Arxiu de la categoria: Celebracions

Cabrit macerat rostit (Sopar de cap d’any!)

Publicat el per
25

M’encanta la nit de cap d’any! És una nit màgica, una nit de transició, de tancar una època per estrenar-ne una plena d’il·lusió i bons propòsits, sempre amb el convenciment de que el nou any serà millor. Nosaltres estem convençuts, sens dubte, que aquest serà un any de grans alegries i il·lusions ja que esperem un nou petit, l’Èric, que naixerà pels volts de maig! ^^

No se m’acut una millor manera de començar l’any que brindant amb les persones que estimes, les més properes! …és un dia fantàstic!

Abans d’aquest moment màgic de les campanades però, hi ha el àpat que ens encarreguem cada any de preparar a casa nostra. Els ingredients principals? La taula ben parada, bon vi, bon cava, bones viandes i una gran família!

En aquesta ocasió el plat principal que hem escollit és el Cabrit macerat i rostit al forn. És un plat senzill de fer però que requereix d’una preparació prèvia el dia abans.

Necessitarem:

  • Tantes cuixes o espatlles de cabrit com comensals. Jo vaig fer les cuixes pels grans i les espatlles (un xic més petites que les cuixes) pels nens.

Atenció: No ens han de marcar les cuixes/espatlles. Ens interessa tenir-les senceres perquè perdin el mínim de líquids i quedin concentrats en l’interior de la carn.

  • Dos porros, dues cebes de Figueres, dues pastanagues i dos tomàquets madurs.
  • Herbes aromàtiques: Branques de farigola, romaní, anís estrellat, una branqueta de canyella, ginebrons… (les que més ens hi agradin).
  • Safrà
  • 1 got de vi negre.
  • Oli d’oliva i una mica de sal.

Preparació el dia abans:

Preparem la bresa pel macerat:

  1. Pelem i netegem molt bé les verdures i les tallem a quadradets.
  2. En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva sofregim lleugerament el porro i la ceba. Li afegim una mica de sal i tapem la cassola deixant-lo suar.
  3. A continuació afegim la pastanaga tallada a daus amb les herbes aromàtiques escollides.
  4. En últim lloc hi afegim els tomàquets tallats a daus amb el safrà.
  5. Ho deixem que cogui poc a poc. No volem coure les verdures, ni fer un sofregit, no cal que ens quedin tendres, tan sols pretenem coure-les lleugerament.
  6. Afegim el vi, deixem evaporar l’alcohol i tanquem el foc. Deixem refredar.

A continuació…

En un recipient adequat col·loquem estirades les cuixes i espatlles, damunt hi aboquem les verdures del macerat cobrint-les perquè quedin ben amarades de la barreja (jo tinc un tupper gegant que em va anar la mar de bé!). Tapem o filmem el recipient i ho guardem a la nevera on haurà d’estar macerant-se unes 24 hores.

Atenció: En aquest moment no afegim ni sal ni cap mena d’àcid a la carn.

Passades 24 hores:

  1. Preparem una safata una mica fonda del forn i la graella que encaixarem a sobre.
  2. A la safata hi posarem totes les verdures i líquid resultant de la maceració.
  3. A la reixa hi posarem les cuixes i espatlles netes de bresa (traiem amb les mans ben netes les verdures restants que col·locarem a la plata de sota).

Preparació de les cuixes:

  1. Agafem sal gruixuda i la tirem damunt les cuixes. Els hi farem un massatge per tal de que la sal s’impregni i es desfaci en l’interior de la carn. També els hi tirem pebre i si volem alguna herba aromàtica més (farigola, romaní…). Les embetumem d’oli i cap al forn!
  2. En el forn col·locarem la safata amb la bresa sota i encaixada damunt la reixa amb les cuixes que mentre es rosteixin aniran deixant anar el suc damunt la safata. Ho courem aproximadament 1 hora i mitja (45 minuts per cada banda de la cuixa/espatlla) a 180º C amb l’escalfor de dalt, a baix i el ventilador (el temps de cocció dependrà de cada forn. Cal mirar que ens quedi dauradet). Si durant la cocció observem que el líquid de la bresa se’ns ha evaporat, hi afegirem una mica d’aigua per mantenir-la humida i que no se’ns cremi.
  3. Un cop cuit passarem pel colador xinés la bresa amb el suc resultant de la cocció i ens quedarà una salsa gustosíssima que ens servirà per salsejar el plat (si cal, rectifiquem-la de sal).
  4. Per acompanyar el plat, i pensant amb la salseta tant bona que fem de la bresa, vem optar per uns daus de patates fregides que sempre triomfen en grans i petits!

Muntem el plat: Col·loquem en un plat gran la cuixa/espatlla salsejada i acompanyada de daus de patates fregides. I que aprofiti!!!!

El plat va quedar molt gustós i va agradar a tots, tant grans com petits. I així és com acabem un any per començar-ne un que serà fantàstic!!! Bon any nou per a tots i totes!!! :D

Pin It

Restaurant El Llumí (12 anys de casats!!!)

Publicat el per
18

Fa uns dies vem celebrar el nostre 12è aniversari de casats! Com passa el temps!

I què millor per celebrar-ho que fer-ho en un bon restaurant! El restaurant que us presento avui me’l va recomanar una companya de feina i ho va encertar de ple!

Vem sopar al restaurant el Llumí, un lloc molt acollidor i agradable i ideal per un sopar de parella.

Restaurant el Llumí

Rambla d’Égara, 241.
08224 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 788 25 74
info@restaurantllumi.com

www.restaurantllumi.com

A la carta hi podem trobar diferents plats en format de tapa, el menú degustació (que us ensenyarem avui) i també fan un menú molt temptador i assequible els migdies.

El menú degustació consta de 12 tapes del xef més 2 postres. És realment molt complert! Té un cost de 28 € per persona (IVA inclòs). També disposen d’una complertíssima carta de vins.

Us deixem amb les fotografies dels plats del menú degustació perquè us en feu una idea. Realment molt recomanable!

Us animo a venir-hi i gaudir d’un bon àpat! Nosaltres segur que hi tornarem! :D

Pin It

Crema de carbassa amb farcellets de llagostins (3r. repte gastronòmic!!)

Publicat el per
14

Que en temps difícils, de crisi, de desànim i desafecció (que deia un) tinguis il·lusió per alguna cosa és fantàstic! Una d’aquestes coses és el fet de trobar-te amb gent que estimes i xalar de la seva companyia al voltant d’una taula ben parada i un bon àpat! Això mateix és el que vem fer el passat dia 11 d’octubre a cal Martinet: El 3r. repte culinari a 3 bandes!

En d’altres ocasions, aquí i aquí, us hem explicat les anteriors edicions dels reptes culinaris amb el Martí d’Apunts de Cuina i la Txell i en Kike, de la Cuina Vermella. La primera edició va ser un dinar a ca’ls Cuinetes (casa nostre), la segona un berenar a cal’s Vermells i en aquesta tercera edició hem fet un sopar a cal Martí.

La posada en escena de qualsevol acte és clau en l’èxit i l’impacte que aquest provoqui, i us puc assegurar que el Martí ens va deixar amb la boca oberta! Us poso en antecedents, casa el Martí és una antiga casa senyorial de Sant Antoni de Vilamajor, rodejada de jardí (amb el Fredolic i el Com Tu sempre custodiant-lo), de sostres altíssims, escala majestuosa i sales molt grans. El Martí va preparar-nos el menjador d’època, amb una taula parada amb les estovalles, cobertaria i cristalleria de festa! Ens vem servir com marquesos! Va ser la convenció dels marquesos vallesans!

Però va, anem al gra! Què vem sopar? Aquí teniu el menú! (podreu trobar les receptes als seus blocs, seguiu l’enllaç!)

Primer plat

Crema de carbassa amb farcellets de llagostins

Maridatge: Blanc de blancs, Viña Silvia (xarel·lo, macabeu i parellada) DO. Penedès

a càrrec dels Cuinetes

Segon plat

Botifarra de perol amb ceps

Maridatge: Cava Lounge del celler Bertha

a càrrec d’Apunts de Cuina (i les botifarres fetes hand made pel Martí!!!!)

Postres

Tartaletes de xocolata amb crema de mascarpone i cafè (de vici!!)

Maridatge: Vi de Gel Gewürztraminer

No cal que us digui que TOT el menjar estava espectacularment bo; bo no… boníssim!!! I és que ja se sap que els marquesos mengem com a reis!

Anem a la recepta que per cert l’he adaptat d’una recepta de l’estimada Rusqui!


Crema de carbassa amb farcellets de llagostins

Ingredients:

  • 1 kg de carbassa
  • 4 cebes de Figueres
  • 2 l d’aigua mineral
  • 40 ml d’oli d’oliva verge extra
  • 12 llagostins
  • 12 làmines amples de cansalada grassa ibèrica salada (demanem a la xarcuteria que ens la tallin a màquina com si de pernil es tractés)
  • Sal i pebre blanc
  • Formatgets
  • Llavors de rosella

Preparació:

  1. Pelem la carbassa i en fem daus petits i regulars
  2. Pelem i piquem les cebes molt fines
  3. Pelem els llagostins, els partim per la meitat i n’embolcallem els dos trocets amb la làmina de cansalada, formant-ne farcellets. Ho reservem a la nevera.

Elaboració:

  1. En una olla i amb l’oli calent, sofregim suaument la ceba picada. Ha de quedar enrossida (uns 3 minuts).
  2. A continuació afegir els dauets de carbassa, salpebrem i continuem sofregint i remenant uns minuts més.
  3. Tirem l’aigua mineral bullint, tapem i deixem bullir-ho a mig foc durant uns 10 minuts. Afinem de sal.
  4. Apartem del foc i afegim un formatget per comensal. Triturem amb el túrmix fins que ens quedi una crema ben fina! Reservem.
  5. En una paella ben calenta sense oli marquem els farcellets de llagostí i cansalada. Just perquè ens quedin daurats i un punt cruixent (just mig minut per banda). La cansalada quasi es fondrà però quedarà un rosset carni que protegirà la fragilitat del llagostí mantenint la textura contrastada amb la cansalada.
  6. Muntem el plat: Posem 3 farcellets al fons de cada plat i amb compte servim la sopa ben calenta.
  7. Espolvoregem el plat amb llavors de rosella i cap a taula!

Bon profiiiit!!!

El proper repte serà durant les vacances de Nadal i farem esmorzars! Ja us ho explicarem! ;)

PD: Les fotos xules les ha fet el Martinet! I la foto xula del postre els estimats vermells!

Pin It

Mousse de maduixes naturals (l’Alba ja té 11 anys!!)

Publicat el per
28

Mousse_maduixa.jpg

En primer lloc disculpeu l’abandonament temporal que he tingut aquest darrer mes en el bloc, però hem tingut un mes bastant mogudet i no m’hi he pogut dedicar tot el que m’hauria agradat. Però ara que anem recuperant certa normalitat quotidiana tornarem a agafar el ritme!

Aquest darrer cap de setmana va ser l’aniversari de l’Alba, la meva filla gran, que ja ha fet 11 anys! Per tant ha estat un cap de setmana ple de celebracions en família.

En el dia del seu aniversari vaig voler fer-li un postre ben especial. Aprofitant que ja trobem maduixes (bé, maduixots per ser exactes) per tot arreu, i que és una fruita que l’apassiona, vaig reconvertir les clàssiques maduixes amb nata per una mousse, a partir d’una recepta de la Mireia Carbó.


Ingredients (per a 6 copes):

- 500 g de maduixes

- 150 g de sucre

- 1 llimona

- 5 fulls de gelatina neutra

- 200 ml de nata líquida per muntar (35% MG)

Elaboració:

1. Rentem les maduixes, els hi traiem el “barret” i les tallem a trossos més aviat grans.

2. Les posem dins un vas de la batedora i les triturem juntament amb el suc d’una llimona i el sucre, fins aconseguir un puré fi.

3. Muntem la nata amb unes varetes elèctriques fins que agafi cos (recordeu que perquè munti bé cal que estigui ben freda de la nevera).

4. Dins un bol amb aigua freda remullem els fulls de gelatina neutra, uns minuts fins que s’estovin.

5. Escalfem en un cassó una petita part del puré de maduixes (sense que arribi a bullir). L’apartem del foc i hi desfem els fulls de gelatina ben escorreguts.

6. Barregem aquesta mescla amb la resta de puré de maduixes, remenant-ho molt bé.

7. Amb l’ajuda d’una espàtula afegim la nata (semimuntada) en moviments envolvents fins que quedi ben incorporada.

8. Servim la preparació en copes i cap a la nevera durant unes hores!

9. A l’hora de presentar el postre, hem optat per servir-ho amb nata muntada ensucrada pel damunt i una maduixa natural tallada.

És un postre molt refrescant i ideal per després d’un àpat copiós! A tots ens va agradar molt i és una manera diferent de menjar-nos les clàssiques maduixes amb nata.

I l’Alba ja és un any més gran! Sembla mentida com passa el temps! Per molts anys ALBA!!!! :-)

Pin It

Xai enfangat

Publicat el per
15
Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.

La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.

En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:

• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:

• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebre vermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!
Pin It

Crema de gambes amb tres textures

Publicat el per
12
Comencem pel primer plat del sopar de Cap d’any: Crema de gambes amb tres textures.
Cal dir que aquest plat ens el va ensenyar la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, en el taller de Nadal per a blocaires del passat desembre. La recepta no té grans complicacions (però com diu la Mireia, això no s’ha de dir!) i és d’aquelles que et fa quedar tant i tant bé! A part, és bonííííssima!

Les tres textures són: la crema, les cues de gamba saltades i un “carpacho” de gamba.

Crema gambes.jpg

Per preparar el “carpacho” (per a 4 raccions):

  • 8 gambes FRESQUES (han de ser fresques perquè un cop fet el “carpacho” l’haurem de congelar, i com sabeu el que ja hem descongelat no es pot tornar a congelar!)
  • 8 Làmines de plàstic (de les de separar l’embotit)
  • 1 bon cassó
  • 1 superfície llisa de treball (ja sigui el marbre o sobre una fusta de tallar)
  1. En primer lloc pelem les gambes i els hi treiem l’intestí (és al filet negre que tenen a la part superior).
  2. Agafem una làmina de plàstic i al centre li posem dues cues de gamba capicuades.
  3. Col·loquem una altra làmina de plàstic al damunt.
  4. Amb el cul del cassó donem cops a les gambes fins que ens quedin ben planes i en forma de cercle (les ajudem recollint-les cap al centre).
  5. Un cop tenim un cercle de “carpacho” ben primet el reservem tapat entre les làmines.
  6. Prosseguim de la mateixa manera amb els altres (els apilem separats amb les làmines) i els congelem.

Per la crema (4 raccions):

  • 12 gambes ben maques (aquestes ja poden ser congelades)
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 1 gra d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 200 g de carbassa
  • 2 cullerades de farina d’arròs
  • 10 ametlles
  • 2 litres d’aigua
  • 1 tòfona
  • Sal, pebre i oli.
  • Una mica de crema de llet (opcional, jo no n’hi vaig posar)

  1. Agafem les gambes i els hi tallem la punta del cap per eliminar part dels bigotis i els ulls (va bé que estiguin una mica congelades).
  2. A continuació pelem les gambes i en reservem les closques i els caps. Guardem les cues que saltejarem just abans de muntar el plat (les reservem a la nevera mentre estant).
  3. Tallem la pastanaga, la ceba i el porro a daus. Piquem la dent d’all.
  4. En una olla amb un raig d’oli sofregim les closques i caps de les gambes, amb la pastanaga, el porro, la ceba i la dent d’all.
  5. Quan se’ns hagi begut l’aigua, afegim els tomàquets ratllats i continuem coent.
  6. Un cop cuit afegim la carbassa tallada a daus, l’aigua i les dues cullerades de farina d’arròs (que ens ajudaran a espessir la crema). Remenem, tapem i ho deixem coure aproximadament mitja hora, a foc mitjà.
  7. Passat aquest temps triturem les ametlles amb una mica de la crema i les afegim a l’olla.
  8. Triturem la crema amb el túrmix (controlant que la carbassa sigui cuita), la passem a continuació pel colador xinès i encara la podem passar per un segon colador més finet (per assegurar-nos de filtrar bé la crema per tal de que no tingui impureses com sorra per exemple).
  9. En una paella saltejem les cues de gambes amb una mica d’oli, molt poca estona (volta i volta).

Muntem el plat:

  1. Agafem els plats i en el fons hi col·loquem el “carpacho” de gamba congelat.
  2. Damunt hi posem 3 cues de gamba per cada plat, col·locades amb gràcia. Les salem amb sal Maldon (o cristalls de sal) i molem pebre damunt. A continuació ratllem amb un ratllador molt fi la tòfona.
  3. A l’últim moment, just abans de servir-ho, afegim la crema de gambes molt calenta en el plat. La temperatura de la crema farà que se’ns cogui el punt just el “carpacho” de gamba.

Queda molt bonic presentar el plat acompanyat d’una gerreta amb la crema de gamba cremant per a cadascú, però jo no en tenia tantes i per tant la vaig servir en el plat directament. En tot cas ja les demanaré als Reis de l’any vinent! ^^

La crema va quedar molt bona i lleugera fet que va ajudar a preparar l’estómac pel segon plat, que aquest sí que era potent!

Pin It

Sopar de Cap d’any!

Publicat el per
12

Pels que ens agrada la vida familiar i el bon menjar, el Nadal és una gran festa! Una setmana maratoniana de petons, abraçades i bones converses al voltant de la taula. De retrobaments, de regals, de copiosos àpats i d’eufòria (de vegades provocada, en part, pel bon beure també d’aquests dies)! Un gran espai de convivència multigeneracional (en la nostra família el més petit té 9 mesos i la més gran 94 anys!), on els més petits aprenen de la saviesa dels més veterans.

xerrys.jpg

El fet de tenir una família extensa, i amb molts amants de la cuina, també ajuda a que ningú es carregui més de feina que un altre, quedant tots els àpats ben repartits. A casa, com ja va sent tradició des de fa uns anys, ens encarreguem de l’àpat de Cap d’any.

piruletes.jpg

Us haig de dir que aquest repte anual em provoca molta emoció i il·lusió durant l’any i les setmanes anteriors a la celebració, però durant els dies (sí, heu llegit bé, DIES!) d’elaboració inevitablement em provoca la tensió necessària per tal de intentar tenir-ho “tot” controlat. De la mateixa manera que un cop acabat l’àpat la sensació de relaxament i d’haver-te “tret un pes de sobre” és notòria.

Escalivada.jpg

Enguany el menú ha constat de 6 entrants diferents, un primer plat, un segon plat i un postre, per a 14 persones. A part pels nens vem preparar un pica pica més tradicional (amb fuet, formatge, olives, xips de patata, mini frankfurts…) i macarrons gratinats.

Farcellets.jpg


El menú de Cap d’any va ser el següent:


Entrants

Escalivada bicolor amb alls tendres i glaça de vinagre de mòdena
Cassoletes d’ous de guatlla al plat
Pebrots del Padrón (unos pican i otros non!)

Primer plat

Crema de gamba amb tres textures

Segon plat

Xai enfangat amb patates al forn

Postres, cafès i xarrups

Gotets de gelatina de xocolata amb crema de mascarpone i coco

Raïm per les campanades – Torrons – Neules

Cafès i licors

Ous guatlla al plat.jpg

Algunes de les receptes ja les teniu en el blog i us les he hipervinculat (bàsicament les dels entrants). Les fotografies que he posat en aquest post són només dels entrants. Els propers dies us aniré posant la resta de receptes i fotografies dels plats principals.

pebrots padron.jpg

Només em resta desitjar-vos un bon final de festa i que els Reis us hagin portat moltes i moltes coses! ;-)

Pin It

Escudellada 2009 (Aperitius)

Publicat el per
13

MenuEscudellada09.png

Ja fa uns dies ens vem iniciar en els àpats familiars nadalencs i què millor que el primer àpat copiós d’aquestes festes sigui una Escudellada!

Aquesta vegada el menú ha estat compartit. La súper escudella l’ha feta en Lluís i la Lourdes (ja experts en grans quantitats, són els Xefs dels macarrons de la Laboriada), que ens van portar un munt de litres d’escudella i una súper safata amb moltíssima carn d’olla, BONÍSSIIIIIIIMA!!!

De segon vaig fer la recepta de pollastre amb gambes, de la Mireia Carbó que ja us vaig posar en el bloc fa bastaaaaant temps (i que podeu veure clicant el link). També podeu trobar una recepta d’escudella aquí.

Escudellada09.jpg

Avui però us posaré les receptes d’alguns dels aperitius que vem servir per si els voleu aprofitar per algunes d’aquestes festes!

Escudellada1.jpg

Tomàquets xerry Caramelitzats (del blog les receptes de St. Hilari):

Ingredients:

  • Tomàquets xerry
  • Sucre i unes gotetes d’aigua.

Elaboració:

  1. En un cassó posem sucre, l’humitegem amb unes gotetes d’aigua i el posem a caramel.litzar a foc mitjà (sense remenar!).
  2. Preparem els tomàquets xerry puntxant-los amb una broqueta de fusta.
  3. Reservem el caramel i el deixem refredar una miqueta.
  4. Agafem broqueta per broqueta i la passem (per la part del tomàquet) pel caramel.
  5. Les deixem refredar i bon profit! Són un vici! Ja m’ho direu!

Piruletes de Gruyère (o de Parmesà) amb llavors de rosella

Ingredients:

  • Formatge Gruyère
  • Llavors de rosella

Elaboració:

  1. En primer lloc mullem les broquetes de fusta perquè sinó en el forn se’ns cremerien.
  2. Disposem d’una safata de forn coberta per paper de forn (o silpad).
  3. Fem cercles de formatge Gruyère (o parmesà) ratllat fi i hi anem disposant les broquetes damunt.
  4. Espolvoregem els cercles de formatge amb llavor de rosella.
  5. Ho enfornem a 180ºC el temps just perquè el formatge es fongui i es dauri lleugerament. Ho retirem del forn i ho deixem refredar.

Rösti de patata amb ous ferrats de guatlla

Ingredients:

  • 1 dotzena d’ous de guatlla
  • 1 patata
  • Oli d’oliva, sal, pebre, all picat i orenga.

Elaboració:

  1. Per fer el Rösti pelem la patata i la ratllem amb un ratllador. No la passem per aigua un cop tallades per tal que no ens perdin la fècula que contenen.
  2. Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
  3. Posem oli en una paella petita a escalfar a foc lent i afegim la patata.
  4. Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri una mica per la base.
  5. Li donem la volta a la patata i l’acabem de coure per l’altre cantó. Un cop daurada i cruixent la reservem en paper absorbent per treure l’excés d’oli.
  6. Aleshores posem en una paella a foc lent amb una mica d’oli els ous de guatlla trencats (amb compte) l’un al costat de l’altre perquè se’ns enganxin i quedin units. Els salem i ho deixem coure a foc mitjà fins que quallin.
  7. Els treiem amb compte amb l’espàtula i els col·loquem damunt del Rosti de patata. Servim-ho calent.

Va ser un àpat genial! On va sobrar un muuuuuunt de menjar que, a part de marxar tots amb carmenyoles, ha anat molt bé per aquests dies d’entre setmana que no tenim gaire temps de posar-nos a cuinar.

I com qui no vol la cosa en aquesta família anem creant tradicions que de ben segur anirem repetint! La qüestió quan s’està a gust amb algú és buscar qualsevol excusa per trobar-nos!

Molt bones festes a tots i totes i que gaudiu d’uns dies i uns àpats magnífics i en bona companyia! Una abraçada! ^^

Pin It

Pastís de Mousse de Petit Suisse (La Nara fa 3 anys!!!)

Publicat el per
11

Si us dic “a mi me’n donaven dos” què us bé al cap? Efectivament!! PETIT SUISSE!! Quin eslògan publicitari més poderós!

De fet el petit suisse com tants altres productes han acabat formant part de la nostre vida. Jo de petita, pel que sembla ser, costava molt que mengés, però en canvi era una gran fan del Petit Suisse (i també del pernil salat del bo, tot s’ha de dir) i amb l’excusa de que “alimenta com un bistec” (un altre eslògan per a la memòria col·lectiva), ràpid ho tenia enllestit! Amb els anys us asseguro que ho he superat i ja no em costa gens menjar de tot!

La Nara :-) , la filla d’uns bons amics nostres, ha fet tres anys! Per celebrar-ho, el dia que els seus pares ens van convidar a dinar a casa seva, li vem portar un pastís especialment pensat per ella: Pastís de Mousse de Petit Suisse! Des de ben petita que la recordem menjant [pètits] que deia ella, i ens vem decidir a fer-li un pastís ben especial.

La recepta fa molt de temps la veig llegir en el blog de la Gemma, La cuina de casa, però fins ara no havia trobat l’ocasió de fer-la. El resultat realment bo! Una mousse suau amb una base cruixent i un contrast àcid de la capa de melmelada de maduixa que la corona.

moussepetitsuis.jpg
Ingredients:
  • 100g de galetes Maria
  • 40g de mantega
  • 6 petit suisse Danonino de maduixa
  • 200ml de nata líquida per muntar
  • 5 fulles de gelatina
  • 200ml de llet
  • 100g de sucre
  • 1 pot de melmelada de maduixa
  • 2 fulles de gelatina
  • Xuxes per decorar (aquestes es diuen “Besos“).

Preparació:

Per la base de galeta:

  1. Per fer la base, triturar les galetes ben fines i barrejar-les amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa ben homogènia. Repartir-la per tota la base d’un motlle desemotllable de 20cm de diàmetre.

Per la mousse:

  1. Posar en remull les 5 fulles de gelatina en aigua freda.
  2. Escalfar al microones una part de la llet i dissoldre-hi la gelatina.
  3. A part, barrejar els petit suisse, la nata líquida, el sucre i la resta de la llet.
  4. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
  5. Abocar-ho sobre la base de galeta i deixar quallar a la nevera.

Per la capa de melmelada:

  1. Per la capa de melmelada, posar en remull les 2 fulles de gelatina en aigua freda.
  2. Escalfar 2 cullerades d’aigua i dissoldre-hi la gelatina.
  3. Escalfar una mica la melmelada al microones per tal de liquar-la una mica i colar-la per un colador ben fi.
  4. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
  5. Abocar-ho sobre el pastís ja quallat i tornar a reservar a la nevera.   
Un cop quallada la capa de dalt, desemmotllar, decorar i servir ben fresquet de nevera.
Moltes gràcies Gemma per la recepta! Ha estat un èxit! ;-)
Bon profit!! ;-)
Pin It