El xef gallec Francisco Piñeiro (Restaurante Benboa, Corrubedo) ens va conduir el tast dels diferents productes i ens va oferir sis tastets de receptes elaborades amb els mateixos productes del tast amb els corresponents maridatges.
Els productes i ciutats representants van ser els formatges d’Àvila (formatge de cabra “Monte Enebro”), Càceres (Torta del Casar) i Santiago de Compostel·la (Formatge Tetilla “Tres Pazos”); Em va encantar el formatge de cabra i la torta del Casar!
Olis de Còrdova, Mèrida, Tarragona i Toledo; Potser em tira la terra però em quedo amb l’oli de Tarragona d’olives arbequines i D.O.P. Siurana.
I els vins d’Alcalá de Henares “Qubél Revelación”, Cuenca “Esencia de Fontana”, Eivissa (Can Rich Lausos), Salamanca (Arribes Crianza) i Segòvia “Erre de Herrero Verdejo”. Em van agradar molt els vins d’Alcalà de Henares i el d’Eivissa. Però potser hagués estat millor fer el tast començant pel vi més suau al més potent en comptes d’haver-ho fet per ordre alfabètic de la població. Ja que després de fer el tast d’un vi potent, si darrera en ve un de blanc, costa poder notar totes les notes organolèptiques.
Les receptes que ens van servir van ser snack de bolets amb formatge del Tiétar “Monte Enebro” i dolç de cireres; Boníssim! El gust de la galeta predomina sobre del formatge però la veritat és que estava molt, però que molt bo!
Xupa xup farcit de pa amb tomàquet “Vil·la de Centcelles”, Original però on hi hagi un bon pa amb tomàquet…
Tonyina “Romano” (macerada en vi i mel) amb crema d’oli “Canchalosa”, Dels millors tastets de la nit!!! Boníssima!!
Vedella brasejada amb formatge “tetilla” “Tres Pazos”. Juntament amb la tonyina dels millors tastets! El “truc” del gel sec per fer l’efecte de Botafumeiro molt original!
Dos bombons líquids d’oli (“Priego de Córdoba” i “Adolfo Colección” acompanyats de Torta del Casar. Un dolç ben original per arrodonir l’àpat! Em van agradar especialment els de xocolata blanca, ja que el dolç de la xocolata blanca contrarestava l’amargor de l’oli que portava.
Després dels tastets “oficials” ve la part lúdico-festiva que tant m’agrada d’aquests actes amb col·legues i amics blocaires, parlar els uns amb els altres comentant la jugada, quin plat us ha agradat més? El meu oli preferit ha estat aquest, etc. tot tornant a tastar els plats servits i reafirmant amb els que més havíem gaudit. I ja és un luxe si pots compartir l’experiència amb el xefs que l’han ideat i presentat! Un luxe!
Quan més has gaudit d’un dia, més costa trobar les paraules per descriure’l. Quan has estat tant bé no vols que cap detall passi per alt! Sigui com sigui aquesta trobada blocaire organitzada per bolets Petràs amb l’objectiu d’ensinistrar blocaires com a potencials caçadors de bolets, passarà a l’història per única, divertida i enigmàtica!
Tot comença mooolts dies abans de la trobada quan el Pere de Bolets Petràs anava formant l’equip de blocaires caçadors de bolets. Cada nova adquisició era ben celebrada! Dies després, a través de mail entre alguns blocaires, es crea el “bulo” de que el motiu de tant de misteri (ja se sap… els boletaires són enigmàtics i no donen ni una pista d’on collir els bolets!), potser és degut a que ens estan organitzant un “caçadors de bolets”! I ja us podeu imaginar les reaccions: què us posareu? potser que anem a la pelu! quina vergonya passarem, sortir per la tele! Dubtes alimentats per la intriga i ja se sap que quan ens falta informació la ment és retorçada i se la inventa (qui no ho ha fet…?)!
Finalment el Pere de Bolets Petràs ens passa el planing amb horaris, punt de trobada i som-hi que a quarts de 9 cap a Molins de Rei falta gent (primer punt de trobada)! Per fi dissabte! Després d’un cafè reconfortant i necessari amb el Beumix ens trobem i desvirtualitzem amb el Pere acompanyat pel Dani que ens acompanyarà en l’aventura boletaire que comença a la furgo! Cap a Barcelona a buscar les blocaires que ens esperen a Sants a les 9 del matí. La Sandra, la Margarida i la Marga pugen a la furgoneta totes rialleres i com a bones Barcelonines ens guien per sortir de la ciutat. Tot just comença l’aventura! Per posar emoció al recorregut la furgoneta comença a treure fum (ho vem notar perquè semblava que estiguéssim a Londres (i no… tant no ens vem perdre…!)) i alertats pels conductors del voltant de la furgoneta. Per breus moments ja ens veia collint bolets a la parada de Petràs del Mercat de la Boqueria! Però no! El fum va parar i vem enfilar cap al Moianès (prop de Santa Maria d’Oló a tocar de l’Estany) on ens vem trobar primer amb l’Òscar i la Cris i més tard amb l’Isaac Petràs (el jefe), el súper xef Xesco Bueno del Restaurant Ca l’Esteve que més tard ens prepararia el dinar i en Marc, el fill del Xesco, que mentre ens esperava ja havia trobat un bon grapat de bolets!
Parada tècnica (i necessària) per esmorzar i agafar forces per poder anar a caçar bolets! Presentacions de l’equip Petràs. Ens acompanyen l’Isaac Petràs, fill de Llorenç Petràs fundador de l’empresa i el responsable de l’expansió del negoci incorporant una nova línia de mercat elaborant les seves premiades cerveses belgues (la torrada guardonada recentment amb la medalla d’or en el certamen European Beer Star 2012, em torna boja!) i en Joan un gran expert boletaire que ens guiaria donant-nos tota mena d’explicacions, consells i indicacions sobre els bolets que aniríem trobant pel camí.
Abans però ens van equipar com a autèntics boletaires! Ens van donar una cistella de vímet, una pallaresa, una gorra, una ampolla d’aigua i l’estrella de la jornada… el mushrooms hunter survival kit(kit de supervivència per a caçadors de bolets! xD) que consistia en una safata amb secallona, pics de pa i tacs de formatge per sobreviure pel bosc!! Va causar furor entre els blocaires i potser va ser el més fotografiat del dia! Quins detalls!!!
Comença la cacera
Us haig de dir que la meva collita va ser més aviat minsa… vaja molt minsa! I que de cada bolet bo que vaig collir en vaig veure 100 de dolents. Per tant crec que la millor aportació que us puc fer és explicar la meva experiència per saber què no collir!
Conclusions a les que he arribat:
Els bolets s’amaguen… hi són però no els veiem! Fins que no ajustem la vista cromàticament costa molt trobar-ne!
Aparentment hi ha més bolets dolents que bons (és clar… els bons ja se’ls han endut els que fan cas al Guardiola i es lleven ben d’hora, ben d’hora!).
Al bosc hi ha un bolet que “va de rovelló” però que no li arriba ni a la sola de la volva! Es diu rovelló de cabra, fals rovelló, pinetell bord o lleterola i el podreu identificar perquè al tallar-lo exsuda un líquid blanc, és de peu i làmines blanques i tot ell té un color més pàl·lid (sembla com de mentida). No els agafeu són tòxics!
Si aneu a collir bolets aneu acompanyats d’un bon guia expert, com en Joan, o d’un bon manual i només agafeu els que clarament identifiqueu com a bons. Davant del dubte no l’agafeu!
Si no en trobeu no patiu! Sempre tenim Bolets Petràs que ens els vendrà ja seleccionats!
La meva collita van ser un grapat de cama-grocs, fredolics, llenegues i farigola, de farigola sí que en vaig trobar! Haig de dir que no tots els blocaires van tenir la meva sort, n’hi ha que van marxar amb el cistell ben carregat! Digues-li experiència o sort del “novato” però el cas és que jo no la vaig tenir… Sort que abans de marxar el Joan ens va reomplir el cistell que miraculosament va tornar cap a Terrassa ben ple! En realitat el que va passar és que em perden les paraules i entre la bona conversa amb els companys/es, i les experiències que ens explicava l’Isaac (en diria més aviat les aventures de Petràs!) que em tenien enlluernada i encuriosida no vaig estar pendent dels bolets (ejem… cola?).
Del moianès a la Toscana
Després de dues hores ben bé de cacera tot caminant pel bosc i conduits pels mestres vem anar a parar a un prat on ens esperava una estampa Toscana amb una taula parada sota una carpa amb vistes al moianès. Una imatge val més que mil paraules… guaiteu la fotografia! El ooohhhh!!!! Va ser tant generalitzat que estic segura que el devien detectar els sismògrafs de la zona i tot! ESPECTACULAR! L’equip de Petràs ens va deixar bocabadats!!!
En Xesco tenia muntat una cuina “portàtil” al mig del camp i ens esperava amb una safata replena de bolets per ensenyar-nos a preparar una papillotte de bolets! Agafem paper d’alumini al centre col·loquem els bolets que vulguem (rovellons llenegues, camagrocs, …), uns encortits, alls tendres i ho reguem generosament amb una salsa de rostit tremenda (la nostra mai superarà la del Xesco però farem el que podrem!). Ho tanquem amb compte i ho coem!
I mentre el mestre cuina un dinar per llepar-se’n els dits, la resta ens acomodem tot prenent cervesa Petràs ben fresqueta!
Converses animades, anècdotes i aventures de bolets Petràs pel món, trucades de grans cuineres preguntant “com tindrem la tòfona enguany” (la Rusqui devia al·lucinar amb el merder que fèiem de fons!), el Marc (petit boletaire!) jugant i donant un cop de mà al pare… en definitiva, estàvem a la glòria i mai n’haguéssim tingut prou ni del menjar, ni del beure, ni de la companyia, ni de les batalletes de l’Isaac explicant-nos les aventures empresarials de Petràs!
Cap a taula falta gent!
El Xesco ens va preparar un menú boletaire boníssim!
Capuccino de ceps.
Burritos de bolets amb ou ferrat (que aviat us posaré la recepta al bloc! Gràcies Xesco per la recepta!! ).
Papillote de bolets
Arròs caldós amb ceps i calamars
Carquinyolis, neules, coca i cafès!
I després d’un dia com aquest només ens queda brindar per Bolets Petràs que ens ha fet passar un dia únic, divertit, interessant i fantàstic!
PD: Si voleu veure més fotografies d’aquest dia les podeu veure a l’Àlbum de Facebook.
El 10 i 11 de novembre el recinte firal d’Olot va acollir la primera edició de la Fira Orígens (organitzada per Pep Palau, Von Arend & associats / Forum Gastronòmic) que va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer una acurada selecció de productes de productors de qualitat certificada. Potser la millor paraula per resumir la fira seria la de QUALITAT. Però no només aquesta… PROXIMITAT, ENTUSIASME, EMPRENEDORIA, PASSIÓ PER LA TERRA I PER RECUPERAR LES ARRELS, ens ajudaríen a acabar de resumir el que va ser per nosaltres la Fira Orígens.
COM FUNCIONAVA LA FIRA?
L’entrada a la fira costava 3€ que incloïa 3 tiquets de degustació dels productes que oferien els expositors. Per 5 € podies comprar 10 tiquets de degustació. El visitant podia aprendre als tallers que van fer reconeguts professionals a l’aula de cuina, tastar els millors productes que oferien els expositors i comprar directament al productor.
Durant la fira s’han venut més de 20.000 tiquets degustació per tant com podeu deduir el format ha estat un exitàs!
LA FIRA
La Fira estava organitzada en diferents espais. A l’espai més gran més de 80 expositors exposaven els seus productes, oferien les degustacions i venien els seus productes.
També la conformaven tres grans espais més: l’aula de cuina, l’aula de tast i l’aula dels nens. A l’exterior podíem visitar i participar de les activitats que organitzava el Bus Alícia un projecte itinerant sobre alimentació i salut.
AULA DE CUINA
L’Aula de Cuina oferia demostracions de cuina en directe de la mà de reconeguts professionals. Tenia una capacitat per a 80 persones i era d’accés lliure per als visitants de la fira. És on més hores ens hi vem passar com a apassionats de la cuina que som! Durant la fira es van fer un total de 18 sessions de cuina amb una ocupació del 100% de l’espai! En el següent post us explicaré com va anar la sessió que l’Ignasi Camps, xef de Ca l’Ignasi restaurant (i un bon amic meu! ) va fer dissabte a la tarda presentada per en Pep Nogué.
AULA DE TAST
A l’aula de tast alguns expositors oferien tastos i maridatges dels productes amb distintius de qualitat presents a la fira. La capacitat de l’aula era per a 50 persones i el preu de l’entrada 2€. A l’aula es van poder tastar les noves melmelades de La Fageda, tast de cerveses artesanes, productes de la terra, vins, formatges, …
AULA DELS NENS
A l’aula dels nens, els més petits (a partir de 5 anys) podien fer tallers de cuina, a càrrec de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa, mentre els pares visitaven la fira. Tenia una capacitat per a 20 nens i nenes i el preu del taller era de 2€. Els tallers eren ben variats i et venien ganes de posar-te a cuinar amb ells! Podien fer panets de diferents tipus i formes, amanides alegres i ben colorides, cuinar amb xocolata i un taller amb fruita!
Nosaltres entre tastos i compres vem sortir ben firats! No podíem marxar sense les Patates de la Deu un clàssic Olotí, la ratafia Russet, la cervesa Keks d’en Pep Nogué, els embotits del Jordi Vilarrasa del Mercat d’Olot, de les farinetes de fajol de la Carme de Batet, els torrons artesans ecològics de Massa Xuxes (ens vem cruspir dues barres de xixona boníssimes en un cap de setmana!! Eps! erem 7 a casa eh?? ), les noves melmelades de la Fageda o el mític tortell de Can Carbasseres!
La Fira Orígens ha estat molt més que una fira, va ser una festa del producte, un espai on el productor ens podia explicar amb passió què fa especial el seu producte. Un lloc on tastar i comprar, sense aquells allaus d’altres fires que per agafar un tros de fuet t’endús unes quantes espentes. El sistema de tiquets de preu molt simbòlic per a poder fer els tastets i degustacions ho trobo una bona fórmula, justa i equitativa.
La Garrotxa és una terra que estimem, molts sabeu que a la casa que tenim a Cantonigròs estem a cavall d’Olot i Vic, just al mig, dalt de la muntanya a 1000 metres d’alçada. Uns dies el camí ens porta cap a la capital Garrotxina i uns altres ens acosten a la capital Osonenca. Per tant aquesta fira ens feia especial il·lusió i més tenint en compte que molts dels implicats en la fira són amics i coneguts! Motiu de més per sentir-nos tant contents i satisfets de l’èxit rotund de la Fira Orígens. Ja esperem amb candaletes la segona edició!!!
No sé si estareu d’acord amb mi que si hi ha una delicatessen per excel·lència al món és el pernil ibèric pur. N’hi ha que li trepitgen els talons, el foie, el marisc, … però pel meu gust el rei és el pernil ibèric pur! En sé d’un parell, l’Òscar i el Manel, que són de la mateixa opinió que jo.
Fa uns dies vem tenir l’oportunitat d’assistir a un taller de tall i cata de pernil ibèric pur 5J al Restaurant Via Veneto. Un entorn de luxe per un producte excepcional! Presidint la taula un pernil ibèric pur 5J de 8 quilos, de peulla ben negra i de canya estreta i llarga, característiques pròpies dels pernils ibèrics que ens poden ajudar a identificar-los.
Tots estavem ben pendents del pernil i de la maestra cortadora Beli Simeón, per veure quan començava l’espectacle! Però encara tardaríem una mica a sentir el flaire inconfusible del tall de pernil ibèric.
Per començar benvinguda i presentació de mans de Olivier Guilland, responsable de màrqueting de la marca 5J (de l’empresa Sánchez Romero Carvajal) que ens va explicar les diferències entre el pernil italià i el tresor del pernil ibèric que es produeix a Espanya (que segons ell s’entossudia a dir que no sabíem el que teníem mentre els companys ens miràvem i telepàticament ens diem “que sí que ho sabem! Una altra cosa és que no en puguem menjar tant com voldríem!”). De l’explicació distesa que ens va oferir em va cridar l’atenció el que ens va explicar sobre els pernils italians de parma. Resulta que tenen un regust a formatge parmesà i una textura mantecosa degut a que s’alimenten en part dels residus de l’elaboració del formatge parmesà, en concret del que anomenen ”piccola latte”. En canvi el pernil ibèric pur té un gust i textura oliosa degut a la seva alimentació de glans de les alzines.
A continuació Beli Simeón, maestra cortadora, va prendre les regnes i ens va explicar en essència què és el pernil ibèric pur 5J (però encara no el tallava… xD).
Què fa especial el pernil ibèric pur 5J?
Per començar les caracterísitques pròpies de la raça ibèrica pura, l’alimentació i la vida en llibertat. Cuiden molt la selecció genètica per mantenir-ne aquesta puresa. L’enseminació és artificial, la precedeix un embaràs de 9 mesos en el que naixeran uns 6 garrins. Aquests passaran uns 5 mesos amb la mare per després passar 2 anys al que anomenen la montanera, on viuran en llibertat a les deveses de Jabugo formades per extensos boscos d’alzines, sureres i herbes aromàtiques com la farigola i el romaní. L’alimentació del porc ibèric a base de glans i herbes aromàtiques així com l’exercici que realitza en recerca del seu aliment, retarda l’engreix i aconsegueix que el greix s’infiltri encara més entre els seus músculs. Tardaran dos anys a guanyar 140 quilos moment en que passaran a l’escorxador (entre gener i febrer de cada any).
Cal tenir en compte que el porc ibèric pur és un animal delicat i poc productiu al ser salvatge. Per què ens en fem una idea…, el porc blanc acostuma a tenir 10 cries i guanya el pes amb molt menys temps al estar en captivitat, per tant és un animal molt més productiu. En canvi totes les característiques que us hem explicat són les que fan especial el pernil ibèric pur que se n’elaborarà, que no tindrà res a veure amb un pernil convencional.
Procés d’elaboració
Un cop a l’escorxador s’especegen i es salen els pernils durant 35 dies (depenent del pes de la peça). Passats aquests dies es netegen es fa un últim dessagnat i es perfilen. Aleshores passaran 36 mesos curant-se en bodegues naturals sota la supervisió dels “maestros bodegueros”.
5 Jotas té una instal·lació on fa tot el procés complet sense necessitat d’haver de moure els pernils en diferents instal·lacions evitant així cap tipus de contaminació ni manipulació innecessària.
Comença l’espectacle
Un cop acabada l’explicació la Beli es prepara per començar a tallar el pernil. Bons ganivets i sobretot destresa d’una “maestra cortadora” que porta molts pernils a l’esquena! Mentre netejava el pernil de pell i una primera capa de greix ens explicava com identificar un pernil ibèric: peulla negra, canya llarga i estreta, greix tou i modelable, però el que ens traurà qualsevol dubte és la xifra que porta impresa sobre la cotna, que ens indica la setmana de l’any que va ser sacrificat el porc: els ibèrics d’aglà són de les primeres setmanes de l’any. Mentre anava explicant ja oloravem l’aroma inconfusible del pernil ibèric a l’ambient i va posar en marxa les nostres glàndules salivals (dit d’una altra manera… se’ns queia la bava!).
Com tallar el pernil?
Col·loquem el pernil amb la peülla cap a munt. I preparem el pernil per començar-lo a tallar. Necessitarem netejar-lo traient la cotna i el primer greix. Si no l’hem de tallar tot de cop netejarem només la part que consumirem. Guardarem una capa de greix (el blanc, no el groc que és ranci) que ens servirà per conservar el pernil un cop deixem de tallar-lo.
Us deixem el vídeo on la Beli Simeón ens explica com tallar el pernil un cop net. Val més una imatge que mil paraules oi?
Cata i degustació
Per fi el moment tant esperat! La cata! El pernil ibèric pur 5J és un pernil de textura untuosa, d’aroma i gust fort i persistent. Té prouta entitat pròpia com perquè no l’hagi de acompanyar res! Com a molt una mica de pa. Es recomana consumir-lo a una temparatura entre 18 i 24 ºC i es desaconsella absolutament consumir-lo fred de nevera. Per atemperar-lo podem passar el sobre envasat al buit per sota el raig d’aigua calenta o escalfant el plat on se servirà el pernil al microones.
Tot i així Pere Monje, propietari del restaurant Via Veneto, ens va oferir preparar uns tastets amb el pernil i un maridatge amb un Fino Quinta i un Cava Brut Ferrret Gran Reserva de 30 mesos de criança. El somelier de Via Veneto ens va explicar que va escollir aquest maridatge degut a la potència gustativa del pernil. El Fino Quinta sec i servit ben fred i el cava brut nature gran reserva també sec i carbònic ens ajuda a potenciar el gust del pernil al mateix temps que ens neteja la boca de greixos.
Els tastets que ens van servir amb pernil ibèric pur 5J van ser: Torrada amb ceps, dauet de figa, pa xinès i una croqueta.
I per acabar la degustació, uns típics “ous estrellats” però de luxe!
En acabat en Pere Monje, propietari del restaurant, va ser tant amable que ens va deixar visitar la cuina, on vem poder conversar uns instants amb en Carles Tejedor xef del restaurant i visitar la fantàstica bodega guiats pel seu somelier José Martínez.
Un vespre de nou en bona companyia, on gràcies a l’empresa 5J hem après moltíssim sobre pernils ibèrics: com identificar-los, tallar-los, conservar-los, maridar-los, catar-los i sobretot gaudir-los!
L’edició d’enguany de Mercat de Mercats ens animava als blocaires a participar en el seu concurs GastroEureka que consistia en fer d’investigadors per un dia (de fet crec que ja forma part de la naturalesa blocaire la curiositat infinita envers el que ens interessa. Dit d’una altra manera… som xafarders de mena!) per tal de trobar un producte alimentari present a la fira que, pels motius que siguin, sigui especial.
Tasca difícil… escollir un sol producte entre tanta varietat de productes, productors i projectes començava a ser una missió impossible! Però ens en sortiríem!!!!
Per començar, una passejada general a la pesca de possibles objectius… de manera subtil per no ser identificats com a blocairus gastronomicus (merda de càmera que ens delata…!! I això que anem d’incògnit i no portem els reflectors!!!).
Vinagres gourmet, gintònics sòlids, sushi en directe, packegings de disseny, escultura amb fruita i hortalisses, productes artesans, batukades, degustacions, performance lleteres, experiències patateres, … un “non stop” de propostes, xerrades, demostracions i productes cridant-me “jo, jo!! Jo sóc el teu GastroEureka!!!“.
Davant de tant estímul vam decidir tornar a casa a meditar amb el coixí quin producte escollir. I no va ser fins l’endemà al matí quan, tornant al Mercat de Mercats, vaig anar a una xerrada que em va fer veure la llum! Eureka!
La xerrada la organitzava La Tavella(de qui ja us he parlat anteriorment), productors de fruita i verdura ecològica amb un gran projecte empresarial d’inserció social de persones amb disminució psíquica, que distribueixen cistelles a particulars a través d’internet. La xerrada, sota el títol: La Tavella: agricultura ecològica i compromís social, comptava amb la participació d’Adam Martin, periodista, escriptor i co-fundador de la revista digital etselquemenges.cat i Jordi Llauradó, director de La Tavella.
Però el que més em va agradar va ser que qui realment ens va explicar el funcionament de la feina a l’hort, de com fan les cistelles ecològiques, de com cuiden de les gallines del corral, … van ser els mateixos protagonistes! Els nois i noies que treballen a la Tavella! Cadascun d’ells irradiava il·lusió per la feina que desenvolupen i de fet, qui millor per explicar-nos com es treballa a la Tavella que els propis treballadors!
Us adjunto la xerrada perquè la vaig trobar molt interessant!!
Va ser a l’escoltar en Juan Luís (min. 5:45), responsable de les gallines ecològiques de la Tavella, explicar-nos com cuidava les gallines i en quines condicions de vida vivíen que se’m va encendre la bombeta. El meu producte estrella del Mercat de Mercats és potser un dels productes més consumits al llarg de tota la humanitat, els ous. Però aquests ous no són uns ous qualsevol són ELS OUS! Ara us explicaré amb l’ajuda d’en Juan Luís i en Juanillo, que les mimen i les cuiden, i el per què els ous de les gallines de la Tavella són la llet!!!
En primer lloc són gallines amb un horari planificat! Les treuen cada dia a la mateixa hora. A més de disposar d’un galliner on tenen el menjar, l’aigua, els ponedors i les zones de descans, disposen d’un corral a l’aire lliure on poden sortir a pasturar, escarbotar o prendre banys de sorra. Espai per córrer, alimentació ecològica, la manera com els seus cuidadors les tracten i les mimen, una higiene de les instal·lacions extrema… són algunes de les claus que fa que aquestes gallines siguin animals sans i feliços i ponguin uns ous boníssims! A part les gallines quan emmalalteixen no són tractades amb medicaments convencionals sinó amb homeopatia fet que garanteix que cap medicament passi als ous com pot passar en la producció convencional. Al marge dels beneficis per la nostra salut aquests ous tenen un gust espectacular! Nosaltres que els hem pogut tastar en les cistelles ecològiques que consumim us en donem fe! Els heu de tastar i tindreu un abans i un després en la vostra vida ouera!
Per tots aquests motius i en especial per veure i escoltar com els seus cuidadors les cuiden, aquests ous són el meu GastroEureka! Són gallines molt afortunades!!! I nosaltres som afortunats de poder consumir-ne els seus ous!
Gràcies especialment al Jordi Llauradó i en Marc Alegre per la seva col·laboració i ajuda en la documentació. Us ho he dit moltes vegades però no me’n cansaré, feu una GRAN feina! En Juan Luís i en Juanillo per cuidar tant bé de les gallines i per explicar-ho amb il·lusió! Sense vosaltres no podríem gaudir d’aquests ous tant bons! Gràcies a en Mikel (el Comidista) per haver llegit tots els posts dels blocaires que hem participat d’aquest GastroEureka! Només per això ja és un honor haver participat!! I gràcies a Mercat de Mercats per la iniciativa, la creativitat i per pensar en els blocaires gastronòmics que des del nostre punt de vista humil expliquem les nostres batalletes culinàries! Ens veiem als Mercats!
Fa unes setmanes ens va arribar un mail amb una proposta de col·laboració amb el bloc. Després de conèixer el seu projecte que integra socialment i laboralment persones amb discapacitat intel·lectual, a través de la recuperació de l’agricultura tradicional no vaig tenir cap dubte d’acceptar!
Avui us explicaré què és La Tavella i a mesura que vagi preparant receptes amb els seus productes ecològics us les aniré penjant al bloc.
La Tavella va néixer fa 5 anys amb l’objectiu d’integrar socialment i laboralment persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever, a través de la recuperació de l’agricultura tradicional.
Es tracta d’una iniciativa empresarial promoguda per dues entitats sense ànim de lucre: la Fundació Viver de Bell-lloc i l’Associació Sant Tomàs – PARMO, de llarga trajectòria en el món de la discapacitat.
A La Tavella produeixen fruita i verdura ecològica certificada que comercialitzen a través d’Internet sota el format de “cistella tancada”. Actualment disposen de finques a les comarques del Vallès Oriental i Osona (un total de 9ha.), col·laboren estretament amb productors de tota Catalunya i amb altres entitats socials que, com les entitats promotores, han vist en l’agricultura ecològica un instrument molt útil per a la inserció de col·lectius en risc d’exclusió.
La Tavella és fruita i verdura saludable, 100% ecològica, de proximitat, de temporada i amb compromís social.
Com podeu contribuïr vosaltres amb el projecte de la Tavella?
Molt fàcil! A través de la seva web podeu fer comandes de les diferents cistelles ecològiques (fruita, verdura, mixtes) escollint el pes de la cistella (5 quilos, 10 quilos, individual) i la periodicitat de la vostra comanda (setmanal, quinzenal, puntual), que podreu recollir al punt de recollida més proper de casa vostra.
A part també podreu demanar les cistelles especials que tenen, com la infantil, la d’escalivada, la graellada, la de patates i ceba, la d’amanides, … així com d’altres productes d’elaboració pròpia com salses, conserves i fins i tot podreu apadrinar una gallina que us inclourà ous ecològics a la vostra cistella!
A la web també hi podreu trobar la composició exacte de cada cistella sempre en funció de la fruita i verdura de temporada! Els preus de les cistelles van dels 25 als 42 € (en una cistella mixta puntual). L’import variarà depenent del tipus de cistelles, del pes i de la periodicitat que escolliu. Un preu just per una causa justa i un producte excepcional!
Amb les fruites i verdures que ens van fer arribar farem receptes que anirem publicant al bloc i que adjuntarem els enllaços d’aquestes en aquest post. De moment guaiteu quina preciositat de cistella (el “bodegó” és només una mostra dels diferents productes que ens van fer arribar)!! Moltes gràcies la Tavella!
Si voleu estar a la última de les novetats de la Tavella els podeu seguir a través de les xarxes socials a Facebook i a Twitter.
A les acaballes de l’estiu, pels volts de finals d’agost i fins a mitjans de setembre, les figues és quan estan en el seu punt òptim de maduració. És quan són més dolces, aromàtiques i tenen la millor textura. Vaja que ara mateix estan boníssimes! A part són molt saludables i són una bona font d’energia i fibra.
A casa no ens volem perdre la oportunitat de menjar-ne ara que estan tant fantàstiques i busquem diferents maneres de preparar-les. En aquesta ocasió hem volgut jugar amb el contrast dolç – salat. Veureu que són dues receptes molt ràpides i que no requereixen d’una preparació prèvia.
Per començar Figues amb encenalls de roquefort amb mel i anous.
Ingredients:
Figues (2 o 3 per cap)
Formatge roquefort (o blau)
Mel
Anous
Netegem les figues i les eixuguem amb compte.
Amb un ganivet els hi fem uns talls en forma de creu de tal manera que ens quedin marcats els quarts però sense arribar a separar-los. Els obrim una mica com si es tractés de fer la forma d’una flor.
A part amb un ratllador (a casa utilitzem el Microplane que va de perles!) fem els encenalls del formatge roquefort. Amb compte n’agafem un grapadet i el posarem dins del centre de cada figa.
A continuació hi posem mitja anou coronant la figa (damunt del roquefort) i ho reguem amb un rajolinet de mel.
Servim i a gaudir-ne!
El contrast de sabors és magnífic! A mi aquesta combinació m’ha encantat!
Anem a la segona recepta encara més simple! Carpaccio de figues amb encenalls de pernil ibèric. Seguint la tendència gastronòmica (digues-li moda) de fer carpaccios de tot el que es pugui tallar finet he decidit preparar-les així aquestes.
Ingredients:
Figues
Encenalls de pernil ibèric
Oli d’oliva verge extra
Netegeu les figues i les eixugueu amb compte.
Amb un ganivet esmolat feu a làmines les figues i que siguin el més finetes possible però sense que s’arribin a trencar (a casa tenim una màquina de tallar embotit, d’aquestes domèstiques, i les he tallat amb la màquina. Així ens queden totes homogènies. Però si no en teniu, un ganivet també us anirà la mar de bé! ).
Disposeu les làmines en capes en un plat i damunt distribuïu els encenalls de pernil ibèric. Un consell, val la pena que el pernil sigui del bo. Malgrat és bastant més car penseu que la quantitat que necessitem és petita. I què carai que un dia és un dia! I ens ho mereixem!
Ho amanim amb un rajolí d’oli d’oliva verge extra. I cap a taula falta gent!
Altres suggeriments per a la mateixa recepta: En comptes de pernil ibèric també el podríem fer amb encenalls de foie micuit o encenalls d’algun formatge vell.
Com us deia les figues ara mateix estan en un punt fantàstic de maduració per aquest mateix motiu haurem de tenir en compte que el temps que ens aguantaran abans no els consumim és molt curt. Per tant millor consumir-les el mateix dia que les comprem o l’endemà. També podem aprofitar per fer-les en conserva o melmelada i així en podrem gaudir la resta d’any mentre esperem a tornar-ne a tenir de fresques.
Si us decidiu a fer les receptes o les prepareu d’altres maneres ja m’ho direu! Així aprofitarem el temps que ens queda de figues per preparar-les d’altres maneres!
Era el primer curs que feia aquí i l’espai i la manera com es va fer el curs, completament participativa, em va encantar! Per no parlar de l’aula/cuina de ciència ficció que tenen!! Un somni per qualsevol amant de la cuina! Màquina de cocció al buit, abatedor de temperatura, Kitchen Aid a tutiplén,… per no parlar del material que hi ha dins els calaixos! Vinga Le creussets!!!! Vaja, un somni!
Vull donar les gràcies al Dani Guerrero per haver-me fet una visita guiada per totes les instal·lacions, per explicar-me el seu funcionament, la seva història i per deixar-me remenar calaixos (en Dani coneix bé els blocaires… )!
El foie gras, o fetge gras, és el producte gastronòmic provinent de l’ànec i la oca. Es produeix a partir de l’engreix massiu dels animals, la qual cosa suposa l’engreix del seu fetge, òrgan que utilitzen de forma natural com a magatzem de greix. El resultat és un producte organolèpticament molt complex, de textura suau i untuosa.
El podem trobar al mercat en diferents formats (segons cocció):
Cru: No ha rebut cap tractament ni manipulació. És ben natural (4 o 5 dies de consum a la nevera) o al buit (1 setmana). Per a fer a la planxa o elaborar les nostres conserves. En molts casos s’ha de preparar.
Fresc: Es cou fins a 65 o 70 ºC al centre del producte i dura fins a 21 dies a la nevera.
Mi-Cuit: Cuit fins a 70 a 85 ºC i té una caducitat de 3 setmanes a 6 mesos en funció de la temperatura de cocció i la forma de conservació.
Conserva: Esterilitzats en llaunes o pots de vidre a 105 o 115 ºC. Duren molt més temps (fins a 4 anys!) i fins i tot hi ha qui els deixa madurar per a que evolucioni l’aroma i la textura.
Vaig preguntar a en Manel si em podia recomanar algun lloc on comprar foie de qualitat, i em va recomanar la parada AVINOVA de la Boqueria. En la seva web podem trobar un ventall grandíssim de productes d’aviram, caça, ous, delicatessen… de gran qualitat. Us en recomano la visita!
Un altre lloc on podríeu comprar-ne on-line és a la botiga virtual de Ànec dels Pirineus on tenen un ventall de productes molt gran, de gran qualitat i de la nostre terra! Val molt la pena fer-li una ullada!
El que us presento avui és un Foie gras cru que cuinarem a la sal. És ideal per sevir-lo acompanyat de poma o préssec cuits al forn. Queda boníssim i és una bona proposta per fer-la en alguna ocasió especial o en dates senyalades (Nadal, Cap d’any, Reis…)!
FOIE GRAS CUIT A LA SAL AMB POMA CUITA AL FORN
INGREDIENTS (per a 4 persones):
1 foie gras d’ànec de 500 g.
1/2 kg de sal grossa
100 g de farina
1 cullerada d’herbes de Provença
1 cullerada de pebre en gra
4 clares d’ou
Per a l’acompanyament:
Pomes
Mantega
Sucre
Suc de llimona
ELABORACIÓ:
Pre-escalfem el forn a 220 ºC.
En un bol barregem la sal, la farina, les herbes i el pebre. Després incorporem les clares.
3. En una safata de forn posem una base del preparat de la sal i posem el foie sobre. El cobrim amb la mateixa mescla amb compte.
4. El posem al forn (ja calent a 220 ºC) durant uns 17 minuts (aproximadament).
5. El traiem del forn i retirem la crosta de sal. Netegem bé les restes de sal.
6. Emplatem el foie amb unes pomes o préssecs al forn, una reducció de Pedro Ximénez o una amanida.
Per a l’acompanyament de pomes al forn (millor preparar-les amb antelació):
Netegem les pomes i els hi traiem el cor.
Les col·loquem en una safata de forn hi afegim una culleradeta de sucre, una nou de mantega i un rajolí de suc de llimona a l’interior de cada poma (també podríem posar-hi un rajolí de conyac, o sucre morè, o canyella…).
Les enfornem a uns 180 ºC durant uns 20 minuts aproximadament.
Fa unes setmanes en el marc de la celebració del 30è. aniversari de la Cooperativa La Fageda vem assistir a la jornada de portes obertes on vem poder fer una visita guiada per les instal·lacions. De fet des d’allà, a través del Twitter del @BlocCuinetes vaig fer un intent de “retransmissió en directe” de la visita que afegiré al llarg del post a mode de resum.
La Cooperativa La Fageda està en un lloc privilegiat i per arribar-hi has d’accedir per la pista forestal de la reserva natural de la Fageda de’n Jordà! Només això ja és un regal! Sempre m’ha encisat… Maragall ja ho deia:
La Fageda d’en Jordà
Saps on és la fageda d’en Jordà? Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n’hagis trobat al món: un verd com d’aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d’aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d’en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
Ja dins d’aquest paratge vem enfilar camí fins a la Cooperativa on al matí havien enlairat globus aerostàtics en motiu de la celebració. Arribats a tocar del migdia vem fer una visita guiada per les instal·lacions de la cooperativa, que vem acabar amb un tast dels seus iogurts i postres (a triar-ne un) i un audiovisual. La visita ens va agradar tant que per setmana santa hi vem tornar a anar amb tota la família.
La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Hi treballen un total de 270 persones, inclosos usuaris i professionals. Una dada que em va cridar molt l’atenció: @BlocCuinetes: La quota d’atur de persones amb discapacitats mentals a la Garrotxa és del 0%. A l’estat espanyol és del 98%! A la cooperativa es dóna feina a aquest col·lectiu que desenvolupen tasques productives com les activitats a la Granja, la planta d’elaboració de productes làctics, a la secció de jardineria, al viver forestal i/o al taller de manualitats. Al marge d’aquestes activitats la Cooperativa també realitza tasques assistencials com el Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure.
La granja compta amb prop de 500 vaques de raça frisona, 260 dels quals són vaques adultes per a la producció de llet, i la resta són vedelles joves per a reposició o vaques que es troben en cicle reproductiu. Les vaques són inseminades artificialment amb esperma de braus canadencs.
@BlocCuinetes: A les vaques frisones de @lafageda els hi posen música clàssica a estones que millora la producció i la qualitat de la llet!
S’ha de dir que tenen molt ben cuidades les vaques! Amb zones diferenciades depenent del seu estat (embarassades, pre-part/post-part, productives, llar d’infants dels vedellets, …), zona d’spa a les que acudeixen per rascar-se quan els hi pica l’esquena, espersors d’aigua fresca per combatre la calor, música clàssica de fons i un sistema de neteja i retirada de fems molt efectiu. Vaja que tot i fer olereta a granja no vem trobar que fes pudor i la vem trobar molt neta!
@BlocCuinetes: La higiene i comoditat de les vaques i vedells de @lafageda és vital per la tranquilitat dels animals i la qualitat de la llet.
I parlant de fems… @BlocCuinetes: Cada dia treuen 16 tones des de purins a @lafageda! Actualment els tracten a la seva pròpia planta de compostatge. I sort! Perquè 16 tones al dia donen per molt! En acabat el procés de compostatge, el producte és apte per adobar els camps o és venut als pagesos.
Cada vaca produeix de mitjana 30 litres de llet al dia. La producció anual actual està situada al voltant dels 2.200.000 litres, que es destinen íntegrament a l’elaboració de iogurts i postres làctics.
@BlocCuinetes: La sala de munyida és com un paraís x les vaques d @lafageda ja q els hi posen música mentre les munyeixen i les netegen.
@BlocCuinetes: La llet és analitzada i passa dels tancs a la fàbrica a través d’uns tubs sota terra.
El iogurt de granja de La Fageda es fa amb llet que no té més de 48 hores. No porten ni conservants, ni colorants. La pasteurització de la llet a 95º C elimina només el gèrmens patògens i manté totes les vitamines. En unes condicions anaeròbiques s’introdueixen els bacteris encarregats de fermentar la llet per tal de fer-ne iogurt (Streptococcus i Lactobacillus). El iogurt conté microorganismes vius que produeixen efectes benèfics sobre la nostra flora intestinal i ens faciliten la digestió. Atenció a la proporció… 1.250 milions de bacteris per cada envàs de iogurt!
La Fageda ha anat ampliant la seva gamma de iogurts i postres làctics en els darrers temps i podem trobar com a novetat el iogurt grec que s’elabora afegint la nata extreta als iogurts desnatats (és cremosíssim!) i els gelats que s’elaboren a Badalona (es poden trobar de moment a Caprabo i Bonpreu). Com a primícia ens van avançar que la cooperativa també està treballant en l’elaboració de melmelades artesanes fetes amb els fruits dels arbres fruiters que han plantat a la finca i d’hortalisses de l’hort. Properament també les comercialitzaran!
Vem acabar la visita tastant un iogurt (nosaltres vem tastar el grec que ens va agradar molt!) i veient aquest audiovisual que defineix molt bé l’esperit del projecte de La Fageda que un dia un Psicòleg preocupat (amb nom de gran descobridor) va engegar per canviar la realitat del dia a dia dels seus pacients. I ha fet una gran feina!
Us deixem amb l’audiovisual que vem veure en acabar la visita!
En conclusió: vem passar un dia molt bonic! Crec que nosaltres i els nostres nens van aprendre coses importants sobre el treball social al marge de la part lúdica de conèixer el funcionament d’una granja. Recomano la visita tingueu nens o no. Per concertar visites guiades ho podeu fer a través de la seva web.
Nota: Aquest post NO és patrocinat. Neix tan sols de la voluntat de donar-vos a conèixer un projecte social que creiem que està portant a terme una gran tasca en el nostre país!
Començar les vacances de setmana santa coincidint amb el Lactium de Vic ha estat un autèntic festival per a les papil·les gustatives!
Val a dir que anàvem ben oberts a tastar novetats! Després d’Alimentaria i de llegir les recomanacions que l’Anna Murgadas va escriure a Un Salsassec amb bolets teníem alguna pauta clara de quin formatge valia molt la pena tastar. És el cas del formatge Blau de Muntanyola (@FMuntanyola) de qui ja en som fans absoluts! Tenen un gran producte!
El formatge Blau de Muntanyola és un dels quatre formatges blaus elaborats amb llet de cabra de tot Europa i guanyador del Lactium d’Or del 2009! També es va endur la medalla d’or en l’última edició del World Cheese Awards, per tant estem davant d’un producte realment excepcional.
Els formatges de Muntanyola han començat a elaborar una varietat de formatge Blau fet amb llet de búfala que s’anomena El Bufalet. De fet aquesta era la gran novetat que van presentar a Alimentaria ja que el formatge Blau de Muntanyola, l’elaborat amb llet de cabra, ja es trobava en el mercat i es pot comprar als Mercats de Barcelona (@MercatsBCN). La veritat és que tots dos formatges, tant el blau elaborat amb llet de cabra, com el blau elaborat amb llet de búfala, són boníssims pel nostre gust! Però si n’haig de triar un escolliria el Bufalet més intens i potser el que recorda més a un Roquefort. Pel que ens explicava la representant de l’stand a el formatge Blau de Muntanyola que vem tastar (el de cabra) potser li faltaven un parell de setmanes per acabar de potenciar el seu gust. En canvi el Bufalet estava en el seu punt òptim. No ho sé… però tots dos eren fantàstics! Esperem que ben aviat també podem comprar el Bufalet als mercats, que ens va captivar! Vem comprar una cunya de El Bufalet que utilitzarem en unes pizzetes de Bufalet amb anous i en una crema de verdures. El preu va picar una mica (32 €/quilo aprox.) però un dia és un dia!
Altres productes que ens van agradar molt són:
El pa artesà de formatge de cabra (també en tenien de 5 cereals, d’anous, …)
Els kits de cultiu de bolets (gírgoles i shitake) de Bolets de soca.
Les anxoves de Palamós “Els Bomba” molt i molt bones!!
La mel artesana de Setcases “Ca la Núria”.
Parada obligada a la Cervesa del Montseny (@cervesamontseny) on ens vem endur un pack de 4 varietats de les seves cerveses (lupulus, malta, negre i de blat).
El formatge La Carbonera de la formatgeria Cuirols.
Els formatges de CANTONI!!! De la formatgeria Molí de l’Alzina (Collsacabra).
I els ous d’oca que van deixar ben parat al Guillem per la mida que arriben a tenir! Quin senyor ou ferrat en pot sortir!
I per acabar els formatges de MAS ALBA, que no en tenim cap foto d’aquest dia però fa un temps vem visitar la seva formatgeria i ens van agradar moltíssim! El petit Ot, el Uff i les ies (petites boletes de formatge de cabra) els nostres preferits!
Un matí ben profitós en el que el dia ens va acompanyar amb un solet deliciós! Quasi tant deliciós com els formatges i embotits que vem tastar!