Curs de fotografia gastronòmica per a blocaires (i dinar a Ca l’Esteve)

Aquest diumenge passat vam anar a un curs de fotografia per a blocaires organitzat per Gastroblocaires i a càrrec d’algú molt estimat… el Martí Sans (el Martinet vaja!).

El dia estava estructurat en una primera part formativa teòrica, una segona part pràctica on veuríem posat en pràctica tot el que ens havia explicat en Martí. I una tercera part de festival gastronòmic dinant tots plegats al Restaurant Ca l’Esteve (en Xesco Bueno ens tenia preparat un menú excepcional!)! Per acabar uns Gintònics a la terrassa coberta de Ca l’Esteve tot comentant la jugada del dia. Però tornem al principi…

Els grans blocs temàtics de la sessió (i que trobareu magníficament explicats en els apunts que va preparar en Martí) van ser:

  • Tipus de càmares fotogràfiques
  • Control bàsic de la càmara (obturador, diafragma, …)
  • RAW i JPEG
  • Histograma
  • Composició
  • Il·luminació
  • Edició
  • Sessió pràctica

Primer de tot va desmitificar que fer bones fotografies sigui complicadíssim o que necessiti de molt de material fotogràfic. Ell mateix fins fa poc temps feia molt bones fotografies amb materials molt austers, per no dir que les seves primeres fotos del bloc (Apunts de cuina) eren fetes amb càmeres compactes i cartolines a mode de fons. La idea de que un porexpan, o un cartró-ploma ens pugui servir de reflector, o que una lona de plàstic ens serveixi de fons et fa adonar que fer fotografies no està renyit amb la butxaca! La mateixa escenografia dels plats tampoc té perquè costar-nos un dineral, amb idees com comprar teles variades a metres, o plats diferents econòmics (a establiments de baix cost ;) ) són suficients per preparar l’atrezzo d’una bona fotografia.

La llum. La llum és primordial! Una bona font de llum pot ser una finestra on hi entri llum difosa, mai llum directa del sol. Si no la tenim haurem d’optar pel flaix, que n’hi ha de molts preus i gammes.

Val a dir que en Martí està convertint el que fins ara era una afició en professionalització i que poc a poc ha anat comprant-se càmeres més bones, flaixos, i d’altre equipament fotogràfic. Però l’art, l’idea i la composició de les seves fotos, ja era fantàstica abans de que disposés d’un bon equip. I és que quan un és bo, és bo! I el Martí és boníssim!!!!

En definitiva, va ser un matí molt productiu en el que vem sortir carregats de nous conceptes (almenys en el meu cas) com l’ISO, velocitat d’obturació, diafragma, revelat digital, edició del RAW, Histograma, … i també carregats d’idees de com fer bones fotografies!!

Una altra conclusió que he tret del curs és que les bones fotografies estan renyides amb les presses (eps! no vol dir que de tant en tant tinguem la sort d’enxampar-ne alguna!). La fotografia, la composició i l’edició necessiten temps i paciència! Per tant caldrà canviar el concepte de fer fotos als plats acabats de sortir del foc a cavall de l’encimera de la cuina per ser fotografiades a l’espera d’uns estómacs remugant a taula… Caldrà canviar el xip!

Per acabar, com us dèia, un àpat boníssim (i en bona companyia) de la mà d’en Xesco Bueno, xef del restaurant, a qui no coneixia encara personalment i em va caure fantàsticament bé! Després de l’àpat vam poder conversar una estona i em va donar algunes idees genials per unes croquetes que presentaré a la recepta del 15 dels Fogons de la Bordeta! ;) M’han quedat mooooltes ganes de fer algun dels seus cursos de cuina! :D

En resum un altre dia per recordar en companyia d’amics blocaires i de persones molt estimades com en Martí Sans, que de ben segur arribarà lluny! ;)

Us deixo els apunts de Martí que estan molt ben elaborats i us seran de gran ajuda!

Pin It

Enciam brut (de Ca l’Ignasi)

La setmana passada vem poder gaudir de les receptes de Ca l’Ignasi al Cuines. Plats de la nostra terra fets amb el millor del Collsacabra!

De l’Ignasi i la Laia ja us en hem parlat en alguna ocasió però aquestes últimes setmanes ens han servit per conèixer-los de més a prop i constatar que són de les persones més acollidores que coneixem! Ens fa molta il·lusió que hagin obert un bloc, “Ca l’Ignasi – les bambalines…“, on ens explicaran el dia a dia del seu restaurant, els perquès dels productes escollits, les novetats, curiositats i interioritats del “que s’hi cuina”. Us el recomanem!

En una de les visites al seu restaurant ens van servir, en format d’aperitiu, l’enciam brut. El nom, evidentment, ens va sobtar i ja ens vam quedar perplexos al veure que es tractava d’una amanida d’hivern feta amb patata, ceba i botifarra del Perol,  i que d’enciam no en portava per enlloc! L’explicació de la Laia va ser d’allò més aclaridora. Antigament als hiverns on a muntanya era molt difícil que arribés verdura fresca, els pagesos se les enginyaven per poder menjar verdures. De patata i ceba sí que en disposaven perquè es guardava bé i les coïen al caliu per després fer-ne l’amanida. Se’n diu enciam brut o també amanida bruta degut al color que agafaven les verdures després de fer-les al caliu i pelar-les amb les mans brutes de cendra.

Però anem a la recepta perquè el plat és boníssim! Us adjunto també el vídeo del programa Cuines.

Ingredients:

  • 700 g de patata del bufet blanca
  • 500 g de cebes de Figueres
  • 250 g de botifarra de perol
  • oli d’oliva
  • sal i pebre

Elaboració:

  1. Posem les patates i les cebes en una safata i les escalivem al forn a 180 graus durant 90 minuts.
  2. Seguidament les deixem refredar i les pelem.
  3. En una paella amb una mica d’oli saltem un parell de rodanxes de botifarra. Quan estiguin dauradetes, les retirem i reservem.
  4. Tot seguit, en una paella amb una mica d’oli saltem la ceba tallada a dauets. Quan estigui dauradeta, hi afegim les patates tallades també a dauets, ho rectifiquem de sal i pebre i ho saltem un parell de minuts.
  5. Després, hi posem la botifarra de perol, ja pelada i tallada a dauets i ho saltem tot junt durant uns minuts.
  6. Quan ja estigui cuit, per acabar, posem un motlle al centre del plat, l’omplim amb el saltat, desemmotllem i hi posem les rodanxes de botifarra a sobre.

Altres elaboracions moooolt temptadores…

Fem uns bons ous ferrats i els col·loquem damunt un llit d’”Enciam brut”. Els coronem amb unes làmines de tòfona fresca de Tavertet i a gaudir!!!

Us haig de confessar que amb “l’excusa” d’estar embarassada vaig aconseguir que el Miquel em portés a Ca l’Ignasi per satisfer un antull irracional de menjar-me uns ous ferrats amb tòfona com el que veieu a la fotografia… mmmnnn quin vici!!! ^^ En aquesta visita vem poder conèixer el tofonaire que serveix a l’Ignasi, just quan l’hi portava la comanda. Quin aroma tant característic i penetrant que feien! Res a veure amb les que compro en conserva… clar que el preu també és molt diferent! :P Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!

Moltes gràcies Ignasi i Laia per la vostra sempre càlida acollida! Perquè durant molt temps puguem gaudir de la vostra companyia i la vostra saviesa!

I per tota la resta, no us deixeu perdre aquesta recepta tan gustosa i amb tanta història darrera, feta amb productes de la nostra terra! Bon profit! :)

Pin It

Pa de Nadal (Repte culinari de berenars!)

Què us sembla si quedem per fer un cafè?

Val! A on?

Què tal a la Molleta i així ho coneixem?

Quina pega està tancat dissabte a la tarda! Perquè no veniu a casa?

Perfecte ja portarem alguna cosa per berenar!

Així va ser com va anar una mica aquesta trobada que vem organitzar el passat cap de setmana a ca la Txell i el Kike, és a dir la casa de la Cuina Vermella. Allà vem quedar amb en Martí, d’Apunts de cuina, i amb l’excusa de tornar-nos a veure per fer-la petar, ens vem engrescar, com qui no vol la cosa, en un nou repte culinari! Aquest cop de berenars!

2nrepte.jpg

En Martí d’Apunts de Cuina, va portar-nos uns bombons farcits de trufa fets a casa, boníssims! I unes pastes de te amb xocolata fantàstiques!

La Txell i en Kike, de la Cuina Vermella ens va deleitar amb un pastis de castanyes i xocolata i uns scones brutaaaaals!!

Nosaltres vam portar una recepta salada: El Pa de Nadal i un vi dolç “l’Aigua de Nodes” de la Vall d’Aran.

Podreu accedir a les receptes clicant al link de cadascuna. Aquí teniu la recepta del Pa de Nadal!

2nrepte2.jpg

Ingredients:

  • 2 tasses de farina fluixa
  • 2 culleradetes de llevat químic (Royal)
  • 4 ous
  • 1 pebrot vermell escalivat
  • 1 ceba de figueres (que sofregirem)
  • 100 g d’olives negres (sense pinyol)
  • 150 g de “rulo” de formatge de cabra (o formatge Feta també hi queda bé)
  • 2 culleradetes d’orenga sec
  • 1/3 de tassa d’oli d’oliva (utilitzem la mateixa tassa que hem utilitzat per la farina)
  • 5 cullerades de llet
  • mantega i farina (per encamisar el motlle)
  • pebre i sal

Elaboració:

  1. Escalivem un pebrot vermell al forn i sofregim la ceba de Figueres a foc suau, tallada a quadrets. Quan ho tinguem enllestit ho reservem.
  2. Encamisem un motlle tipus “plumcake” (és a dir li freguem mantega, i l’enfarinem lleugerement).
  3. En un bol tamisem dues tasses de farina fluixa i les dues culleradetes de llevat.
  4. Trenquem els 4 ous (que estiguin a temperatura ambient) dins el bol i ho barregem amb les varetes (elèctriques o no).
  5. A continuació hi afegim les 5 cullerades de llet i continuem barrejant.
  6. Aleshores incorporem l’oli i continuem barrejant fins que ens quedi una mescla homogènia.
  7. En aquest moment piquem a quadrets el pebrot escalivat (prèviament pelat i net de llavors), el formatge de cabra i les olives negres.
  8. Incorporem a la massa la ceba de Figueres sofregida, el pebrot escalivat picat, el formatge de cabra picat, les olives negres picades, l’orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb molt de compte amb moviments envolvents de baix a dalt.
  9. Aboquem la mescla al motlle o l’aplanem amb una espàtula, per tal de repartir-ho uniformement.
  10. Ho enfornem durant 55 minuts a 180 ºC amb l’escalfor de dalt i baix amb ventilador (recordeu que cada forn és un món i que el temps de cocció dependrà del forn que utilitzem).
  11. Comprovem la cocció clavant un escuradents al centre del pastís. Quan l’escuradents surti net ja estarà cuit!

El resultat és un pa molt i molt gustós que fa festa! I com alimenta mare meva!

No cal dir que la companyia com sempre va ser genial! Compartint somriures i complicitat!

Amenacem de tornar amb un nou repte culinari (el tercer!) després del Nadal! ^^ Petons!!!!!

Pin It

Pastís de Mousse de Petit Suisse (La Nara fa 3 anys!!!)

Si us dic “a mi me’n donaven dos” què us bé al cap? Efectivament!! PETIT SUISSE!! Quin eslògan publicitari més poderós!

De fet el petit suisse com tants altres productes han acabat formant part de la nostre vida. Jo de petita, pel que sembla ser, costava molt que mengés, però en canvi era una gran fan del Petit Suisse (i també del pernil salat del bo, tot s’ha de dir) i amb l’excusa de que “alimenta com un bistec” (un altre eslògan per a la memòria col·lectiva), ràpid ho tenia enllestit! Amb els anys us asseguro que ho he superat i ja no em costa gens menjar de tot!

La Nara :-) , la filla d’uns bons amics nostres, ha fet tres anys! Per celebrar-ho, el dia que els seus pares ens van convidar a dinar a casa seva, li vem portar un pastís especialment pensat per ella: Pastís de Mousse de Petit Suisse! Des de ben petita que la recordem menjant [pètits] que deia ella, i ens vem decidir a fer-li un pastís ben especial.

La recepta fa molt de temps la veig llegir en el blog de la Gemma, La cuina de casa, però fins ara no havia trobat l’ocasió de fer-la. El resultat realment bo! Una mousse suau amb una base cruixent i un contrast àcid de la capa de melmelada de maduixa que la corona.

moussepetitsuis.jpg
Ingredients:
  • 100g de galetes Maria
  • 40g de mantega
  • 6 petit suisse Danonino de maduixa
  • 200ml de nata líquida per muntar
  • 5 fulles de gelatina
  • 200ml de llet
  • 100g de sucre
  • 1 pot de melmelada de maduixa
  • 2 fulles de gelatina
  • Xuxes per decorar (aquestes es diuen “Besos“).

Preparació:

Per la base de galeta:

  1. Per fer la base, triturar les galetes ben fines i barrejar-les amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa ben homogènia. Repartir-la per tota la base d’un motlle desemotllable de 20cm de diàmetre.

Per la mousse:

  1. Posar en remull les 5 fulles de gelatina en aigua freda.
  2. Escalfar al microones una part de la llet i dissoldre-hi la gelatina.
  3. A part, barrejar els petit suisse, la nata líquida, el sucre i la resta de la llet.
  4. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
  5. Abocar-ho sobre la base de galeta i deixar quallar a la nevera.

Per la capa de melmelada:

  1. Per la capa de melmelada, posar en remull les 2 fulles de gelatina en aigua freda.
  2. Escalfar 2 cullerades d’aigua i dissoldre-hi la gelatina.
  3. Escalfar una mica la melmelada al microones per tal de liquar-la una mica i colar-la per un colador ben fi.
  4. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
  5. Abocar-ho sobre el pastís ja quallat i tornar a reservar a la nevera.   
Un cop quallada la capa de dalt, desemmotllar, decorar i servir ben fresquet de nevera.
Moltes gràcies Gemma per la recepta! Ha estat un èxit! ;-)
Bon profit!! ;-)
Pin It

Lasanya de bolets (1r. Repte culinari a 3 bandes!)

Com de vegades ja he comentat, començar l’aventura d’un blog personal gastronòmic m’ha portat moltes satisfaccions, però sens dubte la més gran ha sigut conèixer grans amics com la Txell i el Kike, de la Cuina Vermella, o en Martí d‘Apunts de Cuina (a qui hem apadrinat fins i tot com a fillol!).

Aquesta amistat nascuda de la complicitat i de l’afinitat ens ha aportat grans satisfaccions pels moments compartits.

Se’ns va acudir que podia ser divertit fer una trobada a casa per dinar plegats. Un àpat comunitari que al mateix temps vem plantejar com un repte culinari. Cadascú havia d’elaborar un dels plats de l’àpat. La Cuina vermella elaboraria el primer plat, nosaltres (els Cuinetes) el segon i en Martí d’AdC el postre. Cadascú també havia de portar la beguda que més escaigués al plat. Fins aquí les bases del repte…

Vem acordar no donar-nos pistes sobre els plats que elaboraríem perquè fossin una sorpresa, però aquest factor sorpresa ens va jugar una (relativa) mala passada! Us indico el menú que vem menjar i ja m’entendreu a què em refereixo…

Menú del 1r. repte culinari

PlatsRepte.jpg

1r. plat

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api

Claror (Syrah de l’Empordà)

2n. plat

Lasanya de bolets amb beixamel trufada

Lambrusco della Emilia tinto

Postre

Pastís de xocolata i préssec

Muscat de l’Empordà

Haig de dir que malgrat tenir la mateixa base (la pasta), el primer i el segon plat, eren significativament diferents pel que fa a la resta d’ingredients. Tot i així en els propers reptes culinaris alguna pista ens donarem!

La gràcia d’aquest post és que és un post a tres bandes! Per tant per saber com es fan les receptes dels altres plats haureu de visitar els seus blogs ^^.

Jo us presento avui la recepta del segon plat, la lasanya de bolets, un plat de temporada molt adequat pel fred que se’ns ha girat!

repte.jpg

Ingredients:

  • 1 paquet de plaques de lasanya (en necessitarem 3 plaques per cap)
  • 3 cebes tendres
  • 4 tomàquets madurs
  • 250 g de carn picada de porc
  • 250 g de carn picada de vedella
  • 5 alls tendres
  • 200 g de camagrocs
  • 200 g de trompetes de la mort
  • 100 g de ceps
  • Oli, sal, pebre i orenga
  • Pinyons
  • Trufa

Per la Beixamel:

  • 65 g de farina
  • 65 g de mantega
  • 1 l de llet
  • Sal, pebre i nou moscada.

Elaboració de la Beixamel:

  1. Per fer la beixamel fonem la mantega a foc lent, vigilant que no se’ns cremi.
  2. Incorporem la farina i deixem coure la mescla a foc lent perquè no ens agafi color.
  3. Remanarem el Roux (mescla de la mantega amb farina) sovint vigilant que no se’ns cremi ni se’ns enganxi durant uns 15 minuts, moment en la que la farina estarà cuita i serà més fàcil de digerir.
  4. Afegim la llet, que prèviament hem escalfat, i barregem enèrgicament amb unes baretes.
  5. Deixem coure la salsa a foc lent, sense parar de remanar fins que quedi ben lligada (hem de tenir en compte que quan se’ns refredi ens agafarà més consistència).
  6. Aromatitzem la beixamel salpebrant-la i afegint-hi nou moscada ratllada.
  7. La colem pel xinès i la deixem refredar tapada a pell amb film (perquè no ens crei una crosta).

Elaboració de la salsa bolonyesa:

  1. Pelem i piquem la ceba tendra i la posem a sofregir en una paella amb oli a foc mitjà.
  2. Quan comenci a enrossir li afegim les carns picades salpebrades.
  3. Un cop cuita li afegim els tomàquets ratllats una miqueta de sal, sucre i pebre. Remenem bé i ho deixem coure.
  4. Quan el tomàquet és cuit empolsinem la bolonyesa amb orenga i reservem.

Elaboració del saltat de bolets i bullim les paques de lasanya:

  1. Netegem els bolets i els tallem a bresa. Reservem.
  2. Pelem i tallem a rodanxes els alls tendres. Reservem.
  3. En una paella amb un raig d’oli i a foc fort, saltem els alls tendres.
  4. A continuació afegim la mescla de bolets salpebrats i els saltem fins que hagin perdut tota l’aigua. Reservem.
  5. Mentrestant haurem posat a bullir abundant aigua salada i quan bulli li afegim d’una en una les plaques de lasanya. Les deixarem coure, remenant amb compte de tant en tant, el temps recomanat pel fabricant (en el meu cas eren 7 minuts).
  6. Un cop cuites, les refresquem amb aigua freda i les reservem una a una damunt un drap de cotó.

Muntem la lasanya:

  1. En un plat posem un fons de beixamel.
  2. Damunt una placa de lasanya que li posarem una capa de salsa bolonyesa.
  3. Ho cobrim amb una altra placa de lasanya en la que damunt i posarem una capa de saltat de bolets amb pinyons pel damunt.
  4. Ho tapem amb una última placa de lasanya que cobrirem amb la beixamel.
  5. Damunt hi ratllarem trufa i formatge Gruyère.
  6. Ho posarem a gratinar i quan se’ns dauri ho servirem ben calent.

Doncs aquí tenim un bon plat de lasanya ben tardorenca!!! No us perdeu els posts dels altres plats d’aquest repte a 3 bandes! :-)

Ens ho vem passar la mar de bé, i el menjar era bonííííííssiiiiiim!!!!! Els canelons de morret de vedella tant melosos (es desfeien a la boca!) i amb aquesta salsa tan suau però saborosa! I el pastís de xocolata i préssec digne d’un mestre pastisser! Va ser una vetllada inoblidable i que haurem de repetir!!!! Us deixem unes imatges animades perquè us en feu una idea!

Pin It

Restaurant Rosal 34

Al barri del Poble sec de Barcelona, concretament al carrer del Roser número 34 (un carrer transversal a l’avinguda del Paral·lel), hi podem trobar una petita joia de la restauració: El Rosal 34. Amb Rosal 34 descobrim un nou concepte d’anar de tapes. Són tapes amb molta classe ;-) .

Allí ens hi vem reunir una bona colla d’amics blocaires per sopar-hi plegats. Ens vem deixar aconsellar sàviament pel Josep Àngel i la Susanna, del bloc Olleta de verdures que ja coneixien el restaurant. Vàrem compartir diverses especialitats de la casa, imprescindibles, realment delicioses.

Rosal34.jpg

A continuació us detallo els plats:

  1. Escopinyes al vapor amb fruita de la passió. Fresquíssimes!
  2. Vi, un Penedès boníssim anomenat Tayaimgut (també vem demanar un vi blanc del qual no en recordo el nom… sorry!)
  3. Un tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds. Brutal!!
  4. Croquetes de ceps. Molt bones!
  5. Bunyols de formatge Idiazábal.
  6. Patates braves en escuma, crema d’all-i-oli i oli picant fumat. Molt curiós! Recomanació: barrejar l’oli picant fumat del final de la copa amb la resta d’escuma, pel bé del nostre pal·ladar!
  7. Flamet, sorbet de llimona-gengibre, iogurt i cacau.
  8. Petit fours.

Vem demanar altres postres com el coulant de xocolata i per acompanyar-los un magnífic descobriment! Un vi dolç de taronja anomenat PAR que marida molt bé amb xocolata.

Remirant la carta a la web ens hem quedat amb ganes de descobrir altres plats com el Saltejat de xipironets amb trompeta de la mort i ou escalfat, o el Mi-cuit artesà de foie gras amb melmelada de figues i anous, … està clar que hi haurem de tornar!!

Un dels plats que més em va agradar va ser el Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds, i casualment avui remirant antics programes del Cuines (de TV3) al 3 a la carta, he trobat com en Josep Nicolau, cuiner del Rosal 34, n’explicava la recepta!! Comparteixo amb vosaltres el vídeo a continuació!!

Resumint, vem estar tant a gust, amb tant bona companyia i el menjar era tant bo, que de ben segur que repetirem l’experiència, i espero que aviat ;-) !

Pin It

Sopant a cal’s Vermells!

sopar_cals_vermells.jpg

Diuen que una imatge val més que mil paraules… hi estic d’acord, però malgrat tot, considero que aquestes fotos no acaben de descriure el sopar tant elaborat i deliciós que ens van servir a ca La Cuina Vermella (millor mireu les fotos al seu blog que són espectaculars!!)!

De la Txell i en Kike ja us n’hem parlat bastantes vegades, és un dels regals més satisfactoris que ens ha aportat fer el blog Cuinetes.

Així doncs gràcies a una “poma (Apple)” (el Miquel, el meu marit, els hi va donar un cop de mà en l’aventura “d’ensinistrar” un Mac perquè parlés en català) vem començar a teixir una amistat que dia a dia, a mesura que ens anem coneixent, descobrint afinitats i creant complicitat, va esdevenint més intensa i més ferma.

En aquesta ocasió els estimats vermells ens van acollir al seu palauet, on només entrar-hi et dóna la benvinguda la mil vegades imaginada Cuina vermella! Un pis nou, dissenyat amb molt d’encant, lluminós, molt personal i cuidat fins a l’últim detall.

La taula parada amb unes estovalles noves de trinca. Els tovallons embolcallats per un cordill amb un cartellet que ens donava la benvinguda. Al centre de la taula una flor d’hortènsia acabada de collir del jardí i un targetó amb el menú que degusteríem, presidien la taula. I darrera els fogons el Kike feinajava mentre la Txell ens donava conversa i enllestia la presentació dels plats.

EL MENÚ:

Broquetes de llagostins al blat de moro i al curri

Caneló d’Idiazabal amb escalivada i bonítol

Tomàquet de Montserrat farcit de gelat d’alvocat i corona d’ibèric

Xai enfangat amb cous cous

Lingot de llet de pinyons amb pinyons garrapinyats

Petit fours: Palets de coca de vidre

En definitiva: Un sopar de luxe amb uns amfitrions de luxe, amb els que, sense adonar-te’n, se’t fan les 4 de la matinada petant la xerrada!

Moltes gràcies Txell i Kike per aquesta vetllada! La propera, a casa!

Pin It

La Cuina vermella dina a casa!!!

Aquest diumenge han vingut a dinar a casa els nostres amics de la Cuina Vermella, la Txell i el Kike!! De fet conèixer a aquesta parella és el millor regal que ens aportat tenir el bloc de Cuinetes!

Com que molts de vosaltres ja els coneixeu o en coneixeu el seu blog, us podeu imaginar els nervis i el repte que ens suposava tenir-los a casa a dinar!! Em vaig atabalar de mala manera pensant què els hi podia fer a uns mestres com ells i no hi havia manera de decidir-me. Res era prou “elaborat”, o atractiu, o fascinant… fins que em vaig relaxar i vaig dir-me: “què carai! Faré la cuina que estic acostumada a fer, cuina casolana!”. A partir d’aquí tot va començar a rutllar… Vaig desar els 1.353 llibres de cuina que havia consultat i em vaig quedar només amb el de Cuinar per ser feliç de la Rusqui.

cuinavermella01.jpg

Són tant detallistes que només arribar a casa ens van obsequiar amb un cistellet vermell amb regals per a nosaltres i els nens! Per a nosaltres un receptari català del segle XIX que es diu “La cuinera catalana” i per els nens unes joguines amb les que van estar encantats!

Entaulats a la terrassa de casa vem fer l’aperitiu. La companyia i la bona conversa ens va fer allargar-lo una bona estona. Sabeu quan esteu tant a gust amb algú que pots xerrar i xerrar estona, i et passa el temps volant? Doncs ben bé és el que ens va passar! Descobrint afinitats, projectes de futur, vivències…

cuinavermella02.jpg

Per obrir la gana vem servir uns Xarrups de crema de verdures amb virutes de pernil ibèric:

Com que la volia fer molt lleugera i natural, no hi vaig afegir ni nata, ni formatge. Al fer-la amb caldo, ja va quedar prou gustosa.

Posem a bullir el caldo de pollastre amb dauets de carabassa, pastanaga, porro i patata (també hi podríem afegir carabassó…). Quan les verdures estan tendres ho batem.

De primer plat vaig fer Esqueixada de bacallà amb vellut de tomàquet:

Ingredients pel vellut de tomàquet:

- 500 g de tomàquets de qualitat
- 1 gra d’all petit
- Mitja ceba tendra
- Un quart de pebrot verd
- 150 ml d’oli d’oliva verge extra
- 10 ml de vinagre de Mòdena
- 5 ml de vinagre de Jerez
- 2 molles de pa
- 1 culleradeta de mostassa de gra antiga
- Sal i pebre

Preparació:

  1. Es renten els tomàquets i el quart de pebrot i es fan a trossos.
  2. La ceba i l’all es pelen i també es fan a trossos.
  3. S’aboca en un atuell on es pugui triturar tot junt, les verdures, els vinagres, la molla remullada, la sal i el pebre. Amb l’ajut del túrmix, es tritura molt bé, es cola pel colador xinès i es guarda a la nevera.

Amb aquesta salsa de la Rusqui he regat el bacallà esqueixat, prèviament dessalat i barrejat amb una mica d’oli un cop escorregut. L’he acompanyat amb escarola, olivada i amanit lleugerament amb una vinegreta d’oli i vinagre de Mòdena.

cuinavermella03.jpgEl vi que ens va recomenar la bodega per acompanyar el segon plat va ser un Àtica 2004, un D.O. Penedès de la varietat Pinot Noir. Mentre l’expert ens explicava les excel·lències d’aquest vi, nosaltres, només pel nom del vi, ja n’estàvem convençuts de comprar-lo. Ara us expliquem el perquè: Fa temps vàrem fer una crònica d’un restaurant anomenat Àtica a Barcelona recomanat per uns amics blocaires de la gastroesfera. En una trobada posterior amb els mateixos blocaires, els amics vermells eren dels pocs que no podien opinar sobre el restaurant perquè no hi havien anant encara. I per tant vem pensar: si la Txell i el Kike no van a l’Àtica… l’Àtica vindrà a ells!

Realment el vi era molt bo i va acompanyar molt bé amb el segon plat, Cabrit rostit. Clicant sobre l’hipervincle podreu veure la recepta del cabrit que ja vaig penjar en una altra ocasió.

De postre, Tulipa de neula amb maduixes amb nata i xocolata fosa:

- Tulipes de Neula artesanes Sant Tirs
- Maduixes
- Nata muntada ensucrada
- Sucre glass
- Cobertura de xocolata negre

Tallem les maduixes a dauets, i fonem la cobertura de xocolata. Omplim la tulipa de neula amb nata muntada ensucrada, damunt hi col·loquem els dauets de maduixes i ho espolvorejem amb sucre glass. A continuació hi incorporem xocolata fosa al gust.

Després del dinar i prendre els cafès vem anar a passejar per ensenyar-li’s la ciutat, en un dia molt especial: la Fira Modernista de Terrassa.

Va ser un dia molt especial en el que hem començat a forjar la que espero i desitjo sigui una gran amistat amb la Txell i en Kike. De ben segur que repetirem!

PD: Com alguns haureu apreciat, les fotos dels plats del dinar són de la Txell i en Kike! A que són xules?? ;-)

Pin It

La Cuina Vermella ens ve a veure a casa!!!

Aquest diumenge vem tenir el honor i el privilegi de conèixer una parella que els que som bloclaires gastronòmics hem llegit molt i molt! Vem conèixer la Txell i en Kike de La Cuina Vermella!

IMG_8419.jpg

Els vermells quan van tenir la bona pensada de comprar-se l’iMac, un cop a casa els hi van sorgir alguns dubtes sobre el funcionament del Mac. Bàsicament volien catalanitzar-lo i el meu marit, el Miquel, els hi va donar un cop de mà com a president del G.U.A. Català (Grup Usuaris d’Apple de Catalunya).

Els vermells agraïts de que el seu Mac vermell parlés en català, ens van voler agrair al pressi i a mi l’ajuda. Total que diumenge al matí se’ns presenten a casa amb una caixa vermella (de quin color sinó!) amb un bull blanc artesenal i un magnífic pastís de poma fet per ells decorat amb el logo d’Apple de sucre llustre!

Quina passada!! Com us podeu imaginar el pastís estava boníssim!! Va durar justet 24 hores per casa!! I mig bull blanc el vem sopar dilluns al vespre amb unes llesquetes de pa gallec sucat amb tomacons i oli extra verge d’olives arbequines. Uns acompanyants de luxe per un bull de luxe!

Quina emoció i al mateix temps quina sensació més estranya quan els vem tenir al davant! És com si coneguessis algú de tota la vida, després de llegir-los tant, però al mateix temps els acabes de conèixer!

La visita va ser fantàstica! Vem compartir un bon Martini, unes olivetes i uns tacs de formatge, mentre ens anàvem coneixent. Nosaltres ja ens hi haguéssim passat hores xerrant i xerrant. Però l’hora de dinar s’acostava i totes dues parelles teníem compromisos. O sigui que ens vem emplaçar a veure’ns un altra dia. Tant de bo sigui el començament d’una gran amistat!

Pel que fa el pastís, la Txell ja em va passar la recepta i us la posaré en el següent post, ja que diumenge és l’aniversari de la meva mare i toca fer-li un pastís!

Vermells! Com ja sabeu ens ha fet molta il·lusió conèixer-vos en persona! Molts petons, una abraçada i fins a la propera!!!

Pin It

Mousse de cigaló de Baileys

Sembla que aquests últims posts van de dolços!

Aquest vespre hem anat a sopar a casa d’uns amics i com a tradició instaurada de ja fa temps, hem portat les postres.

Cada vegada ens quedem fins a les tantes, entre el sopar, el cafè, les copes, la sobretaula… o sigui que aquesta vegada hem portat unes postres que ja porten incorporades el cafè i la copa: Mousse de cigaló de Baileys. La recepta és de la Mireia Carbó, per tant ja sabeu… fàcil de fer i èxit assegurat!! :D

IMG_8316.JPG

Ingredients:

  • 500 ml de nata per muntar (35% de matèria grassa)
  • 125 g de sucre
  • 125 ml de cafè fort
  • 3 fulls de gelatina neutre
  • 83 ml de Baileys
  1. Posem en remull els fulls de gelatina en aigua freda, uns minuts, fins que s’estovin.
  2. Un cop estovats els incorporem en un bol amb el cafè ben calent perquè es desfacin bé. També hi incorporem el sucre, el Baileys i ho remenem bé. A continuació ho deixem refredar a temperatura ambient.
  3. Mentre es refreda, muntem la nata (amb més freda sigui, millor).
  4. Quan la mescla de cafè ja sigui freda, hi incorporem la nata muntada, amb compte, remenant de baix cap a dalt fins que ens quedi una mescla homogènia.
  5. Ho servim en gots de vidre transparents, o copes, i ho deixem refredar unes dues hores a la nevera.
  6. Opcionalment podem decorar les copes de mousse. Jo en aquesta ocasió hi he afegit al damunt virutes de xocolata blanca.

La vetllada, com sempre quan estàs en bona companyia, va ser inoblidable!

I el postre … Boníssim!!

Pin It