Avui us presento un restaurant petit i encantador d’alta muntanya: Can Tomàs.
Can Tomàs és un restaurant situat a Setcases. Setcases és un poblet pirinenc situat a 1230m d’alçada, ben a prop de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Les casualitats de la vida ens han portat a dinar en aquest restaurant regentat per la mare d’en Jordi, un amic comú del Martí, d’Apunts de cuina, i el Miquel (el meu marit). Vem aprofitar la ben entesa per marxar plegats d’excursió i així també conèixer la mare del Martí, la Bego!
L’entorn, com no pot ser d’una altra manera al Pirineu, encisador tot i el cel gris i ennuvolat que hi vem trobar. De neu la justa per fer de “pixapins” emocionats, i la temperatura estranyament suau en aquestes dates.
Can Tomàs ofereix una cuina amb arrels de la cuina catalana del Pirineu, molt especialitzada en la cuina dels bolets.
De primer, vem demanar unes patates Can Tomàs (recordarien als “ous estrellats” però amb trompetes de la mort) i escudella.
De segon, Calamarsets farcits de botifarra i bolets (camagrocs), botifarra esparracada amb bolets i filet de bou amb foie i tòfona. Per beure un bon Rioja.
De postres: iogurt de cabra amb melmelada de fruits vermells i gelat de xocolata negre. Per arrodonir l’àpat el Jordi ens va convidar a una ampolla de cava!
Carrer Jesus, 10.
Setcases, Catalunya.
Tlf: 972.136.004
E-mail: info@cantomas.com
www.cantomas.com
El preu mig de la carta vindria a sortir entre 25 i 30 € per comensal.
Després de l’àpat, una caminadeta pel poble per ajudar a païr. Pel camí vem trobar una botiga i no ens vem poder estar de comprar-hi…! En acabat, i abans de trobar gaire caravana, vem anar xino xano passejant pel marge del riu fins arribar a on teníem el cotxe i cap a casa!
Va ser un dia ben complert, on hem passat una bona estona compartint taula, bon menjar, bon beure i bones converses amb la Bego, en Jordi i en Martí!
Massitet ens convida a conèixer el forn de la seva família anomenat Massita a Vinaròs. La seva família ens acull amb els braços oberts i ens mimen, culturitzen, alimenten, sobrealimenten i ens regalen la joia de la corona de Ca Massita: La farinada de repassos.
Després de la súper jornada al forn Massita, vàrem marxar cap a dinar, tot passejant per Vinaròs, al Restaurant Bergantín.
A Vinaròs aquest novembre era el mes dels Arrossos de les XV Jornades Gastronòmiques, en les que 16 restaurants es sumen en aquesta proposta oferint un menú, on l’arròs és el plat estrella, variat i de qualitat.
El restaurant escoliit pels Olleta de verdures va ser el Restaurant Bergantín un restaurant amb història ja que ens trobem davant la segona generació d’una família dedicada a la cuina mediterrània, amb els productes més bons i frescos de la seva terra. En Carlos, el cap de sala, ens va atendre magníficament, atent a les nostres necessitats (o desitjos!) passant a formar part del nostre grup. Les seves germanes l’Imma i la Cristina són les magnífiques cuineres del restaurant.
3 tastets de pastissos (un de formatge, de xocolata i de flam)
I uns pastissets que en Massitet va portar del Forn Massita farcits de confitura de cabell d’àngel, de confitura de moniato i sense farcir. Deliciosos! Sobretot el de cabell d’àngel, que m’encanta!
Per fer el final de festa el restaurant ens va convidar a uns xarrups de diferents licors… jo em quedo amb el licor de caramel!
Com en el post anterior us deixem unes “imatges animades” per que us feu una idea de la qualitat del producte i el dia tant meravellós que vem compartir una bona colla de blocaires!
I així es com vem acabar un dia magnífic a Vinaròs! I de ben segur que repetirem!
Aquest dissabte una bona colla de blocaires (Olleta de verdures, Delícies del rebost, el Cocinillas, Baixa gastronomia, de Cuina, Pa de nous, i nosaltres mateixos Cuinetes) vem anar a Vinaròs on en Massitet, de Olleta de verdures, ens hi va convidar a conèixer el forn de la seva família: El forn de pa i bolleria MASSITA. I quin sinó era el millor moment per anar-hi que durant el mes dels arrossos de les XV Jornades gastronòmiques de Vinaròs!
O sigui que dissabte al matí carretera i manta que a Vinaròs hi falta gent!
La família d’en Massitet ens va rebre amb els braços oberts, no haguéssim pogut imaginar una acollida més càlida que la que ens van donar. Vem passar a l’obrador on ja hi havia preparat damunt un taulell tot l’atuell necessari per ensenyar-nos com elaboren un dolç típic de Vinaròs que té molta història: La farinada de repassos.
La farinada de repassos (aquí agafaré els apunts del mestre olleta) és un dolç allargassat d’un parell de pams amb forma com de barra de pà, encara que molt més plana, i farcida.La pasta es fa amb farina integral (antigament amb la tercerilla, que s’obtenia de passar el gra molgut per un tercer sedàs, d’aquí li ve el nom de farinada de repassos) sucre morè, oli de girasol i aigua. El farcit és una barreja de farina integral, sucre morè, oli de girasol, abundant canyella en pols, pell de llimona [llima] ratllada finíssima i tires de pebrot escalivat (o sense).
Vàrem poder viure en directe com el mestre Nasio elaborava les farinades [farinàs] la tradicional i la farcida de pebrot vermell [pimentó]. I no gaire estona més tard l’Oscar, de decuina, i Juanjo, un altre mestre pastisser que fa uns panellets que impressionen, van fer-ne una cadascú amb tota una bona colla d’espectadors!
La mare del Massitet i ell mateix ens van explicar l’orígen del dolç així com la recuperació d’altres dolços i cocs de la terra que estan portant a terme. Ben aviat editaran un llibre sobre els dolços de Vinaròs que ja esperem en candeletes!
Ens van convidar a provar una magnífica safata amb cocs de sardina fresca (per a mi la reina de la fleca!), d’abadejo (peix similar al bacallà), de verdures i de tonyina, tot coronat amb pinyons… impressionant, deliciós, quina gana que m’està entrant només de recordar-ho…!!! I per beure ens van oferir una bicicleta! S’anomena bicicleta (a part de la que TOTS teniu al cap) a la combinació de vermut negre, sifó i pell de llimona (quin gran GRAN invent!).
Després d’aquest magnífic aperitiu acompanyats de la família d’en Massitet, vem anar cap al Restaurant Bergantín a dinar els esperats arrossos! Us ho explicaré en el següent post.
Tornant de l’àpat la germana d’en Massitet, ens va obsequiar amb unes safates amb farinades de repassos extraordinàries! Per cert boníssimes, amb un gust intens de canyella i un farcit cremós amb regust a llimona. La de pebrot vermell impressionantment soprenent!! Deliciosa…
Podriem continuar explicant moltes coses de Ca Massita, però més val una imatge que mil paraules no? Aquí teniu un vídeo que hem fet del magnífic dia a cal Massitet!
Si mai aneu a Vinaròs no dubteu de fer una visita al Forn Massita! El trobareu a la Plaça dels Tres Reis, número 3. 12500 Vinaròs. Telèfon: 964 45 18 90.
Moltes gràcies per la magnífica acollida que ens veu donar! Ens enduem un munt de bons records! I no dubteu que TORNAREM!
Coneixeu l’Arale Norimaki? L’Arale és la protagonista d’una de les primeres sèries manga que es va emetre a TV3. Filla del mateix dibuixant de sèries com Bola de Drac, d’Akira Toriyama, l’Arale ens explica les aventures que viu amb en Senbei, el seu “inventor”, on els seus invents els porten a viure aventures diàries en una aparentment plàcida Vila del Pingüí. Una sèrie divertidíssima, icona, sens dubte, de la meva infantesa.
Us preguntareu què té a veure tot això amb un bloc de gastronomia, oi? Doncs tot seguit us ho explico. L’Arale tenia una passió desaforada per les caques que trobava pel carrer. I per mi aquestes còmiques situacions en que l’Arale, potser en perill, ho aturava tot quan es trobava davant d’una “caca” per punxar-la amb un pal, em feia petar de riure!! Inevitablement fent aquesta recepta, que us explicaré a continuació, m’hi ha fet pensar i per uns instants, tornar a la meva infància i aquelles tardes de pa amb xocolata i Arale.
La recepta que he fet són Rocs de Montserrat, però per la seva similitud (com podeu veure) m’he atrevit a batejar-los també com a Caques dolces de l’Arale!
Com cada vegada que fem crema catalana, em van sobrar un munt de clares. I normalment n’acabem fent merenga.
En aquesta ocasió celebràvem amb part de la família els aniversaris, durant el mes d’octubre, d’una colla de Labòries i espontàniament va nèixer el concepte LABORIADETA, que és com una Laboriada però que només dura un dia! La d’aquest any, la primera, l’hem fet a MONTSERRAT i d’aquí de fer rocs de Montserrat per celebrar-ho.
Vem marxar una bona part de la colla, cremallera amunt, per passar el dia a Montserrat i després d’una bona excursió fins a Sant Miquel, dinar a l’àrea de pícnic amb tota la carmenyolada! Vem passar un dia genial i hem iniciat, com qui no vol la cosa, una nova tradició!
Anem a la recepta!
Ingredients:
150 g de clares d’ou
300 g de sucre
1/2 llimona
75 g d’avellanes
Elaboració:
Deixar les clares a temperatura ambient durant una estona i colar-les per treure les impureses.
Fregar un recipient amb la llimona i muntar-hi les clares a punt de neu (Jo a casa vaig utilitzar el robot de cuina).
Afegir el sucre en forma de pluja i batre-ho una estona més.
Incorporem les avellanes a les clares muntades amb l’ajuda d’una espàtula fent moviments envolvents de dalt a baix, amb delicadesa per tal de que no se’ns desmuntin.
Amb l’ajut d’una màniga pastissera, repartir sobre paper de forn unes muntanyetes de merenga d’uns 5 cm de diàmetre.
Coure-les a 100º C en el forn encès a d’alt i a baix i amb l’opció d’aire fins que estiguin ben seques.
Deixar-les refredar i un cop fredes guardar-les dins d’un recipient hermètic perquè se’ns conservin més temps.
En aquest post us faré un tastet del que és una de les festes més emblemàtiques i esperades de Terrassa: La Fira Modernista.
La Fira Modernista es celebra cada any pels volts del mes de maig i durant dos dies la ciutat s’engalana i ens transporta a la Terrassa de fa 100 anys, època en que la ciutat vivia una etapa pròspera amb la indústria textil com a gran motor econòmic i el modernisme era el moviment d’avantguarda.
Un dels atractius de la Fira és el Mercat Modernista en el que trobem productes elaborats de manera artesanal, així com la mostra d’oficis antics que ens permet ensenyar a xics i no tant xics quins oficis existien i com treballaven, com per exemple els forjadors, els ceramistes, els teixidors, els picapedrers…
En el mercat Modernista d’artesania i alimentació, trobem els aliments en estat pur. Aliments naturals, elaborats artesanalment, excepcionalment deliciosos! Una de les parades que no ens perdem mai és la de les garrapinyades!! I casualment el punt de trobada familiar s’ha convertit en la parada de cerveses artesanals. També podeu trobar formatges, bulls, sobrassades, fuets, llonganisses, herbes remeieres, mató, licors, vins, coques, pans i un llarg etcètera que no us podeu perdre!
Us recomano que el proper mes de maig, els que pugueu, feu una escapadeta a Terrassa i descobriu la ciutat, en una festa tant emblemàtica com és la Fira Modernista de Terrassa.
En aquest post us presento una botiga d’uns amics molt estimats amb qui ens coneixem des de fa una colla d’anys. És la botiga d’embotits artesans CAN COLOM de Cantonigròs.
Al entrar a la botiga el primer que et rep és un taulell ple de fustes amb els embotits que elaboren perquè els tastis, i un parell de porrons! Quina bona rebuda!
En Manel i la Dolors són els mestres artesans que els elaboren des de fa 52 anys i en són uns grans experts. Saben que la millor estratègia de marketing que poden seguir és la que fa tants anys que ja practiquen: donar a tastar tot el que ells elaboren. Són tant bons els embotits, de productes de primera qualitat i sumant-hi la bona acollida que et donen, fa que inevitablement marxis amb una bossa i la panxa ben plena.
Elaboren fuet, sumaies, llangonisses, xoriço, sobrassades, paté, llom embotit, cansalada, formatge (de vaca, de cabra i d’ovella), llardons, bulls… i el que ens torna bojos a casa és la seva pilota! També venen productes típics de la comarca, olis i vins de gran qualitat i si esteu de sort uns ous de pagès increïbles. Pels més agosarats podeu provar també el seu licor de formatge. Si mai voleu fer un regal original venen unes llangonisses de metre i mig espectaculars!
L’adreça de Can Colom és: c/ Major, 28. 08569 Cantonigròs (Osona)
L’entorn és preciós i es poden fer excursions molt i molt maques.
No gaire lluny, fent una passejada, us podeu arribar a “la Foradada” on hi ha un salt d’aigua espectacular.
I si se us obre la gana podeu anar a dinar a “Ca l’Ignasi” on el menjar que hi fan no us deixarà indiferents!
Us recomano que un dia feu una escapadeta cap a Cantoni, un indret al bell mig de la Vall de Sau-Collsacabra!
Situada a 40 Km de Viella, Luchon, coneguda com “La reina dels Pirineus”, és la ciutat balneària més antiga del Pirineu. Fundada pels romans i convertida en una luxosa ciutat balneari a finals del segle XIX, aquesta petita joia manté encara inalterat el encant de la “Belle Epoque”.
Aprofitant la proximitat ens va fer molta il·lusió tornar a Luchon. Vem arribar just a l’hora de dinar. Vaja, a la nostra hora de dinar, perquè els francesos a les dues del migdia ja tenen el dinar coll avall! Vem anar a dinar a una Crêperie anomenada La Crémaillère. Oferien una carta amb raclettes, pierrades, foundes, crêpes, gaufres, glaces…
Ens vem demanar un crêpe madame (de pernil dolç, formatge i ou) i una galette de sarrasin des Pyrénées (és com una crêpe feta amb farina de fajol farcida de formatge del Pirineu).
Tot era realment boníssim. Bon apetit!!!
L’adreça de La Crémaillère és:
30, allées d’Etigny31110 LUCHON
www.lacremaillere.fr
Comença a ser un clàssic portar botifarra a la meva mare dels llocs on anem. De fet podria escriure un llibre que es digués “Botifarres de Catalunya”.
A la botiga Eth Galin Reiau vem preguntar si hi havia alguna botiga que tingués carns i embotits d’elaboració pròpia. Ens va recomanar la Carnisseria Es d’Ordoñez.
La botiga, de grans aparadors refrigerats, exposava tota mena de carns, formatges i embotits. Hi havia carn de porc, vedella, pollastres, gallines, ànec… Hi havia una gentada!! Es notava clarament qui era client de tota la vida i els que érem “pixa-pins” embadalits.
Un gran avantatge és que, si ho demanaves, t’embassaven al buit el que volguessis endur-te, per garantir-ne una millor conservació en el viatge de tornada. La conservació de la carn mentre vam ser a la Vall d’Aran no ens preocupava gens, ja que les temperatures eren realment baixes (crec que dins de la nevera de casa s’està més calentó). Però de tornada ja és una altra història. La carn va arribar a casa en molt bon estat. I la meva mare va tenir el seu quilet de botifarres!
Vem comprar, ja pensant en Nadal, un foie d’ànec cru i un magret d’ànec. I pel dia a dia vem agafar botifarra i salsitxes (les venen a metres!) i bistecs de vedella.
Una de les botigues més encisadores de Viella, sota el nostre criteri, és Eth Galin Reiau.
Eth Galin Reiau és una botiga on podem trobar productes tradicionals de la Vall d’Aran d’una gran qualitat. Licors, formatges, patés, melmelades, herbes aromàtiques, bolets… tot presentat amb molt d’encant.
La botiga ja la coneixíem d’una escapadeta que vem fer fa un parell d’anys i no hem dubtat de tornar-hi! Vem comprar Cassís i licor de nous. El Cassís mesclat amb el cava ben fresc està deliciós. I el licor de nous ben fred amb un parell de glaçons, ja que té una graduació més forta que el Cassís, és un aperitiu o un licor de postre sensacional! També vem agafar paté de Porc Senglar, Paté amb rocafort i unes melmelades.
Si mai feu una escapadeta i voleu passar-hi, la botiga la podeu trobar en aquesta adreça:
Aquest cap de setmana l’hem passat a la Vall d’Aran, ja que la família del meu marit, en la celebració del nostre 10è. aniversari de casament, ens van regalar un cap de setmana de relax a l’hotel Villagarós. Moltes gràcies guapos!
El paisatge en aquestes dates és impressionant, espectacular, increïblement preciós! Semblava que estiguéssim dins d’una postal nadalenca! Amb la diferència que a les postals no notes els 2 graus sota cero…
Entremig de massatges, banys Cleopatra, dutxes de sensacions, saunes Tailandeses i banys a la piscina climatitzada (quanta aigua!! Semblàvem peixos!!), vem tenir temps per fer turisme per la Vall.
Us explicarem el shoping gastronòmic i el nadalenc inevitable, la temptació de creuar la frontera i practicar el francès que teníem rovelladet des de la setmana santa, les tapes a Arties… vaja un cap de setmana fantàstic!
Tan sols ens ha mancat una coseta… els nostres nens!!!
Conjuntament amb el nostre “val regal” n’hi havia un altre per ells que incloïa: Dues nits en una habitació doble a casa dels avis. Pensió complerta. Doble sessió de bany i dutxa. Utilització lliure dels espais de la casa per jugar. Activitat lúdica dissabte a la tarda i excursió el diumenge al matí.
):
Entrades (RSS)