Cooperativa La Fageda

Fa unes setmanes en el marc de la celebració del 30è. aniversari de la Cooperativa La Fageda vem assistir a la jornada de portes obertes on vem poder fer una visita guiada per les instal·lacions. De fet des d’allà, a través del Twitter  del @BlocCuinetes vaig fer un intent de “retransmissió en directe” de la visita que afegiré al llarg del post a mode de resum. ;)

La Cooperativa La Fageda està en un lloc privilegiat i per arribar-hi has d’accedir per la pista forestal de la reserva natural de la Fageda de’n Jordà! Només això ja és un regal! Sempre m’ha encisat… Maragall ja ho deia:

La Fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

Ja dins d’aquest paratge vem enfilar camí fins a la Cooperativa on al matí havien enlairat globus aerostàtics en motiu de la celebració. Arribats a tocar del migdia vem fer una visita guiada per les instal·lacions de la cooperativa, que vem acabar amb un tast dels seus iogurts i postres (a triar-ne un) i un audiovisual. La visita ens va agradar tant que per setmana santa hi vem tornar a anar amb tota la família.

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Hi treballen un total de 270 persones, inclosos usuaris i professionals. Una dada que em va cridar molt l’atenció:  @BlocCuinetes: La quota d’atur de persones amb discapacitats mentals a la Garrotxa és del 0%. A l’estat espanyol és del 98%! A la cooperativa es dóna feina a aquest col·lectiu que desenvolupen tasques productives com les activitats a la Granja, la planta d’elaboració de productes làctics, a la secció de jardineria, al viver forestal i/o al taller de manualitats. Al marge d’aquestes activitats la Cooperativa també realitza tasques assistencials com el Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure.

La granja compta amb prop de 500 vaques de raça frisona, 260 dels quals són vaques adultes per a la producció de llet, i la resta són vedelles joves per a reposició o vaques que es troben en cicle reproductiu. Les vaques són inseminades artificialment amb esperma de braus canadencs.

@BlocCuinetes: A les vaques frisones de @lafageda els hi posen música clàssica a estones que millora la producció i la qualitat de la llet!  

S’ha de dir que tenen molt ben cuidades les vaques! Amb zones diferenciades depenent del seu estat (embarassades, pre-part/post-part, productives, llar d’infants dels vedellets, …), zona d’spa a les que acudeixen per rascar-se quan els hi pica l’esquena, espersors d’aigua fresca per combatre la calor, música clàssica de fons i un sistema de neteja i retirada de fems molt efectiu. Vaja que tot i fer olereta a granja no vem trobar que fes pudor i la vem trobar molt neta!

@BlocCuinetes: La higiene i comoditat de les vaques i vedells de @lafageda és vital per la tranquilitat dels animals i la qualitat de la llet.

I parlant de fems… @BlocCuinetes: Cada dia treuen 16 tones des de purins a @lafageda! Actualment els tracten a la seva pròpia planta de compostatge. I sort! Perquè 16 tones al dia donen per molt! En acabat el procés de compostatge, el producte és apte per adobar els camps o és venut als pagesos.

Cada vaca produeix de mitjana 30 litres de llet al dia. La producció anual actual està situada al voltant dels 2.200.000 litres, que es destinen íntegrament a l’elaboració de iogurts i postres làctics.

@BlocCuinetes: La sala de munyida és com un paraís x les vaques d @lafageda ja q els hi posen música mentre les munyeixen i les netegen.

@BlocCuinetes: La llet és analitzada i passa dels tancs a la fàbrica a través d’uns tubs sota terra.

El iogurt de granja de La Fageda es fa amb llet que no té més de 48 hores. No porten ni conservants, ni colorants. La pasteurització de la llet a 95º C elimina només el gèrmens patògens i manté totes les vitamines. En unes condicions anaeròbiques s’introdueixen els bacteris encarregats de fermentar la llet per tal de fer-ne iogurt (Streptococcus i Lactobacillus). El iogurt conté microorganismes vius que produeixen efectes benèfics sobre la nostra flora intestinal i ens faciliten la digestió. Atenció a la proporció… 1.250 milions de bacteris per cada envàs de iogurt!  

La Fageda ha anat ampliant la seva gamma de iogurts i postres làctics en els darrers temps i podem trobar com a novetat el iogurt grec que s’elabora afegint la nata extreta als iogurts desnatats (és cremosíssim!) i els gelats que s’elaboren a Badalona (es poden trobar de moment a Caprabo i Bonpreu). Com a primícia ens van avançar que la cooperativa també està treballant en l’elaboració de melmelades artesanes fetes amb els fruits dels arbres fruiters que han plantat a la finca i d’hortalisses de l’hort. Properament també les comercialitzaran!

Vem acabar la visita tastant un iogurt (nosaltres vem tastar el grec que ens va agradar molt!) i veient aquest audiovisual que defineix molt bé l’esperit del projecte de La Fageda que un dia un Psicòleg preocupat (amb nom de gran descobridor) va engegar per canviar la realitat del dia a dia dels seus pacients. I ha fet una gran feina! ;)

Us deixem amb l’audiovisual que vem veure en acabar la visita!

En conclusió: vem passar un dia molt bonic! Crec que nosaltres i els nostres nens van aprendre coses importants sobre el treball social al marge de la part lúdica de conèixer el funcionament d’una granja. Recomano la visita tingueu nens o no. Per concertar visites guiades ho podeu fer a través de la seva web.

Nota: Aquest post NO és patrocinat. Neix tan sols de la voluntat de donar-vos a conèixer un projecte social que creiem que està portant a terme una gran tasca en el nostre país! ;)

Pin It

Lactium Vic 2012 (#Lactium) and the winner cheese is… El Bufalet!

Començar les vacances de setmana santa coincidint amb el Lactium de Vic ha estat un autèntic festival per a les papil·les gustatives!

Val a dir que anàvem ben oberts a tastar novetats! Després d’Alimentaria i de llegir les recomanacions que l’Anna Murgadas va escriure a Un Salsassec amb bolets teníem alguna pauta clara de quin formatge valia molt la pena tastar. És el cas del formatge Blau de Muntanyola (@FMuntanyola) de qui ja en som fans absoluts! Tenen un gran producte!

El formatge Blau de Muntanyola és un dels quatre formatges blaus elaborats amb llet de cabra de tot Europa i guanyador del Lactium d’Or del 2009! També es va endur la medalla d’or en l’última edició del World Cheese Awards, per tant estem davant d’un producte realment excepcional.

Els formatges de Muntanyola han començat a elaborar una varietat de formatge Blau fet amb llet de búfala que s’anomena El Bufalet. De fet aquesta era la gran novetat que van presentar a Alimentaria ja que el formatge Blau de Muntanyola, l’elaborat amb llet de cabra,  ja es trobava en el mercat i es pot comprar als Mercats de Barcelona (@MercatsBCN). La veritat és que tots dos formatges, tant el blau elaborat amb llet de cabra, com el blau elaborat amb llet de búfala, són boníssims pel nostre gust! Però si n’haig de triar un escolliria el Bufalet més intens i potser el que recorda més a un Roquefort. Pel que ens explicava la representant de l’stand a el formatge Blau de Muntanyola que vem tastar (el de cabra) potser li faltaven un parell de setmanes per acabar de potenciar el seu gust. En canvi el Bufalet estava en el seu punt òptim. No ho sé… però tots dos eren fantàstics! Esperem que ben aviat també podem comprar el Bufalet als mercats, que ens va captivar! Vem comprar una cunya de El Bufalet que utilitzarem en unes pizzetes de Bufalet amb anous i en una crema de verdures. El preu va picar una mica (32 €/quilo aprox.) però un dia és un dia! ;)

Altres productes que ens van agradar molt són:

  1. El pa artesà de formatge de cabra (també en tenien de 5 cereals, d’anous, …)
  2. Els kits de cultiu de bolets (gírgoles i shitake) de Bolets de soca.
  3. Les anxoves de Palamós “Els Bomba” molt i molt bones!!
  4. La mel artesana de Setcases “Ca la Núria”.
  5. Parada obligada a la Cervesa del Montseny (@cervesamontseny) on ens vem endur un pack de 4 varietats de les seves cerveses (lupulus, malta, negre i de blat).
  6. El formatge rentat amb Cervesa del Montseny Lupulus, també dels Formatges de Muntanyola.
  7. El formatge La Carbonera de la formatgeria Cuirols.
  8. Els formatges de CANTONI!!! :D De la formatgeria Molí de l’Alzina (Collsacabra).
  9. I els ous d’oca que van deixar ben parat al Guillem per la mida que arriben a tenir! Quin senyor ou ferrat en pot sortir!
  10. I per acabar els formatges de MAS ALBA, que no en tenim cap foto d’aquest dia però fa un temps vem visitar la seva formatgeria i ens van agradar moltíssim! El petit Ot, el Uff i les ies (petites boletes de formatge de cabra) els nostres preferits!

Un matí ben profitós en el que el dia ens va acompanyar amb un solet deliciós! Quasi tant deliciós com els formatges i embotits que vem tastar! ;)

Pin It

La fàbrica Estrella Damm (#fàbricaestrella)

Divendres passat una trentena de blocs de cuina vem anar convidats, sota l’organització de Gastroblocaires, a visitar la fàbrica del Prat d’Estrella Damm (#fàbricaestrella).

L’excursió prometia i no ens va decebre gens! Per començar havíem quedat tota la colla blocaire a Plaça España on un autocar ens recolliria i ens portaria cap a la fàbrica Estrella Damm. Ja us puc dir que el viatge de tornada va ser més animat que el d’anada… ja que després de la visita vem fer un tast i maridatge de 7 varietats de cerveses!

Un cop a la fàbrica ens va rebre en Carles Cervantes, responsable de l’arxiu històric de DAMM i un gran coneixedor del món de la cervesa, que ens va fer una primera presentació acompanyada d’un audiovisual. A continuació la Karen Peiró, mestre cervesera de DAMM (enginyera química), ens va fer l’explicació sobre el procés d’elaboració de la cervesa i li vem poder fer preguntes que entre ella i en Carles ens van aclarir de manera planera i amena.

DAMM forma part de la nostra història. Sempre, d’una manera o altre, ha estat present en les nostres vides. La primera cervesa que vaig provar sent adolescent va ser l’Estrella Damm (no us explicaré com va acabar aquella nit jugant al joc del duro amb la colla… això són figues d’un altre paner…). I tot i no tenir una gran passió cervesera sempre ha passat bé una cerveseta fresqueta a l’estiu (o una clara… no em pegueu!). Amb els anys (potser és que ens fem grans) hem après a valorar, diferenciar i per tant triar les cerveses que més ens agraden i les que menys. Ja us avanço que la meva preferida (i reafirmada després del tast a Damm) és l’AK Damm, una cervesa amb cos però a l’hora suau i equilibrada. La que menys la Voll Damm que la trobo massa forta pel meu gust (deu ser cosa del doble maltat). Però tornem a la fàbrica.

El 1993  s’amplia la fàbrica del Prat doblant la seva producció i convertint-la en  una de les més modernes i automatitzades d’Europa. L’automatització de la fàbrica permet una reducció en el personal però aquest ha de rebre una formació més específica. Les persones que elaboren directament la cervesa són 4 per torn. En total la plantilla de personal la formen 135 persones per torn. Vull fer especial menció a l’arquitectura de la fàbrica que ha estat dissenyada per terrassencs (com tira la mare pàtria! xD).

La fàbrica produeix 3,5 milions de litres de cervesa al dia. Malgrat el que pugui semblar parlant de xifres d’aquest nivell, l’estoc que té la fàbrica de cervesa és baix, ja que vetllen perquè el producte estigui el més fresc possible. La data de consum preferent és d’un any però la cervesa envelleix malament (al contrari que el vi) i procuren que el producte arribi al consumidor als pocs dies de ser produïda.

A la fàbrica també tenen el departament de cata, el de màrqueting, el de producció i el de I+D. Aquests tres últims són els que es reuneixen periòdicament per decidir quins nous productes es podrien llençar al mercat. Un cop decidit s’ha de fer una producció mínima que en el cas que no funcioni es retirarà del mercat (la freedamm de poma o l’estrella damm light en són dos exemples). Si té èxit es mantindrà la producció. Un exemple d’èxit i innovació és la creació de l’Estrella Damm DAURA apta per a celíacs que ha rebut premis internacionals.

També es dediquen a la formació barista. Convidem a tots els propietaris de bars que serveixen copes gelades o tenen una pala d’escumar amb menta que s’hi apuntin. Els consumidors habituals ho agrairem! ;) I és que en Carles Cervantes ens va explicar divertidament coses que mai s’haurien de fer servint cervesa “servir una cervesa en una copa gelada és com flamejar una paella… no cal, ni és convenient…” ens explicava! xD

La cervesa s’obté, principalment, de la fermentació alcohòlica de la mescla entre el llevat i el most, procedent de l’ordi maltat i aromatitzada amb llúpol, sotmesa a un procés de cocció. Cal tenir en compte que s’han d’ajustar els productes perquè organolèpticament siguin iguals malgrat la matèria primera varia depenent de la zona de producció o de les condicions de la collita d’aquell any. Els 500 m3 d’aigua que extreuen del pou cada hora  prové de l’aqüífer del Prat. Aquesta aigua és osmotitzada ja que ha de ser química i biològicament pura. Cada any es gasten 6 milions d’€ en tractament d’aigua.

Després de l’explicació en Carles ens va fer la visita guiada per totes les instal·lacions de la fàbrica (una autèntica marató a pas lleuger! ;) ). Vem visitar l’àrea de producció (4 persones amb un munt d’ordinadors); la màquina envasadora d’ampolles; la màquina envasadora de llaunes; la microcervesaria; l’àrea d’embalatge, magatzem i distribució. En aquest últim punt va ser com de ciència ficció! Veure tot de màquines (semblants a transpalets) movent-se soles, carregant i descarregant, sense xocar entre elles, comunicant-se les unes amb les altres, … va ser espectacular! Pensava “és el futur!” i tocant de peus a terra vaig dir en veu alta… “no… és el PRESENT!”. De debó que em va fer pensar… i amb aquests pensaments “d’on venim i cap a on anem” que ara no venen al cas, ens vem dirigir a fer el tast i maridatge de 7 varietats de cerveses DAMM, passant pel costat dels gegants tancs de cervesa que perfilen la fàbrica, que tenen una capacitat de 750 mil litres cadascun!

En Carles ens va donar les pautes per començar el tast de diferència amb maridatge. Vem començar per les cerveses de menys graduació fins a les de més graduació i vem acabar amb les afruitades. L’ordre i maridatge van ser els següents:

SAAZ
Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM
Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM
Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM
Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM
Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM
Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT
Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera

Postres: Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee

Al començar el maridatge ens van regalar un llibre “del Sikaru a la cervesa” on explica la història de una de les begudes més antigues de la humanitat, la cervesa. L’he trobat tant interessant que no descarto de dedicar un altre post al món de la cervesa: orígen, història, procés d’elaboració, …

Moltes gràcies a Estrella Damm per donar-nos a conèixer l’activitat del seu dia a dia i a culturitzar-nos en termes cervesers. Ja som una mica més savis! ;) I gràcies de nou a Gastroblocaires per l’organització de l’excursió dammera! :)

Pin It

La Carxofa Prat (trobada blocaire carxofera al Prat)

Aquest passat cap de setmana, en el marc de les 3eres Jornades gastronòmiques Pota blava i Carxofa Prat, ens van convidar a conèixer de prop la Carxofa Prat. En Joan Ribas, pagès i president de la Cooperativa Agrícola del Prat ens va portar, acabades de collir del camp, les carxofes que els cuiners Susana Aragón i Virgilio Contero, ens van cuinar en directe presentant-les en 5 textures diferents. En Joan, de conversa amena, ens va explicar les particularitats del cultiu i les qualitats de la Carxofa Prat.

La Carxofa Prat es conrea al Delta de Llobregat, terra que per les seves característiques atorga a les carxofes un gust més dolç i una textura més tendra. Precisament degut a les característiques que les diferencien de carxofes d’altres procedències estan treballant per a la obtenció del distintiu europeu de qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

En Joan ens explica que la Carxofa ofereix la màxima qualitat quan es consumeix poques hores després d’haver estat collida. Per aquest motiu les comercialitzen garantint un temps i una distància mínims entre la collita i el seu trasllat fins al consumidor. La proximitat i la frescor són la garantia d’un producte que manté totes les seves propietats organolèptiques i nutritives.

També ens va explicar el cicle de floració (floreix fins a tres vegades donant fruits de característiques i qualitats diferents a cada floració), els efectes de la climatologia sobre les carxoferes (el clima humit afavoreix l’aparició de fongs que les malmet. Les gelades poden matar les flors o a la pròpia carxofera), els mesos de producció (de novembre a abril), la distribució de la producció (bàsicament a Mecabarna), així com una bona colla de vivències que només algú que estima el què fa transmet amb tanta força. Un plaer haver-lo pogut escoltar!

Els cuiners ens van preparar les carxofes en cinc textures diferents:

  1. Carpaccio de carxofa (Molt bo. Em va agradar sobretot la textura cruixent de la carxofa crua i el “crec” al mossegar-la.)
  2. Bunyols de carxofa (la Susana ens va explicar que és una manera d’aprofitar les fulles de les carxofes que normalment rebutjaríem. Per sobre ens va explicar que les fa al forn, i de les fulles que normalment rebutjaríem, en separa la part més tendra que passa per la Termomix fent-ne una pasta. Aquesta pasta la barreja amb la massa del bunyol i llestos! Dels millors tastets de textures pel meu parer!)
  3. Carxofa en tempura (també molt bons! La tempura cruixent i la carxofa molt gustosa)
  4. Esferificacions de carxofa (sempre és divertit provar una esferificació. La sensació de trencar el rovell d’un ou de gustos diferents és fantàstica. Ara bé en aquest cas no vaig notar massa el gust de la carxofa, vaig notar més l’aroma de l’oli de tòfona blanca que portava que no pas l’aroma i el gust de la pròpia carxofa. Molt bona i curiosa de menjar!)
  5. Escuma de carxofa amb encenalls de pernil ibèric (També molt bona tot i que potser predominava més el gust de la nata que no pas el de la carxofa).
Tots els tastets em van agradar molt destacant els bunyols que a part són una magnífica forma de cuina d’aprofitament. La part que aprofitem de la carxofa és molt petita i d’aquesta manera utilitzem una part de les fulles que rebutjaríem. Acompanyant els tastets teníem l’Estrella Damm Inedit, patrocinador de les 3eres Jornades gastronòmiques Pota blava i Carxofa Prat, que diuen és la única cervesa que marida amb les carxofes. El seu gust suau i  refrescant va acompanyar molt bé les 5 textures de carxofes.
Després del tastet vem arrodonir la jornada dinant tota la colla un arròs amb pollastre Pota Blava.

Per acabar agraïr a Pratencs.cat la invitació i l’hospitalitat, vem passar un dia fantàstic en el que vem aprendre un munt de coses! I gràcies també a Gastrobloc@ires per la organització de la trobada.

Us deixem el vídeo de la trobada perquè us pugueu fer una idea de com va anar i lo bé que ens ho vem passar!

Les Jornades seran del 8 al 31 de març i es podrà assaborir el Pota Blava i la Carxofa del Prat en els diferents menús especials que els restauradors del Prat estan preparant per a l’ocasió. Val la pena anar-hi, tenen uns productes excepcionals!

Pin It

Tast d’embotits a Can Colom (Cantonigròs)

Després de les compres olotines i abans del dinar ens vem trobar amb els blocaires per conèixer i tastar els embotits que elaboren a Can Colom.

De Can Colom ja us en he parlat en una altra ocasió (aquí) però val la pena que en tornem a parlar! La Dolors, com sempre, ens va rebre amb els braços oberts! Ella i en Manel, el seu marit, ens van convidar a passar a l’obrador on ens van explicar quins embotits elaboren i com els elaboren, a part de deixar-nos-els tastar!

Els embotits que fan a casa són: fuet, sumaies, llonganisses, xoriço, sobrassades, paté, llom embotit, cansalada, llardons, bull blanc, bull negre… i el que ens torna bojos a casa és la seva pilota rostida al forn! Tots vem coincidir que potser el més original i poc conegut és aquesta pilota que elaboren, com si es tractés de la pilota de l’escudella de Nadal però rostida al forn. Quan és temporada de bolets fan pilotes de ceps que estan tremendes!!! Tan es poden menjar fredes com tèbies i et solucionen un segon plat.

La Dolors ens explicava que fa molts anys, quan era la seva mare qui elaborava els embotits, el pebre era molt i molt car i a casa seva substituïen aquesta espècia per la tòfona que aromatitzava els embotits sense pagar el preu del pebre!! Us ho imagineu? Temps enrera la tòfona no era lo valorada que és avui en dia. Jo encara recordo a la meva àvia dient que la tòfona era menjar de porcs! Si aixequés el cap i veiés el que se’n paga avui en dia no s’ho creuria pas! La Dolors, mantenint-se fidel a la recepta de la mare, continua afegint tòfona a alguns dels seus embotits com ara la pilota rostida per exemple. Ara bé en els fuets, sumaies i llonganisses ja hi posa pebre negre!

També el compromís amb l’elaboració artesanal dels seus productes amb matèria primera de gran qualitat i un procés d’elaboració natural. El clima de Cantoni és un dels seus aliats, l’assecatge a 1000 metres d’alçada per exemple garanteix una bona curació.

Amb els anys han anat invertint amb maquinària que els hi facilita la manipulació de la matèria primera i aquí va ser en Manel que ens va ensenyar el funcionament de les tres màquines que tenen a l’obrador: la màquina de trinxar la carn, la pastera (on s’hi aboquen la carn ja trinxada amb les diferents espècies i ingredients de cada embotit) i l’embotidora que els ajuda a embotir de manera manual i amb tripa natural (no sintètica) els diferents embotits. Per acabar el producte lliguen ells mateixos els embotits amb cordill (no amb grapes).

Per acabar vàrem poder tastar tots els seus productes mentre la fèiem petar amb aquests mestres artesans a qui haig d’afegir la Rosalia, una amiga de tota la vida del Manel i la Dolors, que treballa i també elabora els seus embotits.

Com a anècdota afegiré una curiositat… sembla ser que depenent de la zona de Catalunya d’on venim els embotits ens agraden més, curats d’una manera o d’una altra. Així ens posava d’exemple que la gent de l’Empordà prefereix la botifarra blanca més seca, mentre la resta la prefereixen tendra. Vès quines coses! ;)

Va ser una estona molt agradable compartida amb uns artesans de l’embotit amb una producció petita però increïblement saborosa! Moltes gràcies Dolors i Manel per l’acollida! I visca la pilota de Can Colom! :D

Pin It

Visita al Grup Valira (nou sarau gastroblocaire!)

Primera part de la crònica sobre un nou sarau gastroblocaire!

Fa uns dies vem fer una trobada gastroblocaire una mica diferent. Varem anar a visitar la fàbrica Valira de Reus. Per primera vegada parlaríem dels estris que utilitzem per cuinar enlloc dels temes habituals en aquestes trobades com l’elaboració d’aliments, la restauració o tallers de cuina.

La segona part de la crònica es centrarà en el magnífic dinar al restaurant reusenc la Glorieta del Castell amb tota la colla de blocaires, que van organitzar les reusenques Glòria, Marta i Mai (noies gràcies de nou!).

Valira és una empresa catalana ubicada a Reus amb més de 40 anys d’experiència. Especialista en oferir estris de cuina (sobretot paelles, cassoles, …) de gran qualitat.

El seu director general, Èric Didier, ens va fer una explicació complertíssima sobre els seus productes i la seva elaboració. La primera part de la visita la vàrem fer asseguts a taula i com no, no podien faltar les pastes de té i el cafè! L’Èric ens va donar un munt d’explicacions i dades sobre els materials i els seus productes, que alguns blocaires van tenir l’encert d’anar preparats amb el bloc de notes per anar prenent apunts. Si voleu llegir una crònica complertíssima on poder llegir tot el que ens van explicar ho podeu trobar a les cròniques que l’Òscar, organitzador de la trobada (per cert gràcies de nou Òscar! Va ser fantàstic!), va fer al seu bloc.

Jo us faré quarte pinzellades de tot el que vàrem aprendre.

Les reines del grup Valira: Les paelles, cassoles, woks, creperes, (un festival pels amants de la cuina!)

De materials utilitzats per a l’elaboració de paelles, olles i cassoles en trobem bàsicament quatre: Coure, Acer inoxidable, Alumini i Ferro colat. El rei dels materials i el més utilitzat en l’actualitat és l’alumini per la seva lleugeresa i mal·leabilitat. Vegem però les característiques d’aquests materials en funció dels quals l’estri serà més útil per a unes coccions o unes altres a la cuina.

  COURE Un gran conductor tèrmic amb el “petit” inconvenient de que l’òxid de
coure és tòxic. Avui en dia material reservat en cuines professionals.
ACER inoxidable Aleació de ferro amb niquel. És un mal conductor tèrmic fet que condiciona a utilitzar-lo per fer determinats estris culinaris (olles, cassoles i cassons).
Reservat a coccions que no necessiten molta empenta calorífica com el bullit.
ALUMINI El rei dels materials “paellils”! Gran conductor calorífic, lleuger i fàcil de treballar.
Reservat per a l’elaboració de paelles, planxes, woks, …
Coccions ràpides com marcats, saltejats, …
Té l’inconvenient de no ser gens antiadherent i necessita d’una capa de tefló (habitualment) o de recobriment ceràmic.
FERRO COLAT Mal conductor tèrmic però en canvi és molt bo mantenint la calor.
Utilitzat per a l’elaboració de cassoles.
Ens permet fer elaboracions de coccions llargues com els estofats.

Després de fer-nos les explicacions sobre els diferents materials, estris i utilitats, de les paelles, cassoles, olles, woks, … també vem tenir l’ocasió de conèixer la gamma de contenidors d’aliments Nomad i de la cada vegada més creixent tendència de dinar a l’oficina els plats que elaborem a casa. El motiu o l’excusa d’aquesta tendència creixent vàrem estar d’acord que era la crisi econòmica que estem visquen, però com ja deia la meva àvia “no hi ha mal que per bé no vingui!”. Jo ho trobo genial el fet de fer-nos els nostre propi menjar i portar-lo a la feina! Què millor que menjar el producte que tu has escollit i elaborat personalment! La gamma Nomad té un munt d’utensilis que faciliten el transport de l’aliment i el manté en unes condicions òptimes.

Acabada la xerrada, i després del cafetó corresponent, vem fer una atlètica visita per les instal·lacions on l’Èric ens va anar explicant el procés d’elaboració de les paelles des del llingot d’alumini fins a l’embalatge final.

I per arrodonir la visita ens van obsequiar amb un wok de la línia Aire i un contenidor d’aliments de la gamma Nomad. Per tant ja teniu a un grup de blocaires contents com uns gínjols! ^^

Per acabar, estimats lectors i lectores, us animo (com sempre) a comprar productes de la terra. I VALIRA és una empresa catalana que elabora estris de gran qualitat!

Pin It

Anunci Estrella Damm 2011

Ens encanten els anuncis que Estrella Damm fa any rera any! És com l’apuntador que ens avisa que l’estiu ja el tenim a tocar! I aquest anunci ens agrada especialment ja que hi trobem un convidat de luxe Ferran Adrià i elBulli! No us perdeu aquesta joia que ens ensenyarà les peripècies d’un aprenent de cuina en un stage d’estiu a elBulli! Sensacional! ;)

Pin It

Oli Ermedàs

Avui us vull presentar un producte d’una qualitat extraordinària: l’oli d’oliva verge extra ERMEDÀS. Tan extraordinari és l’oli, com la història que hi ha darrera les dues dones emprenadores que estan tirant endavant aquesta aventura.

L’oli d’oliva verge extra ERMEDÀS (DO Empordà) és fruit d’una il·lusió. La d’una petita i jove empresa que amb paciència,  i molt respecte per l’entorn, va decidir convertir les terres de conreu de la seva finca familiar en una explotació agrària dedicada gairebé en exclusiva a la producció súperintensiva de l’oliva arbequina.

La finca CAMP D’AURES es troba al cor de l’Empordà, al bell mig de la Costa Brava, al municipi girnoní de Palafrugell.

Com ens expliquen la Mª del Mar i la Lídia, les empresàries d’aquest gran projecte, des de la collita i fins que les olives no entren en el trull no passen més de quatre hores. Així es conserven totes les propietats de l’arbequina i s’aconsegueix la qualitat absoluta del producte final.

Pels paladars més experts podreu notar que l’oli Ermedàs és un oli suau i fresc al paladar, amb un gust intens d’herba tallada, reminiscències de poma i un reragust d’ametlla. Pels que no tenim el paladar tant afinat us direm que és un oli boníssim, de fet el millor oli d’oliva que hem tastat mai!

L’oli d’oliva verge extra ERMEDÀS es ven en tres formats:

- Ampolla de ½ litre. amb vidre fosc per preservar al màxim la qualitat de l’oli.

- Ampolla de ½ litre en estoig individual.

- En llaunes de 2 litres.

A Barcelona el podeu trobar a les següents botigues:

COLMADO QUILEZ RAMBLA DE CATALUNYA 63 08007 93.215.23.56
RABASSEDA C/MADRAZO,97 08006 93.209.45.62
OLISOLIVA.COM MERCAT DE SANTA CATERINA 08003 93.268.14.72
OROLIQUIDO C/ PALLA,8 08002 93.302.29.80

Si voleu més informació sobre l’oli ERMEDÀS, els mètodes de producció, el projecte, o per si us hi voleu posar en contacte, ho podeu fer a la seva web: http://www.ermedas.cat/

I ara vé la sorpresa! La Mar i la Lídia ens han regalat unes quantes ampolles d’oli Ermedàs per a que les poguem sortejar entre els lectors del bloc que deixeu un comentari en aquesta entrada. D’aquesta manera podreu tastar i gaudir del millor oli d’oliva verge extra que hem tastat mai! I també ajudar-nos a donar-lo a conèixer als que aprecien els productes purs i de gran qualitat; no decebrà ni als més siberites! Us ho garantim!

Us animem a deixar un comentari a l’entrada i així podreu participar en el sorteig! Farem el sorteig entre els comentaris deixats en aquest post des d’avui fins el dia 3 d’octubre. Que hi hagi sort! ;-)

Pin It

I Fira del tomàquet del Vallès

Aquest dissabte 25 de setembre té lloc la segona jornada de la I Fira del tomàquet del Vallès, a Sta. Eulàlia de Ronçana (al Vallès Oriental).

Nosaltres vem anar-hi, animats pels estimats vermells que hi col·laboraven, el passat dia  4 de setembre, on vem poder fer una visita a l’hort on en Pep Salsetes (pagès i cuiner) entre d’altres productors amants de la terra, estan recuperant llavors d’antics tomàquets vallesans que si no fos per la seva tasca de conservació, moltes d’aquestes magnífiques varietats haurien desaparegut. Varietats com el tomàquet rosa ple (dolcíssim!), el cor de bou (molt carnós!), el Montserrat (que tant de joc ens dóna a l’hora de farcir-lo), el pometa, el tres caires de Rubí, … entre d’altres van ser els protagonistes del tast que vem fer després de la visita a l’hort.

En el tast havíem “d’avaluar” les diferents varietats de tomàquet que ens servien. Gustós, dolç, àcid, carnós, farinós, de gust persistent… vem anar anotant les nostres impressions sobre aquests magnífics tomàquets. I ho vàrem fer també amb els nens que van participar la mar de contents del tast de tomàquets!

Tots els tomàquets ens van semblar meravellosos però dos ens van captivar: el tomàquet rosa ple i el cor de bou.

En acabar el tast vem comprar a les parades un parell de quilos d’aquestes dos varietats i ens hem fet un fart de menjar bones amanides de tomàquet!

No us perdeu la oportunitat de visitar aquesta fira i poder participar del tast, així com conèixer de ben aprop la feina que estan fent un grapat de persones que s’estimen la terra i cuiden els productes que produeixen.

Recordeu:

I Fira del tomàquet del Vallès, a Sta. Eulàlia de Ronçana.

Dissabte 25 de setembre de 2010 de 10 a 20:30 hores al Centre Cívic La Fabrica.

Activitats:

  • Xerrada sobre la cuina del Tomàquet a càrrec d’en Pep Salsetes.
  • Tast de tomàquets
  • Xerrades i visites guiades a l’hort
  • Mostra de tomàquets casolans
Pin It

L’iPad també ens ajuda a cuinar!

Primer de tot deixeu-me presentar, em dic Miquel i sóc el marit de la Nuni ;)

Jo també tinc un bloc, però el meu és de tecnologia, concretament d’Apple: el Bloc d’Apple en Català, i la Nuni farà un parell de setmanes em va regalar un iPad, el nou producte d’Apple i ara he trobat una aplicació perfecte per a la cuina ;)

Es tracta d’una aplicació per consultar receptes americanes de vàries fonts i veure diferents informacions sobre elles:

Índex de receptes

L’aplicació et deixa remanar les receptes classificades per categories i de tota manera ens deixa fer cerques, ja sigui per aliments o paraules claus.

Com fer la recepta

Les explicacions de com fer la recepta queden a la part dreta i ens permet col·locar aquesta fletxeta groga que veiem, al punt on estiguem en cada moment.

Si volem podem afegir els ingredients a una llista de la compra, que posteriorment ens permetrà enviar-nos per correu electrònic on podem anar marcant el que ens falta per comprar.

Comentaris dels lectors

L’aplicació també ens mostra que n’opina la gent i quina valoració li ha donat, entre altres informacions de cada recepta.

Al final de l’entrada, trobareu una sèrie de captures de pantalla per acabar-vos de fer una idea de com funciona.

La podeu trobar gratuïtament a l’iTunes

Qui s’apunta a muntar alguna cosa per l’estil de tots els blocs catalans? :)

Pin It