Arxiu d'etiquetes: Carn

Cabrit macerat rostit (Sopar de cap d’any!)

Publicat el per
25

M’encanta la nit de cap d’any! És una nit màgica, una nit de transició, de tancar una època per estrenar-ne una plena d’il·lusió i bons propòsits, sempre amb el convenciment de que el nou any serà millor. Nosaltres estem convençuts, sens dubte, que aquest serà un any de grans alegries i il·lusions ja que esperem un nou petit, l’Èric, que naixerà pels volts de maig! ^^

No se m’acut una millor manera de començar l’any que brindant amb les persones que estimes, les més properes! …és un dia fantàstic!

Abans d’aquest moment màgic de les campanades però, hi ha el àpat que ens encarreguem cada any de preparar a casa nostra. Els ingredients principals? La taula ben parada, bon vi, bon cava, bones viandes i una gran família!

En aquesta ocasió el plat principal que hem escollit és el Cabrit macerat i rostit al forn. És un plat senzill de fer però que requereix d’una preparació prèvia el dia abans.

Necessitarem:

  • Tantes cuixes o espatlles de cabrit com comensals. Jo vaig fer les cuixes pels grans i les espatlles (un xic més petites que les cuixes) pels nens.

Atenció: No ens han de marcar les cuixes/espatlles. Ens interessa tenir-les senceres perquè perdin el mínim de líquids i quedin concentrats en l’interior de la carn.

  • Dos porros, dues cebes de Figueres, dues pastanagues i dos tomàquets madurs.
  • Herbes aromàtiques: Branques de farigola, romaní, anís estrellat, una branqueta de canyella, ginebrons… (les que més ens hi agradin).
  • Safrà
  • 1 got de vi negre.
  • Oli d’oliva i una mica de sal.

Preparació el dia abans:

Preparem la bresa pel macerat:

  1. Pelem i netegem molt bé les verdures i les tallem a quadradets.
  2. En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva sofregim lleugerament el porro i la ceba. Li afegim una mica de sal i tapem la cassola deixant-lo suar.
  3. A continuació afegim la pastanaga tallada a daus amb les herbes aromàtiques escollides.
  4. En últim lloc hi afegim els tomàquets tallats a daus amb el safrà.
  5. Ho deixem que cogui poc a poc. No volem coure les verdures, ni fer un sofregit, no cal que ens quedin tendres, tan sols pretenem coure-les lleugerament.
  6. Afegim el vi, deixem evaporar l’alcohol i tanquem el foc. Deixem refredar.

A continuació…

En un recipient adequat col·loquem estirades les cuixes i espatlles, damunt hi aboquem les verdures del macerat cobrint-les perquè quedin ben amarades de la barreja (jo tinc un tupper gegant que em va anar la mar de bé!). Tapem o filmem el recipient i ho guardem a la nevera on haurà d’estar macerant-se unes 24 hores.

Atenció: En aquest moment no afegim ni sal ni cap mena d’àcid a la carn.

Passades 24 hores:

  1. Preparem una safata una mica fonda del forn i la graella que encaixarem a sobre.
  2. A la safata hi posarem totes les verdures i líquid resultant de la maceració.
  3. A la reixa hi posarem les cuixes i espatlles netes de bresa (traiem amb les mans ben netes les verdures restants que col·locarem a la plata de sota).

Preparació de les cuixes:

  1. Agafem sal gruixuda i la tirem damunt les cuixes. Els hi farem un massatge per tal de que la sal s’impregni i es desfaci en l’interior de la carn. També els hi tirem pebre i si volem alguna herba aromàtica més (farigola, romaní…). Les embetumem d’oli i cap al forn!
  2. En el forn col·locarem la safata amb la bresa sota i encaixada damunt la reixa amb les cuixes que mentre es rosteixin aniran deixant anar el suc damunt la safata. Ho courem aproximadament 1 hora i mitja (45 minuts per cada banda de la cuixa/espatlla) a 180º C amb l’escalfor de dalt, a baix i el ventilador (el temps de cocció dependrà de cada forn. Cal mirar que ens quedi dauradet). Si durant la cocció observem que el líquid de la bresa se’ns ha evaporat, hi afegirem una mica d’aigua per mantenir-la humida i que no se’ns cremi.
  3. Un cop cuit passarem pel colador xinés la bresa amb el suc resultant de la cocció i ens quedarà una salsa gustosíssima que ens servirà per salsejar el plat (si cal, rectifiquem-la de sal).
  4. Per acompanyar el plat, i pensant amb la salseta tant bona que fem de la bresa, vem optar per uns daus de patates fregides que sempre triomfen en grans i petits!

Muntem el plat: Col·loquem en un plat gran la cuixa/espatlla salsejada i acompanyada de daus de patates fregides. I que aprofiti!!!!

El plat va quedar molt gustós i va agradar a tots, tant grans com petits. I així és com acabem un any per començar-ne un que serà fantàstic!!! Bon any nou per a tots i totes!!! :D

Moussaka [moussaká] (Grècia I)

Publicat el per
12

Què us sembla si comencem per un clàssic de la cuina grega? La Moussaka!

Com us deia anteriorment la Moussaka pot tenir variacions depenent de la persona que ens la prepara o el municipi on la demanem. De totes les Moussakes que hem menjat durant aquests dies de vacances no n’hi ha hagut cap d’igual a l’altre. Ens n’hem trobat algunes que portaven un llit de patata, una sola capa de bolonyesa, capes de diferents làmines de verdures intercalades (albergínia, carbassó, perbrot,…) coronat amb beixamel i formatge gratinat. O sigui que malgrat us en posarem una de recepta de moussaka extreta d’un llibre grec de cuina grega, podeu adaptar-la al vostre gust tal i com fan els grecs!

Ingredients (per a 6 – 8 persones):

  • 3 Albergínies grans
  • 1 ceba gran (picada)
  • 1 dent d’all (picada fina)
  • 1 quilo de carn magra de xai picada
  • 100 ml de vi negre
  • 300 g Tomàquet triturat
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Sucre
  • 1/4 de culleradeta de canyella mòlta
  • 1 cullerada d’orenga fresca picada (o  1 culleradeta d’orenga seca)
  • 1 fulla de lloré
  • Pebre negre
  • 85 g de mantega
  • 85 g de farina
  • 600 ml de llet
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge kefalotori o pecorino, ratllat

Elaboració:

  1. Tallem les albergínies a rodanxes fines, les col·loquem dins un colador (amb un plat a sota) i les espolvoragem amb sal. Les tapem amb un plat per sobre de manera que ens faci de pes. Les deixem 30 minuts per tal d’eliminar-ne l’amargor.
  2. Mentrestant, escalfem 2 cullerades d’oli d’oliva en una cassola gran. Afegim la ceba i l’all picats i els sofregim durant 5 minuts (fins que estiguin tendres). Afegim la carn picada de xai i el sofregim uns 5 minuts fins que es dauri, remenant sovint.
  3. Incorporem el vi i deixem que s’evapori d’alcohol. A continuació afegim el tomàquet triturat, el sucre, la canyella, l’orenga, la fulla de lloré i salpebrem. Ho deixem coure a foc lent, sense tapar, remenant de tant en tant, durant 20 minuts.
  4. Esbaldim les rodanxes d’albergínia amb aigua freda i les assequem amb paper de cuina. Afegim força oli d’oliva en una paella gran (fins a cobrir el fons) i l’escalfem. Afegim una capa de rodanxes d’albergínia i les fregim pels dos costats fins que es daurin una miqueta. Les retirem de la paella i les escorrem amb paper absorbent. Repetim el procediment amb la resta d’albergínia afegint l’oli que ens faci falta.
  5. Per fer la salsa (estil beixamel) que cobreix la moussaka fem un roux amb la mantega i la farina remenant sovint fins que la farina ens quedi cuita. A continuació afegim la llet bullint i remenem enèrgicament per tal de que no ens quedin grumolls i fins que la salsa espessi. Fora del foc salpebrem al gust i un cop s’hagi refredat una mica hi afegim un ou batut tot remenant amb les varetes.
  6. Disposem una capa d’albergínia en el fons d’una plata que pugui anar al forn. Damunt una capa de carn. Anirem alternant capes d’albergínia amb capes de carn i ho coronem amb la salsa (estil beixamel) i espolvoregem el formatge ratllat pel damunt. Una variant de la Moussaka (com la de la foto) és que les capes d’albergínia (o pebrot o carbassó) es col·loquen a sota, entremig tota la carn i es tapa amb una altra capa d’albergínia.
  7. Enfornem la Moussaka a 180ºC (escalfor a dalt i a baix) fins que ens quedi daurada, durant aproximadament 50 minuts (el temps dependrà de cada forn). I la servim calenta o tèbia.

La Moussaka és un plat molt agraït que continua estant deliciosa un o dos dies després! Tan sols cal escalfar-la i servir-la! I per acompanyar unes bones llesques de pa i una amanida verda! Bon profit!!! ;-)

Restaurant Ca l’Ignasi (Cantonigròs)

Publicat el per
22

Em fa especial il·lusió el post d’avui sobre el restaurant Ca l’Ignasi. Feia molt temps que teníem ganes d’anar-hi per tastar els seus plats. De fet, ja hi havíem anat fa un grapat d’anys en el antic local on estaven ubicats, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de on ara es troben. I fins i tot remuntant-nos encara més anys enrera havíem provat les seves coques a la (ja desapareguda) Fonda de Can Canal, mireu si en fa de temps!

Ignasi_0.jpg

Enguany el nou restaurant el trobem a la Plaça de l’església (c/ Major, 4), en una casa pairal on té una cuina amb un espectacular forn de llenya d’última generació, moderníssim, on hi crea una cuina de muntanya tradicional però ben actual! El restaurant, amb 3 grans sales, lluminós i confortable, té una biblioteca espectacular que ens va encisar!

La sala on hi ha la biblioteca, compta amb una gran taula que dóna cabuda des de 10 a 30 persones (la taula creix depenent del número de comensals), ideals per a celebracions familiars o grupals. No us enganyaré… mentre la miràvem, pel cap ens voltava la idea de fer un dinar en bloc amb excursió inclosa! No us podeu perdre aquest restaurant blocaires!!! Us animeu??

La carta conté plats temptadors, entre ells: Milfulls de patates del bufet amb botifarres, Garrinet de la Plana cuit al forn de llenya, Coca d’albergínia, formatge Tou dels Til·lers i pinyons, Arròs de carxofes i siurenys, Terrina de fetge d’ànec, Galets de Nadal amb crema de ceps, Pollastre de pagès rostit amb prunes i pinyons… També disposen d’una bona carta de vins!

El preu mig de la carta és d’uns 30 € per cap (aproximadament) sense comptar vins.

Nosaltres vem demanar: ^^

Ignasi_1.jpg

Per obrir la gana… Pa cuit al forn de llenya i llaminadures


El pa l’elabora un forner artesà de Rupit i el cou el mateix Ignasi en el seu magnífic forn de llenya! Els embotits (llaminadures) són productes elaborats a la zona i com ja sabeu són espectacularment bons (recordeu Can Colom?)!


De primer plat Tastets al plat (tarrina de fetge d’ànec, coca de carbassó amb tomàquet i anxoves,
amanideta de carxofes i milfulls de patata) i Milfulls de patata del Bufet amb botifarra.


El més sorprenent d’aquests tastets (tots molt bons per cert) per a mi va ser la tarrina de fetge d’ànec. L’Ignasi ens va explicar que els fetges són d’ànecs d’una granja de la zona i que un cop a la setmana els va a buscar encara calents i els porta al restaurant directament per elaborar-ne les tarrines, sense que perdin la temperatura. D’aquesta manera manté els fetges intactes, en perfectes condicions i no alliberen gens de greix.
La coca de carbassó amb tomàquet i anxoves era ben fina i cruixent! I el Milfulls de patata del Bufet amb botifarra intercala fines capes de patata cuita just al seu punt, amb la carn d’una botifarra boníssima.
Ignasi_2.jpg
De segon plat Taco de filet de vaca a la llosa (de debó.. és BRUTAL! ESPECTACULAR!).
Una carn tendríssima, melosa, molt gustosa amb l’aroma i el toc final del forn de llenya i acompanyat d’unes patates al forn de guarnició.

Ignasi_3.jpg

I per postres Pinya rostida amb crema de Sant Josep. Tallats i “petit fours”.
El regal més gran va ser, just quan ens disposàvem a marxar, poder conèixer a la Laia i l’Ignasi que tot just sortia de la cuina per venir-nos a saludar! Li vem explicar que teníem el bloc de cuina CUINETES i la sorpresa més agradable va ser que coneixien el bloc!!! L’Ignasi ens va ensenyar la cuina, el magnífic forn de llenya i ens va explicar com elaborava els plats que havíem menjat, quins plats acabava al forn (m’he quedat amb les ganes de tastar el seu bacallà!! La propera vegada serà!!!), vem recordar quan estava instal·lat a l’altre restaurant i encara més enrera en el temps quan estava a Can Canal fent unes coques magnífiques!!
Si no marxàvem prou contents de la nostra estada a Ca l’Ignasi, després d’haver gaudit d’un gran àpat, d’haver conegut i compartit una estona amb el mateix Ignasi i com a bons blocaires haver fotografiat, xafardejat i passejat pels racons de la seva cuina, al marxar encara ens va obsequiar amb un llibre de receptes de coques d’ell mateix!!! Sense paraules!! No tardaré a fer-ne alguna! Ja us ho explicaré.
Crec que els grans secrets de la Cuina de l’Ignasi són l’elaboració amb estima i paciència dels plats, fets amb els millors productes de la terra, pensats i elaborats sota una mirada moderna!
El Restaurant Ca l’Ignasi el podeu trobar a:
c/ Major, 4.
08569 Cantonigròs.
Tel. 93 852 51 24
calignasi@calignasi.com
Obert migdies de dimarts a diumenge i les nits de divendres i dissabte

Nosaltres hi tornarem!! Ens hi acompanyeu? :-)

Xai enfangat

Publicat el per
15
Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.

La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.

En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:

• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:

• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebre vermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!

Magret d’ànec farcit (Taller de cuina amb en David Lienas al Espai Consum – Especial embotits)

Publicat el per
10

Inaugurem oficialment la maratoniana cursa de tallers de cuina per preparar el Nadal!

Divendres el (mestre) David Lienas, de qui ja us he parlat en vàries ocasions (aquí i aquí) ens va fer una classe de cuina a l’Espai Consum (només per blocaires), amb l’embotit com a protagonista.

Aquests tallers m’encanten perquè per un dia veus, coneixes o et retrobes amb els blocaires que llegeixes habitualment! Alguns vells coneguts i bons amics, d’altres noves coneixences ben il·lusionants!

blocaires lienas.jpg

En David és un gran comunicador i té la capacitat de, partint de les (teòriques) 3 receptes que ens havia d’ensenyar, entrellaça nous conceptes i tècniques, que ens permeten ampliar les possibilitats del plat en mil noves combinacions. D’un concepte en salta a un de nou relacionat que ens permet anotar receptes a dojo! I sobretot idees, grans idees.

En aquesta ocasió les 3 receptes (inicials) van ser:

Caramels de bull

Patata emmascarada del Berguedà amb bolets saltejats

Magret d’ànec farcit

lienas.jpg

Aquí teniu la recepta del Magret d’ànec farcit, que segur que caurà en algun àpat d’aquestes festes nadalenques!

Ingredients (per a 4 persones):

  • 2 magrets d’ànec
  • 40 g de bull de castanyes i bolets
  • 40 g de bull de nous (si no en teniu un bull normal també quedarà la mar de bé…)
  • 40 g de pinya en almívar
  • Sal i pebre
  • 15 g de mel
  • 200 ml de suc de taronja natural
  • 1 litre de brou de carn
  • Unes llavors de cardamom
  • Vainilla mòlta
  • 1 all
  • 1 kg de patates per fregir
  • Oli d’oliva
  • Orenga en pols
  • Midó de blat de moro (Maizena o Maizena express que té una base d’arròs i no cal dissoldre-la)

Elaboració:

Per la salsa:

  1. Posem a escalfar la mel a foc lent en un cassó.
  2. Quan comenci a caramelitzar-se (veureu que fa bombolles), la mullem amb el suc de taronja, una mica d’almívar de la pinya i amb el brou de carn.
  3. Condimentem el preparat amb les llavors de cardamom i la vainilla mòlta i deixem reduir el preparat.
  4. A mesura que es redueixi la salsa anirà agafant consistència i potència de sabor. Per això, opcionalment, podem lligar la salsa amb una mica de midó de blat de moro (Maizena) quan ja tingui el sabor que desitgem.
  5. Cal tenir en compte que si es redueix en excés podria quedar massa forta de sabor.
  6. Quan la salsa ja estigui llesta, la colem i la reservem.

Pel magret i el rosti de patata:

  1. Pelem i tallem el bull a tires fines.
  2. Obrim els magrets d’ànec per tal de farcir-los amb làmines fines de pinya en almívar i làmines de bull. Reservem el magret.
  3. Pelem i rentem les patates.
  4. Les tallem a juliana (tires ben fines). Opcionalment podem ratllar-les amb un ratllador (o una mandolina).
  5. No les passem per aigua un cop tallades per tal que no us perdin la fècula que contenen.
  6. Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
  7. Posem una paella ben petita (és ideal la de fer Blinis) a escalfar a foc ben lent i afegim la patata.
  8. Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri una mica per la base.
  9. Li donem la volta a la patata i l’acabem de coure al forn a 160 ºC.
  10. Mentre el rosti de patata s’acaba de coure, fem unes incisions a la pell del magret en forma de reixa. Ajudarà a que es cogui millor, farà que deixi anar més greix i ens quedarà més bonic a l’hora de presentar-lo.
  11. Salpebrem la carn i la posem a coure a foc lent en una paella pel costat de la pell.
  12. Quan estigui ben daurada, li donem la volta (compte que no se’ns obri!!) i ho deixem coure uns instants per la banda de la carn.
  13. Servim el magret escalopat (tallat a trossos) sobre el rosti de patata i l’acompanyem amb la salsa de taronja.

Us asseguro que el sabor és exquisit! Deliciós!! I què coi que fa FESTA! Moltes gràcies David pel munt de consells, idees i receptes que ens vas donar divendres! A la propera tampoc faltarem!

I moltes gràcies Gemma per la fotografia i per encarregar-te d’organitzar-nos per poder assistir a aquests magnífics tallers! ;-)

Restaurant TAPIÑAS tradicional Carn

Publicat el per
5

Fa poc va ser el meu Sant i malgrat caure en un dia laborable d’aquells que no saps a quina hora plegaràs, vem aprofitar una estoneta del migdia per sortir a celebrar-lo. Molt a prop de casa, i en un punt privilegiat, han obert un restaurant nou especialitzat en carn, el TAPIÑAS tradicional carn. A Terrassa n’hi ha un altre de TAPIÑAS però especialitzat en tapes de peix i marisc.

TAPIÑAS tradicional carn està especialitzat en cuina de mercat, carns a la brasa i plats tradicionals. Fan uns menús molt complerts a un preu molt raonable tenint en compte les racions i la qualitat del producte. El local, molt gran i diàfan, està ambientat amb una decoració molt moderna. Al centre del local hi trobem una grandíssima vinicoteca de vidre. Té habilitada una sala de jocs per a infants perquè els nens puguin jugar-hi mentre els pares fan la sobretaula.

Tapinas.jpg

Vem demanar un menú de 18 euros que incloïa primer plat, segon plat, postre, vi o beguda. Jo de primer vaig demanar-me escudella amb pilotetes, mig pollastre a la brasa amb patates al caliu i flam amb nata. L’altre menú va ser una amanida tèbia de formatge de cabra amb fruits vermells, fricandó de vedella i mel i mató amb fruits secs. Per beure aigua i un vi negre (Somontano) prou bo.

La carta igualment és molt recomanable i d’una relació qualitat preu molt interessant! Hi trobem amanides, tapes, ous de pagès, primers plats, plats de cullera de l’àvia, peixos, guarnicions, carns i carns a la brasa. En quan tinguem l’ocasió hi tornarem amb els nens perquè puguin gaudir de l’àpat i de la sala de jocs del restaurant.

L’adreça del restaurant TAPIÑAS tradicional carn és Plaça Maragall, 1. 08221 Terrassa (Barcelona). Telf. 93.785.97.46 (just davant del Teatre Principal).

Lasanya de bolets (1r. Repte culinari a 3 bandes!)

Publicat el per
13

Com de vegades ja he comentat, començar l’aventura d’un blog personal gastronòmic m’ha portat moltes satisfaccions, però sens dubte la més gran ha sigut conèixer grans amics com la Txell i el Kike, de la Cuina Vermella, o en Martí d‘Apunts de Cuina (a qui hem apadrinat fins i tot com a fillol!).

Aquesta amistat nascuda de la complicitat i de l’afinitat ens ha aportat grans satisfaccions pels moments compartits.

Se’ns va acudir que podia ser divertit fer una trobada a casa per dinar plegats. Un àpat comunitari que al mateix temps vem plantejar com un repte culinari. Cadascú havia d’elaborar un dels plats de l’àpat. La Cuina vermella elaboraria el primer plat, nosaltres (els Cuinetes) el segon i en Martí d’AdC el postre. Cadascú també havia de portar la beguda que més escaigués al plat. Fins aquí les bases del repte…

Vem acordar no donar-nos pistes sobre els plats que elaboraríem perquè fossin una sorpresa, però aquest factor sorpresa ens va jugar una (relativa) mala passada! Us indico el menú que vem menjar i ja m’entendreu a què em refereixo…

Menú del 1r. repte culinari

PlatsRepte.jpg

1r. plat

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api

Claror (Syrah de l’Empordà)

2n. plat

Lasanya de bolets amb beixamel trufada

Lambrusco della Emilia tinto

Postre

Pastís de xocolata i préssec

Muscat de l’Empordà

Haig de dir que malgrat tenir la mateixa base (la pasta), el primer i el segon plat, eren significativament diferents pel que fa a la resta d’ingredients. Tot i així en els propers reptes culinaris alguna pista ens donarem!

La gràcia d’aquest post és que és un post a tres bandes! Per tant per saber com es fan les receptes dels altres plats haureu de visitar els seus blogs ^^.

Jo us presento avui la recepta del segon plat, la lasanya de bolets, un plat de temporada molt adequat pel fred que se’ns ha girat!

repte.jpg

Ingredients:

  • 1 paquet de plaques de lasanya (en necessitarem 3 plaques per cap)
  • 3 cebes tendres
  • 4 tomàquets madurs
  • 250 g de carn picada de porc
  • 250 g de carn picada de vedella
  • 5 alls tendres
  • 200 g de camagrocs
  • 200 g de trompetes de la mort
  • 100 g de ceps
  • Oli, sal, pebre i orenga
  • Pinyons
  • Trufa

Per la Beixamel:

  • 65 g de farina
  • 65 g de mantega
  • 1 l de llet
  • Sal, pebre i nou moscada.

Elaboració de la Beixamel:

  1. Per fer la beixamel fonem la mantega a foc lent, vigilant que no se’ns cremi.
  2. Incorporem la farina i deixem coure la mescla a foc lent perquè no ens agafi color.
  3. Remanarem el Roux (mescla de la mantega amb farina) sovint vigilant que no se’ns cremi ni se’ns enganxi durant uns 15 minuts, moment en la que la farina estarà cuita i serà més fàcil de digerir.
  4. Afegim la llet, que prèviament hem escalfat, i barregem enèrgicament amb unes baretes.
  5. Deixem coure la salsa a foc lent, sense parar de remanar fins que quedi ben lligada (hem de tenir en compte que quan se’ns refredi ens agafarà més consistència).
  6. Aromatitzem la beixamel salpebrant-la i afegint-hi nou moscada ratllada.
  7. La colem pel xinès i la deixem refredar tapada a pell amb film (perquè no ens crei una crosta).

Elaboració de la salsa bolonyesa:

  1. Pelem i piquem la ceba tendra i la posem a sofregir en una paella amb oli a foc mitjà.
  2. Quan comenci a enrossir li afegim les carns picades salpebrades.
  3. Un cop cuita li afegim els tomàquets ratllats una miqueta de sal, sucre i pebre. Remenem bé i ho deixem coure.
  4. Quan el tomàquet és cuit empolsinem la bolonyesa amb orenga i reservem.

Elaboració del saltat de bolets i bullim les paques de lasanya:

  1. Netegem els bolets i els tallem a bresa. Reservem.
  2. Pelem i tallem a rodanxes els alls tendres. Reservem.
  3. En una paella amb un raig d’oli i a foc fort, saltem els alls tendres.
  4. A continuació afegim la mescla de bolets salpebrats i els saltem fins que hagin perdut tota l’aigua. Reservem.
  5. Mentrestant haurem posat a bullir abundant aigua salada i quan bulli li afegim d’una en una les plaques de lasanya. Les deixarem coure, remenant amb compte de tant en tant, el temps recomanat pel fabricant (en el meu cas eren 7 minuts).
  6. Un cop cuites, les refresquem amb aigua freda i les reservem una a una damunt un drap de cotó.

Muntem la lasanya:

  1. En un plat posem un fons de beixamel.
  2. Damunt una placa de lasanya que li posarem una capa de salsa bolonyesa.
  3. Ho cobrim amb una altra placa de lasanya en la que damunt i posarem una capa de saltat de bolets amb pinyons pel damunt.
  4. Ho tapem amb una última placa de lasanya que cobrirem amb la beixamel.
  5. Damunt hi ratllarem trufa i formatge Gruyère.
  6. Ho posarem a gratinar i quan se’ns dauri ho servirem ben calent.

Doncs aquí tenim un bon plat de lasanya ben tardorenca!!! No us perdeu els posts dels altres plats d’aquest repte a 3 bandes! :-)

Ens ho vem passar la mar de bé, i el menjar era bonííííííssiiiiiim!!!!! Els canelons de morret de vedella tant melosos (es desfeien a la boca!) i amb aquesta salsa tan suau però saborosa! I el pastís de xocolata i préssec digne d’un mestre pastisser! Va ser una vetllada inoblidable i que haurem de repetir!!!! Us deixem unes imatges animades perquè us en feu una idea!

Broquetes de pollastre amb soja i mel

Publicat el per
7

Aquesta és d’aquelles receptes tan agraïdes que et porten poca feina i quedes com un rei! Això sí, t’ha d’agradar la soja i el contrapunt dolç que li dóna la mel.

A casa el menjar oriental ens agrada força i quan vaig veure aquesta recepta al Especial Cocina Otoño de la revista Lectures, em vaig animar a fer-la!

La salsa de soja s’elabora tradicionalment mitjançant la fermentació de grans de soja amb blat torrat partit, que s’acomoden en blocs i se submergeixen i treuen diverses vegades en un brou fred d’aigua i sal. El procés dura prop d’un any i es fa en olles de fang. Malauradament la que acostumem a trobar en els supermercats se l’anomena salsa de soja química i s’elabora d’una manera molt més ràpida i barata que la tradicional. El resultat és una salsa més salada i de sabor menys intens.

Però anem al tema, aquí teniu la recepta: Broquetes de pollastre amb soja i mel!

broqueta pollastre.jpg

Ingredients (per a 4 persones):

  • 3 pits de pollastre
  • 1 gotet de salsa de soja
  • 50 cl de mel
  • Sèsam torrat
  • Oli d’oliva
  • Sal i pebre

Elaboració:

  1. Netegem bé els pits de pollastre i eliminem les restes de greix amb ajuda d’unes tisores.
  2. Les tallem a daus, les salpebrem i les reservem en una safata fonda.
  3. En un bol afegim la salsa de soja i la mel i ho remenem molt bé fins que ens quedi una mescla homogènia i observem que la mel s’hagi dissolt en la soja.
  4. Aboquem aquesta mescla a la safata on tenim els daus de pit de pollastre i ho deixarem marinant un mínim d’una hora a la nevera.
  5. Passat aquest temps, marquem els daus de pit de pollastre (ben escorreguts) en una paella amb una mica d’oli. Deixem que es daurin per tots els cantons.
  6. En un plat fons coloquem les llavors de sèsam i a mesura que retirem el pollastre daurat, l’arrebossem bé en el sèsam.
  7. Punxar els daus de pollastre amb les broquetes de fusta i repartir-les en plats individuals (jo n’he posat dues per cap).
  8. El líquid de la maceració el posem en un cassó a foc moderat. El deixarem reduir fins que agafi la textura de caramel i el retirarem del foc. Salsejem les broquetes amb aquesta salsa. També es podria espolvorejar amb cibolet (però jo no en tenia aquest dia!).
  9. Per acompanyar he servit un niu d’espaguetis amb pebrot escalivat.

Bon profit! ^^

Llom de vedella amb salsa Roquefort

Publicat el per
7

Vet aquí una recepta fàcil, bona i resultona!

De vegades quan no tenim temps, ni ganes de complicar-nos la vida a la cuina, especialment entresetmana, hem de buscar alternatives per fer plats senzills però atractius. Aquest és el cas del plat d’avui: Llom de vedella amb salsa Roquefort (També pot ser entrecot, filet de pobre…).

Llom de vedella amb salsa Roquefort.jpg

Ingredients (per a 4 persones):

  • Llom de vedella (o entrecot, filet, …)
  • 100 g. de formatge Roquefort
  • 250 ml. de nata per cuinar (jo utilitzo la espessa de President)
  • Mantega
  • Oli, sal.

Elaboració:

  1. Marquem a la planxa a foc ben viu els bistecs, en el punt que desitgem (quasi cru, poc fet, al punt, molt fet,… a casa hi ha de tot!).
  2. Els reservem en plats i els salem en aquest punt. D’aquesta manera evitem la pèrdua de sucs a la graella.
  3. En una altra paella o cassó, a foc lent, hi desfem el formatge Roquefort (que haurem esmicolat prèviament) amb una punta de mantega.
  4. Quan està ben desfet (mirem d’evitar que bulli, remenant constantment), afegim la nata per cuinar i continuem remenant fins aconseguir una mescla homogènia i més aviat espessa.
  5. Muntem el plat salsejant els talls de llom de vedella.

Bon profit!!!!