La millor calçotada és amb Txuletón (i de vaca vella i grassa! Ai va la hòstia!)!

Ahir vaig tenir la sort de tornar al Restaurant Molí de l’Escala on en Jordi Jacas i el seu equip ens van donar a conèixer el nou espai GRIDS Brasa, una braseria que ofereix la millor carn a la brasa i ara, que ja és temps de calçots, unes bones calçotades!

Molí_edit

Us faré cinc cèntims del menú de calçots que estan fent actualment que inclou: un aperitiu, calçots amb tres salses, un Txuletón a la brasa, postres, aigües, vins i cafès. Tot per només 25 €!

calçots

L’àpat l’hem començat a la terrassa del restaurant aprofitant que feia bon dia i pels més fredolics teníem el caliu de la llenya a foc viu coent els calçots.

Arrenquem amb un vermut amb sifó (el mestre Juanjo Roda em va ensenyar que a terres valencianes se n’hi diu bicicleta. Desconec si en terres gironines té un nom diferent).

Quina és la millor manera de començar un àpat a l’Escala? Doncs amb unes anxoves espectaculars! Consell d’en Jordi Jacas, assaborim l’anxova sola i en tot cas, després, ja menjarem el pa amb tomàquet, de la mateixa manera que ho faríem amb un bon pernil ibèric. O sigui que tothom a fer cas al mestre!  Aquestes anxoves són les més grans i saboroses que he tastat mai! I tirant d’informació privilegiada en Jordi m’ha indicat on trobar-les! Aquest Nadal tindrem anxoves de les bones!! Però tornem a l’àpat! Hem anat picant també llardons i uns cruixents amb fruits secs molt i molt bons.

anxoves

Ja entaulats en Jordi Jacas, xef del Molí de l’Escala, ens ha fet la presentació de l’àpat, de l’espai i del menú calçotada + txuletón maridat amb cervesa Inèdit. Amb els calçots sobre la taula i tots amb el pitet posat ens ha explicat que els calçots són de producció ecològica i les tres salses que l’acompanyen són el tradicional romesco, romesco amb anxova i salsa molt suau d’all.

taula

salses_edit

A continuació ens ha presentat a l’Imanol Jaca, basc entossudit en que li parléssim en català (m’encanta  ), que li serveix els txuletons de vaques “viejas y gordas” al Molí de l’Escala.

cuiners

Reconegut basc amb carnisseria de prestigi exporta a molts països europeus i difon la cultura gastronòmica basca en la que es menja vaques velles de 8 fins a 18 anys mentre que a la resta d’europa (i fins i tot d’Espanya) es consumeixen vedelles joves. Per tant la tasca que està portant a terme és culturitzadora. Ell mateix afirma que quan més ha entès què és el que fan, és quan ho ha anat a explicar a fora.

txuleton_edit

La carn de vaca vella i grassa de l’Imanol és complicada d’explicar organolèpticament parlant… s’ha de tastar! Però a trets generals us diré que és gustosa però delicada a l’hora i molt però que molt tendre! Imprescindible el conjunt de brasa, punt de cocció i sal gruixuda! I menjar-lo calent! L’Imanol em passarà una relació de les carnisseries on podem trobar la seva carn a Catalunya, o sigui que si algú està interessat en comprar-ne ja m’ho direu. I sinó aneu al GRIDS del Molí de l’Escala que us la prepararan com ningú!

txuleton2_edit

Però, com cuinem correctament un Txuletón de 1,200 grams?

És ideal coure’l a la graella amb brasa d’alzina durant 4 minuts per cara per tal de que ens quedi ben segellat. Un cop tenim una cara segellada el girem i salem amb sal gruixuda la cara ja cuita. Passats 4 minuts tornem a voltejar la carn i salem. 1 minut més per cara i retirem del foc. Deixem reposar la carn mig minut i la tallem a filets (font).

Li he preguntat a l’Imanol si la carn era madurada i irònicament m’ha respost que la maduració, com la maduresa, és un concepte abstracte!  Al marge de la broma i els comentaris de sobretaula m’ha explicat que la carn és bona o és dolenta, i que la maduració no deixa de ser un procés de podridura que és completament innecessari quan la carn es bona. Servida la polèmica… xD El cas és que la seva carn és boníssima i això és el que importa!

Per acabar l’àpat unes postres clàssiques però a l’estil GRIDS, crema catalana. Cafetó i si ja el volem arrodonir del tot l’àpat, un bon Gintònic refrescant!

postres_edit

El menú del calçot el podeu fer de divendres a diumenge a la nit i podeu reservar trucant al 972 77 47 27. Si hi aneu ja m’ho explicareu!  Visca les vaques velles i grasses!

menú_gridsRestaurant Molí de l’Escala

Camps dels Pilans
Camí de les Corts
17130 L’ESCALA
T. +34 972 77 47 27
F. +34 972 77 47 25

info@molidelescala.com

PD: El restaurant és molt actiu organitzant activitats. Als estius no us perdeu els Gastromusicals que organitzen! Nosaltres aquest estiu vem estar-hi en el concert de l’Anna Roig i L’ombre de ton chien i la cuina de Quim Caselles i va ser una gran experiència! I sabíeu que la finca del restaurant té la primera plaça d’Instagramers? Aneu-hi! Us sorprendrà! 

Pin It

Tast de vins, olis i formatges de ciutats Patrimoni de la Humanitat

Fa unes setmanes vem ser convidats a un tast de productes de ciutats Patrimoni de la Humanitat en un escenari privilegiat, el Palau Moxó de Barcelona.

Tast01

Coincidint amb el 40è aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, el Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat ens va presentar la gastronomia local de les tretze ciutats que en formen part a través d’un tast dels seus productes més representatius: Formatges, olis i vins.

tast_02

El xef gallec Francisco Piñeiro (Restaurante Benboa, Corrubedo) ens va conduir el tast dels diferents productes i ens va oferir sis tastets de receptes elaborades amb els mateixos productes del tast amb els corresponents maridatges.

formatges

Els productes i ciutats representants van ser els formatges d’Àvila (formatge de cabra “Monte Enebro”), Càceres (Torta del Casar) i Santiago de Compostel·la (Formatge Tetilla “Tres Pazos”); Em va encantar el formatge de cabra i la torta del Casar!

 olis

Olis de Còrdova, Mèrida, Tarragona i Toledo; Potser em tira la terra però em quedo amb l’oli de Tarragona d’olives arbequines i D.O.P. Siurana.

vins

I els vins d’Alcalá de Henares “Qubél Revelación”, Cuenca “Esencia de Fontana”, Eivissa (Can Rich Lausos), Salamanca (Arribes Crianza) i Segòvia “Erre de Herrero Verdejo”. Em van agradar molt els vins d’Alcalà de Henares i el d’Eivissa. Però potser hagués estat millor fer el tast començant pel vi més suau al més potent en comptes d’haver-ho fet per ordre alfabètic de la població. Ja que després de fer el tast d’un vi potent, si darrera en ve un de blanc, costa poder notar totes les notes organolèptiques.

p1

Les receptes que ens van servir van ser snack de bolets amb formatge del Tiétar “Monte Enebro” i dolç de cireres; Boníssim! El gust de la galeta predomina sobre del formatge però la veritat és que estava molt, però que molt bo!

p2Xupa xup farcit de pa amb tomàquet “Vil·la de Centcelles”, Original però on hi hagi un bon pa amb tomàquet…

p3Tonyina “Romano” (macerada en vi i mel) amb crema d’oli “Canchalosa”, Dels millors tastets de la nit!!! Boníssima!!

p4Vedella brasejada amb formatge “tetilla” “Tres Pazos”. Juntament amb la tonyina dels millors tastets! El “truc” del gel sec per fer l’efecte de Botafumeiro molt original!

postresDos bombons líquids d’oli (“Priego de Córdoba” i “Adolfo Colección” acompanyats de Torta del Casar. Un dolç ben original per arrodonir l’àpat! Em van agradar especialment els de xocolata blanca, ja que el dolç de la xocolata blanca contrarestava l’amargor de l’oli que portava.

xefs_unescoDesprés dels tastets “oficials” ve la part lúdico-festiva que tant m’agrada d’aquests actes amb col·legues i amics blocaires, parlar els uns amb els altres comentant la jugada, quin plat us ha agradat més? El meu oli preferit ha estat aquest, etc. tot tornant a tastar els plats servits i reafirmant amb els que més havíem gaudit. I ja és un luxe si pots compartir l’experiència amb el xefs que l’han ideat i presentat! Un luxe!

Pin It

Llepafils al Teatre Poliorama

El post d’avui és una bona recepta per passar-ho bé en família! Anem al teatre!!!!!

llepafils

La setmana passada ens van tocar unes entrades, a través d’un concurs de Mercats de Barcelona, per anar a veure l’obra Llepafils de la productora Teatre al detall, en la programació familiar “Viu el Teatre” del Teatre Poliorama de Barcelona.

LLEPAFILS_01

O sigui que ja em teniu diumenge al matí agafant els ferrocarrils amb dos dels meus petits Mindundis que cap a BCN falta gent! Les expectatives després de llegir la sinopsi de l’obra ja eren molt altes però després de veure-la i fer-nos un tip de riure amb els nens ja vaig tenir clar que us l’havia de recomanar a través del bloc!

Tots, qui més qui menys, hem batallat per fer menjar de tot als nostres fills (o nebots, o germans, …) però us heu plantejat què passaria si tinguéssiu un nen que només mengés patates fregides de bossa? Doncs és el que els hi passa a la Olívia i en Llòfia, dos cuiners que cuiden el Lluiset que és un nen dur de pelar… no hi ha manera de fer-lo menjar res de RES!

LLEPAFILS_02

I aquí comença l’aventura! Com fer menjar a un nen que no menja! Hauran d’investigar què fer i com fer-ho per descobrir-li el plaer pel menjar al Lluïset. Imaginació, joc, música, mil peripècies i sobretot molt d’humor és el que viureu durant l’espectacle, fresc, amb ritme i molt enginyós! A més a més té el component educatiu on ens ensenyen, com tantes vegades hem dit, que la millor manera d’aprendre és a través del joc!   En aquest vídeo teniu un tastet de l’obra per acabar-vos de convèncer!

Un gran indicador per recomanar-vos de manera tant general i per a tots els públics aquesta obra és que a la meva filla gran, de 13 anys (aquella edat… ja m’enteneu…), es va fer un fart de riure durant tota l’obra i en va sortir tant encantada que fins i tot es va voler fer una fotografia amb els protagonistes!

Llepafils_i_nens_editEncara esteu a temps de veure-la! Jo hi tornaria i tot! Queden dues sessions els dies 16 i 23 de desembre a les 12:30 h i l’entrada té un cost de 13,50 € (21% d’iva inclòs…). Eps! Els nens amb Carnet del Súper 3 entren gratis!!! Es recomana per a nens a partir de 3 anys.

rap_guillem_edit

Una bona manera de començar un diumenge! És dels millors espectacles per a públic familiar que he vist en els últims temps! I amb 3 petits a casa us asseguro que n’hem vist un bon tou!  Aneu-hi, us encantarà!

Pin It

De cacera boletaire! (Bolets Petràs Trip)

Quan més has gaudit d’un dia, més costa trobar les paraules per descriure’l. Quan has estat tant bé no vols que cap detall passi per alt! Sigui com sigui aquesta trobada blocaire organitzada per bolets Petràs amb l’objectiu d’ensinistrar blocaires com a potencials caçadors de bolets, passarà a l’història per única, divertida i enigmàtica! ;)

equip

Tot comença mooolts dies abans de la trobada quan el Pere de Bolets Petràs anava formant l’equip de blocaires caçadors de bolets. Cada nova adquisició era ben celebrada! Dies després, a través de mail entre alguns blocaires, es crea el “bulo” de que el motiu de tant de misteri (ja se sap… els boletaires són enigmàtics i no donen ni una pista d’on collir els bolets!), potser és degut a que ens estan organitzant un “caçadors de bolets”! I ja us podeu imaginar les reaccions: què us posareu? potser que anem a la pelu! quina vergonya passarem, sortir per la tele! Dubtes alimentats per la intriga i ja se sap que quan ens falta informació la ment és retorçada i se la inventa (qui no ho ha fet…?)!

Finalment el Pere de Bolets Petràs ens passa el planing amb horaris, punt de trobada i som-hi que a quarts de 9 cap a Molins de Rei falta gent (primer punt de trobada)! Per fi dissabte! Després d’un cafè reconfortant i necessari amb el Beumix ens trobem i desvirtualitzem amb el Pere acompanyat pel Dani que ens acompanyarà en l’aventura boletaire que comença a la furgo! Cap a Barcelona a buscar les blocaires que ens esperen a Sants a les 9 del matí. La Sandra, la Margarida i la Marga pugen a la furgoneta totes rialleres i com a bones Barcelonines ens guien per sortir de la ciutat. Tot just comença l’aventura! Per posar emoció al recorregut la furgoneta comença a treure fum (ho vem notar perquè semblava que estiguéssim a Londres (i no… tant no ens vem perdre…!)) i alertats pels conductors del voltant de la furgoneta. Per breus moments ja ens veia collint bolets a la parada de Petràs del Mercat de la Boqueria! Però no! El fum va parar i vem enfilar cap al Moianès (prop de Santa Maria d’Oló a tocar de l’Estany) on ens vem trobar primer amb l’Òscar i la Cris i més tard amb l’Isaac Petràs (el jefe), el súper xef Xesco Bueno del Restaurant Ca l’Esteve que més tard ens prepararia el dinar i en Marc, el fill del Xesco, que mentre ens esperava ja havia trobat un bon grapat de bolets!

esmorzar_petras

Parada tècnica (i necessària) per esmorzar i agafar forces per poder anar a caçar bolets! Presentacions de l’equip Petràs. Ens acompanyen l’Isaac Petràs, fill de Llorenç Petràs fundador de l’empresa i el responsable de l’expansió del negoci incorporant una nova línia de mercat elaborant les seves premiades cerveses belgues (la torrada guardonada recentment amb la medalla d’or en el certamen European Beer Star 2012, em torna boja!) i en Joan un gran expert boletaire que ens guiaria donant-nos tota mena d’explicacions, consells i indicacions sobre els bolets que aniríem trobant pel camí.

Kit

Abans però ens van equipar com a autèntics boletaires! Ens van donar una cistella de vímet, una pallaresa, una gorra, una ampolla d’aigua i l’estrella de la jornada… el mushrooms hunter survival kit (kit de supervivència per a caçadors de bolets! xD) que consistia en una safata amb secallona, pics de pa i tacs de formatge per sobreviure pel bosc!! Va causar furor entre els blocaires i potser va ser el més fotografiat del dia! Quins detalls!!!

Comença la cacera

Us haig de dir que la meva collita va ser més aviat minsa… vaja molt minsa! I que de cada bolet bo que vaig collir en vaig veure 100 de dolents. Per tant crec que la millor aportació que us puc fer és explicar la meva experiència per saber què no collir!

bolets

Conclusions a les que he arribat:

  • Els bolets s’amaguen… hi són però no els veiem! Fins que no ajustem la vista cromàticament costa molt trobar-ne!
  • Aparentment hi ha més bolets dolents que bons (és clar… els bons ja se’ls han endut els que fan cas al Guardiola i es lleven ben d’hora, ben d’hora!).
  • Al bosc hi ha un bolet que “va de rovelló” però que no li arriba ni a la sola de la volva! Es diu rovelló de cabra, fals rovelló, pinetell bord o lleterola i el podreu identificar perquè al tallar-lo exsuda un líquid blanc, és de peu i làmines blanques i tot ell té un color més pàl·lid (sembla com de mentida). No els agafeu són tòxics!
  • Si aneu a collir bolets aneu acompanyats d’un bon guia expert, com en Joan, o d’un bon manual i només agafeu els que clarament identifiqueu com a bons. Davant del dubte no l’agafeu!
  • Si no en trobeu no patiu! Sempre tenim Bolets Petràs que ens els vendrà ja seleccionats! ;)
La meva collita van ser un grapat de cama-grocs, fredolics, llenegues i farigola, de farigola sí que en vaig trobar! ;) Haig de dir que no tots els blocaires van tenir la meva sort, n’hi ha que van marxar amb el cistell ben carregat! Digues-li experiència o sort del “novato” però el cas és que jo no la vaig tenir… :( Sort que abans de marxar el Joan ens va reomplir el cistell que miraculosament va tornar cap a Terrassa ben ple! ;) En realitat el que va passar és que em perden les paraules i entre la bona conversa amb els companys/es, i les experiències que ens explicava l’Isaac (en diria més aviat les aventures de Petràs!) que em tenien enlluernada i encuriosida no vaig estar pendent dels bolets (ejem… cola?).
Del moianès a la Toscana
Després de dues hores ben bé de cacera tot caminant pel bosc i conduits pels mestres vem anar a parar a un prat on ens esperava una estampa Toscana amb una taula parada sota una carpa amb vistes al moianès. Una imatge val més que mil paraules… guaiteu la fotografia! El ooohhhh!!!! Va ser tant generalitzat que estic segura que el devien detectar els sismògrafs de la zona i tot! ESPECTACULAR! L’equip de Petràs ens va deixar bocabadats!!!
Prat_dinarPetras
En Xesco tenia muntat una cuina “portàtil” al mig del camp i ens esperava amb una safata replena de bolets per ensenyar-nos a preparar una papillotte de bolets! Agafem paper d’alumini al centre col·loquem els bolets que vulguem (rovellons llenegues, camagrocs, …), uns encortits, alls tendres i ho reguem generosament amb una salsa de rostit tremenda (la nostra mai superarà la del Xesco però farem el que podrem!). Ho tanquem amb compte i ho coem!
papillote_bolets
I mentre el mestre cuina un dinar per llepar-se’n els dits, la resta ens acomodem tot prenent cervesa Petràs ben fresqueta!
Blocaires
Converses animades, anècdotes i aventures de bolets Petràs pel món, trucades de grans cuineres preguntant “com tindrem la tòfona enguany” (la Rusqui devia al·lucinar amb el merder que fèiem de fons!), el Marc (petit boletaire!) jugant i donant un cop de mà al pare… en definitiva, estàvem a la glòria i mai n’haguéssim tingut prou ni del menjar, ni del beure, ni de la companyia, ni de les batalletes de l’Isaac explicant-nos les aventures empresarials de Petràs!
blocaires_panxing
Cap a taula falta gent!
El Xesco ens va preparar un menú boletaire boníssim!
Capuccino de ceps.
Burritos  de bolets amb ou ferrat (que aviat us posaré la recepta al bloc! Gràcies Xesco per la recepta!! ;) ).
Papillote de bolets
Arròs caldós amb ceps i calamars
Carquinyolis, neules, coca i cafès!
apat
I després d’un dia com aquest només ens queda brindar per Bolets Petràs que ens ha fet passar un dia únic, divertit, interessant i fantàstic!
brindis
cervesa_Petras_Reflexe
PD: Si voleu veure més fotografies d’aquest dia les podeu veure a l’Àlbum de Facebook. :)
Pin It

Presentació del llibre “Les receptes de Semproniana”

El títol oficial seria aquest però en realitat l’Ada ens va convidar a una festa! Una festa perquè en motiu del 20è. aniversari del Semproniana (un dels seus restaurants) ha editat un llibre amb moltes de les receptes que han servit durant aquests anys al restaurant. Però com us deia no va ser una presentació qualsevol, l’Ada ens va voler fer viure les receptes i quina millor manera que cuinant-les amb ella i després compartir-les en un sopar amb 15 blocaires.

L’Ada imagino que la gran majoria ja la coneixeu, és una persona mediàtica. Va participar en “Caçadors de bolets” cuinant receptes amb nens i nenes la temporada passada i enguany la podem veure al programa “Benvinguts a l’hort” que emet setmanalment TV3 i ens explica tots els secrets de la fruita i verdura de temporada a l’hort, entre moltes altres col·laboracions televisives. També ha escrit un bon grapat de llibres sobre cuina i fins i tot una novel·la “Sal de Vainilla” que em va enganxar de bon començament i us en recomano la lectura! Té una vessant pedagògica que sempre he admirat i he intentat aplicar a la cuina amb els nens.  És una persona activa, dinàmica, creativa i tot i que la paraula no m’agrada pel mal ús que se’n fa, podem dir que l’Ada és una emprenedora nata. Però per sobre de tot una apassionada de la feina ben feta.

En el llibre podreu trobar les receptes més emblemàtiques del Semproniana així com la seva pròpia història. Des de com la petita Ada va créixer entre fogons a la Fonda Europa de Granollers a quan imaginaven amb el Joan Pluvinet, el xef, com seria el seu restaurant Semproniana. Ens expliquen com Semproniana els ha vist créixer i Semproniana ha crescut amb ells. Una història a través de les receptes que han servit durant aquests 20 anys d’aventura!

La nostra festa particular comença posant-nos el davantal al menjador del restaurant Pla dels Àngels i repartint-nos pels grups que elaboraríem els plats del sopar, capitanejats per membres de l’equip de Semproniana: L’Ada, en Joan, en Santi i l’Oriol!

La Maida, el Roger, l’Òscar, la Núria Coll i jo vem tenir el privilegi d’estar a l’equip de l’Ada! Aprenentatge i somriures garantits! Vem elaborar el que seria el segon plat del sopar: uns cruixents d’ànec amb alls tendres i salsa agredolça per llepar-se’n els dits! Mans a l’obra i a pelar i picar pastanaga, ceba i alls tendres en primer lloc i cap a la paella a sofregir-ho. Per continuar esmicular la carn del confit d’ànec i per acabar muntar els farcellets amb pasta brick col·locant una base de confit, sofregit, mousse d’oca o ànec (per amorosir la carn), enfornar i servir! Mentrestant vem fer la salsa agredolça que l’acompanya d’una dificultat extrema!!! Barrejar mostassa amb melmelada de mores! o.O És espectacularment bona, senzilla i resultona! A part d’elaborar la recepta l’Ada ens anava donant pautes, trucs, explicacions i altres elaboracions amb el producte, … i ens va deixar moments de record per a la posteritat com ballar una sardana al mig del menjador amb les mans engreixades d’esmicolar el confit d’ànec!! Una espècie de ritual de germanor blocaire… xD! Mireu el vídeo que ha editat Cossetània Edicions on sortim ballant-la!

Els altres equips van elaborar la resta de plats. L’equip 1, capitenejat pel xef de Semproniana en Joan Pluvinet, ens va preparar els entrats: un gotet de bacallà amb pipes caramelitzades que com a fan del bacallà em va encantar!!

L’equip 2 capitanejat per l’Oriol ens va preparar el primer plat, uns Canelons XS farcits de ceviche de peix amb una base de guacamole. Queda un plat maquíssim digne d’un dia de festa! En Jordi, de Tot és bo el que l’olla cou, que va formar part d’aquest equip us explica la recepta aquí.

L’equip 3 (nosaltres) capitanejats per l’Ada vem preparar el segon plat, cruixents d’ànec amb alls tendres i salsa agredolça com us he explicat i aquest n’és el resultat! Ja us avanço que aquest plat el faré per cap d’any que em toca fer l’àpat a casa! La salsa li va de perles i acompanyant-lo podem posar una mica de mesclum.

I per acabar l’equip de les postres, capitanejat pel Santi, ens va preparar un Fondant de xocolata i taronja i unes trufes boníssimes (no he trobat en el llibre la recepta de les trufes :( haurem de subornar a algú x aconseguir-la! ;) ).

Un cafè, sobretaula en bona companyia i que l’Ada, persona a qui admires des de fa temps, et regali i signi el seu llibre són experiències úniques que no tenen preu. I és que ser blocaire m’està aportant moments fantàstics que són petits tresors.

Ja s’acosta Nadal i com que us heu portat molt bé i us ho mereixeu, demaneu als reis que us portin aquest nou llibre fantàstic de l’Ada Parellada! Les receptes de Semproniana! ;)

Pin It

Taller de tall i cata de pernil ibèric pur 5 Jotas

No sé si estareu d’acord amb mi que si hi ha una delicatessen per excel·lència al món és el pernil ibèric pur. N’hi ha que li trepitgen els talons, el foie, el marisc, … però pel meu gust el rei és el pernil ibèric pur! En sé d’un parell, l’Òscar i el Manel, que són de la mateixa opinió que jo. ;)

Fa uns dies vem tenir l’oportunitat d’assistir a un taller de tall i cata de pernil ibèric pur 5J al Restaurant Via Veneto. Un entorn de luxe per un producte excepcional! Presidint la taula un pernil ibèric pur 5J de 8 quilos, de peulla ben negra i de canya estreta i llarga, característiques pròpies dels pernils ibèrics que ens poden ajudar a identificar-los.

Tots estavem ben pendents del pernil i de la maestra cortadora Beli Simeón, per veure quan començava l’espectacle! Però encara tardaríem una mica a sentir el flaire inconfusible del tall de pernil ibèric.

Per començar benvinguda i presentació de mans de Olivier Guilland, responsable de màrqueting de la marca 5J (de l’empresa Sánchez Romero Carvajal) que ens va explicar les diferències entre el pernil italià i el tresor del pernil ibèric que es produeix a Espanya (que segons ell s’entossudia a dir que no sabíem el que teníem mentre els companys ens miràvem i telepàticament ens diem “que sí que ho sabem! Una altra cosa és que no en puguem menjar tant com voldríem!”). De l’explicació distesa que ens va oferir em va cridar l’atenció el que ens va explicar sobre els pernils italians de parma. Resulta que tenen un regust a formatge parmesà i una textura mantecosa degut a que s’alimenten en part dels residus de l’elaboració del formatge parmesà, en concret del que anomenen ”piccola latte”. En canvi el pernil ibèric pur té un gust i textura oliosa degut a la seva alimentació de glans de les alzines.

A continuació Beli Simeón, maestra cortadora, va prendre les regnes i ens va explicar en essència què és el pernil ibèric pur 5J (però encara no el tallava… xD).

Què fa especial el pernil ibèric pur 5J?

Per començar les caracterísitques pròpies de la raça ibèrica pura, l’alimentació i la vida en llibertat. Cuiden molt la selecció genètica per mantenir-ne aquesta puresa. L’enseminació és artificial, la precedeix un embaràs de 9 mesos en el que naixeran uns 6 garrins. Aquests passaran uns 5 mesos amb la mare per després passar 2 anys al que anomenen la montanera, on viuran en llibertat a les deveses de Jabugo formades per extensos boscos d’alzines, sureres i herbes aromàtiques com la farigola i el romaní. L’alimentació del porc ibèric a base de glans i herbes aromàtiques així com l’exercici que realitza en recerca del seu aliment, retarda l’engreix i aconsegueix que el greix s’infiltri encara més entre els seus músculs. Tardaran dos anys a guanyar 140 quilos moment en que passaran a l’escorxador (entre gener i febrer de cada any).

Cal tenir en compte que el porc ibèric pur és un animal delicat i poc productiu al ser salvatge. Per què ens en fem una idea…, el porc blanc acostuma a tenir 10 cries i guanya el pes amb molt menys temps al estar en captivitat, per tant és un animal molt més productiu. En canvi totes les característiques que us hem explicat són les que fan especial el pernil ibèric pur que se n’elaborarà, que no tindrà res a veure amb un pernil convencional.

Procés d’elaboració

Un cop a l’escorxador s’especegen i es salen els pernils durant 35 dies (depenent del pes de la peça). Passats aquests dies es netegen es fa un últim dessagnat i es perfilen. Aleshores passaran 36 mesos curant-se en bodegues naturals sota la supervisió dels “maestros bodegueros”.

5 Jotas té una instal·lació on fa tot el procés complet sense necessitat d’haver de moure els pernils en diferents instal·lacions evitant així cap tipus de contaminació ni manipulació innecessària.

Comença l’espectacle

Un cop acabada l’explicació la Beli es prepara per començar a tallar el pernil. Bons ganivets i sobretot destresa d’una “maestra cortadora” que porta molts pernils a l’esquena! Mentre netejava el pernil de pell i una primera capa de greix ens explicava com identificar un pernil ibèric: peulla negra, canya llarga i estreta, greix tou i modelable, però el que ens traurà qualsevol dubte és la xifra que porta impresa sobre la cotna, que ens indica la setmana de l’any que va ser sacrificat el porc: els ibèrics d’aglà són de les primeres setmanes de l’any. Mentre anava explicant ja oloravem l’aroma inconfusible del pernil ibèric a l’ambient i va posar en marxa les nostres glàndules salivals (dit d’una altra manera… se’ns queia la bava!).

Com tallar el pernil?

Col·loquem el pernil amb la peülla cap a munt. I preparem el pernil per començar-lo a tallar. Necessitarem netejar-lo traient la cotna i el primer greix. Si no l’hem de tallar tot de cop netejarem només la part que consumirem. Guardarem una capa de greix (el blanc, no el groc que és ranci) que ens servirà per conservar el pernil un cop deixem de tallar-lo.

Us deixem el vídeo on la Beli Simeón ens explica com tallar el pernil un cop net. Val més una imatge que mil paraules oi? ;)

Cata i degustació

Per fi el moment tant esperat! La cata! El pernil ibèric pur 5J és un pernil de textura untuosa, d’aroma i gust fort i persistent. Té prouta entitat pròpia com perquè no l’hagi de acompanyar res! Com a molt una mica de pa. Es recomana consumir-lo a una temparatura entre 18 i 24 ºC i es desaconsella absolutament consumir-lo fred de nevera. Per atemperar-lo podem passar el sobre envasat al buit per sota el raig d’aigua calenta o escalfant el plat on se servirà el pernil al microones.

Tot i així Pere Monje, propietari del restaurant Via Veneto, ens va oferir preparar uns tastets amb el pernil i un maridatge amb un Fino Quinta i un Cava Brut Ferrret Gran Reserva de 30 mesos de criança. El somelier de Via Veneto ens va explicar que va escollir aquest maridatge degut a la potència gustativa del pernil. El Fino Quinta sec i servit ben fred i el cava brut nature gran reserva també sec i carbònic ens ajuda a potenciar el gust del pernil al mateix temps que ens neteja la boca de greixos.

Els tastets que ens van servir amb pernil ibèric pur 5J van ser: Torrada amb ceps, dauet de figa, pa xinès i una croqueta.

I per acabar la degustació, uns típics “ous estrellats” però de luxe!

En acabat en Pere Monje, propietari del restaurant, va ser tant amable que ens va deixar visitar la cuina, on vem poder conversar uns instants amb en Carles Tejedor xef del restaurant i visitar la fantàstica bodega guiats pel seu somelier José Martínez.

Un vespre de nou en bona companyia, on gràcies a l’empresa 5J hem après moltíssim sobre pernils ibèrics: com identificar-los, tallar-los, conservar-los, maridar-los, catar-los i sobretot gaudir-los! ;)

Pin It

Quins ous!!! (Gastroeureka 2012)

L’edició d’enguany de Mercat de Mercats ens animava als blocaires a participar en el seu concurs GastroEureka que consistia en fer d’investigadors per un dia (de fet crec que ja forma part de la naturalesa blocaire la curiositat infinita envers el que ens interessa. Dit d’una altra manera… som xafarders de mena!) per tal de trobar un producte alimentari present a la fira que, pels motius que siguin, sigui especial.

Tasca difícil… escollir un sol producte entre tanta varietat de productes, productors i projectes començava a ser una missió impossible! Però ens en sortiríem!!!!

Per començar, una passejada general a la pesca de possibles objectius… de manera subtil per no ser identificats com a blocairus gastronomicus (merda de càmera que ens delata…!! I això que anem d’incògnit i no portem els reflectors!!!).

Vinagres gourmet, gintònics sòlids, sushi en directe, packegings de disseny, escultura amb fruita i hortalisses, productes artesans, batukades, degustacions, performance lleteres, experiències patateres, … un “non stop” de propostes, xerrades, demostracions i productes cridant-me “jo, jo!! Jo sóc el teu GastroEureka!!!“.

Davant de tant estímul vam decidir tornar a casa a meditar amb el coixí quin producte escollir. I no va ser fins l’endemà al matí quan, tornant al Mercat de Mercats, vaig anar a una xerrada que em va fer veure la llum! Eureka!

La xerrada la organitzava La Tavella (de qui ja us he parlat anteriorment),  productors de fruita i verdura ecològica amb un gran projecte empresarial d’inserció social de persones amb disminució psíquica, que distribueixen cistelles a particulars a través d’internet. La xerrada, sota el títol: La Tavella: agricultura ecològica i compromís social, comptava amb la participació d’Adam Martin, periodista, escriptor i co-fundador de la revista digital etselquemenges.cat i Jordi Llauradó, director de La Tavella.

Però el que més em va agradar va ser que qui realment ens va explicar el funcionament de la feina a l’hort, de com fan les cistelles ecològiques, de com cuiden de les gallines del corral, … van ser els mateixos protagonistes! Els nois i noies que treballen a la Tavella! Cadascun d’ells irradiava il·lusió per la feina que desenvolupen i de fet, qui millor per explicar-nos com es treballa a la Tavella que els propis treballadors!

Us adjunto la xerrada perquè la vaig trobar molt interessant!!

Va ser a l’escoltar en Juan Luís (min. 5:45), responsable de les gallines ecològiques de la Tavella, explicar-nos com cuidava les gallines i en quines condicions de vida vivíen que se’m va encendre la bombeta. El meu producte estrella del Mercat de Mercats és potser un dels productes més consumits al llarg de tota la humanitat, els ous. Però aquests ous no són uns ous qualsevol són ELS OUS! Ara us explicaré amb l’ajuda d’en Juan Luís i en Juanillo, que les mimen i les cuiden, i el per què els ous de les gallines de la Tavella són la llet!!!

En primer lloc són gallines amb un horari planificat! Les treuen cada dia a la mateixa hora. A més de disposar d’un galliner on tenen el menjar, l’aigua, els ponedors i les zones de descans, disposen d’un corral a l’aire lliure on poden sortir a pasturar, escarbotar o prendre banys de sorra. Espai per córrer, alimentació ecològica, la manera com els seus cuidadors les tracten i les mimen, una higiene de les instal·lacions extrema… són algunes de les claus que fa que aquestes gallines siguin animals sans i feliços i ponguin uns ous boníssims! A part les gallines quan emmalalteixen no són tractades amb medicaments convencionals sinó amb homeopatia fet que garanteix que cap medicament passi als ous com pot passar en la producció convencional. Al marge dels beneficis per la nostra salut aquests ous tenen un gust espectacular! Nosaltres que els hem pogut tastar en les cistelles ecològiques que consumim us en donem fe! Els heu de tastar i tindreu un abans i un després en la vostra vida ouera!

Per tots aquests motius i en especial per veure i escoltar com els seus cuidadors  les cuiden, aquests ous són el meu GastroEureka! Són gallines molt afortunades!!! I nosaltres som afortunats de poder consumir-ne els seus ous! ;)

Gràcies especialment al Jordi Llauradó i en Marc Alegre per la seva col·laboració i ajuda en la documentació. Us ho he dit moltes vegades però no me’n cansaré, feu una GRAN feina! En Juan Luís i en Juanillo per cuidar tant bé de les gallines i per explicar-ho amb il·lusió! Sense vosaltres no podríem gaudir d’aquests ous tant bons! Gràcies a en Mikel (el Comidista) per haver llegit tots els posts dels blocaires que hem participat d’aquest GastroEureka! Només per això ja és un honor haver participat!! I gràcies a Mercat de Mercats per la iniciativa, la creativitat i per pensar en els blocaires gastronòmics que des del nostre punt de vista humil expliquem les nostres batalletes culinàries! Ens veiem als Mercats! ;)

Pin It

Packs Sabor a Mar, experiències gourmet a peu de platja!

Dimecres passat vam poder assistir a la presentació dels packs Sabor a Mar dels restaurants Arenal i Xup Xup de la Barceloneta. Es tracta d’uns packs que et permeten regalar experiències gourmet de la millor cuina marinera a peu de platja. Qui rep el regal podrà escollir en quin dels dos restaurants gaudir-la i si ho vol fer a l’interior o a la terrassa a peu de platja de la Barceloneta. Si el temps acompanya no us perdeu les terrasses!! Nosaltres vem estar-hi la mar de bé!

Tots els packs inclouen en el preu la beguda i les postres, i són molts flexibles en l’elecció de plats. Per tant no t’endús sorpreses d’última hora com ens ha passat a nosaltres amb d’altres packs comercials… Si teniu qualsevol dubte o voleu canviar quelcom parleu amb el personal del restaurant, us atendran amb molt de gust i resoldran els vostres dubtes! Els menús estan estructurats en un pica-pica o primer plat, segon plat, i postres.

HI HA 3 PACKS DIFERENTS:

Pack Sabor a mar – Arròs MarinerMenú d’arròs tradicional per a dues persones: Pels amants de la cuina tradicional aquest menú inclou com a plat principal paella, arròs negre o fideuà. En aquest enllaç podeu consultar el menú complert. Preu: 59,90 €.

Pack Sabor a mar - Arròs amb llamàntolMenú d’arròs amb llamàntol per a dues persones: Aquest menú et permet escollir entre arròs amb llamàntol sec o caldós. Nosaltres vem poder gaudir d’aquest menú i us haig de dir que tot era boníssim i que vem escollir l’arròs caldós de llamàntol. Com a professionals de l’arròs i de la cuina marinera que són no cal que us digui que l’arròs i el llamàntol estaven cuits al seu punt just i que l’aroma de l’arròs et feia obrir la gana! En aquest enllaç podeu consultar el menú complert. Preu: 79,90 €.

Pack Sabor a mar – Nit especial - Sopar amb encant per a dues persones: Pensat per a ocasions especials i ideal per fer un sopar romàntic a peu de platja. Té diversos plats a escollir, en aquest enllaç podeu consultar el menú complert. Preu: 69,90 €.

Podeu comprar els packs al mateix restaurant, per telèfon al 932.240.353 o de manera totalment segura on-line a la seva web. Allà indicarem on volem rebre el pack.

Qui rep el regal tindrà el dilema d’escollir a quin restaurant anar. Aquí us expliquem una miqueta com és cadascún i l’elecció ja la fareu vosaltres! Sempre podeu repetir i anar a conèixer l’altre restaurant! ;) Tots dos restaurants estan molt a prop l’un de l’altre, a 200 metres, però cadascú té el seu propi estil. La matèria primera, i les elaboracions com el fumet o les marques, tant importants en la cuina marinera, són elaborades pel mateix cuiner pels dos restaurants. Per tant la qualitat del producte final i el gust dels arrossos és igual a tots dos.

RESTAURANT ARENAL

El restaurant Arenal té un disseny atractiu i una cuidada terrassa a peu de platja. Ambient molt càlid i acollidor degut a l’ampli espai de sala i als grans finestrals amb vistes a la platja. De cuina tradicional mediterrània elaborada amb productes frescos de gran qualitat. Té potser un estil més clàssic que el restaurant Xup Xup.

Telèfon de reserves: (+34) 932 210 810
info@arenalrestaurant.com
http://www.arenalrestaurant.com 
Platja de la Barceloneta

Barcelona Com arribar?

 RESTAURANT XUP XUP

També situat davant de la platja de la Barceloneta té un disseny més modern. Amb molts detalls tradicionals de la identitat catalana, li atorguen un aire avantguardista i un ambient desenfadat. Espai molt lluminós també gràcies als grans finestrals de la sala que et permeten veure el mar. També té una terrassa a tocar de la platja, potser la terrassa de Barcelona que té més a prop el mar.

Cuina marinera amb tocs creatius: arrossos i paelles, peix fresc, tapes i carns. Acurada selecció de vins i postres d’elaboració pròpia, comptant que sempre prima la qualitat i la frescor dels productes.

Telèfon de reserves: (+34) 932 240 353
info@xupxuprestaurant.com
http://www.xupxuprestaurant.com

Platja de la Barceloneta
Barcelona Com arribar?

I COM VA SER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA?

Doncs vem degustar l’arròs caldós amb llamàntol al restaurant Xup Xup així com d’altres plats disponibles als diferents menús de Sabor a Mar i com us deia en vem gaudir moltíssim. Ens van oferir també els vins disponibles als menús i com a extra un cava que em va encantar, el Gramona Imperial que vaig trobar ideal per acompanyar tot l’àpat! Conversa distesa, noves coneixences i una brisa marina suau i càlida acaronant-te són grans aliats per assolir un àpat memorable.

Us explico el menú amb les fotos que vem fer de l’àpat. Per començar ens esperava aquesta preciosa taula parada a tocar de mar!

I per començar cosetes per picar! A part dels calamars, el peixet i el ravioli de les fotografies, també vem menjar unes cloïsses i coca amb tomàquet.

Per continuar els plats forts! A escollir entre l’arròs sec de llamàntol, l’arròs caldós de llamàntol o el llamàntol a l’estil Xup Xup.

I per postres, després d’aquest tiberi, vem escollir el carpaccio de pinya amb gelat de mojito (tot i que al menú també hi ha el coulant de xocolata que em reservaré per una propera experiència! ;) ).

Nosaltres com us podeu imaginar en vem gaudir molt!! I a part és d’aquells regals que saps que si el fas quedaràs la mar de bé!

Per acabar agraïr la invitació als restaurants, a en Jordi director d’aquests per la seva conversa amable i distesa que ens va explicar l’esperit i la filosofia dels restaurants, en José Luis per contactar amb nosaltres i a la resta de personal i blocaires de tendències que van assistir a la presentació. Va ser un plaer compartir el dia amb tots vosaltres! :)

Pin It

Blog Trip a Subirats, capital de la vinya!

Sempre he pensat que som privilegiats de viure en un país tant bonic, com el que és Catalunya. De contrast de paisatges, de mar i platja; muntanya i penyasegats;  planes de conreu i terrasses de vinya. Tenim una riquesa paisatgística envejable!

A finals de setembre vem tenir la oportunitat de fer una visita enoturistica a Subirats. Amb una superfície com la de Barcelona, és considerada la capital de la vinya ja que és el municipi amb més terreny dedicat al conreu de raïm per a la producció de vi i cava. El patronat de turisme de Subirats organitza diverses activitats al voltant del món del vi i el cava, i a principis de setembre, quan és temps de verema, és el moment idoni per viure de primera mà l’activitat a les vinyes i els cellers. I què millor que deixar-te guiar per experts, coneixedors d’aquesta terra, que ens expliquin la història d’una tradició mil·lenària.

En aquesta ocasió ens convidaven a fer una ruta guiada en bicicleta (i en furgo-escombra ;) ) amb aturada a diferents punts emblemàtics i d’interès paisatgístic, cultural i enològic.

Primera parada: Aula de natura de Subirats on l’empresa enoturística Vinimundus Penedès ens tenia preparada una activitat que us recomano feu algun dia i en especial si teniu nens petits o voleu passar una estona divertida en família o amics. La verema a l’antiga! Durant l’activitat ens explicaran els conceptes bàsics de la vinya. De manera resumida consisteix en anar a collir el raïm a la vinya, portar-lo a la tina on amb els peus ben nets els aixafarem per extreure’n el most, que posteriorment embotellarem, etiquetarem i ens endurem!

Segona parada: Visita i tast al celler Albet i Noya pioners en vinyes i vins ecològics. La famíla Albet s’assenta a la finca Can Vendrell el 1903 encarregada de replantar les vinyes després de la fil·loxera. No és fins al 1972, que Josep Mª Albet i Noya introdueix el cultiu ecològic a la vinya, essent el primer de l’estat espanyol. A finals dels anys 70 es comencen a produïr els primers vins ecològics.

Mentre el Xarel·lo, el Macabeu i la Parellada són les varietats que tradicionalment s’han plantat al Penedès sense interrupcions, la resta, que s’havien arrencat totalment a finals del segle XIX amb la crisi de la fil·loxera i el creixement del cava, van ser reintroduïdes a Can Vendrell per la família Albet a principis dels anys 80.

A part de ser pioners en l’elaboració de vins i caves ecològics també tenen un projecte de varietats experimentals on es tracta d’assajar durant 5 anys el conreu i vinificació de 7 varietats antigues pràcticament desaparegudes.

Cal dir que produeixen uns vins i caves d’alta qualitat i que la verema no és mecanitzada sinó de recollida manual fet que garanteix uns vins d’altíssima qualitat.

Aquests són els VINS que produeixen Albet i Noya

I aquests són els seus caves

Després de fer la visita al celler vem poder tastar un vi sense sulfits afegits i conreat ecològicament que és una gran novetat d’aquest any. Els sulfits (SO2) són afegits a la gran majoria de vins (99%) pel seu efecte antioxidant que actua com a conservant. La comercialització d’aquest vi sense addició de sulfits és una gran notícia per les persones intolerants als sulfits que havien vist pràcticament desapareguda la possibilitat de consumir vins.

S’anomena Nosodos + . Un vi blanc jove elaborat amb Xarel·lo, la varietat més expressiva i complexa del Penedès i amb una petita proporció de Chardonnay. El conreu ecològic, la collita manual, la selecció del millor raïm, les condicions d’higiene i asèpsia al llarg de tot el seu procés, són factors imprescindibles per treballar sense addició de sulfits i evitar així, la seva oxidació.

Per tal de mantenir al màxim la seva expressió jove i aromática, aconsellen consumir-lo durant els primers sis mesos després del seu embotellat (ampolla amb tap de rosca i plena fins dalt per garantir que no hi entri gens d’aire). Un cop oberta es recomana consumir-la al mateix dia.

Tercera parada: i ja amb la gana feta… Dinar al Restaurant Cal Xim! 

Cal Xim és un restaurant de referència a la zona amb quasi 39 anys d’història serveix producte natural de proximitat i de qualitat. Actualment regentat pels fills dels fundadors, en Fidel a la cuina i en Santi a la sala. En Santi és un gran expert en vins i si li pregunteu us donarà tota mena de dades i recomanacions sobre la gran varietat de vins que tenen a la bodega i que podreu escollir. Una cuina ben feta en bones brases i recuperant plats tradicionals del Penedès.

Aquests són els plats que vem poder gaudir!

Escalivada de pebrot, albergínia, ceba i tomàquet feta a la brasa. Truita de mongetes i botifarra del perol. Xató (eh, del bo! D’aquell amb la salsa tant ben feta! I ració generosa de bacallà esqueixat).

Una graellada de carn amb patates al morter (amb xai, botifarres, conill i sobretot CANSALADA!!!) A remarcar la cansalada per treure’s el barret! D’aquelles que recordarem! Cuita 12 hores al forn a baixa temperatura i marcada a la brasa abans de servir-la. Tendra, melosa i deliciosa! I de postres pastís de formatge de la casa. Tots els plats regats amb vins ecològics de la zona.

Per acabar el dia visita cultural obligatòria estant a Subirats. Quarta i última parada: Museu d’Esperanto de Subirats  on vem fer una visita fugaç on ens van explicar a trets generals què és l’Esperanto i vem poder veure la gran col·lecció de llibres i objectes que el farmacèutic del Sant Pau d’Ordal va anar adquirint al llarg de la seva vida. La seva col·lecció s’ha convertit en museu considerat d’interès internacionalment.

L’esperanto és una llengua auxiliar artificial creada per l’oftalmòleg polonès d’origen jueu Llàtzer Zamenhof el 1887 com a resultat d’una dècada de treball, amb l’esperança que es convertís en la llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, aquesta és la llengua planificada més parlada del món avui en dia. La majoria del seu vocabulari prové del llatí i de fet quan el sents parlar (o llegir) pots arribar entendre’l en part.

Com podeu veure un dia ben complert! I com sempre tornem amb un munt de coneixements nous! Tenim un patrimoni cultural que no ens l’acabarem pas! Moltes gràcies al Patronat de turisme de Subirats per la invitació, a l’Albert de Vicicling per la seva paciència que va saber saciar la nostra curiositat blocaire contestant a les nostres preguntes mentre conduïa la furgo escombra, i a Gastroblocaires per organitzar saraus blocaires! I aquestes sortides no serien el mateix si no fos per la companyia, alguns ja vells coneguts i d’altres noves coneixences, per tant GRÀCIES BLOCAIRES!!!

Pin It

Comiat de la Loreto de Sabores de Colores (al restaurant Ca l’Esteve!)

Dissabte passat un grup de blocaires vem voler acomiadar a la nostra companya/amiga Loreto, del bloc Sabores de Colores, que després de 9 anys estudiant a Barcelona se’n torna cap a la seva terra natal, un cop acabada la carrera d’arquitectura. La Lore se’ns en torna cap a Tenerife per començar una nova etapa que sens dubte li anirà molt i molt bé! A part per fi podrà estar cada dia amb l’Adal la seva parella que deu estar delint-se per tenir-la a casa després d’aquests anys! Però anem al tema… que la Lore se’ns en va! :( I ens vem acomiadar d’ella de la millor manera que sabem fer els gastroblocaires! Al voltant d’una taula compartint un àpat fantàstic!

Pels que no coneixeu el bloc de la Loreto, Sabores de colores, us en recomano la visita! És d’aquells blocs que fa goig de veure, amb fotografies molt cuidades i idees molt innovadores! Es nota el seu pas per Hofmann, quins postres i dolços que fa! A part també hi ha recomanacions de botigues per visitar o informacions pràctiques com els tipus de tall que utilitzem a la cuina.

Després de coincidir en els darrers anys en diferents trobades blocaires puc afirmar que el primer que captiva de la Loreto és el seu somriure! Després deixeu-vos seduir per la seva animada conversa amb el marcat accent canari! Sort que tenim les xarxes socials i els mateixos blocs que ens permetran que la distància s’esfumi per tal de poder continuar gaudint de la seva amistat.

El comiat el vem fer al Restaurant Ca l’Esteve, on el Xesco ens tenia preparat un menú fet a mida per a l’ocasió! Va ser una festa maca, emotiva, on no hi van faltar els somriures, l’emoció i fins i tot la llagrimeta escolant-se parpella avall!

Anem a l’àpat! El menú constava de diferents entrants, un segon plat escollir, postres i cafès. De segon plat, i sent el Xesco el xef, vaig llençar-me de cap a l’arròs caldós de ceps i calamar! :D

Per començar una amanida de tomàquet servida en copa ben fresqueta i elaborada amb els productes de l’hort del Restaurant.

La carajata són els fetgets del conill, en aquest cas amb sofregit i una crema de patata de l’estil parmentier. Molt bo!

Unes croquetes de calamar amb allioli negre. Em xiflen les croquetes i aquestes eren delicioses!

La delicada flor del carbassó farcida i en una tempura, ben cruixent!

Els fruits de l’hort de Can Oliveró en tempura! Gustosos i cruixents!

Un dels meus preferits! Unes mandonguilles amb tallerines de sípia! M’encanta la sípia servida d’aquesta manera tallada tant fineta que recorden un plat de tallarines! La sípia súper tendra, molt i molt bo!

I aquí el plat estrella! Un arròs caldós de ceps i calamars! Gustosíssim! I quin goig trobar trossos de calamars i ceps de manera abundant! Ja em perdonareu però m’he cansat de demanar arrossos de ceps on no he trobat ni un cep! Aquest fantàstic!

Aquí un dels moments més emotius del comiat de la Loreto. Quan va entrar el pastís i li vem donar el regal conjunt a la Loreto! Li vem regalar una caricatura personalitzada d’ella acompanyada de dedicatòries de molts dels blocaires que la coneixem i l’admirem! Moltes gràcies especialment al Tiriti que es va currar el muntatge del regal! I a l’Òscar de Gastroblocaires per l’organització de tot plegat! ;)

I per acabar un dia rodó, vem acabar a la terrassa del restaurant fent uns gintònics de comiat!

Loreto et desitjo molta sort en aquesta nova etapa que inicies!! Com em vas dir al acomiador-nos ens llegim i ens tonarem a veure a l’octubre! Fet!! :)

Tot i que va ser un dia molt maco tots els comiats deixen un regust amarg… sort de les receptes de la Lore que ens ajudaran a endolcir-lo! Bones vacances!! :)

Pin It