Avui us presento un restaurant petit i encantador d’alta muntanya: Can Tomàs.
Can Tomàs és un restaurant situat a Setcases. Setcases és un poblet pirinenc situat a 1230m d’alçada, ben a prop de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Les casualitats de la vida ens han portat a dinar en aquest restaurant regentat per la mare d’en Jordi, un amic comú del Martí, d’Apunts de cuina, i el Miquel (el meu marit). Vem aprofitar la ben entesa per marxar plegats d’excursió i així també conèixer la mare del Martí, la Bego!
L’entorn, com no pot ser d’una altra manera al Pirineu, encisador tot i el cel gris i ennuvolat que hi vem trobar. De neu la justa per fer de “pixapins” emocionats, i la temperatura estranyament suau en aquestes dates.
Can Tomàs ofereix una cuina amb arrels de la cuina catalana del Pirineu, molt especialitzada en la cuina dels bolets.
De primer, vem demanar unes patates Can Tomàs (recordarien als “ous estrellats” però amb trompetes de la mort) i escudella.
De segon, Calamarsets farcits de botifarra i bolets (camagrocs), botifarra esparracada amb bolets i filet de bou amb foie i tòfona. Per beure un bon Rioja.
De postres: iogurt de cabra amb melmelada de fruits vermells i gelat de xocolata negre. Per arrodonir l’àpat el Jordi ens va convidar a una ampolla de cava!
Carrer Jesus, 10.
Setcases, Catalunya.
Tlf: 972.136.004
E-mail: info@cantomas.com
www.cantomas.com
El preu mig de la carta vindria a sortir entre 25 i 30 € per comensal.
Després de l’àpat, una caminadeta pel poble per ajudar a païr. Pel camí vem trobar una botiga i no ens vem poder estar de comprar-hi…! En acabat, i abans de trobar gaire caravana, vem anar xino xano passejant pel marge del riu fins arribar a on teníem el cotxe i cap a casa!
Va ser un dia ben complert, on hem passat una bona estona compartint taula, bon menjar, bon beure i bones converses amb la Bego, en Jordi i en Martí!
Però no me’n puc estar de dir que la trobada, malgrat nosaltres només hi vem poder estar poques hores, va ser magnífica! Molt ben organitzada i que la gent blocaire són del millor que hi ha (eps! Almenys als que conec! )!
Per altra banda de la única xerrada i demostració que vem poder assistir, la de Can Sosa , dir que: va ser un privilegi veure en acció a uns grans professionals com en Sergi i l’Òscar; que ha estat un honor conèixer el patriarca d‘una empresa tant emblemàtica i capdavantera en el sector; de les explicacions sobre anècdotes, viatges i novetats sobre els productes de la seva filla ens va explicar i del regal que ens va fer de poder veure (i tocar!!) un manat de beines de vainilla de Madagascar cristal·litzades a la mateixa planta (de debò que no té preu!!!).
Les receptes que ens van presentar, utilitzant els seus productes, són les següents:
Ravioli líquid de mango amb pols de nata i peta zeta de xocolata
Mousse de maduixa, perles de taronja, grills de mandarina gelatina i elàstic d’or
Tartaleta especiada amb instangel de foie i caviar de oporto
Sandwich de xocolata blanca, roses i crispi de maracuià.
Tot el que ens van presentar era realment bo i sorprenent! Els productes de Sosa els podeu adquirir a les botigues de Gadgets & Cuina.
Ara ens resta esperar a la propera trobada desitjant poder dedicar-hi més temps per xalar de noves activitats amb els amics blocaires, alguns ja “vells” coneguts i d’altres amb qui desitjo passar-hi més estona per conèixer-los amb més profunditat.
Us deixem unes imatges perquè us parlin per sí soles!
Moltes gràcies Manel per organitzar i acollir a la gran família de blocaires gastronòmics que habitem a la red.
Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.
La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.
En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:
• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:
• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebrevermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!
Quina pega està tancat dissabte a la tarda! Perquè no veniu a casa?
Perfecte ja portarem alguna cosa per berenar!
Així va ser com va anar una mica aquesta trobada que vem organitzar el passat cap de setmana a ca la Txell i el Kike, és a dir la casa de la Cuina Vermella. Allà vem quedar amb en Martí, d’Apunts de cuina, i amb l’excusa de tornar-nos a veure per fer-la petar, ens vem engrescar, com qui no vol la cosa, en un nou repte culinari! Aquest cop de berenars!
Nosaltres vam portar una recepta salada: El Pa de Nadal i un vi dolç “l’Aigua de Nodes” de la Vall d’Aran.
Podreu accedir a les receptes clicant al link de cadascuna. Aquí teniu la recepta del Pa de Nadal!
Ingredients:
2 tasses de farina fluixa
2 culleradetes de llevat químic (Royal)
4 ous
1 pebrot vermell escalivat
1 ceba de figueres (que sofregirem)
100 g d’olives negres (sense pinyol)
150 g de “rulo” de formatge de cabra (o formatge Feta també hi queda bé)
2 culleradetes d’orenga sec
1/3 de tassa d’oli d’oliva (utilitzem la mateixa tassa que hem utilitzat per la farina)
5 cullerades de llet
mantega i farina (per encamisar el motlle)
pebre i sal
Elaboració:
Escalivem un pebrot vermell al forn i sofregim la ceba de Figueres a foc suau, tallada a quadrets. Quan ho tinguem enllestit ho reservem.
Encamisem un motlle tipus “plumcake” (és a dir li freguem mantega, i l’enfarinem lleugerement).
En un bol tamisem dues tasses de farina fluixa i les dues culleradetes de llevat.
Trenquem els 4 ous (que estiguin a temperatura ambient) dins el bol i ho barregem amb les varetes (elèctriques o no).
A continuació hi afegim les 5 cullerades de llet i continuem barrejant.
Aleshores incorporem l’oli i continuem barrejant fins que ens quedi una mescla homogènia.
En aquest moment piquem a quadrets el pebrot escalivat (prèviament pelat i net de llavors), el formatge de cabra i les olives negres.
Incorporem a la massa la ceba de Figueres sofregida, el pebrot escalivat picat, el formatge de cabra picat, les olives negres picades, l’orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb molt de compte amb moviments envolvents de baix a dalt.
Aboquem la mescla al motlle o l’aplanem amb una espàtula, per tal de repartir-ho uniformement.
Ho enfornem durant 55 minuts a 180 ºC amb l’escalfor de dalt i baix amb ventilador (recordeu que cada forn és un món i que el temps de cocció dependrà del forn que utilitzem).
Comprovem la cocció clavant un escuradents al centre del pastís. Quan l’escuradents surti net ja estarà cuit!
El resultat és un pa molt i molt gustós que fa festa! I com alimenta mare meva!
No cal dir que la companyia com sempre va ser genial! Compartint somriures i complicitat!
Amenacem de tornar amb un nou repte culinari (el tercer!) després del Nadal! ^^ Petons!!!!!
Inaugurem oficialment la maratoniana cursa de tallers de cuina per preparar el Nadal!
Divendres el (mestre) David Lienas, de qui ja us he parlat en vàries ocasions (aquí i aquí) ens va fer una classe de cuina a l’Espai Consum (només per blocaires), amb l’embotit com a protagonista.
Aquests tallers m’encanten perquè per un dia veus, coneixes o et retrobes amb els blocaires que llegeixes habitualment! Alguns vells coneguts i bons amics, d’altres noves coneixences ben il·lusionants!
En David és un gran comunicador i té la capacitat de, partint de les (teòriques) 3 receptes que ens havia d’ensenyar, entrellaça nous conceptes i tècniques, que ens permeten ampliar les possibilitats del plat en mil noves combinacions. D’un concepte en salta a un de nou relacionat que ens permet anotar receptes a dojo! I sobretot idees, grans idees.
En aquesta ocasió les 3 receptes (inicials) van ser:
Caramels de bull
Patata emmascarada del Berguedà amb bolets saltejats
Magret d’ànec farcit
Aquí teniu la recepta del Magret d’ànec farcit, que segur que caurà en algun àpat d’aquestes festes nadalenques!
Ingredients (per a 4 persones):
2 magrets d’ànec
40 g de bull de castanyes i bolets
40 g de bull de nous (si no en teniu un bull normal també quedarà la mar de bé…)
40 g de pinya en almívar
Sal i pebre
15 g de mel
200 ml de suc de taronja natural
1 litre de brou de carn
Unes llavors de cardamom
Vainilla mòlta
1 all
1 kg de patates per fregir
Oli d’oliva
Orenga en pols
Midó de blat de moro (Maizena o Maizena express que té una base d’arròs i no cal dissoldre-la)
Elaboració:
Per la salsa:
Posem a escalfar la mel a foc lent en un cassó.
Quan comenci a caramelitzar-se (veureu que fa bombolles), la mullem amb el suc de taronja, una mica d’almívar de la pinya i amb el brou de carn.
Condimentem el preparat amb les llavors de cardamom i la vainilla mòlta i deixem reduir el preparat.
A mesura que es redueixi la salsa anirà agafant consistència i potència de sabor. Per això, opcionalment, podem lligar la salsa amb una mica de midó de blat de moro (Maizena) quan ja tingui el sabor que desitgem.
Cal tenir en compte que si es redueix en excés podria quedar massa forta de sabor.
Quan la salsa ja estigui llesta, la colem i la reservem.
Pel magret i el rosti de patata:
Pelem i tallem el bull a tires fines.
Obrim els magrets d’ànec per tal de farcir-los amb làmines fines de pinya en almívar i làmines de bull. Reservem el magret.
Pelem i rentem les patates.
Les tallem a juliana (tires ben fines). Opcionalment podem ratllar-les amb un ratllador (o una mandolina).
No les passem per aigua un cop tallades per tal que no us perdin la fècula que contenen.
Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
Posem una paella ben petita (és ideal la de fer Blinis) a escalfar a foc ben lent i afegim la patata.
Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri una mica per la base.
Li donem la volta a la patata i l’acabem de coure al forn a 160 ºC.
Mentre el rosti de patata s’acaba de coure, fem unes incisions a la pell del magret en forma de reixa. Ajudarà a que es cogui millor, farà que deixi anar més greix i ens quedarà més bonic a l’hora de presentar-lo.
Salpebrem la carn i la posem a coure a foc lent en una paella pel costat de la pell.
Quan estigui ben daurada, li donem la volta (compte que no se’ns obri!!) i ho deixem coure uns instants per la banda de la carn.
Servim el magret escalopat (tallat a trossos) sobre el rosti de patata i l’acompanyem amb la salsa de taronja.
Us asseguro que el sabor és exquisit! Deliciós!! I què coi que fa FESTA! Moltes gràcies David pel munt de consells, idees i receptes que ens vas donar divendres! A la propera tampoc faltarem!
I moltes gràcies Gemma per la fotografia i per encarregar-te d’organitzar-nos per poder assistir a aquests magnífics tallers!
Massitet ens convida a conèixer el forn de la seva família anomenat Massita a Vinaròs. La seva família ens acull amb els braços oberts i ens mimen, culturitzen, alimenten, sobrealimenten i ens regalen la joia de la corona de Ca Massita: La farinada de repassos.
Després de la súper jornada al forn Massita, vàrem marxar cap a dinar, tot passejant per Vinaròs, al Restaurant Bergantín.
A Vinaròs aquest novembre era el mes dels Arrossos de les XV Jornades Gastronòmiques, en les que 16 restaurants es sumen en aquesta proposta oferint un menú, on l’arròs és el plat estrella, variat i de qualitat.
El restaurant escoliit pels Olleta de verdures va ser el Restaurant Bergantín un restaurant amb història ja que ens trobem davant la segona generació d’una família dedicada a la cuina mediterrània, amb els productes més bons i frescos de la seva terra. En Carlos, el cap de sala, ens va atendre magníficament, atent a les nostres necessitats (o desitjos!) passant a formar part del nostre grup. Les seves germanes l’Imma i la Cristina són les magnífiques cuineres del restaurant.
3 tastets de pastissos (un de formatge, de xocolata i de flam)
I uns pastissets que en Massitet va portar del Forn Massita farcits de confitura de cabell d’àngel, de confitura de moniato i sense farcir. Deliciosos! Sobretot el de cabell d’àngel, que m’encanta!
Per fer el final de festa el restaurant ens va convidar a uns xarrups de diferents licors… jo em quedo amb el licor de caramel!
Com en el post anterior us deixem unes “imatges animades” per que us feu una idea de la qualitat del producte i el dia tant meravellós que vem compartir una bona colla de blocaires!
I així es com vem acabar un dia magnífic a Vinaròs! I de ben segur que repetirem!
Aquest dissabte una bona colla de blocaires (Olleta de verdures, Delícies del rebost, el Cocinillas, Baixa gastronomia, de Cuina, Pa de nous, i nosaltres mateixos Cuinetes) vem anar a Vinaròs on en Massitet, de Olleta de verdures, ens hi va convidar a conèixer el forn de la seva família: El forn de pa i bolleria MASSITA. I quin sinó era el millor moment per anar-hi que durant el mes dels arrossos de les XV Jornades gastronòmiques de Vinaròs!
O sigui que dissabte al matí carretera i manta que a Vinaròs hi falta gent!
La família d’en Massitet ens va rebre amb els braços oberts, no haguéssim pogut imaginar una acollida més càlida que la que ens van donar. Vem passar a l’obrador on ja hi havia preparat damunt un taulell tot l’atuell necessari per ensenyar-nos com elaboren un dolç típic de Vinaròs que té molta història: La farinada de repassos.
La farinada de repassos (aquí agafaré els apunts del mestre olleta) és un dolç allargassat d’un parell de pams amb forma com de barra de pà, encara que molt més plana, i farcida.La pasta es fa amb farina integral (antigament amb la tercerilla, que s’obtenia de passar el gra molgut per un tercer sedàs, d’aquí li ve el nom de farinada de repassos) sucre morè, oli de girasol i aigua. El farcit és una barreja de farina integral, sucre morè, oli de girasol, abundant canyella en pols, pell de llimona [llima] ratllada finíssima i tires de pebrot escalivat (o sense).
Vàrem poder viure en directe com el mestre Nasio elaborava les farinades [farinàs] la tradicional i la farcida de pebrot vermell [pimentó]. I no gaire estona més tard l’Oscar, de decuina, i Juanjo, un altre mestre pastisser que fa uns panellets que impressionen, van fer-ne una cadascú amb tota una bona colla d’espectadors!
La mare del Massitet i ell mateix ens van explicar l’orígen del dolç així com la recuperació d’altres dolços i cocs de la terra que estan portant a terme. Ben aviat editaran un llibre sobre els dolços de Vinaròs que ja esperem en candeletes!
Ens van convidar a provar una magnífica safata amb cocs de sardina fresca (per a mi la reina de la fleca!), d’abadejo (peix similar al bacallà), de verdures i de tonyina, tot coronat amb pinyons… impressionant, deliciós, quina gana que m’està entrant només de recordar-ho…!!! I per beure ens van oferir una bicicleta! S’anomena bicicleta (a part de la que TOTS teniu al cap) a la combinació de vermut negre, sifó i pell de llimona (quin gran GRAN invent!).
Després d’aquest magnífic aperitiu acompanyats de la família d’en Massitet, vem anar cap al Restaurant Bergantín a dinar els esperats arrossos! Us ho explicaré en el següent post.
Tornant de l’àpat la germana d’en Massitet, ens va obsequiar amb unes safates amb farinades de repassos extraordinàries! Per cert boníssimes, amb un gust intens de canyella i un farcit cremós amb regust a llimona. La de pebrot vermell impressionantment soprenent!! Deliciosa…
Podriem continuar explicant moltes coses de Ca Massita, però més val una imatge que mil paraules no? Aquí teniu un vídeo que hem fet del magnífic dia a cal Massitet!
Si mai aneu a Vinaròs no dubteu de fer una visita al Forn Massita! El trobareu a la Plaça dels Tres Reis, número 3. 12500 Vinaròs. Telèfon: 964 45 18 90.
Moltes gràcies per la magnífica acollida que ens veu donar! Ens enduem un munt de bons records! I no dubteu que TORNAREM!
Com de vegades ja he comentat, començar l’aventura d’un blog personal gastronòmic m’ha portat moltes satisfaccions, però sens dubte la més gran ha sigut conèixer grans amics com la Txell i el Kike, de la Cuina Vermella, o en Martí d‘Apunts de Cuina (a qui hem apadrinat fins i tot com a fillol!).
Aquesta amistat nascuda de la complicitat i de l’afinitat ens ha aportat grans satisfaccions pels moments compartits.
Se’ns va acudir que podia ser divertit fer una trobada a casa per dinar plegats. Un àpat comunitari que al mateix temps vem plantejar com un repte culinari. Cadascú havia d’elaborar un dels plats de l’àpat. La Cuina vermella elaboraria el primer plat, nosaltres (els Cuinetes) el segon i en Martí d’AdC el postre. Cadascú també havia de portar la beguda que més escaigués al plat. Fins aquí les bases del repte…
Vem acordar no donar-nos pistes sobre els plats que elaboraríem perquè fossin una sorpresa, però aquest factor sorpresa ens va jugar una (relativa) mala passada! Us indico el menú que vem menjar i ja m’entendreu a què em refereixo…
Haig de dir que malgrat tenir la mateixa base (la pasta), el primer i el segon plat, eren significativament diferents pel que fa a la resta d’ingredients. Tot i així en els propers reptes culinaris alguna pista ens donarem!
La gràcia d’aquest post és que és un post a tres bandes! Per tant per saber com es fan les receptes dels altres plats haureu de visitar els seus blogs ^^.
Jo us presento avui la recepta del segon plat, la lasanya de bolets, un plat de temporada molt adequat pel fred que se’ns ha girat!
Ingredients:
1 paquet de plaques de lasanya (en necessitarem 3 plaques per cap)
3 cebes tendres
4 tomàquets madurs
250 g de carn picada de porc
250 g de carn picada de vedella
5 alls tendres
200 g de camagrocs
200 g de trompetes de la mort
100 g de ceps
Oli, sal, pebre i orenga
Pinyons
Trufa
Per la Beixamel:
65 g de farina
65 g de mantega
1 l de llet
Sal, pebre i nou moscada.
Elaboració de la Beixamel:
Per fer la beixamel fonem la mantega a foc lent, vigilant que no se’ns cremi.
Incorporem la farina i deixem coure la mescla a foc lent perquè no ens agafi color.
Remanarem el Roux (mescla de la mantega amb farina) sovint vigilant que no se’ns cremi ni se’ns enganxi durant uns 15 minuts, moment en la que la farina estarà cuita i serà més fàcil de digerir.
Afegim la llet, que prèviament hem escalfat, i barregem enèrgicament amb unes baretes.
Deixem coure la salsa a foc lent, sense parar de remanar fins que quedi ben lligada (hem de tenir en compte que quan se’ns refredi ens agafarà més consistència).
Aromatitzem la beixamel salpebrant-la i afegint-hi nou moscada ratllada.
La colem pel xinès i la deixem refredar tapada a pell amb film (perquè no ens crei una crosta).
Elaboració de la salsa bolonyesa:
Pelem i piquem la ceba tendra i la posem a sofregir en una paella amb oli a foc mitjà.
Quan comenci a enrossir li afegim les carns picades salpebrades.
Un cop cuita li afegim els tomàquets ratllats una miqueta de sal, sucre i pebre. Remenem bé i ho deixem coure.
Quan el tomàquet és cuit empolsinem la bolonyesa amb orenga i reservem.
Elaboració del saltat de bolets i bullim les paques de lasanya:
Netegem els bolets i els tallem a bresa. Reservem.
Pelem i tallem a rodanxes els alls tendres. Reservem.
En una paella amb un raig d’oli i a foc fort, saltem els alls tendres.
A continuació afegim la mescla de bolets salpebrats i els saltem fins que hagin perdut tota l’aigua. Reservem.
Mentrestant haurem posat a bullir abundant aigua salada i quan bulli li afegim d’una en una les plaques de lasanya. Les deixarem coure, remenant amb compte de tant en tant, el temps recomanat pel fabricant (en el meu cas eren 7 minuts).
Un cop cuites, les refresquem amb aigua freda i les reservem una a una damunt un drap de cotó.
Muntem la lasanya:
En un plat posem un fons de beixamel.
Damunt una placa de lasanya que li posarem una capa de salsa bolonyesa.
Ho cobrim amb una altra placa de lasanya en la que damunt i posarem una capa de saltat de bolets amb pinyons pel damunt.
Ho tapem amb una última placa de lasanya que cobrirem amb la beixamel.
Damunt hi ratllarem trufa i formatge Gruyère.
Ho posarem a gratinar i quan se’ns dauri ho servirem ben calent.
Doncs aquí tenim un bon plat de lasanya ben tardorenca!!! No us perdeu els posts dels altres plats d’aquest repte a 3 bandes!
Ens ho vem passar la mar de bé, i el menjar era bonííííííssiiiiiim!!!!! Els canelons de morret de vedella tant melosos (es desfeien a la boca!) i amb aquesta salsa tan suau però saborosa! I el pastís de xocolata i préssec digne d’un mestre pastisser! Va ser una vetllada inoblidable i que haurem de repetir!!!! Us deixem unes imatges animades perquè us en feu una idea!
Aquest cap de setmana, la Sara Maria del blog de cuina Delícies del rebost, ens va convidar a berenar per tastar plegats el vi dolç gallec Tostado de Costeira.
Per agraïr-li la invitació li vem portar unes coques de vidre casolanes!
1/2 quilo de farina de mitja força (la podeu obtenir barrejant 1/4 de quilo de farina de força i 1/4 de quilo de farina fluixa)
50 g de mantega
15 g de sucre
15 g de sal
30 g de llevat premsat (de forner)
75 g de llet
1 tasseta d’oli d’oliva
100 g de pinyons
1 copa d’anís
Preparació:
D’entrada, feu un cercle amb la farina sobre una taula (com si es tractés d’un volcà), i en el centre poseu-hi el llevat premsat (de forner), la sal, el sucre, la llet, una mica d’anís i unes gotes d’oli (desfem el llevat amb una miqueta d’aigua tèbia, ens ajudarà a incorporar-lo a la massa).
Comenceu a treballar la massa pel centre i aneu-hi incorporant la farina dels costats fins que us quedi una pasta fina i elàstica, que no es trenqui quan l’estireu.
Deixeu-la reposar 10 minuts (dins un bol), tapada amb un drap per protegir-la de l’aire.
Passat aquest temps, talleu la pasta a tires gruixudes i feu-ne 4 boles (o 8 o 16 depenent de la mida que vulgueu fer les coques). Aneu-les arrodonint fins que quedin el màxim de fines, i deixeu-les reposar 10 minuts més.
A continuació, estireu les boles i doneu-los forma de coques, forma allargada i d’uns 15 a 18 cm (ajudeu-vos d’un curró enfarinat).
Col·loqueu-les damunt un paper de forn (o silpad) a la safata del forn.
Escampeu-hi oli pel damunt amb l’ajuda d’un pinzell i col·loqueu-hi els pinyons per sobre.
Torneu a deixar-les reposar 10 minuts, i després espolseu-hi força sucre al damunt perquè les coques quedin ben cruixents.
Marqueu-les amb els dits fent com uns petits sots perquè així l’oli entrarà bé dins la pasta.
Les enfornem a 220 graus durant 10 minuts fins que quedin ben cruixents (compte no es cremin! el temps de cocció dependrà de la mida de la coca i la potència del forn. Estiguem pendents!).
Un cop fora del forn, tireu-hi anís pel damunt i ja les tindreu a punt.
Jo les vaig fer finetes i me’n van sortir unes 16.
La Sara Maria ens va acollir amb els braços oberts a tota la família! Ens va preparar un pastís deliciós de crema i figues (en podeu trobar la recepta al blog de la Mercè Cuina per llaminers ), va treure tota mena de llaminadures i distraccions pels nens, mentre catàvem tranquil·lament el vi dolç gallec Tostado de Costeira. Un vi d’aroma intens de fruita, pansificat i mels, amb delicades notes de pastisseria. En boca té un excel·lent equilibri entre la dolçor i acidesa, amb un pas molt agradable i un tacte sedós. Realment molt bo!
Moltes gràcies Sara Maria per convidar-nos a compartir amb tu aquesta tarda!
Al barri del Poble sec de Barcelona, concretament al carrer del Roser número 34 (un carrer transversal a l’avinguda del Paral·lel), hi podem trobar una petita joia de la restauració: El Rosal 34. Amb Rosal 34 descobrim un nou concepte d’anar de tapes. Són tapes amb molta classe .
Allí ens hi vem reunir una bona colla d’amics blocaires per sopar-hi plegats. Ens vem deixar aconsellar sàviament pel Josep Àngel i la Susanna, del bloc Olleta de verdures que ja coneixien el restaurant. Vàrem compartir diverses especialitats de la casa, imprescindibles, realment delicioses.
A continuació us detallo els plats:
Escopinyes al vapor amb fruita de la passió. Fresquíssimes!
Vi, un Penedès boníssim anomenat Tayaimgut (també vem demanar un vi blanc del qual no en recordo el nom… sorry!)
Un tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds. Brutal!!
Croquetes de ceps. Molt bones!
Bunyols de formatge Idiazábal.
Patates braves en escuma, crema d’all-i-oli i oli picant fumat. Molt curiós! Recomanació: barrejar l’oli picant fumat del final de la copa amb la resta d’escuma, pel bé del nostre pal·ladar!
Flamet, sorbet de llimona-gengibre, iogurt i cacau.
Petit fours.
Vem demanar altres postres com el coulant de xocolata i per acompanyar-los un magnífic descobriment! Un vi dolç de taronja anomenat PAR que marida molt bé amb xocolata.
Remirant la carta a la web ens hem quedat amb ganes de descobrir altres plats com el Saltejat de xipironets amb trompeta de la mort i ou escalfat, o el Mi-cuit artesà de foie gras amb melmelada de figues i anous, … està clar que hi haurem de tornar!!
Un dels plats que més em va agradar va ser el Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds, i casualment avui remirant antics programes del Cuines (de TV3) al 3 a la carta, he trobat com en Josep Nicolau, cuiner del Rosal 34, n’explicava la recepta!! Comparteixo amb vosaltres el vídeo a continuació!!
Resumint, vem estar tant a gust, amb tant bona companyia i el menjar era tant bo, que de ben segur que repetirem l’experiència, i espero que aviat !
)!
Entrades (RSS)