Pa de Nadal (Repte culinari de berenars!)

Què us sembla si quedem per fer un cafè?

Val! A on?

Què tal a la Molleta i així ho coneixem?

Quina pega està tancat dissabte a la tarda! Perquè no veniu a casa?

Perfecte ja portarem alguna cosa per berenar!

Així va ser com va anar una mica aquesta trobada que vem organitzar el passat cap de setmana a ca la Txell i el Kike, és a dir la casa de la Cuina Vermella. Allà vem quedar amb en Martí, d’Apunts de cuina, i amb l’excusa de tornar-nos a veure per fer-la petar, ens vem engrescar, com qui no vol la cosa, en un nou repte culinari! Aquest cop de berenars!

2nrepte.jpg

En Martí d’Apunts de Cuina, va portar-nos uns bombons farcits de trufa fets a casa, boníssims! I unes pastes de te amb xocolata fantàstiques!

La Txell i en Kike, de la Cuina Vermella ens va deleitar amb un pastis de castanyes i xocolata i uns scones brutaaaaals!!

Nosaltres vam portar una recepta salada: El Pa de Nadal i un vi dolç “l’Aigua de Nodes” de la Vall d’Aran.

Podreu accedir a les receptes clicant al link de cadascuna. Aquí teniu la recepta del Pa de Nadal!

2nrepte2.jpg

Ingredients:

  • 2 tasses de farina fluixa
  • 2 culleradetes de llevat químic (Royal)
  • 4 ous
  • 1 pebrot vermell escalivat
  • 1 ceba de figueres (que sofregirem)
  • 100 g d’olives negres (sense pinyol)
  • 150 g de “rulo” de formatge de cabra (o formatge Feta també hi queda bé)
  • 2 culleradetes d’orenga sec
  • 1/3 de tassa d’oli d’oliva (utilitzem la mateixa tassa que hem utilitzat per la farina)
  • 5 cullerades de llet
  • mantega i farina (per encamisar el motlle)
  • pebre i sal

Elaboració:

  1. Escalivem un pebrot vermell al forn i sofregim la ceba de Figueres a foc suau, tallada a quadrets. Quan ho tinguem enllestit ho reservem.
  2. Encamisem un motlle tipus “plumcake” (és a dir li freguem mantega, i l’enfarinem lleugerement).
  3. En un bol tamisem dues tasses de farina fluixa i les dues culleradetes de llevat.
  4. Trenquem els 4 ous (que estiguin a temperatura ambient) dins el bol i ho barregem amb les varetes (elèctriques o no).
  5. A continuació hi afegim les 5 cullerades de llet i continuem barrejant.
  6. Aleshores incorporem l’oli i continuem barrejant fins que ens quedi una mescla homogènia.
  7. En aquest moment piquem a quadrets el pebrot escalivat (prèviament pelat i net de llavors), el formatge de cabra i les olives negres.
  8. Incorporem a la massa la ceba de Figueres sofregida, el pebrot escalivat picat, el formatge de cabra picat, les olives negres picades, l’orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb molt de compte amb moviments envolvents de baix a dalt.
  9. Aboquem la mescla al motlle o l’aplanem amb una espàtula, per tal de repartir-ho uniformement.
  10. Ho enfornem durant 55 minuts a 180 ºC amb l’escalfor de dalt i baix amb ventilador (recordeu que cada forn és un món i que el temps de cocció dependrà del forn que utilitzem).
  11. Comprovem la cocció clavant un escuradents al centre del pastís. Quan l’escuradents surti net ja estarà cuit!

El resultat és un pa molt i molt gustós que fa festa! I com alimenta mare meva!

No cal dir que la companyia com sempre va ser genial! Compartint somriures i complicitat!

Amenacem de tornar amb un nou repte culinari (el tercer!) després del Nadal! ^^ Petons!!!!!

Pin It

Magret d’ànec farcit (Taller de cuina amb en David Lienas al Espai Consum – Especial embotits)

Inaugurem oficialment la maratoniana cursa de tallers de cuina per preparar el Nadal!

Divendres el (mestre) David Lienas, de qui ja us he parlat en vàries ocasions (aquí i aquí) ens va fer una classe de cuina a l’Espai Consum (només per blocaires), amb l’embotit com a protagonista.

Aquests tallers m’encanten perquè per un dia veus, coneixes o et retrobes amb els blocaires que llegeixes habitualment! Alguns vells coneguts i bons amics, d’altres noves coneixences ben il·lusionants!

blocaires lienas.jpg

En David és un gran comunicador i té la capacitat de, partint de les (teòriques) 3 receptes que ens havia d’ensenyar, entrellaça nous conceptes i tècniques, que ens permeten ampliar les possibilitats del plat en mil noves combinacions. D’un concepte en salta a un de nou relacionat que ens permet anotar receptes a dojo! I sobretot idees, grans idees.

En aquesta ocasió les 3 receptes (inicials) van ser:

Caramels de bull

Patata emmascarada del Berguedà amb bolets saltejats

Magret d’ànec farcit

lienas.jpg

Aquí teniu la recepta del Magret d’ànec farcit, que segur que caurà en algun àpat d’aquestes festes nadalenques!

Ingredients (per a 4 persones):

  • 2 magrets d’ànec
  • 40 g de bull de castanyes i bolets
  • 40 g de bull de nous (si no en teniu un bull normal també quedarà la mar de bé…)
  • 40 g de pinya en almívar
  • Sal i pebre
  • 15 g de mel
  • 200 ml de suc de taronja natural
  • 1 litre de brou de carn
  • Unes llavors de cardamom
  • Vainilla mòlta
  • 1 all
  • 1 kg de patates per fregir
  • Oli d’oliva
  • Orenga en pols
  • Midó de blat de moro (Maizena o Maizena express que té una base d’arròs i no cal dissoldre-la)

Elaboració:

Per la salsa:

  1. Posem a escalfar la mel a foc lent en un cassó.
  2. Quan comenci a caramelitzar-se (veureu que fa bombolles), la mullem amb el suc de taronja, una mica d’almívar de la pinya i amb el brou de carn.
  3. Condimentem el preparat amb les llavors de cardamom i la vainilla mòlta i deixem reduir el preparat.
  4. A mesura que es redueixi la salsa anirà agafant consistència i potència de sabor. Per això, opcionalment, podem lligar la salsa amb una mica de midó de blat de moro (Maizena) quan ja tingui el sabor que desitgem.
  5. Cal tenir en compte que si es redueix en excés podria quedar massa forta de sabor.
  6. Quan la salsa ja estigui llesta, la colem i la reservem.

Pel magret i el rosti de patata:

  1. Pelem i tallem el bull a tires fines.
  2. Obrim els magrets d’ànec per tal de farcir-los amb làmines fines de pinya en almívar i làmines de bull. Reservem el magret.
  3. Pelem i rentem les patates.
  4. Les tallem a juliana (tires ben fines). Opcionalment podem ratllar-les amb un ratllador (o una mandolina).
  5. No les passem per aigua un cop tallades per tal que no us perdin la fècula que contenen.
  6. Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
  7. Posem una paella ben petita (és ideal la de fer Blinis) a escalfar a foc ben lent i afegim la patata.
  8. Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri una mica per la base.
  9. Li donem la volta a la patata i l’acabem de coure al forn a 160 ºC.
  10. Mentre el rosti de patata s’acaba de coure, fem unes incisions a la pell del magret en forma de reixa. Ajudarà a que es cogui millor, farà que deixi anar més greix i ens quedarà més bonic a l’hora de presentar-lo.
  11. Salpebrem la carn i la posem a coure a foc lent en una paella pel costat de la pell.
  12. Quan estigui ben daurada, li donem la volta (compte que no se’ns obri!!) i ho deixem coure uns instants per la banda de la carn.
  13. Servim el magret escalopat (tallat a trossos) sobre el rosti de patata i l’acompanyem amb la salsa de taronja.

Us asseguro que el sabor és exquisit! Deliciós!! I què coi que fa FESTA! Moltes gràcies David pel munt de consells, idees i receptes que ens vas donar divendres! A la propera tampoc faltarem!

I moltes gràcies Gemma per la fotografia i per encarregar-te d’organitzar-nos per poder assistir a aquests magnífics tallers! ;-)

Pin It

Restaurant Bergantín (Vinaròs II)

En episodis anteriors…

Massitet ens convida a conèixer el forn de la seva família anomenat Massita a Vinaròs. La seva família ens acull amb els braços oberts i ens mimen, culturitzen, alimenten, sobrealimenten i ens regalen la joia de la corona de Ca Massita: La farinada de repassos.

Després de la súper jornada al forn Massita, vàrem marxar cap a dinar, tot passejant per Vinaròs, al Restaurant Bergantín.

Bergantin.jpg

A Vinaròs aquest novembre era el mes dels Arrossos de les XV Jornades Gastronòmiques, en les que 16 restaurants es sumen en aquesta proposta oferint un menú, on l’arròs és el plat estrella, variat i de qualitat.

El restaurant escoliit pels Olleta de verdures va ser el Restaurant Bergantín un restaurant amb història ja que ens trobem davant la segona generació d’una família dedicada a la cuina mediterrània, amb els productes més bons i frescos de la seva terra. En Carlos, el cap de sala, ens va atendre magníficament, atent a les nostres necessitats (o desitjos!) passant a formar part del nostre grup. Les seves germanes l’Imma i la Cristina són les magnífiques cuineres del restaurant.

Anem al Menú:

ENTRANTS

Tellarines a la planxa

Escopinyes amb llimona

Calamars amb fruits secs

Gambes panxudes

LLAGOSTINS DE VINARÒS (OOOHH!)

ARROSSOS

Arròs amb popets i carxofa

Arròs negre

Arròs amb ortigues (Anèmones… OOHH!!)

Els VINS van ser (font Cocinillas, gràcies! ;-) ):

- Valmiñor Albariño, de la bodega Adegas Valmiñor (que pertany a la DO Rias Baixas).

- Pansa blanca, vi blanc de la bodega Marqués de Alella (que pertany a la DO Alella).

POSTRES

3 tastets de pastissos (un de formatge, de xocolata i de flam)

I uns pastissets que en Massitet va portar del Forn Massita farcits de confitura de cabell d’àngel, de confitura de moniato i sense farcir. Deliciosos! Sobretot el de cabell d’àngel, que m’encanta!

Per fer el final de festa el restaurant ens va convidar a uns xarrups de diferents licors… jo em quedo amb el licor de caramel!

Com en el post anterior us deixem unes “imatges animades” per que us feu una idea de la qualitat del producte i el dia tant meravellós que vem compartir una bona colla de blocaires!


I així es com vem acabar un dia magnífic a Vinaròs! I de ben segur que repetirem!

Pin It

Forn de pa Massita i la farinada de repassos (Vinaròs I)

Aquest dissabte una bona colla de blocaires (Olleta de verdures, Delícies del rebost, el Cocinillas, Baixa gastronomia, de Cuina, Pa de nous, i nosaltres mateixos Cuinetes) vem anar a Vinaròs on en Massitet, de Olleta de verdures, ens hi va convidar a conèixer el forn de la seva família: El forn de pa i bolleria MASSITA. I quin sinó era el millor moment per anar-hi que durant el mes dels arrossos de les XV Jornades gastronòmiques de Vinaròs!

O sigui que dissabte al matí carretera i manta que a Vinaròs hi falta gent!

Massita.jpg

La família d’en Massitet ens va rebre amb els braços oberts, no haguéssim pogut imaginar una acollida més càlida que la que ens van donar. Vem passar a l’obrador on ja hi havia preparat damunt un taulell tot l’atuell necessari per ensenyar-nos com elaboren un dolç típic de Vinaròs que té molta història: La farinada de repassos.

La farinada de repassos (aquí agafaré els apunts del mestre olleta) és un dolç allargassat d’un parell de pams amb forma com de barra de pà, encara que molt més plana, i farcida. La pasta es fa amb farina integral (antigament amb la tercerilla, que s’obtenia de passar el gra molgut per un tercer sedàs, d’aquí li ve el nom de farinada de repassos) sucre morè, oli de girasol i aigua. El farcit és una barreja de farina integral, sucre morè, oli de girasol, abundant canyella en pols, pell de llimona [llima] ratllada finíssima i tires de pebrot escalivat (o sense).

Vàrem poder viure en directe com el mestre Nasio elaborava les farinades [farinàs] la tradicional i la farcida de pebrot vermell [pimentó]. I no gaire estona més tard l’Oscar, de decuina, i Juanjo, un altre mestre pastisser que fa uns panellets que impressionen, van fer-ne una cadascú amb tota una bona colla d’espectadors!

La mare del Massitet i ell mateix ens van explicar l’orígen del dolç així com la recuperació d’altres dolços i cocs de la terra que estan portant a terme. Ben aviat editaran un llibre sobre els dolços de Vinaròs que ja esperem en candeletes!

Ens van convidar a provar una magnífica safata amb cocs de sardina fresca (per a mi la reina de la fleca!), d’abadejo (peix similar al bacallà), de verdures i de tonyina, tot coronat amb pinyons… impressionant, deliciós, quina gana que m’està entrant només de recordar-ho…!!! I per beure ens van oferir una bicicleta! S’anomena bicicleta (a part de la que TOTS teniu al cap) a la combinació de vermut negre, sifó i pell de llimona (quin gran GRAN invent!).

Després d’aquest magnífic aperitiu acompanyats de la família d’en Massitet, vem anar cap al Restaurant Bergantín a dinar els esperats arrossos! Us ho explicaré en el següent post.

Tornant de l’àpat la germana d’en Massitet, ens va obsequiar amb unes safates amb farinades de repassos extraordinàries! Per cert boníssimes, amb un gust intens de canyella i un farcit cremós amb regust a llimona. La de pebrot vermell impressionantment soprenent!! Deliciosa…

Podriem continuar explicant moltes coses de Ca Massita, però més val una imatge que mil paraules no? Aquí teniu un vídeo que hem fet del magnífic dia a cal Massitet!


Si mai aneu a Vinaròs no dubteu de fer una visita al Forn Massita! El trobareu a la Plaça dels Tres Reis, número 3. 12500 Vinaròs. Telèfon: 964 45 18 90.

Moltes gràcies per la magnífica acollida que ens veu donar! Ens enduem un munt de bons records! I no dubteu que TORNAREM! :-)

Pin It

Lasanya de bolets (1r. Repte culinari a 3 bandes!)

Com de vegades ja he comentat, començar l’aventura d’un blog personal gastronòmic m’ha portat moltes satisfaccions, però sens dubte la més gran ha sigut conèixer grans amics com la Txell i el Kike, de la Cuina Vermella, o en Martí d‘Apunts de Cuina (a qui hem apadrinat fins i tot com a fillol!).

Aquesta amistat nascuda de la complicitat i de l’afinitat ens ha aportat grans satisfaccions pels moments compartits.

Se’ns va acudir que podia ser divertit fer una trobada a casa per dinar plegats. Un àpat comunitari que al mateix temps vem plantejar com un repte culinari. Cadascú havia d’elaborar un dels plats de l’àpat. La Cuina vermella elaboraria el primer plat, nosaltres (els Cuinetes) el segon i en Martí d’AdC el postre. Cadascú també havia de portar la beguda que més escaigués al plat. Fins aquí les bases del repte…

Vem acordar no donar-nos pistes sobre els plats que elaboraríem perquè fossin una sorpresa, però aquest factor sorpresa ens va jugar una (relativa) mala passada! Us indico el menú que vem menjar i ja m’entendreu a què em refereixo…

Menú del 1r. repte culinari

PlatsRepte.jpg

1r. plat

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api

Claror (Syrah de l’Empordà)

2n. plat

Lasanya de bolets amb beixamel trufada

Lambrusco della Emilia tinto

Postre

Pastís de xocolata i préssec

Muscat de l’Empordà

Haig de dir que malgrat tenir la mateixa base (la pasta), el primer i el segon plat, eren significativament diferents pel que fa a la resta d’ingredients. Tot i així en els propers reptes culinaris alguna pista ens donarem!

La gràcia d’aquest post és que és un post a tres bandes! Per tant per saber com es fan les receptes dels altres plats haureu de visitar els seus blogs ^^.

Jo us presento avui la recepta del segon plat, la lasanya de bolets, un plat de temporada molt adequat pel fred que se’ns ha girat!

repte.jpg

Ingredients:

  • 1 paquet de plaques de lasanya (en necessitarem 3 plaques per cap)
  • 3 cebes tendres
  • 4 tomàquets madurs
  • 250 g de carn picada de porc
  • 250 g de carn picada de vedella
  • 5 alls tendres
  • 200 g de camagrocs
  • 200 g de trompetes de la mort
  • 100 g de ceps
  • Oli, sal, pebre i orenga
  • Pinyons
  • Trufa

Per la Beixamel:

  • 65 g de farina
  • 65 g de mantega
  • 1 l de llet
  • Sal, pebre i nou moscada.

Elaboració de la Beixamel:

  1. Per fer la beixamel fonem la mantega a foc lent, vigilant que no se’ns cremi.
  2. Incorporem la farina i deixem coure la mescla a foc lent perquè no ens agafi color.
  3. Remanarem el Roux (mescla de la mantega amb farina) sovint vigilant que no se’ns cremi ni se’ns enganxi durant uns 15 minuts, moment en la que la farina estarà cuita i serà més fàcil de digerir.
  4. Afegim la llet, que prèviament hem escalfat, i barregem enèrgicament amb unes baretes.
  5. Deixem coure la salsa a foc lent, sense parar de remanar fins que quedi ben lligada (hem de tenir en compte que quan se’ns refredi ens agafarà més consistència).
  6. Aromatitzem la beixamel salpebrant-la i afegint-hi nou moscada ratllada.
  7. La colem pel xinès i la deixem refredar tapada a pell amb film (perquè no ens crei una crosta).

Elaboració de la salsa bolonyesa:

  1. Pelem i piquem la ceba tendra i la posem a sofregir en una paella amb oli a foc mitjà.
  2. Quan comenci a enrossir li afegim les carns picades salpebrades.
  3. Un cop cuita li afegim els tomàquets ratllats una miqueta de sal, sucre i pebre. Remenem bé i ho deixem coure.
  4. Quan el tomàquet és cuit empolsinem la bolonyesa amb orenga i reservem.

Elaboració del saltat de bolets i bullim les paques de lasanya:

  1. Netegem els bolets i els tallem a bresa. Reservem.
  2. Pelem i tallem a rodanxes els alls tendres. Reservem.
  3. En una paella amb un raig d’oli i a foc fort, saltem els alls tendres.
  4. A continuació afegim la mescla de bolets salpebrats i els saltem fins que hagin perdut tota l’aigua. Reservem.
  5. Mentrestant haurem posat a bullir abundant aigua salada i quan bulli li afegim d’una en una les plaques de lasanya. Les deixarem coure, remenant amb compte de tant en tant, el temps recomanat pel fabricant (en el meu cas eren 7 minuts).
  6. Un cop cuites, les refresquem amb aigua freda i les reservem una a una damunt un drap de cotó.

Muntem la lasanya:

  1. En un plat posem un fons de beixamel.
  2. Damunt una placa de lasanya que li posarem una capa de salsa bolonyesa.
  3. Ho cobrim amb una altra placa de lasanya en la que damunt i posarem una capa de saltat de bolets amb pinyons pel damunt.
  4. Ho tapem amb una última placa de lasanya que cobrirem amb la beixamel.
  5. Damunt hi ratllarem trufa i formatge Gruyère.
  6. Ho posarem a gratinar i quan se’ns dauri ho servirem ben calent.

Doncs aquí tenim un bon plat de lasanya ben tardorenca!!! No us perdeu els posts dels altres plats d’aquest repte a 3 bandes! :-)

Ens ho vem passar la mar de bé, i el menjar era bonííííííssiiiiiim!!!!! Els canelons de morret de vedella tant melosos (es desfeien a la boca!) i amb aquesta salsa tan suau però saborosa! I el pastís de xocolata i préssec digne d’un mestre pastisser! Va ser una vetllada inoblidable i que haurem de repetir!!!! Us deixem unes imatges animades perquè us en feu una idea!

Pin It

Coca de vidre (Berenant a casa de la Sara Maria!)

Continuem amb més dolços!

Aquest cap de setmana, la Sara Maria del blog de cuina Delícies del rebost, ens va convidar a berenar per tastar plegats el vi dolç gallec Tostado de Costeira.

Per agraïr-li la invitació li vem portar unes coques de vidre casolanes!

Aquí en teniu la recepta! (Font: Cuines)
Coca de vidre.jpg

Ingredients:

  • 1/2 quilo de farina de mitja força (la podeu obtenir barrejant 1/4 de quilo de farina de força i 1/4 de quilo de farina fluixa)
  • 50 g de mantega
  • 15 g de sucre
  • 15 g de sal
  • 30 g de llevat premsat (de forner)
  • 75 g de llet
  • 1 tasseta d’oli d’oliva
  • 100 g de pinyons
  • 1 copa d’anís
Preparació:
  1. D’entrada, feu un cercle amb la farina sobre una taula (com si es tractés d’un volcà), i en el centre poseu-hi el llevat premsat (de forner), la sal, el sucre, la llet, una mica d’anís i unes gotes d’oli (desfem el llevat amb una miqueta d’aigua tèbia, ens ajudarà a incorporar-lo a la massa).
  2. Comenceu a treballar la massa pel centre i aneu-hi incorporant la farina dels costats fins que us quedi una pasta fina i elàstica, que no es trenqui quan l’estireu.
  3. Deixeu-la reposar 10 minuts (dins un bol), tapada amb un drap per protegir-la de l’aire.
  4. Passat aquest temps, talleu la pasta a tires gruixudes i feu-ne 4 boles (o 8 o 16 depenent de la mida que vulgueu fer les coques). Aneu-les arrodonint fins que quedin el màxim de fines, i deixeu-les reposar 10 minuts més.
  5. A continuació, estireu les boles i doneu-los forma de coques, forma allargada i d’uns 15 a 18 cm (ajudeu-vos d’un curró enfarinat).
  6. Col·loqueu-les damunt un paper de forn (o silpad) a la safata del forn.
  7. Escampeu-hi oli pel damunt amb l’ajuda d’un pinzell i col·loqueu-hi els pinyons per sobre.
  8. Torneu a deixar-les reposar 10 minuts, i després espolseu-hi força sucre al damunt perquè les coques quedin ben cruixents.
  9. Marqueu-les amb els dits fent com uns petits sots perquè així l’oli entrarà bé dins la pasta.
  10. Les enfornem a 220 graus durant 10 minuts fins que quedin ben cruixents (compte no es cremin! el temps de cocció dependrà de la mida de la coca i la potència del forn. Estiguem pendents!).
  11. Un cop fora del forn, tireu-hi anís pel damunt i ja les tindreu a punt.

Jo les vaig fer finetes i me’n van sortir unes 16.

coca de vidre2.jpg

La Sara Maria ens va acollir amb els braços oberts a tota la família! Ens va preparar un pastís deliciós de crema i figues (en podeu trobar la recepta al blog de la Mercè Cuina per llaminers ), va treure tota mena de llaminadures i distraccions pels nens, mentre catàvem tranquil·lament el vi dolç gallec Tostado de Costeira. Un vi d’aroma intens de fruita, pansificat i mels, amb delicades notes de pastisseria. En boca té un excel·lent equilibri entre la dolçor i acidesa, amb un pas molt agradable i un tacte sedós. Realment molt bo!

Moltes gràcies Sara Maria per convidar-nos a compartir amb tu aquesta tarda! :-)

Pin It

Restaurant Rosal 34

Al barri del Poble sec de Barcelona, concretament al carrer del Roser número 34 (un carrer transversal a l’avinguda del Paral·lel), hi podem trobar una petita joia de la restauració: El Rosal 34. Amb Rosal 34 descobrim un nou concepte d’anar de tapes. Són tapes amb molta classe ;-) .

Allí ens hi vem reunir una bona colla d’amics blocaires per sopar-hi plegats. Ens vem deixar aconsellar sàviament pel Josep Àngel i la Susanna, del bloc Olleta de verdures que ja coneixien el restaurant. Vàrem compartir diverses especialitats de la casa, imprescindibles, realment delicioses.

Rosal34.jpg

A continuació us detallo els plats:

  1. Escopinyes al vapor amb fruita de la passió. Fresquíssimes!
  2. Vi, un Penedès boníssim anomenat Tayaimgut (també vem demanar un vi blanc del qual no en recordo el nom… sorry!)
  3. Un tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds. Brutal!!
  4. Croquetes de ceps. Molt bones!
  5. Bunyols de formatge Idiazábal.
  6. Patates braves en escuma, crema d’all-i-oli i oli picant fumat. Molt curiós! Recomanació: barrejar l’oli picant fumat del final de la copa amb la resta d’escuma, pel bé del nostre pal·ladar!
  7. Flamet, sorbet de llimona-gengibre, iogurt i cacau.
  8. Petit fours.

Vem demanar altres postres com el coulant de xocolata i per acompanyar-los un magnífic descobriment! Un vi dolç de taronja anomenat PAR que marida molt bé amb xocolata.

Remirant la carta a la web ens hem quedat amb ganes de descobrir altres plats com el Saltejat de xipironets amb trompeta de la mort i ou escalfat, o el Mi-cuit artesà de foie gras amb melmelada de figues i anous, … està clar que hi haurem de tornar!!

Un dels plats que més em va agradar va ser el Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds, i casualment avui remirant antics programes del Cuines (de TV3) al 3 a la carta, he trobat com en Josep Nicolau, cuiner del Rosal 34, n’explicava la recepta!! Comparteixo amb vosaltres el vídeo a continuació!!

Resumint, vem estar tant a gust, amb tant bona companyia i el menjar era tant bo, que de ben segur que repetirem l’experiència, i espero que aviat ;-) !

Pin It

Sopant a cal’s Vermells!

sopar_cals_vermells.jpg

Diuen que una imatge val més que mil paraules… hi estic d’acord, però malgrat tot, considero que aquestes fotos no acaben de descriure el sopar tant elaborat i deliciós que ens van servir a ca La Cuina Vermella (millor mireu les fotos al seu blog que són espectaculars!!)!

De la Txell i en Kike ja us n’hem parlat bastantes vegades, és un dels regals més satisfactoris que ens ha aportat fer el blog Cuinetes.

Així doncs gràcies a una “poma (Apple)” (el Miquel, el meu marit, els hi va donar un cop de mà en l’aventura “d’ensinistrar” un Mac perquè parlés en català) vem començar a teixir una amistat que dia a dia, a mesura que ens anem coneixent, descobrint afinitats i creant complicitat, va esdevenint més intensa i més ferma.

En aquesta ocasió els estimats vermells ens van acollir al seu palauet, on només entrar-hi et dóna la benvinguda la mil vegades imaginada Cuina vermella! Un pis nou, dissenyat amb molt d’encant, lluminós, molt personal i cuidat fins a l’últim detall.

La taula parada amb unes estovalles noves de trinca. Els tovallons embolcallats per un cordill amb un cartellet que ens donava la benvinguda. Al centre de la taula una flor d’hortènsia acabada de collir del jardí i un targetó amb el menú que degusteríem, presidien la taula. I darrera els fogons el Kike feinajava mentre la Txell ens donava conversa i enllestia la presentació dels plats.

EL MENÚ:

Broquetes de llagostins al blat de moro i al curri

Caneló d’Idiazabal amb escalivada i bonítol

Tomàquet de Montserrat farcit de gelat d’alvocat i corona d’ibèric

Xai enfangat amb cous cous

Lingot de llet de pinyons amb pinyons garrapinyats

Petit fours: Palets de coca de vidre

En definitiva: Un sopar de luxe amb uns amfitrions de luxe, amb els que, sense adonar-te’n, se’t fan les 4 de la matinada petant la xerrada!

Moltes gràcies Txell i Kike per aquesta vetllada! La propera, a casa!

Pin It

Curs de cuina a l’Escola Bell·art (Maduixes amb escuma d’alvocat i llima)!!!

bellart_1.jpg

En David Lienas, director de l’escola de cuina Bell·art de Barcelona, va oferir 3 places per a blocaires, per assistir al curs de cuina fàcil i ràpida d’estiu, que es van sortejar al través dels blogs de la Cuina Vermella, el Cafè de nit i la Cuina de casa (gràcies guapos!!!!).

Els afortunats guanyadors vàrem ser en Martí del blog Apunts de cuina, l’Oscar del blog de Cuina, i jo com a Cuinetes i durant dues setmanes, hem tingut el privilegi d’assistir gratuïtament en aquest curs.

Sense perdre de vista que es tractava d’un curs de cuina fàcil, els mestres del curs han sabut ajustar les explicacions als diferents nivells de coneixement que els alumnes teníem.

Bellart_2.jpg

El curs es dividia en 6 tardes, agrupades de dimarts a dijous durant dues setmanes, en les que ens han ensenyat a fer receptes de: entrants, primers plats, segons plats i postres.

Tots tres coincidim en que les classes més interessants en quan a nous contiguts han sigut les de la Mª José, la mestra pastissera. Les seves classes dinàmiques, amb bon ritme ens han transmès consells, coneixements més tècnics i el que més m’ha agradat és que ens ha explicat els “perquès”: Perquè monta millor la nata quan està ben freda, Perquè les clares monten millor a temperatura ambient, Perquè és important no remenar el cassó quan fem almívar… com ens va dir (i estic completament d’acord) per aprendre a cuinar cal saber què està passant en els aliments que manipulem, d’aquesta manera no ens equivocarem.

Bellart_3.jpg

Les receptes que més m’han agradat són: l’Hummus; el Timbal de mozzarella, Favetes i tomàquet confitat amb sarimsaki iogurt; el Risotto de ceps; el Tiramisú; el Flam de coco; la Panna cotta; la Crema freda de patates noves; el Trinxat de la Cerdanya; el Rap allagostat; el Pastís de xocolata fred i les Maduixes amb escuma d’alvocat i llima, que és la recepta que us posaré avui.

Bellart_4.jpg

Ingredients:

  • 400 g de maduixes o maduixots
  • 50 g de sucre
  • 25 ml d’aigua mineral
  • Unes fulles de menta fresca
  • 250 ml de suc de taronja
  • 15 ml de vinagre de Mòdena
  • 2 iogurts grecs ensucrats (o li afegim sucre si no en té)
  • 1 alvocat (també es podria fer amb mango)
  • El suc de mitja llima

Elaboració:

  1. Posem a bullir l’aigua amb el sucre per tal de preparar un almívar dens. En quan comença a bullir, el retirem del foc i li afegim les fulles de menta fresca per tal de infusionar-les amb l’almívar. Ho deixem reposar tapat fins que es refredi.
  2. Netejar les maduixes o maduixots amb aigua abundant i les tallem a quadradets.
  3. Les disposem en un recipient i els hi afegim el suc de taronja, l’almívar de menta i el vinagre de Mòdena.
  4. Deixem reposar la mescla un parell d’hores a la nevera.
  5. Per a l’escuma d’alvocat i llima fem una crema batent els iogurts grecs, la polpa de l’alvocat i el suc de mitja llima. Cal tenir en compte que és una crema dolça, hi afegirem sucre si cal. Ho batem bé amb el túrmix i en colem la mescla per un sedàs fi.
  6. Dipositem la crema dins del sifó, el carreguem amb una càrrega de gas (en el cas del sifò de mig litre), sacsegem i ho deixem refredar a la nevera en posició horitzontal.
  7. A l’hora de servir-ho, dipositem les maduixes amb el seu suc en copes. Coronem la copa amb l’escuma l’alvocat i llima. Per sobre podem salsejar amb el suc de les maduixes.
  8. I ja està llest per menjar!!! De debò que la barreja és espectacular!!

Estem molt contents d’haver pogut gaudir d’aquest curs, d’haver conegut més a fons en David. I d’haver conegut la Marina i la Mª José!

L’escola el curs que ve ja té programats els monogràfics que farà, els podeu trobar a la web, i n’hi ha de molt temptadors!!

Per cert! Si esteu interessats en alguna recepta de les que hem fet en aquest curs (de les que he anomenat o de les fotos) digueu-m’ho i en penjaré la recepta.

Bones vacances a tothom!!!

Pin It