Ahir vaig tenir la sort de tornar al Restaurant Molí de l’Escala on en Jordi Jacas i el seu equip ens van donar a conèixer el nou espai GRIDS Brasa, una braseria que ofereix la millor carn a la brasa i ara, que ja és temps de calçots, unes bones calçotades!

Us faré cinc cèntims del menú de calçots que estan fent actualment que inclou: un aperitiu, calçots amb tres salses, un Txuletón a la brasa, postres, aigües, vins i cafès. Tot per només 25 €!

L’àpat l’hem començat a la terrassa del restaurant aprofitant que feia bon dia i pels més fredolics teníem el caliu de la llenya a foc viu coent els calçots.
Arrenquem amb un vermut amb sifó (el mestre Juanjo Roda em va ensenyar que a terres valencianes se n’hi diu bicicleta. Desconec si en terres gironines té un nom diferent).
Quina és la millor manera de començar un àpat a l’Escala? Doncs amb unes anxoves espectaculars! Consell d’en Jordi Jacas, assaborim l’anxova sola i en tot cas, després, ja menjarem el pa amb tomàquet, de la mateixa manera que ho faríem amb un bon pernil ibèric. O sigui que tothom a fer cas al mestre! Aquestes anxoves són les més grans i saboroses que he tastat mai! I tirant d’informació privilegiada en Jordi m’ha indicat on trobar-les! Aquest Nadal tindrem anxoves de les bones!! Però tornem a l’àpat! Hem anat picant també llardons i uns cruixents amb fruits secs molt i molt bons.

Ja entaulats en Jordi Jacas, xef del Molí de l’Escala, ens ha fet la presentació de l’àpat, de l’espai i del menú calçotada + txuletón maridat amb cervesa Inèdit. Amb els calçots sobre la taula i tots amb el pitet posat ens ha explicat que els calçots són de producció ecològica i les tres salses que l’acompanyen són el tradicional romesco, romesco amb anxova i salsa molt suau d’all.


A continuació ens ha presentat a l’Imanol Jaca, basc entossudit en que li parléssim en català (m’encanta ), que li serveix els txuletons de vaques “viejas y gordas” al Molí de l’Escala.

Reconegut basc amb carnisseria de prestigi exporta a molts països europeus i difon la cultura gastronòmica basca en la que es menja vaques velles de 8 fins a 18 anys mentre que a la resta d’europa (i fins i tot d’Espanya) es consumeixen vedelles joves. Per tant la tasca que està portant a terme és culturitzadora. Ell mateix afirma que quan més ha entès què és el que fan, és quan ho ha anat a explicar a fora.

La carn de vaca vella i grassa de l’Imanol és complicada d’explicar organolèpticament parlant… s’ha de tastar! Però a trets generals us diré que és gustosa però delicada a l’hora i molt però que molt tendre! Imprescindible el conjunt de brasa, punt de cocció i sal gruixuda! I menjar-lo calent! L’Imanol em passarà una relació de les carnisseries on podem trobar la seva carn a Catalunya, o sigui que si algú està interessat en comprar-ne ja m’ho direu. I sinó aneu al GRIDS del Molí de l’Escala que us la prepararan com ningú!

Però, com cuinem correctament un Txuletón de 1,200 grams?
És ideal coure’l a la graella amb brasa d’alzina durant 4 minuts per cara per tal de que ens quedi ben segellat. Un cop tenim una cara segellada el girem i salem amb sal gruixuda la cara ja cuita. Passats 4 minuts tornem a voltejar la carn i salem. 1 minut més per cara i retirem del foc. Deixem reposar la carn mig minut i la tallem a filets (font).
Li he preguntat a l’Imanol si la carn era madurada i irònicament m’ha respost que la maduració, com la maduresa, és un concepte abstracte! Al marge de la broma i els comentaris de sobretaula m’ha explicat que la carn és bona o és dolenta, i que la maduració no deixa de ser un procés de podridura que és completament innecessari quan la carn es bona. Servida la polèmica… xD El cas és que la seva carn és boníssima i això és el que importa!
Per acabar l’àpat unes postres clàssiques però a l’estil GRIDS, crema catalana. Cafetó i si ja el volem arrodonir del tot l’àpat, un bon Gintònic refrescant!

El menú del calçot el podeu fer de divendres a diumenge a la nit i podeu reservar trucant al 972 77 47 27. Si hi aneu ja m’ho explicareu! Visca les vaques velles i grasses!
Restaurant Molí de l’Escala
Camps dels Pilans
Camí de les Corts
17130 L’ESCALA
T. +34 972 77 47 27
F. +34 972 77 47 25
PD: El restaurant és molt actiu organitzant activitats. Als estius no us perdeu els Gastromusicals que organitzen! Nosaltres aquest estiu vem estar-hi en el concert de l’Anna Roig i L’ombre de ton chien i la cuina de Quim Caselles i va ser una gran experiència! I sabíeu que la finca del restaurant té la primera plaça d’Instagramers? Aneu-hi! Us sorprendrà!
L’











Un cop acabada l’explicació la Beli es prepara per començar a tallar el pernil. Bons ganivets i sobretot destresa d’una “maestra cortadora” que porta molts pernils a l’esquena! Mentre netejava el pernil de pell i una primera capa de greix ens explicava com identificar un pernil ibèric: peulla negra, canya llarga i estreta, greix tou i modelable, però el que ens traurà qualsevol dubte és la xifra que porta impresa sobre la cotna, que ens indica la setmana de l’any que va ser sacrificat el porc: els ibèrics d’aglà són de les primeres setmanes de l’any. Mentre anava explicant ja oloravem l’aroma inconfusible del pernil ibèric a l’ambient i va posar en marxa les nostres glàndules salivals (dit d’una altra manera… se’ns queia la bava!).







Doncs vem degustar l’arròs caldós amb llamàntol al restaurant Xup Xup així com d’altres plats disponibles als diferents menús de 






Dissabte passat un grup de blocaires vem voler acomiadar a la nostra companya/amiga Loreto, del bloc 












A part de sopar també podeu anar a prendre una copa o picar alguna cosa a la fresca! En aquest 


El bateig va ser diferent a cap altre que hagi assistit mai… i és que mossèn Josep ens va voler explicar el significat del bateig i del ritual que portariem a terme. Com ell mateix deia “ja sabeu què hi veniu a fer exactament aquí? … silenci…” Semblarà una tonteria però mai cap capellà ens havia explicat el “per què” de cada ritual. Va ser una cerimònia privada (no com altres batejos “en cadena” com els que he assistit on el capellà es limitava a llegir i seguir el “pas a pas” de manera mecànica nen darrera nen), on van participar en la cerimònia els més petits. I fins i tot la meva mare (la instigadora de tot plegat…) va fer una lectura de les previstes. Per tant vull agraïr la complicitat de mossèn Josep, per haver fet d’aquest acte una festa participativa poc comuna en la religió que he conegut fins ara. I agraïr a la Sandra (la meva germana) i el Lluís (el nostre cosí-germà) que hagin acceptat ser els padrins de l’Èric! No se’ns acut ningú millor per ser els padrins del nostre petit!

De recordatori nosaltres vem donar uns cargols de patchwork xulíssims que vem encarregar a la Lourdes de les 





Aquest diumenge passat vam anar a un curs de fotografia per a blocaires organitzat per 



Després del tast d’embotits a 






I per acabar l’àpat què millor que fer un Gintònic al pati en companyia de l’Ignasi amb qui vem poder petar la xerrada!
Els blocaires afortunats que vam tastar tots aquests plats i vem poder gaudir de la companyia de l’Ignasi i la Laia vam ser: