Bloc de receptes i cuina

Home mitja Tres terrassenques que saben el que es cuina

Tres terrassenques que saben el que es cuina

SHARE
, / 483 0

Sílvia Soto, Eva Montearriba i Laura Almendros són gastroblogaires influents. Grans empreses alimentàries les busquen per difondre els seus productes

Sílvia Soto, Eva Montearriba i Laura Almendros Foto: Joan Manel Oller

Els blogs de cuina estan de moda. L’eina havia de morir a mans de Facebook i Twitter però, lluny d’això, està reviscolant amb força entre els amants dels fogons. “Fa cinc anys érem una vintena els que teníem un blog gastronòmic en català i acabem d’arribar als 300”, explica la Sílvia Soto.

A la xarxa ella és la Nuni, l’autora de Cuinetes , una terrassenca que va ser de les pioneres del gènere. Com ella, l’Eva Montearriba fa quatre anys que escriu al Cullerot Festuc : “El vaig crear empesa per altres blogaires a qui consultava”, explica.
D’una manera semblant va néixer Coure Coulants , el blog de la Laura Almendros, que acaba de fer tres anys. “M’agrada la cuina i era un instrument on abocar-hi tota la creativitat que no em permet la feina”, diu aquesta economista.

Els tres blogs d’aquestes terrassenques són receptaris complerts i d’origens ben diversos. L’Eva troba la inspiració a les classes de dimarts i dijous de l’Escola Gourmand de Terrassa i, en canvi, a la Laura la motiven els reptes mensuals que alguns gastroblogaires llancen a la xarxa i que recullen variacions de receptes o propostes de com cuinar un ingredient. Ara bé, la traslació de tot plegat al blog sempre té un afegit.

Eva hi penja fotografies de tot tipus i hi explica vivències, com el seu embaràs: “És com un diari al voltant de la cuina, no només receptes”. Més escèptica, la Laura també admet que, tot i les reticències inicials, la vida se li escola pel blog: “És inevitable i m’agrada que hi hagi pinzellades de qui sóc i què faig”.

Són mestresses de casa 2.0? Totes tres rebutgen categòricament aquesta classificació. “Jo sóc tècnic de prevenció de riscos laborals!”, replica ràpidament l’Eva. “És cert que el percentatge de gastroblogaires homes són minoria”, admet la Sílvia, “però això no ens ha de dur a falsos estereotips”.

Eines potents i barates
La Laura recorda que no parlem de blogs de cuina tradicional: “Coure Coulants em permet crear, dissenyar o reformular, no em sento gens identificada amb el concepte de mestressa de casa”.

La moda dels gastroblogs ha cridat l’atenció de grans empreses del sector de l’alimentació, com Damm o Lekué, que els busquen per donar-los a conèixer els seus productes. “Interpreten que som una eina molt potent de publicitat i a més som barats”, diu la Sílvia, que apunta que el col·lectiu està immers en un debat sobre com gestionar aquest interès.

“Que cadascú faci el que vulgui, però des de l’honestedat”, recomana l’autora de Cuinetes. I afegeix: “Parlar malament d’un producte o d’un restaurant és molt arriscat, no som experts i podem fer molt mal”.

La Laura hi coincideix i assegura que ella només fa crítiques en positiu: “Per molt que em diguin, si un producte no m’agrada jo no en faria publicitat; el blog és meu i el que s’hi diu sempre serà el meu criteri”.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN