Aquest diumenge passat vam anar a un curs de fotografia per a blocaires organitzat per Gastroblocaires i a càrrec d’algú molt estimat… el Martí Sans (el Martinet vaja!).
El dia estava estructurat en una primera part formativa teòrica, una segona part pràctica on veuríem posat en pràctica tot el que ens havia explicat en Martí. I una tercera part de festival gastronòmic dinant tots plegats al Restaurant Ca l’Esteve (en Xesco Bueno ens tenia preparat un menú excepcional!)! Per acabar uns Gintònics a la terrassa coberta de Ca l’Esteve tot comentant la jugada del dia. Però tornem al principi…
Els grans blocs temàtics de la sessió (i que trobareu magníficament explicats en els apunts que va preparar en Martí) van ser:
- Tipus de càmares fotogràfiques
- Control bàsic de la càmara (obturador, diafragma, …)
- RAW i JPEG
- Histograma
- Composició
- Il·luminació
- Edició
- Sessió pràctica
Primer de tot va desmitificar que fer bones fotografies sigui complicadíssim o que necessiti de molt de material fotogràfic. Ell mateix fins fa poc temps feia molt bones fotografies amb materials molt austers, per no dir que les seves primeres fotos del bloc (Apunts de cuina) eren fetes amb càmeres compactes i cartolines a mode de fons. La idea de que un porexpan, o un cartró-ploma ens pugui servir de reflector, o que una lona de plàstic ens serveixi de fons et fa adonar que fer fotografies no està renyit amb la butxaca! La mateixa escenografia dels plats tampoc té perquè costar-nos un dineral, amb idees com comprar teles variades a metres, o plats diferents econòmics (a establiments de baix cost 
) són suficients per preparar l’atrezzo d’una bona fotografia.
La llum. La llum és primordial! Una bona font de llum pot ser una finestra on hi entri llum difosa, mai llum directa del sol. Si no la tenim haurem d’optar pel flaix, que n’hi ha de molts preus i gammes.
Val a dir que en Martí està convertint el que fins ara era una afició en professionalització i que poc a poc ha anat comprant-se càmeres més bones, flaixos, i d’altre equipament fotogràfic. Però l’art, l’idea i la composició de les seves fotos, ja era fantàstica abans de que disposés d’un bon equip. I és que quan un és bo, és bo! I el Martí és boníssim!!!!
En definitiva, va ser un matí molt productiu en el que vem sortir carregats de nous conceptes (almenys en el meu cas) com l’ISO, velocitat d’obturació, diafragma, revelat digital, edició del RAW, Histograma, … i també carregats d’idees de com fer bones fotografies!!
Una altra conclusió que he tret del curs és que les bones fotografies estan renyides amb les presses (eps! no vol dir que de tant en tant tinguem la sort d’enxampar-ne alguna!). La fotografia, la composició i l’edició necessiten temps i paciència! Per tant caldrà canviar el concepte de fer fotos als plats acabats de sortir del foc a cavall de l’encimera de la cuina per ser fotografiades a l’espera d’uns estómacs remugant a taula… Caldrà canviar el xip!
Per acabar, com us dèia, un àpat boníssim (i en bona companyia) de la mà d’en Xesco Bueno, xef del restaurant, a qui no coneixia encara personalment i em va caure fantàsticament bé! Després de l’àpat vam poder conversar una estona i em va donar algunes idees genials per unes croquetes que presentaré a la recepta del 15 dels Fogons de la Bordeta! M’han quedat mooooltes ganes de fer algun dels seus cursos de cuina! 
En resum un altre dia per recordar en companyia d’amics blocaires i de persones molt estimades com en Martí Sans, que de ben segur arribarà lluny!
Us deixo els apunts de Martí que estan molt ben elaborats i us seran de gran ajuda!
I avui ja el tenim!! I ens encaaaaantaaaaa!!! Ens l’ha fet la Mia, una amiga que ja en altres ocasions ens ha fet il·lustracions. Quan el Guillem feia P3 (fa 6 anys!) ens va fer el retrat dels nens de la classe. Quan vem celebrar els 
La Dolors ens explicava que fa molts anys, quan era la seva mare qui elaborava els embotits, el pebre era molt i molt car i a casa seva substituïen aquesta espècia per la 
Aquest és el menú que ens tindrà preparat:
Ara bé per nosaltres va ser una sort poder veure aquell tresor! Llàstima que no es puguin transmetre les olors a través de les fotografies encara!
