Platet de costelló i carn magra de porc, amb rovellons i castanyes

Aquest mes el repte de la recepta del 15 ens proposava preparar algun plat amb els reis de la tardor: els bolets! I tenint en compte que tenia la nevera ben assortida de Bolets Petràs em va semblar genial! El meu bolet protagonista d’aquesta #experiènciaPetràs és el rovelló.

Sabíeu que per cada quilo d’altres bolets venuts se’n venen 20 de rovellons?? Un dels motius d’aquesta popularitat és la seva versatilitat a la cuina. Es pot fer a la brasa, guisat, amb carn, saltejat, en sopa, marinat amb vinagre, … fins i tot es pot menjar cru! Un altre motiu de ser popular és pel seu preu més ajustat al haver-n’hi grans collites cada any.

De fet com més m’agraden és fets a la brasa amb un rajolí d’oli i sal! Ben simple! ;)

La recepta d’avui la vaig fer el dia de la castanyada ja que un dels ingredients són les protagonistes de Tot Sants: les castanyes!

Ja sabeu que l’aspecte dels estofats no és el més fotogènic del món… però no us deixeu enredar per l’aspecte! Com passa a la vida mateixa les primeres impressions de vegades enganyen! És un plat boníssim!! ;)

Anem a la recepta que de nou és adaptada del llibre “La millor cuina dels bolets” de Llorenç Petràs!

Ingredients:

  • 800 g de carn magra de porc
  • 800 g de costella de porc
  • 1 quilo de rovellons (o altres bolets)
  • 100 g de castanyes seques
  • 400 g de cebes de platillo
  • 1 got de vi negre
  • 100 g de llard
  • Sal i pebre
  • Farigola
  • 1 l. d’Aigua o brou
  • Per la picada: Dos grans d’all i un bon grapat de pinyons!
Elaboració:
  1. Primer de tot! Agafem les castanyes seques i les posem en remull en un bol amb aigua. Hi hauran d’estar un mínim de dues hores abans no les tirem a la cassola. Al comprar-les a la botiga de llegums em va fer molta gràcia veure que les anomenen “castanyes pilongas”!
  2. En una cassola, amb llard, enrossim la carn de porc i el costelló tallats a trossos regulars i les cebes pelades (les cebes de platillo de Petràs ja em venien pelades i envasades al buit! :) Per tant menys feina!). Salpebrem!
  3. Un cop ros, afegim el vi i la farigola. Ho deixem reduïr. Després ho mullem amb aigua o brou (jo ho vaig fer amb aigua d’hidratar les castanyes. Aquí no es llença res! ;) ).
  4. Mentre fa xup xup la cassola, saltegem els rovellons ja nets, secs i tallats a quarts (si són molt grans) a foc viu. Un cop semi-cuits els salpebrem i els reservem (acabarem la cocció a la cassola).
  5. Afegim a la cassola les castanyes ja hidratades (recordeu que havíen d’estar mínim dues hores en remull!) i els rovellons saltejats. Ho deixem coure a foc lent fins que la carn estigui tendra (aprox. 1 hora).
  6. Uns minuts abans d’acabar la cocció preparem una picada amb 2 grans d’all i un bon grapat de pinyons i l’afegim a la cassola (podem deixetar la picada amb una mica d’aigua o el mateix suc de cocció). Rectifiquem de sal si calgués.
  7. Com tots els estofats queden més bons d’un dia per l’altre o fins i tot unes hores abans. Servim calent i cap a taula falta gent!
Prepareu una panera plena de panets que aquest plat convida a sucar-hi pa! ;) Bon profit!
Pin It

Mafaldine amb ceps i crosta de formatge

Bolets Petràs són un referent en la venta de bolets a Catalunya. Des de l’espectacular parada que regenten al Mercat de la Boqueria des de fa 40 anys serveixen a diari els millors bolets a restaurants i particulars. Més enllà de la gran varietat de bolets també disposen de productes gourmet, carns selectes, producte de l’ànec i la seva cervesa artesana Petràs, dues varietats (rossa i torrada) de doble fermentació elaborada a Bèlgica.

Fa unes setmanes Bolets Petràs em van convidar a participar de l’ #experiènciaPetràs cuinant receptes amb els seus bolets. Com que ja els coneixia i fins i tot tinc un llibre de receptes de bolets d’en Llorenç Petràs, vaig acceptar la proposta amb molt de gust! La recepta que us presento avui és la primera que vaig preparar en aquest cas amb ceps frescos: Mafaldine amb ceps i crosta de formatge.

La recepta l’he adaptat del llibre La millor cuina dels Bolets de Llorenç Petràs en que hi podeu trobar la recepta dels Ceps amb crosta de formatge.

En aquest llibre en Llorenç Petràs ens introdueix al món de la gastronomia boletaire: ens explica les qualitats culinàries de cada bolet, ens ensenya a conservar-los, ens anima a atrevir-nos a provar qualsevol bolet comestible, i ens ofereix les seves receptes preferides. Per tant quin llibre millor per escollir les receptes que cuinaré amb els seus bolets!

El llibre també compta amb l’aportació de desenes de restaurants que han col·laborat explicant com s’elaboren alguns plats de bolets que tenen a la seva carta (com l’Arzak, el 7 portes o el Via Veneto). És una molt bona opció si us agrada la cuina boletaire!

Anem a la recepta que vem preparar! Per elaborar-la nosaltres vem escollir el tipus de pasta Mafaldine (de la casa Garofalo), però si no en trobeu podeu utilitzar uns Tortiglioni o un tipus de pasta gran. El cep és un bolet amb prou entitat que ens permet acompanyar la pasta sense haver-li d’afegir cap altre ingredient que en disfressi el seu gust. Per tant veureu que l’elaboració en sí és molt simple i el resultat és sorprenent!

MAFALDINE AMB CEPS I CROSTA DE FORMATGE

INGREDIENTS (per a 4 persones):

  • 400 g de pasta Mafaldine (o la que escolliu)
  • 1/2 quilo de ceps joves
  • 1 ceba tendra
  • 1 gra d’all
  • 50 g de mantega
  • 200 ml de crema de llet
  • 2 rovells d’ou
  • 1 manat de cibolet
  • 80 g de formatge Gruyère ratllat
  • Pebre blanc acabat de moldre i sal
ELABORACIÓ:
NOTA: Recordeu que quan cuinem pasta la salsa SEMPRE espera a que la pasta estigui cuita, MAI al revés! I que MAI hem d’esbaldir la pasta ja cuita ja que perd part de nutrients, tan sols la colem i immediatament després la barregem amb la salsa, d’aquesta manera no se’ns enganxarà.
  1. Netegem els bolets, en rentem lleugerament els barrets i els eixuguem amb compte. Els tallem a làmines.
  2. Netegem i piquem la ceba tendra i el gra d’all. Reservem.
  3. Escalfem en una paella a foc mitjà 40 g de mantega i hi glacegem la ceba.
  4. Quan tenim la ceba transparent hi afegim els ceps laminats i el gra d’all picolat.  Ho deixem coure fins que se’ns consumeixi el líquid. Salpebrem. Un cop cuit reservem.
  5. Coem la pasta: Posem al foc una olla gran amb aigua. Quan bulli hi afegirem la sal (si afegim la sal a l’aigua freda tarda més a arrencar el bull). Un cop bulli hi afegim la pasta que courem el temps que ens indiqui el fabricant (en el cas del Mafaldine 7 minuts). Ens interessa que la pasta ens quedi al dente perquè acabarem de coure el plat al forn.
  6. Mentre es cou la pasta untem una safata refractària amb la resta de mantega i en un recipient barregem la crema de llet amb els dos rovells d’ou, el cibolet picat i salpebrem. Engeguem el forn a 220 ºC.
  7. Un cop cuita la pasta, la colem i l’aboquem a la safata del forn. Afegim el sofregit amb els bolets i remenem. Afegim la barreja de crema de llet, el cibolet i els rovells d’ou i remenem.
  8. Ratllem formatge Gruyère* pel damunt i ho enfornem durant uns 10 minuts a 220ºC (recordeu que cada forn és un món…volem aconseguir que la salsa guanyi temperatura però no cal que arribi a quallar). Passats els 10 minuts ho gratinem fins que el formatge ens hagi format una crosta i estigui daurat.
  9. Ho servim amb una mica de cibolet picolat pel damunt i cap a taula falta gent!

* Nosaltres hem utilitzat formatge Gruyère perquè ens encanta i perquè aquest cap de setmana en vem comprar un de boníssim a la Fira de la castanya de Viladrau. Però la recepta original indica fer-ho amb formatge Parmesà.

El gust de cep és intens i no el disfressa cap d’altre ingredient! Amants boletaires animeu-vos a provar aquest plat que estic segura que us encantarà! Bon profit!!! Ens veiem a la propera recepta de l’ #experièciaPetràs :)

Pin It

Risotto amb ceps

La convocatòria d’aquest mes dels Fogons de la Bordeta ens convidava a participar-hi fent una recepta on l’ingredient principal fos l’arròs! D’arrossos en podem fer de tantes maneres que ens van envair un munt de dubtes… quina recepta triar?! Fins que aquesta Setmana Santa passejant per la Fira del formatge i el vi de Sant Privat d’en Bas vem trobar una parada de bolets assecats! Ja la tenia!! Compraria ceps per fer un risotto!!!! Només faltava trobar l’ocasió adequada per fer-lo! Aquest diumenge hem dinat amb uns grans amics i era l’ocasió perfecte per fer-lo (i a part ja era dia 15! :P )!

El risotto és una recepta d’arròs cremós (típica del nord-oest italià) que l’aconseguim amalgamant els grans d’arròs amb l’ajuda del seu propi midó (que l’allibera al remanar-lo repetidament durant la cocció), la mantega i el formatge parmesà. El líquid de cocció acostuma a ser un brou suau per tal de que no emmascari el gust dels ingredients que hi afegim. A partir d’aquí podem fer tants risottos com ingredients imaginem!

És important utilitzar un arròs adequat per a preparar el risotto. Els més adequats són les varietats arbori (arborio) i/o el carnaroli. A falta d’aquests un arròs bomba també ens faria el fet.

Som-hi! Anem a la recepta!

RISOTTO AMB CEPS

Ingredients (per a 7-8 persones):

  • 700 grams d’arròs arbori
  • 50 grams de ceps deshidratats
  • 1 gra d’all
  • 2 cebes tendres
  • 80 grams de mantega
  • 100 grams de parmesà ratllat
  • Una copa de vi blanc (uns 200 ml)
  • 2 litres de brou de pollastre suau (o vegetal)
  • Sal i pebre

Elaboració:

  1. Mitja hora abans de l’elaboració del risotto (com a mínim), posem a hidratar els ceps amb llet que els cobreixin.
  2. En una cassola posem 40 grams de mantega a foc mitjà i un rajolí d’oli que ens ajudarà a que no es cremi la mantega. Hi afegim les cebes tendres tallades a dauets i el gra d’all trinxat i ho deixem enrossir.
  3. Paral·lelament posem una olla al foc on escalfarem el brou. No cal que arribi a bullir però sí que l’hem de tenir ben calent.
  4. Un cop tenim la ceba enrossida hi tirem l’arròs i remenem durant un minutet per tal de que s’amalgami dels sabors.
  5. Tirem a l’arròs un cullerot de brou de pollastre i remenem fins que l’hagi absorbit.
  6. Repetirem el procés afegint cullerot a cullerot i remenant tota l’estona fins que s’hagi begut el brou i l’arròs vagi quedant lligat gràcies a l’efecte del midó que va alliberant  al remenar-lo. El procés pot tardar uns 20 minuts.
  7. Passats 15 minuts de cocció afegirem la copa de vi blanc i a continuació els ceps (ja colats) a la cassola.
  8. Els últims 5 minuts remenarem amb compte de no trencar els ceps. Afegirem sal, pebre,  parmesà i els 40 grams de mantega restant. Amalgamem bé i ja ho podrem servir! Bon profit!

Nota: El risotto autèntic no porta crema de llet. Per aconseguir que ens quedi ben lligat és molt important no deixar de remenar durant l’elaboració d’aquest.

La veritat és que va quedar molt i molt bo! ;) La mateixa recepta també la podem fer amb ceps frescos si n’és temporada, aleshores compteu que us en faran falta uns 400 grams.

Fins a la propera recepta del 15! A veure quin ingredient tocarà! :D

Font: Recepta adaptada del Club de Cuines

Pin It

Enciam brut (de Ca l’Ignasi)

La setmana passada vem poder gaudir de les receptes de Ca l’Ignasi al Cuines. Plats de la nostra terra fets amb el millor del Collsacabra!

De l’Ignasi i la Laia ja us en hem parlat en alguna ocasió però aquestes últimes setmanes ens han servit per conèixer-los de més a prop i constatar que són de les persones més acollidores que coneixem! Ens fa molta il·lusió que hagin obert un bloc, “Ca l’Ignasi – les bambalines…“, on ens explicaran el dia a dia del seu restaurant, els perquès dels productes escollits, les novetats, curiositats i interioritats del “que s’hi cuina”. Us el recomanem!

En una de les visites al seu restaurant ens van servir, en format d’aperitiu, l’enciam brut. El nom, evidentment, ens va sobtar i ja ens vam quedar perplexos al veure que es tractava d’una amanida d’hivern feta amb patata, ceba i botifarra del Perol,  i que d’enciam no en portava per enlloc! L’explicació de la Laia va ser d’allò més aclaridora. Antigament als hiverns on a muntanya era molt difícil que arribés verdura fresca, els pagesos se les enginyaven per poder menjar verdures. De patata i ceba sí que en disposaven perquè es guardava bé i les coïen al caliu per després fer-ne l’amanida. Se’n diu enciam brut o també amanida bruta degut al color que agafaven les verdures després de fer-les al caliu i pelar-les amb les mans brutes de cendra.

Però anem a la recepta perquè el plat és boníssim! Us adjunto també el vídeo del programa Cuines.

Ingredients:

  • 700 g de patata del bufet blanca
  • 500 g de cebes de Figueres
  • 250 g de botifarra de perol
  • oli d’oliva
  • sal i pebre

Elaboració:

  1. Posem les patates i les cebes en una safata i les escalivem al forn a 180 graus durant 90 minuts.
  2. Seguidament les deixem refredar i les pelem.
  3. En una paella amb una mica d’oli saltem un parell de rodanxes de botifarra. Quan estiguin dauradetes, les retirem i reservem.
  4. Tot seguit, en una paella amb una mica d’oli saltem la ceba tallada a dauets. Quan estigui dauradeta, hi afegim les patates tallades també a dauets, ho rectifiquem de sal i pebre i ho saltem un parell de minuts.
  5. Després, hi posem la botifarra de perol, ja pelada i tallada a dauets i ho saltem tot junt durant uns minuts.
  6. Quan ja estigui cuit, per acabar, posem un motlle al centre del plat, l’omplim amb el saltat, desemmotllem i hi posem les rodanxes de botifarra a sobre.

Altres elaboracions moooolt temptadores…

Fem uns bons ous ferrats i els col·loquem damunt un llit d’”Enciam brut”. Els coronem amb unes làmines de tòfona fresca de Tavertet i a gaudir!!!

Us haig de confessar que amb “l’excusa” d’estar embarassada vaig aconseguir que el Miquel em portés a Ca l’Ignasi per satisfer un antull irracional de menjar-me uns ous ferrats amb tòfona com el que veieu a la fotografia… mmmnnn quin vici!!! ^^ En aquesta visita vem poder conèixer el tofonaire que serveix a l’Ignasi, just quan l’hi portava la comanda. Quin aroma tant característic i penetrant que feien! Res a veure amb les que compro en conserva… clar que el preu també és molt diferent! :P Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!

Moltes gràcies Ignasi i Laia per la vostra sempre càlida acollida! Perquè durant molt temps puguem gaudir de la vostra companyia i la vostra saviesa!

I per tota la resta, no us deixeu perdre aquesta recepta tan gustosa i amb tanta història darrera, feta amb productes de la nostra terra! Bon profit! :)

Pin It

Rovellons confitats (La meva primera guia de bolets)

La tardor ja ha tret el nas! És una època fantàstica! Comença a refrescar, els boscos es transformen cromàticament convertint-se en colors torrats, rogencs i groguencs brillants! Temps de caquis, moniatos, castanyes i bolets! La millor època per anar d’excursió al bosc i caçar bolets!

L’any passat per aquestes dates vem descobrir una guia de bolets per infants fantàstica! És la que us presentarem avui a la secció Els Petits Mindundis.

LA MEVA PRIMERA GUIA DE BOLETS (Ed. la Galera)


La guia ha estat elaborada amb l’assessorament de la Societat Catalana de Micologia. Conté 14 fitxes dels bolets més comuns (Camagroc, Cama-sec, Cep negre, Fredolic, Gírgola, Llenega, Múrgola, Ou de reig, Rossinyol, Rovelló, Tòfona negra, Trompeta de la mort, el Xampinyó i la Farinera borda), el decàleg del boletaire, consells per anar pel bosc, mites i llegendes de bolets i moltes altres curiositats.

Els bolets es poden menjar de totes maneres, segons el tipus: a la brasa, saltats a la paella, guisats amb carn, amb pasta i fins i tot com a postres! En aquest llibre també hi podreu trobar aquesta fantàstica recepta que podreu cuinar amb l’ajuda dels pares o avis! Ah! Primer de tot haureu d’anar a caçar rovellons! O bé al bosc o bé al mercat!

ROVELLONS CONFITATS:

Ingredients:

  • Rovellons
  • Una part de vinagre del bo per tres part d’oli d’oliva verge
  • Una branca de farigola o dues fulles de llorer
  • Un parell de grans d’all sencers
  • Pebre negre en gra
  • Sal

Elaboració:

  1. Els bolets, ben nets de terra (millor si els netegem amb un drap o un raspallet en lloc d’aigua), s’han d’escaldar un parell de minuts (submergir-los en aigua bullent i treure’ls de seguida amb una escumadora). Feu-ho amb l’ajuda dels pares!
  2. Deixem que s’eixuguin sobre un drap de cuina.
  3. Després posem els rovellons dins un pot de vidre, amb els grans de pebre, les herbes, els grans d’all i la barreja d’oli, vinagre i sal.
  4. Tanquem bé el pot (hermèticament) i deixem que la barreja vagi donant gust als bolets.

Els rovellons confitats es poden guardar en un lloc fresc de la cuina (o directament a la nevera), mentre estiguin submergits en l’oli i el vinagre es conservaran força temps. Els podem menjar com a vermut, com si fossin olives, o com a part d’una amanida. Bon profit i que tingueu una bona cacera petits Mindundis!!! ;-)

Pin It

Lasanya de bolets (1r. Repte culinari a 3 bandes!)

Com de vegades ja he comentat, començar l’aventura d’un blog personal gastronòmic m’ha portat moltes satisfaccions, però sens dubte la més gran ha sigut conèixer grans amics com la Txell i el Kike, de la Cuina Vermella, o en Martí d‘Apunts de Cuina (a qui hem apadrinat fins i tot com a fillol!).

Aquesta amistat nascuda de la complicitat i de l’afinitat ens ha aportat grans satisfaccions pels moments compartits.

Se’ns va acudir que podia ser divertit fer una trobada a casa per dinar plegats. Un àpat comunitari que al mateix temps vem plantejar com un repte culinari. Cadascú havia d’elaborar un dels plats de l’àpat. La Cuina vermella elaboraria el primer plat, nosaltres (els Cuinetes) el segon i en Martí d’AdC el postre. Cadascú també havia de portar la beguda que més escaigués al plat. Fins aquí les bases del repte…

Vem acordar no donar-nos pistes sobre els plats que elaboraríem perquè fossin una sorpresa, però aquest factor sorpresa ens va jugar una (relativa) mala passada! Us indico el menú que vem menjar i ja m’entendreu a què em refereixo…

Menú del 1r. repte culinari

PlatsRepte.jpg

1r. plat

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api

Claror (Syrah de l’Empordà)

2n. plat

Lasanya de bolets amb beixamel trufada

Lambrusco della Emilia tinto

Postre

Pastís de xocolata i préssec

Muscat de l’Empordà

Haig de dir que malgrat tenir la mateixa base (la pasta), el primer i el segon plat, eren significativament diferents pel que fa a la resta d’ingredients. Tot i així en els propers reptes culinaris alguna pista ens donarem!

La gràcia d’aquest post és que és un post a tres bandes! Per tant per saber com es fan les receptes dels altres plats haureu de visitar els seus blogs ^^.

Jo us presento avui la recepta del segon plat, la lasanya de bolets, un plat de temporada molt adequat pel fred que se’ns ha girat!

repte.jpg

Ingredients:

  • 1 paquet de plaques de lasanya (en necessitarem 3 plaques per cap)
  • 3 cebes tendres
  • 4 tomàquets madurs
  • 250 g de carn picada de porc
  • 250 g de carn picada de vedella
  • 5 alls tendres
  • 200 g de camagrocs
  • 200 g de trompetes de la mort
  • 100 g de ceps
  • Oli, sal, pebre i orenga
  • Pinyons
  • Trufa

Per la Beixamel:

  • 65 g de farina
  • 65 g de mantega
  • 1 l de llet
  • Sal, pebre i nou moscada.

Elaboració de la Beixamel:

  1. Per fer la beixamel fonem la mantega a foc lent, vigilant que no se’ns cremi.
  2. Incorporem la farina i deixem coure la mescla a foc lent perquè no ens agafi color.
  3. Remanarem el Roux (mescla de la mantega amb farina) sovint vigilant que no se’ns cremi ni se’ns enganxi durant uns 15 minuts, moment en la que la farina estarà cuita i serà més fàcil de digerir.
  4. Afegim la llet, que prèviament hem escalfat, i barregem enèrgicament amb unes baretes.
  5. Deixem coure la salsa a foc lent, sense parar de remanar fins que quedi ben lligada (hem de tenir en compte que quan se’ns refredi ens agafarà més consistència).
  6. Aromatitzem la beixamel salpebrant-la i afegint-hi nou moscada ratllada.
  7. La colem pel xinès i la deixem refredar tapada a pell amb film (perquè no ens crei una crosta).

Elaboració de la salsa bolonyesa:

  1. Pelem i piquem la ceba tendra i la posem a sofregir en una paella amb oli a foc mitjà.
  2. Quan comenci a enrossir li afegim les carns picades salpebrades.
  3. Un cop cuita li afegim els tomàquets ratllats una miqueta de sal, sucre i pebre. Remenem bé i ho deixem coure.
  4. Quan el tomàquet és cuit empolsinem la bolonyesa amb orenga i reservem.

Elaboració del saltat de bolets i bullim les paques de lasanya:

  1. Netegem els bolets i els tallem a bresa. Reservem.
  2. Pelem i tallem a rodanxes els alls tendres. Reservem.
  3. En una paella amb un raig d’oli i a foc fort, saltem els alls tendres.
  4. A continuació afegim la mescla de bolets salpebrats i els saltem fins que hagin perdut tota l’aigua. Reservem.
  5. Mentrestant haurem posat a bullir abundant aigua salada i quan bulli li afegim d’una en una les plaques de lasanya. Les deixarem coure, remenant amb compte de tant en tant, el temps recomanat pel fabricant (en el meu cas eren 7 minuts).
  6. Un cop cuites, les refresquem amb aigua freda i les reservem una a una damunt un drap de cotó.

Muntem la lasanya:

  1. En un plat posem un fons de beixamel.
  2. Damunt una placa de lasanya que li posarem una capa de salsa bolonyesa.
  3. Ho cobrim amb una altra placa de lasanya en la que damunt i posarem una capa de saltat de bolets amb pinyons pel damunt.
  4. Ho tapem amb una última placa de lasanya que cobrirem amb la beixamel.
  5. Damunt hi ratllarem trufa i formatge Gruyère.
  6. Ho posarem a gratinar i quan se’ns dauri ho servirem ben calent.

Doncs aquí tenim un bon plat de lasanya ben tardorenca!!! No us perdeu els posts dels altres plats d’aquest repte a 3 bandes! :-)

Ens ho vem passar la mar de bé, i el menjar era bonííííííssiiiiiim!!!!! Els canelons de morret de vedella tant melosos (es desfeien a la boca!) i amb aquesta salsa tan suau però saborosa! I el pastís de xocolata i préssec digne d’un mestre pastisser! Va ser una vetllada inoblidable i que haurem de repetir!!!! Us deixem unes imatges animades perquè us en feu una idea!

Pin It