrepte2.jpg

Ingredients:

  • 2 tasses de farina fluixa
  • 2 culleradetes de llevat químic (Royal)
  • 4 ous
  • 1 pebrot vermell escalivat
  • 1 ceba de figueres (que sofregirem)
  • 100 g d’olives negres (sense pinyol)
  • 150 g de “rulo” de formatge de cabra (o formatge Feta també hi queda bé)
  • 2 culleradetes d’orenga sec
  • 1/3 de tassa d’oli d’oliva (utilitzem la mateixa tassa que hem utilitzat per la farina)
  • 5 cullerades de llet
  • mantega i farina (per encamisar el motlle)
  • pebre i sal

Elaboració:

  1. Escalivem un pebrot vermell al forn i sofregim la ceba de Figueres a foc suau, tallada a quadrets. Quan ho tinguem enllestit ho reservem.
  2. Encamisem un motlle tipus “plumcake” (és a dir li freguem mantega, i l’enfarinem lleugerement).
  3. En un bol tamisem dues tasses de farina fluixa i les dues culleradetes de llevat.
  4. Trenquem els 4 ous (que estiguin a temperatura ambient) dins el bol i ho barregem amb les varetes (elèctriques o no).
  5. A continuació hi afegim les 5 cullerades de llet i continuem barrejant.
  6. Aleshores incorporem l’oli i continuem barrejant fins que ens quedi una mescla homogènia.
  7. En aquest moment piquem a quadrets el pebrot escalivat (prèviament pelat i net de llavors), el formatge de cabra i les olives negres.
  8. Incorporem a la massa la ceba de Figueres sofregida, el pebrot escalivat picat, el formatge de cabra picat, les olives negres picades, l’orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb molt de compte amb moviments envolvents de baix a dalt.
  9. Aboquem la mescla al motlle o l’aplanem amb una espàtula, per tal de repartir-ho uniformement.
  10. Ho enfornem durant 55 minuts a 180 ºC amb l’escalfor de dalt i baix amb ventilador (recordeu que cada forn és un món i que el temps de cocció dependrà del forn que utilitzem).
  11. Comprovem la cocció clavant un escuradents al centre del pastís. Quan l’escuradents surti net ja estarà cuit!

El resultat és un pa molt i molt gustós que fa festa! I com alimenta mare meva!

No cal dir que la companyia com sempre va ser genial! Compartint somriures i complicitat!

Amenacem de tornar amb un nou repte culinari (el tercer!) després del Nadal! ^^ Petons!!!!!

Pin It

Forn de pa Massita i la farinada de repassos (Vinaròs I)

Publicat el per
14

Aquest dissabte una bona colla de blocaires (Olleta de verdures, Delícies del rebost, el Cocinillas, Baixa gastronomia, de Cuina, Pa de nous, i nosaltres mateixos Cuinetes) vem anar a Vinaròs on en Massitet, de Olleta de verdures, ens hi va convidar a conèixer el forn de la seva família: El forn de pa i bolleria MASSITA. I quin sinó era el millor moment per anar-hi que durant el mes dels arrossos de les XV Jornades gastronòmiques de Vinaròs!

O sigui que dissabte al matí carretera i manta que a Vinaròs hi falta gent!

Massita.jpg

La família d’en Massitet ens va rebre amb els braços oberts, no haguéssim pogut imaginar una acollida més càlida que la que ens van donar. Vem passar a l’obrador on ja hi havia preparat damunt un taulell tot l’atuell necessari per ensenyar-nos com elaboren un dolç típic de Vinaròs que té molta història: La farinada de repassos.

La farinada de repassos (aquí agafaré els apunts del mestre olleta) és un dolç allargassat d’un parell de pams amb forma com de barra de pà, encara que molt més plana, i farcida. La pasta es fa amb farina integral (antigament amb la tercerilla, que s’obtenia de passar el gra molgut per un tercer sedàs, d’aquí li ve el nom de farinada de repassos) sucre morè, oli de girasol i aigua. El farcit és una barreja de farina integral, sucre morè, oli de girasol, abundant canyella en pols, pell de llimona [llima] ratllada finíssima i tires de pebrot escalivat (o sense).

Vàrem poder viure en directe com el mestre Nasio elaborava les farinades [farinàs] la tradicional i la farcida de pebrot vermell [pimentó]. I no gaire estona més tard l’Oscar, de decuina, i Juanjo, un altre mestre pastisser que fa uns panellets que impressionen, van fer-ne una cadascú amb tota una bona colla d’espectadors!

La mare del Massitet i ell mateix ens van explicar l’orígen del dolç així com la recuperació d’altres dolços i cocs de la terra que estan portant a terme. Ben aviat editaran un llibre sobre els dolços de Vinaròs que ja esperem en candeletes!

Ens van convidar a provar una magnífica safata amb cocs de sardina fresca (per a mi la reina de la fleca!), d’abadejo (peix similar al bacallà), de verdures i de tonyina, tot coronat amb pinyons… impressionant, deliciós, quina gana que m’està entrant només de recordar-ho…!!! I per beure ens van oferir una bicicleta! S’anomena bicicleta (a part de la que TOTS teniu al cap) a la combinació de vermut negre, sifó i pell de llimona (quin gran GRAN invent!).

Després d’aquest magnífic aperitiu acompanyats de la família d’en Massitet, vem anar cap al Restaurant Bergantín a dinar els esperats arrossos! Us ho explicaré en el següent post.

Tornant de l’àpat la germana d’en Massitet, ens va obsequiar amb unes safates amb farinades de repassos extraordinàries! Per cert boníssimes, amb un gust intens de canyella i un farcit cremós amb regust a llimona. La de pebrot vermell impressionantment soprenent!! Deliciosa…

Podriem continuar explicant moltes coses de Ca Massita, però més val una imatge que mil paraules no? Aquí teniu un vídeo que hem fet del magnífic dia a cal Massitet!


Si mai aneu a Vinaròs no dubteu de fer una visita al Forn Massita! El trobareu a la Plaça dels Tres Reis, número 3. 12500 Vinaròs. Telèfon: 964 45 18 90.

Moltes gràcies per la magnífica acollida que ens veu donar! Ens enduem un munt de bons records! I no dubteu que TORNAREM! :-)

Pin It

Pastís de Mousse de Petit Suisse (La Nara fa 3 anys!!!)

Publicat el per
11

Si us dic “a mi me’n donaven dos” què us bé al cap? Efectivament!! PETIT SUISSE!! Quin eslògan publicitari més poderós!

De fet el petit suisse com tants altres productes han acabat formant part de la nostre vida. Jo de petita, pel que sembla ser, costava molt que mengés, però en canvi era una gran fan del Petit Suisse (i també del pernil salat del bo, tot s’ha de dir) i amb l’excusa de que “alimenta com un bistec” (un altre eslògan per a la memòria col·lectiva), ràpid ho tenia enllestit! Amb els anys us asseguro que ho he superat i ja no em costa gens menjar de tot!

La Nara :-) , la filla d’uns bons amics nostres, ha fet tres anys! Per celebrar-ho, el dia que els seus pares ens van convidar a dinar a casa seva, li vem portar un pastís especialment pensat per ella: Pastís de Mousse de Petit Suisse! Des de ben petita que la recordem menjant [pètits] que deia ella, i ens vem decidir a fer-li un pastís ben especial.

La recepta fa molt de temps la veig llegir en el blog de la Gemma, La cuina de casa, però fins ara no havia trobat l’ocasió de fer-la. El resultat realment bo! Una mousse suau amb una base cruixent i un contrast àcid de la capa de melmelada de maduixa que la corona.

moussepetitsuis.jpg
Ingredients:
  • 100g de galetes Maria
  • 40g de mantega
  • 6 petit suisse Danonino de maduixa
  • 200ml de nata líquida per muntar
  • 5 fulles de gelatina
  • 200ml de llet
  • 100g de sucre
  • 1 pot de melmelada de maduixa
  • 2 fulles de gelatina
  • Xuxes per decorar (aquestes es diuen “Besos“).

Preparació:

Per la base de galeta:

  1. Per fer la base, triturar les galetes ben fines i barrejar-les amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa ben homogènia. Repartir-la per tota la base d’un motlle desemotllable de 20cm de diàmetre.

Per la mousse:

  1. Posar en remull les 5 fulles de gelatina en aigua freda.
  2. Escalfar al microones una part de la llet i dissoldre-hi la gelatina.
  3. A part, barrejar els petit suisse, la nata líquida, el sucre i la resta de la llet.
  4. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
  5. Abocar-ho sobre la base de galeta i deixar quallar a la nevera.

Per la capa de melmelada:

  1. Per la capa de melmelada, posar en remull les 2 fulles de gelatina en aigua freda.
  2. Escalfar 2 cullerades d’aigua i dissoldre-hi la gelatina.
  3. Escalfar una mica la melmelada al microones per tal de liquar-la una mica i colar-la per un colador ben fi.
  4. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
  5. Abocar-ho sobre el pastís ja quallat i tornar a reservar a la nevera.   
Un cop quallada la capa de dalt, desemmotllar, decorar i servir ben fresquet de nevera.
Moltes gràcies Gemma per la recepta! Ha estat un èxit! ;-)
Bon profit!! ;-)
Pin It

Pa de pessic de xocolata i carbassa (Va de tallers de tardor)!

Publicat el per
5

El mes d’ocubre ha estat ple d’activitats per a nens, al voltant de la temàtica de la tardor, la castanyada i el “Halloween“.

En un sol cap de setmana vam tenir l’ocasió d’assistir a dos tallers de cuina, ben diferents l’un de l’altre.

El primer va ser un nou taller al Mercat de la Independència de Terrassa a càrrec de l’empresa Petit Xef, de qui ja us hem parlat en alguna altre ocasió, i el segon un taller de cuina a l’illa Diagonal a càrrec de la botiga Gadgets&Cuina.

Tallermercat.jpg

En el primer els van ensenyar a fer una pizza de bolets. El que m’encanta d’aquests tallers és que a part d’elaborar els nens mateixos el plat, van passejant pel mercat per tal de comprar tots els ingredients que necessiten. Aprenen a comprar, a triar i a valorar els productes que quotidianament necessitem a casa per alimentar-nos. Molts nens no se n’adonen ni del cost que pot tenir el que mengen, ni de l’esforç d’elaborar el plat. Simplement se’l troben a taula. D’aquesta manera trobo sensacional que a partir de l’exemple i de l’experiència personal valorin més el plat que cada dia es troben a taula.

De la pizza en van fer fins i tot la massa, i en acabat es van endur una magnífica pizza de bolets feta per ells, que van sopar aquell mateix vespre.

tallerilla.jpg

L’endemà vem anar cap al taller organitzat per la botiga Gadgets&cuina, centrat per un cantó en la tradició més nostre de la castanyada i de l’altra la més forana del Halloween. Van elaborar uns panellets alternatius i unes madalenes de halloween fantasmagòriques, de pa de pessic de xocolata i carbassa! Utilitzant els estris majoritàriament de la casa LéKue i ingredients de la casa Sosa, van anar treballant la massa tant dels panellets, de les madalenes i les cobertures.

Amb la massa dels panellets, van fer una bola que després van aixefar fins deixar-la plana però amb una mica de gruix. Amb diferents tallagaletes nadalencs, van fer siluetes i les van decorar amb pinyons. Els hi va quedar un panellet però amb forma de galeta!

La recepta de les madalenes fantasmagòriques de Halloween, fetes amb pa de pessic de xocolata i carbassa, és la que us adjunto a continuació.

Pa de pessic de xocolata i carbassa (recepta del Gadgets & Cuina)

Ingredients:

  • 4 ous
  • 150 g Sucre
  • 70 g oli
  • 150 g de farina
  • 6 g llevat químic (Royal)
  • Un pessic de sal
  • Carbassa i xocolata ratllada o picada
  • 5g de colrant natural SOSA per la massa.
  • 1g colorant laca SOSA per la xocolata blanca
  • Xocolata blanca

Elaboració:

  1. Barrejar els ous i el sucre, portar a blanquejar amb les varilles. Un cop ben blanc, afegir-hi l’oli.
  2. En un altre recipient mesclarem: La farina, el llevat en pols i el pessic de sal.
  3. Aleshores podem posar-ho tot en el bol on hi tenim els ous i el sucre blanquejats.
  4. Afegir-hi la mescla de farina, llevat i sal amb el tamís, per tal de donar aire i assegurar més esponjositat i que ens pugi correctament al forn.
  5. Quan tinguem aquesta massa, la dividirem en 2 parts a les que donarem 2 colors diferents, Taronja i Negre.
  6. Separem 290 g de massa, dels quals n’agafem una petita part que barregem amb 5 g de colorant natural taronja. Després ho tornem a barrejar tot junt, fet que facilita la barreja del color perquè ja ve amb la mateixa textura. Hi ratllem una mica de carbassa per donar sabor i color.
  7. Els 290 g de massa restant, apliquem el mateix procés amb 5 g de colorant negre. Hi ratllem una mica de xocolata negra per donar sabor i gràcia.
  8. Pintar amb un pinzell de silicona l’interior de les cavitats del motllo amb mantega fosa (important si el motllo és nou, després no caldria). Així assegurem més perfecció de formes i perfils.
  9. Omplir 3 cavitats amb massa taronja i 3 amb massa negra. Omplir fins a la meitat (això fa que la totalitat de massa doni per 2 fornades de 6).
  10. Coure al forn a 175ºC durant 20 minuts.
  11. Deixar refredar i desmotllar.

Pintura i decoració:

  1. Fondre 50 g de xocolata blanca al microones dins el DECO PEN durant 2 minuts al màxim Barrejar-hi 1 g de colorant laca en pols (han escollit el vermell)
  2. Pintar i recrear-se.

Tots els productes els podeu trobar a la botiga Gadgets&Cuina, tant els motlles, els tallagaletes, com les laques i colorants.

Com podeu veure vem passar un cap de setmana ben distret!!

Pin It

Rocs de Montserrat (o caques dolces de l’Arale ^^!)

Publicat el per
10

arale.jpg

Coneixeu l’Arale Norimaki? L’Arale és la protagonista d’una de les primeres sèries manga que es va emetre a TV3. Filla del mateix dibuixant de sèries com Bola de Drac, d’Akira Toriyama, l’Arale ens explica les aventures que viu amb en Senbei, el seu “inventor”, on els seus invents els porten a viure aventures diàries en una aparentment plàcida Vila del Pingüí. Una sèrie divertidíssima, icona, sens dubte, de la meva infantesa.

Us preguntareu què té a veure tot això amb un bloc de gastronomia, oi? Doncs tot seguit us ho explico. L’Arale tenia una passió desaforada per les caques que trobava pel carrer. I per mi aquestes còmiques situacions en que l’Arale, potser en perill, ho aturava tot quan es trobava davant d’una “caca” per punxar-la amb un pal, em feia petar de riure!! Inevitablement fent aquesta recepta, que us explicaré a continuació, m’hi ha fet pensar i per uns instants, tornar a la meva infància i aquelles tardes de pa amb xocolata i Arale.

La recepta que he fet són Rocs de Montserrat, però per la seva similitud (com podeu veure) m’he atrevit a batejar-los també com a Caques dolces de l’Arale!

rocs.jpg

Com cada vegada que fem crema catalana, em van sobrar un munt de clares. I normalment n’acabem fent merenga.

En aquesta ocasió celebràvem amb part de la família els aniversaris, durant el mes d’octubre, d’una colla de Labòries i espontàniament va nèixer el concepte LABORIADETA, que és com una Laboriada però que només dura un dia! La d’aquest any, la primera, l’hem fet a MONTSERRAT i d’aquí de fer rocs de Montserrat per celebrar-ho.

Vem marxar una bona part de la colla, cremallera amunt, per passar el dia a Montserrat i després d’una bona excursió fins a Sant Miquel, dinar a l’àrea de pícnic amb tota la carmenyolada! Vem passar un dia genial i hem iniciat, com qui no vol la cosa, una nova tradició!

laboriadeta09.jpg

Anem a la recepta!

Ingredients:

  • 150 g de clares d’ou
  • 300 g de sucre
  • 1/2 llimona
  • 75 g d’avellanes

Elaboració:

  1. Deixar les clares a temperatura ambient durant una estona i colar-les per treure les impureses.
  2. Fregar un recipient amb la llimona i muntar-hi les clares a punt de neu (Jo a casa vaig utilitzar el robot de cuina).
  3. Afegir el sucre en forma de pluja i batre-ho una estona més.
  4. Incorporem les avellanes a les clares muntades amb l’ajuda d’una espàtula fent moviments envolvents de dalt a baix, amb delicadesa per tal de que no se’ns desmuntin.
  5. Amb l’ajut d’una màniga pastissera, repartir sobre paper de forn unes muntanyetes de merenga d’uns 5 cm de diàmetre.
  6. Coure-les a 100º C en el forn encès a d’alt i a baix i amb l’opció d’aire fins que estiguin ben seques.
  7. Deixar-les refredar i un cop fredes guardar-les dins d’un recipient hermètic perquè se’ns conservin més temps.

I això és tot! Bon profit!!! ;-)

Pin It

Crema Catalana (amb trencadís de caramel)

Publicat el per
10

Aquí tenim segurament el postre més típic de Catalunya. Un símbol nacional de la gastronomia catalana! La crema catalana!

Sempre ha estat un dels meus postres preferits! De petita recordo anar a casa de la tieta Mª Teresa (la meva tieta àvia) a menjar-ne, acompanyada de pastes de full, el dia de Sant Josep (com marca la tradició). Recordo unes plates enormes replenes d’una crema boníssima!

A casa no només en mengem per Sant Josep, també en fem per Nadal per farcir el Tortell de Reis, per exemple, i en moltes altres ocasions que ens ve de gust menjar un postre que fa festa.

Aquí en teniu la recepta:

crema.jpg

Ingredients:

  • 1 l de llet
  • 200 g de sucre
  • 8 rovells d’ou
  • 1 branca de canyella
  • 1 pell de llimona
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena) o midó.

Elaboració:

  1. Barregem, en un bol, els rovells d’ou amb la farina de blat de moro (Maizena) i un rajolí de llet.
  2. En un cassó escalfem la resta de llet amb el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella (per aromatitzar la llet també podríem utilitzar pell de taronja, o vainilla…).
  3. Quan la llet trenqui el bull l’apartem del foc i la deixem refredar uns minuts, infusionant-se així la pell de llimona i la canyella.
  4. Un cop tèbia l’afegim en el bol amb la mescla de rovells i farina de blat de moro, remenant sense parar amb unes varetes.
  5. Colem la barreja pel colador xinès (o un de fi), dins del cassó on courem la crema, a foc mitjà, fins que bulli, remenant sense parar.
  6. Veurem que es va espessint mica en mica fins que arrenca el bull, moment en que l’apartarem del foc.
  7. La servim o en platets o cassoletes individuals, o en una plata gran, on la deixarem entebiar. Després cap a la nevera!

Pel trencadís de caramel:

  1. Per decorar la crema catalana és tradicional ensucrar-la pel damunt i cremar-la amb una pala roent o amb un “soplet” (d’aquests tant xulos i moderns que encara no tinc).
  2. En aquest cas jo he fet un caramel desfent el sucre amb una miqueta d’aigua en una paella antiadherent.
  3. En quan ha agafat un color torrat l’he abocat damunt un full de paper de forn. Damunt (amb compte que crema!!!) n’he col·locat un altre (de paper de forn) i amb el corró ho he allisat creant així una planxa de caramel i ho deixem refredar.
  4. Un cop fred el trenquem creant així un trencadís de caramel.
  5. Col·loquem cristalls de sucre per decorar la crema i ho servim.

Bon profit!! ^^

Pin It

Coca de vidre (Berenant a casa de la Sara Maria!)

Publicat el per
15

Continuem amb més dolços!

Aquest cap de setmana, la Sara Maria del blog de cuina Delícies del rebost, ens va convidar a berenar per tastar plegats el vi dolç gallec Tostado de Costeira.

Per agraïr-li la invitació li vem portar unes coques de vidre casolanes!

Aquí en teniu la recepta! (Font: Cuines)
Coca de vidre.jpg

Ingredients:

  • 1/2 quilo de farina de mitja força (la podeu obtenir barrejant 1/4 de quilo de farina de força i 1/4 de quilo de farina fluixa)
  • 50 g de mantega
  • 15 g de sucre
  • 15 g de sal
  • 30 g de llevat premsat (de forner)
  • 75 g de llet
  • 1 tasseta d’oli d’oliva
  • 100 g de pinyons
  • 1 copa d’anís
Preparació:
  1. D’entrada, feu un cercle amb la farina sobre una taula (com si es tractés d’un volcà), i en el centre poseu-hi el llevat premsat (de forner), la sal, el sucre, la llet, una mica d’anís i unes gotes d’oli (desfem el llevat amb una miqueta d’aigua tèbia, ens ajudarà a incorporar-lo a la massa).
  2. Comenceu a treballar la massa pel centre i aneu-hi incorporant la farina dels costats fins que us quedi una pasta fina i elàstica, que no es trenqui quan l’estireu.
  3. Deixeu-la reposar 10 minuts (dins un bol), tapada amb un drap per protegir-la de l’aire.
  4. Passat aquest temps, talleu la pasta a tires gruixudes i feu-ne 4 boles (o 8 o 16 depenent de la mida que vulgueu fer les coques). Aneu-les arrodonint fins que quedin el màxim de fines, i deixeu-les reposar 10 minuts més.
  5. A continuació, estireu les boles i doneu-los forma de coques, forma allargada i d’uns 15 a 18 cm (ajudeu-vos d’un curró enfarinat).
  6. Col·loqueu-les damunt un paper de forn (o silpad) a la safata del forn.
  7. Escampeu-hi oli pel damunt amb l’ajuda d’un pinzell i col·loqueu-hi els pinyons per sobre.
  8. Torneu a deixar-les reposar 10 minuts, i després espolseu-hi força sucre al damunt perquè les coques quedin ben cruixents.
  9. Marqueu-les amb els dits fent com uns petits sots perquè així l’oli entrarà bé dins la pasta.
  10. Les enfornem a 220 graus durant 10 minuts fins que quedin ben cruixents (compte no es cremin! el temps de cocció dependrà de la mida de la coca i la potència del forn. Estiguem pendents!).
  11. Un cop fora del forn, tireu-hi anís pel damunt i ja les tindreu a punt.

Jo les vaig fer finetes i me’n van sortir unes 16.

coca de vidre2.jpg

La Sara Maria ens va acollir amb els braços oberts a tota la família! Ens va preparar un pastís deliciós de crema i figues (en podeu trobar la recepta al blog de la Mercè Cuina per llaminers ), va treure tota mena de llaminadures i distraccions pels nens, mentre catàvem tranquil·lament el vi dolç gallec Tostado de Costeira. Un vi d’aroma intens de fruita, pansificat i mels, amb delicades notes de pastisseria. En boca té un excel·lent equilibri entre la dolçor i acidesa, amb un pas molt agradable i un tacte sedós. Realment molt bo!

Moltes gràcies Sara Maria per convidar-nos a compartir amb tu aquesta tarda! :-)

Pin It

Garrapinyades!

Publicat el per
14

Les vacances d’estiu ens permeten dedicar temps a tot allò que més ens agrada, o per aquelles coses que durant l’any no tenim temps de fer. Aquests dies d’inici de vacances que hem passat per casa, m’han permès dedicar força estona a la cuina. Provar receptes noves, postres, pastissos, aplicar el que hem après al curs de cuina de Bell-art... Com a la vida, en la cuina també s’aprèn pel mètode d’assaig – error, és el que em va passar a mi amb la recepta de les garrapinyades.

La primera recepta de garrapinyades que vaig posar en pràctica és potser, la més tradicional. La vaig treure del llibre de receptes de l’Àvia Remei. El fet és que per naps o per cols, a mi més que garapinyades, el que em va resultar va ser una espècie de caramel amb fruits secs… Ja tenia la primera frustració culinària de l’estiu ¬¬ …

Per tant em vaig decidir a provar la recepta de la Mar de Baixa gastronomia, una recepta completament diferent a la tradicional però amb un resultat espectacular! En el link anterior podeu trobar la recepta de la Mar, i a continuació us posaré la que he adaptat, pràcticament idèntica, tret d’algun detall.

garrapinyades.jpg

INGREDIENTS:

  • 250 g. del fruit sec que desitgem (en el meu cas vaig fer anous)
  • 75 g. de sucre morè
  • 135 g. de sucre blanc
  • 1 cullereta de sal gruixuda
  • 1 cullereta de cafè de canyella
  • 1 clara d’ou
  • 1 cullerada d’aigua

ELABORACIÓ:

  1. En un bol posem els sucres, la sal i la canyella i ho barrejem bé per tal de que no quedin grumolls, i ens quedi una mescla ben feta.
  2. En un bol més gran muntem la clara d’ou, a temperatura ambient, i l’aigua fins que ens quedi escumosa però no muntada a punt de neu.
  3. Aleshores afegim la fruita seca al bol amb la clara muntada i ho barregem bé per tal de que quedin ben cobertes.
  4. A continuació afegim la mescla de sucres de l’altre bol i remenem bé per tal de que quedin ben cobertes.
  5. Folrem una safata del forn amb paper sulfuritzat (de forn) i posem la fruita seca repartida per tal de que formi una sola capa. Ho enformem durant uns 30 minuts a 150º C, amb l’escalfor de dalt, a baix i el ventilador (si en disposem).
  6. Durant la cocció caldrà remenar les garrapinyades unes 3 vegades per tal de donar-li’s una cocció més generalitzada i així també les anirem separant. Amb compte no us cremeu!
  7. Un cop cuites les deixem refredar a la safata i les acabarem de separar en compte.
  8. Ja fredes del tot les guardem en un pot hermètic.

Són taaaaaant bones que s’acaben de seguida!!!! És la única pega que els hi hem trobat!

Gràcies Mar per aquesta súper recepta!

Pin It

Curs de cuina a l’Escola Bell·art (Maduixes amb escuma d’alvocat i llima)!!!

Publicat el per
14

bellart_1.jpg

En David Lienas, director de l’escola de cuina Bell·art de Barcelona, va oferir 3 places per a blocaires, per assistir al curs de cuina fàcil i ràpida d’estiu, que es van sortejar al través dels blogs de la Cuina Vermella, el Cafè de nit i la Cuina de casa (gràcies guapos!!!!).

Els afortunats guanyadors vàrem ser en Martí del blog Apunts de cuina, l’Oscar del blog de Cuina, i jo com a Cuinetes i durant dues setmanes, hem tingut el privilegi d’assistir gratuïtament en aquest curs.

Sense perdre de vista que es tractava d’un curs de cuina fàcil, els mestres del curs han sabut ajustar les explicacions als diferents nivells de coneixement que els alumnes teníem.

Bellart_2.jpg

El curs es dividia en 6 tardes, agrupades de dimarts a dijous durant dues setmanes, en les que ens han ensenyat a fer receptes de: entrants, primers plats, segons plats i postres.

Tots tres coincidim en que les classes més interessants en quan a nous contiguts han sigut les de la Mª José, la mestra pastissera. Les seves classes dinàmiques, amb bon ritme ens han transmès consells, coneixements més tècnics i el que més m’ha agradat és que ens ha explicat els “perquès”: Perquè monta millor la nata quan està ben freda, Perquè les clares monten millor a temperatura ambient, Perquè és important no remenar el cassó quan fem almívar… com ens va dir (i estic completament d’acord) per aprendre a cuinar cal saber què està passant en els aliments que manipulem, d’aquesta manera no ens equivocarem.

Bellart_3.jpg

Les receptes que més m’han agradat són: l’Hummus; el Timbal de mozzarella, Favetes i tomàquet confitat amb sarimsaki iogurt; el Risotto de ceps; el Tiramisú; el Flam de coco; la Panna cotta; la Crema freda de patates noves; el Trinxat de la Cerdanya; el Rap allagostat; el Pastís de xocolata fred i les Maduixes amb escuma d’alvocat i llima, que és la recepta que us posaré avui.

Bellart_4.jpg

Ingredients:

  • 400 g de maduixes o maduixots
  • 50 g de sucre
  • 25 ml d’aigua mineral
  • Unes fulles de menta fresca
  • 250 ml de suc de taronja
  • 15 ml de vinagre de Mòdena
  • 2 iogurts grecs ensucrats (o li afegim sucre si no en té)
  • 1 alvocat (també es podria fer amb mango)
  • El suc de mitja llima

Elaboració:

  1. Posem a bullir l’aigua amb el sucre per tal de preparar un almívar dens. En quan comença a bullir, el retirem del foc i li afegim les fulles de menta fresca per tal de infusionar-les amb l’almívar. Ho deixem reposar tapat fins que es refredi.
  2. Netejar les maduixes o maduixots amb aigua abundant i les tallem a quadradets.
  3. Les disposem en un recipient i els hi afegim el suc de taronja, l’almívar de menta i el vinagre de Mòdena.
  4. Deixem reposar la mescla un parell d’hores a la nevera.
  5. Per a l’escuma d’alvocat i llima fem una crema batent els iogurts grecs, la polpa de l’alvocat i el suc de mitja llima. Cal tenir en compte que és una crema dolça, hi afegirem sucre si cal. Ho batem bé amb el túrmix i en colem la mescla per un sedàs fi.
  6. Dipositem la crema dins del sifó, el carreguem amb una càrrega de gas (en el cas del sifò de mig litre), sacsegem i ho deixem refredar a la nevera en posició horitzontal.
  7. A l’hora de servir-ho, dipositem les maduixes amb el seu suc en copes. Coronem la copa amb l’escuma l’alvocat i llima. Per sobre podem salsejar amb el suc de les maduixes.
  8. I ja està llest per menjar!!! De debò que la barreja és espectacular!!

Estem molt contents d’haver pogut gaudir d’aquest curs, d’haver conegut més a fons en David. I d’haver conegut la Marina i la Mª José!

L’escola el curs que ve ja té programats els monogràfics que farà, els podeu trobar a la web, i n’hi ha de molt temptadors!!

Per cert! Si esteu interessats en alguna recepta de les que hem fet en aquest curs (de les que he anomenat o de les fotos) digueu-m’ho i en penjaré la recepta.

Bones vacances a tothom!!!

Pin It

Coca de llardons (Sant Joan 2009 a Can Prim!)

Publicat el per
11

Últimament qualsevol excusa ens és bona per trobar-nos amb la família (sector Laboriada). Així doncs aquest cop ens vem convidar a passar el dia de Sant Joan a Can Prim, casa de la Núria (la de les melmelades) i en Joan (que a part del seu sant, el dia abans havia estat el seu aniversari). El motiu de la trobada era que havíem de “batejar” a les noves incorporacions a la família: un ramat d’ovelles i un corralet de gallines amb el seu gall.

Així doncs al matí del dia 24 de juny a la Vall d’en Bas hi faltava gent! Vem aterrar un desplegament de 28 persones d’edats compreses entre els 6 i els 93 anys!

Després de la ruta turística pels voltants de la casa, visitant el corral, el ramat d’ovelles i el nou hort, vem fer un súper aperitiu. De dinar: amanides, carn a la brasa i torrades. I de postres coques de Sant Joan.

La coca de llardons de Sant Joan la vaig fer jo, i la recepta l’he treta de la cuina vermella. És la següent i val a dir que era boníssima. Perquè ens surti una coca gran (de la mida de la safata del forn) les proporcions són les següents:

Sant Joan 2009.jpg

Ingredients:

  • 300 g. de farina
  • 50 g. de sucre + sucre per empolvorar
  • 200 g. de llardons esmicolats
  • 150 g. de pinyons
  • 100 g. de llard
  • 2 ou
  • 2 culleradetes de llevat en pols
  • 2 cullerades d’aigua
  • 2 pessics de Canyella en pols
  • 2 pessics de sal

Preparació:

  1. Barregem amb les mans la farina, el llevat i els llardons (que haurem trinxat prèviament), fent-ne un cercle.
  2. En el centre del cercle hi posem els ous (reservem una mica de rovell), la llard, la canyella, el sucre, l’aigua i la sal.
  3. Treballem la massa, primer amb la forquilla i després amb les mans fins que quedi la pasta unida. La deixem reposar mínim mitja hora.
  4. Mentrestant encenem el forn a 180 graus, amb l’escalfor de dalt i de baix, i engreixem la placa del forn.
  5. Aplanem la massa amb el corró i la deixem fineta.
  6. Amb el rovell que hem reservat, el batem amb una mica d’aigua, pintem la coca, espolvorem amb el sucre i els pinyons.
  7. L’enfornem i la deixem coure uns 20 o 25 minuts fins que quedi ben rossa.

No és la típica coca de sant Joan feta amb pasta de full, aquesta recorda a la coca de vidre i està boníssima! Això sí, convé menjar-ne poqueta perquè és súper calòrica! Però un dia és un dia ;-) !!

Pin It