Colla, us explico! En alguna ocasió ja us he explicat les classes de COMPRO i CUINO que organiza el nou Mercat de Manlleu. Són unes classes fantàstiques on anem a comprar els ingredients amb el xef i després anem a classe a cuinar-ho! Us en vaig parlar quan vaig assistir al Compro i Cuino amb l’Ignasi Camps.

En aquesta mateixa entrada us vaig fer alguna pinzellada del restaurant que havia obert al mateix mercat, el SAMBUCUS, que té un gran projecte darrera. Doncs parlant amb el David Sanglas, el xef del SAMBUCUS, vem plantejar de fer un COMPRO i CUINO una mica més especial per a blocaires i després acabar dinant el que hem cuinat al restaurant.

A continuació us poso una mica d’història sobre SAMBUCUS i el planning de la trobada blocaire que serà el dissabte 9 de juny i el preu del dinar serà de 20 €.

Sambucus és una iniciativa social i empresarial que dóna oportunitats d’ocupació a persones amb dificultats per tal que puguin esdevenir autònomes i accedir al mercat de treball en igualtat de condicions. Porten a terme activitats a l’entorn de la terra, l’horta i la cuina; conreen, transformen, venen, expliquen, eduquen, cuinen i cooperen. Són una cooperativa de treball, els treballadors i les treballadores en són socis. Són del territori, pensen, treballen i cooperen per a la sostenibilitat dels projectes i de l’entorn.

Sambucus cuina de mercat és el restaurant del Mercat Municipal de Manlleu, una cuina moderna amb productes de proximitat i de temporada, que us asseguro que val molt la pena!!

Planning de la trobada:

10 h. Benvinguda i presentació.

¼ 11 a 1 h. Compro i cuino. El xef del restaurant Sambucus, David Sanglas, farà la compra al mercat acompanyat dels participants a la sessió. A continuació es farà la sessió de cuina a l’Aula Mercat.

2 h. Dinar! Menjarem al restaurant allò que haurem cuinat al matí.

I què dinarem??? EL MENÚ!!

Sopa de tomàquet i cireres amb tàrtar d’escamarlans.

Amanida de l’hort amb caneló de pèsol i mató i vinagreta d’escalunyes i pernil.

Bonítol llescat amb germinats de soja i sèsam i porro baby.

Iogurt d’ovella amb maduixes al pebre de Jamaica i vinagre balsàmic.

El restaurant Sambucus està a l’interior del mercat de Manlleu. A l’adreça c/ Pintor Guàrdia, 6. Manlleu.

A la pàgina de Facebook de Cuinetes també us mantindrem informats dels detalls de la trobada. I si teniu cap pregunta no dubteu de plantejar-nos-la!

Si voleu venir a la trobada em podeu deixar un comentari en aquest post o enviar-me un mail a cuinetes@bloks.cat i anirem fent llista! Ens veiem ben aviat!!!

Fotografies: Mercat de Manlleu i Sambucus.

A l’hora d’escollir-les triarem les més grosses i pesants, compactes i ben formades, i de color verd clar. Si en estrényer-la sentim un cruixit senyal de que encara és fresca!

Fa unes setmanes ja us parlàvem d’aquesta flor fantàstica, que tant de joc ens dóna a la cuina, al post de la trobada blocaire al Prat on ens van donar a conèixer la Carxofa del Prat. Allà us vem comentar que ens havíen fet diverses preparacions per donar-nos-la a conèixer i una de les que més em va agradar van ser els bunyols de carxofa. Vaig demanar a la cuinera que ens l’havia preparat, la Susana Aragón del restaurant Ona Nuit, si ens en podria facilitar la recepta i fa unes setmanes me la van enviar per mail (moltíssimes gràcies Susana i Òscar!!!!).

Aprofitant la tranquil·litat del pont i afanyant-nos perquè la temporada de la carxofa ja s’acaba… vem preparar aquests fantàstics bunyols!

BUNYOLS DE CARXOFA

INGREDIENTS (per unes 8 persones):

• 250 g d’aigua tèbia
• 50 g de mantega
• 5 g de sucre
• 5 g de llevat
• 170 g de farina
• 4 ous grans
• 200 g de carxofa neta i cuita (“potxada”) (unes 4 carxofes grans en cru)
• Oli d’oliva verge extra per fregir
• Sal i pebre

ELABORACIÓ:

1. Netegem i pelem les carxofes, rebutjant les fulles exteriors i quedant-nos amb els cors que posarem en remull amb aigua i julivert per tal de que no se’ns oxidin.
2. Laminem els cors de les carxofes i els posem a coure a foc mitjà amb un bon raig d’oli. Salpebrem. Les reservem un cop cuites (“potxades”).
3. Barregem tots els ingredients menys la carxofa (a la termomix o amb la batedora) fins a obtenir una massa homogènia.
4. Afegir les carxofes cuites a la mescla i trinxem lleugerament (a nosaltres ens agrada trobar-hi entrebancs de carxofa. Si voleu una textura completament fina tritureu-la de tot).
5. Posem una paella (o cassó) al foc amb oli abundant i fregim a foc mitjà-alt els bunyols afegint cullerades de massa separadament.
6. Un cop fregits els reservem sobre de paper absorbent (paper de cuina) per tal d’extreure l’accés d’oli.
7. Els servim calents i a gaudir!

Aprofitem per cuinar i menjar carxofes que ens queden quatre dies abans no s’acabin! Salut!

L’excursió prometia i no ens va decebre gens! Per començar havíem quedat tota la colla blocaire a Plaça España on un autocar ens recolliria i ens portaria cap a la fàbrica Estrella Damm. Ja us puc dir que el viatge de tornada va ser més animat que el d’anada… ja que després de la visita vem fer un tast i maridatge de 7 varietats de cerveses!

Un cop a la fàbrica ens va rebre en Carles Cervantes, responsable de l’arxiu històric de DAMM i un gran coneixedor del món de la cervesa, que ens va fer una primera presentació acompanyada d’un audiovisual. A continuació la Karen Peiró, mestre cervesera de DAMM (enginyera química), ens va fer l’explicació sobre el procés d’elaboració de la cervesa i li vem poder fer preguntes que entre ella i en Carles ens van aclarir de manera planera i amena.

DAMM forma part de la nostra història. Sempre, d’una manera o altre, ha estat present en les nostres vides. La primera cervesa que vaig provar sent adolescent va ser l’Estrella Damm (no us explicaré com va acabar aquella nit jugant al joc del duro amb la colla… això són figues d’un altre paner…). I tot i no tenir una gran passió cervesera sempre ha passat bé una cerveseta fresqueta a l’estiu (o una clara… no em pegueu!). Amb els anys (potser és que ens fem grans) hem après a valorar, diferenciar i per tant triar les cerveses que més ens agraden i les que menys. Ja us avanço que la meva preferida (i reafirmada després del tast a Damm) és l’AK Damm, una cervesa amb cos però a l’hora suau i equilibrada. La que menys la Voll Damm que la trobo massa forta pel meu gust (deu ser cosa del doble maltat). Però tornem a la fàbrica.

El 1993  s’amplia la fàbrica del Prat doblant la seva producció i convertint-la en  una de les més modernes i automatitzades d’Europa. L’automatització de la fàbrica permet una reducció en el personal però aquest ha de rebre una formació més específica. Les persones que elaboren directament la cervesa són 4 per torn. En total la plantilla de personal la formen 135 persones per torn. Vull fer especial menció a l’arquitectura de la fàbrica que ha estat dissenyada per terrassencs (com tira la mare pàtria! xD).

La fàbrica produeix 3,5 milions de litres de cervesa al dia. Malgrat el que pugui semblar parlant de xifres d’aquest nivell, l’estoc que té la fàbrica de cervesa és baix, ja que vetllen perquè el producte estigui el més fresc possible. La data de consum preferent és d’un any però la cervesa envelleix malament (al contrari que el vi) i procuren que el producte arribi al consumidor als pocs dies de ser produïda.

A la fàbrica també tenen el departament de cata, el de màrqueting, el de producció i el de I+D. Aquests tres últims són els que es reuneixen periòdicament per decidir quins nous productes es podrien llençar al mercat. Un cop decidit s’ha de fer una producció mínima que en el cas que no funcioni es retirarà del mercat (la freedamm de poma o l’estrella damm light en són dos exemples). Si té èxit es mantindrà la producció. Un exemple d’èxit i innovació és la creació de l’Estrella Damm DAURA apta per a celíacs que ha rebut premis internacionals.

També es dediquen a la formació barista. Convidem a tots els propietaris de bars que serveixen copes gelades o tenen una pala d’escumar amb menta que s’hi apuntin. Els consumidors habituals ho agrairem! I és que en Carles Cervantes ens va explicar divertidament coses que mai s’haurien de fer servint cervesa “servir una cervesa en una copa gelada és com flamejar una paella… no cal, ni és convenient…” ens explicava! xD

La cervesa s’obté, principalment, de la fermentació alcohòlica de la mescla entre el llevat i el most, procedent de l’ordi maltat i aromatitzada amb llúpol, sotmesa a un procés de cocció. Cal tenir en compte que s’han d’ajustar els productes perquè organolèpticament siguin iguals malgrat la matèria primera varia depenent de la zona de producció o de les condicions de la collita d’aquell any. Els 500 m3 d’aigua que extreuen del pou cada hora  prové de l’aqüífer del Prat. Aquesta aigua és osmotitzada ja que ha de ser química i biològicament pura. Cada any es gasten 6 milions d’€ en tractament d’aigua.

Després de l’explicació en Carles ens va fer la visita guiada per totes les instal·lacions de la fàbrica (una autèntica marató a pas lleuger! ). Vem visitar l’àrea de producció (4 persones amb un munt d’ordinadors); la màquina envasadora d’ampolles; la màquina envasadora de llaunes; la microcervesaria; l’àrea d’embalatge, magatzem i distribució. En aquest últim punt va ser com de ciència ficció! Veure tot de màquines (semblants a transpalets) movent-se soles, carregant i descarregant, sense xocar entre elles, comunicant-se les unes amb les altres, … va ser espectacular! Pensava “és el futur!” i tocant de peus a terra vaig dir en veu alta… “no… és el PRESENT!”. De debó que em va fer pensar… i amb aquests pensaments “d’on venim i cap a on anem” que ara no venen al cas, ens vem dirigir a fer el tast i maridatge de 7 varietats de cerveses DAMM, passant pel costat dels gegants tancs de cervesa que perfilen la fàbrica, que tenen una capacitat de 750 mil litres cadascun!

En Carles ens va donar les pautes per començar el tast de diferència amb maridatge. Vem començar per les cerveses de menys graduació fins a les de més graduació i vem acabar amb les afruitades. L’ordre i maridatge van ser els següents:

SAAZ
Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM
Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM
Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM
Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM
Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM
Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT
Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera

Postres: Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee

Al començar el maridatge ens van regalar un llibre “del Sikaru a la cervesa” on explica la història de una de les begudes més antigues de la humanitat, la cervesa. L’he trobat tant interessant que no descarto de dedicar un altre post al món de la cervesa: orígen, història, procés d’elaboració, …

Moltes gràcies a Estrella Damm per donar-nos a conèixer l’activitat del seu dia a dia i a culturitzar-nos en termes cervesers. Ja som una mica més savis! I gràcies de nou a Gastroblocaires per l’organització de l’excursió dammera!

La Carxofa Prat es conrea al Delta de Llobregat, terra que per les seves característiques atorga a les carxofes un gust més dolç i una textura més tendra. Precisament degut a les característiques que les diferencien de carxofes d’altres procedències estan treballant per a la obtenció del distintiu europeu de qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

En Joan ens explica que la Carxofa ofereix la màxima qualitat quan es consumeix poques hores després d’haver estat collida. Per aquest motiu les comercialitzen garantint un temps i una distància mínims entre la collita i el seu trasllat fins al consumidor. La proximitat i la frescor són la garantia d’un producte que manté totes les seves propietats organolèptiques i nutritives.

També ens va explicar el cicle de floració (floreix fins a tres vegades donant fruits de característiques i qualitats diferents a cada floració), els efectes de la climatologia sobre les carxoferes (el clima humit afavoreix l’aparició de fongs que les malmet. Les gelades poden matar les flors o a la pròpia carxofera), els mesos de producció (de novembre a abril), la distribució de la producció (bàsicament a Mecabarna), així com una bona colla de vivències que només algú que estima el què fa transmet amb tanta força. Un plaer haver-lo pogut escoltar!

Els cuiners ens van preparar les carxofes en cinc textures diferents:

1. Carpaccio de carxofa (Molt bo. Em va agradar sobretot la textura cruixent de la carxofa crua i el “crec” al mossegar-la.)
2. Bunyols de carxofa (la Susana ens va explicar que és una manera d’aprofitar les fulles de les carxofes que normalment rebutjaríem. Per sobre ens va explicar que les fa al forn, i de les fulles que normalment rebutjaríem, en separa la part més tendra que passa per la Termomix fent-ne una pasta. Aquesta pasta la barreja amb la massa del bunyol i llestos! Dels millors tastets de textures pel meu parer!)
3. Carxofa en tempura (també molt bons! La tempura cruixent i la carxofa molt gustosa)
4. Esferificacions de carxofa (sempre és divertit provar una esferificació. La sensació de trencar el rovell d’un ou de gustos diferents és fantàstica. Ara bé en aquest cas no vaig notar massa el gust de la carxofa, vaig notar més l’aroma de l’oli de tòfona blanca que portava que no pas l’aroma i el gust de la pròpia carxofa. Molt bona i curiosa de menjar!)
5. Escuma de carxofa amb encenalls de pernil ibèric (També molt bona tot i que potser predominava més el gust de la nata que no pas el de la carxofa).

Tots els tastets em van agradar molt destacant els bunyols que a part són una magnífica forma de cuina d’aprofitament. La part que aprofitem de la carxofa és molt petita i d’aquesta manera utilitzem una part de les fulles que rebutjaríem. Acompanyant els tastets teníem l’Estrella Damm Inedit, patrocinador de les 3eres Jornades gastronòmiques Pota blava i Carxofa Prat, que diuen és la única cervesa que marida amb les carxofes. El seu gust suau i  refrescant va acompanyar molt bé les 5 textures de carxofes.

Les Jornades seran del 8 al 31 de març i es podrà assaborir el Pota Blava i la Carxofa del Prat en els diferents menús especials que els restauradors del Prat estan preparant per a l’ocasió. Val la pena anar-hi, tenen uns productes excepcionals!

L’Anto ens va preparar uns entrants boníssims a base de peix: Pastís fred de salmó i ricotta, peixets fregits, torradetes amb anxoves i vieires gratinades. Tot boníssim! Haig de fer el pastís de salmó que ens va encantar i queda estèticament maquíssim!

De segon ens va fer spaghettini allo scoglio. Us en poso una fotografia per que us en pogueu fer una idea de lo bo que estava! Per si en voleu la recepta la podeu trobar en aquest link del bloc de La pasta per als catalans.

Nosaltres vem portar el postre: Mousse de maduixes i llimona! Ara ja trobem maduixots a tot arreu i vaig pensar que unes postres fresques anirien bé després de l’àpat!

La recepta és adaptada del llibre “La cuina et dóna joc” de la Mireia Carbó.

MOUSSE DE MADUIXES I LLIMONA

Ingredients:

• 370 g de llet condensada
• 2 llimones
• 500 g de maduixes
• 1/2 l de nata líquida per muntar (35% de matèria grassa)

1. Netegem les maduixes i les triturem amb l’ajut de la batedora elèctrica fins que aconseguim un puré fi.
2. Espremem el suc de les dues llimones.
3. Disposem la llet condensada dins un bol i la barregem, amb l’ajut d’un batedor de mà, amb el puré de maduixes i el suc de llimona.
4. En un altre bol i amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes, muntem la nata, que ha d’estar com més freda millor, perquè així es munta millor. No cal que estigui molt muntada però ha de tenir cos.
5. Amb l’ajut d’una espàtula, incorporem amb cura la nata a la barreja de la llet condensada, fins que quedi una barreja homogènia.
6. Omplim les copes o uns gots petits amb la mousse i deixem-ho refredar durant unes hores a la nevera.

Suggeriments de la Mireia Carbó:

• Si no ens agraden les maduixes, podem fer una mousse només de llimona afegint el suc de 2 llimones més en el lloc de les maduixes: és a dir, 4 llimones en total.
• Es pot preparar el dia abans per a més comoditat i, fins i tot, es pot congelar. Així en podem tenir sempre a punt.
• També podeu servir les copes cobertes d’una crema fina de maduixes, que s’aconsegueix triturant 10 maduixes amb 2 cullerades de sucre o de mel, fins que quedi ben fi. Així ho vem preparar nosaltres a casa l’Anto i en Josep M.! A part també hi vem afegir uns dauets de maduixes per sobre.
• No utilitzeu copes o gots gaire grans: és millor que se’n mengin dues que no pas una que no s’acaba mai!

Vem passar un dissabte fantàstic! La propera a casa nostra!!

Gràcies Anto i Josep M. per la vostra invitació!

El dia estava estructurat en una primera part formativa teòrica, una segona part pràctica on veuríem posat en pràctica tot el que ens havia explicat en Martí. I una tercera part de festival gastronòmic dinant tots plegats al Restaurant Ca l’Esteve (en Xesco Bueno ens tenia preparat un menú excepcional!)! Per acabar uns Gintònics a la terrassa coberta de Ca l’Esteve tot comentant la jugada del dia. Però tornem al principi…

Els grans blocs temàtics de la sessió (i que trobareu magníficament explicats en els apunts que va preparar en Martí) van ser:

• Tipus de càmares fotogràfiques
• Control bàsic de la càmara (obturador, diafragma, …)
• RAW i JPEG
• Histograma
• Composició
• Il·luminació
• Edició
• Sessió pràctica

Primer de tot va desmitificar que fer bones fotografies sigui complicadíssim o que necessiti de molt de material fotogràfic. Ell mateix fins fa poc temps feia molt bones fotografies amb materials molt austers, per no dir que les seves primeres fotos del bloc (Apunts de cuina) eren fetes amb càmeres compactes i cartolines a mode de fons. La idea de que un porexpan, o un cartró-ploma ens pugui servir de reflector, o que una lona de plàstic ens serveixi de fons et fa adonar que fer fotografies no està renyit amb la butxaca! La mateixa escenografia dels plats tampoc té perquè costar-nos un dineral, amb idees com comprar teles variades a metres, o plats diferents econòmics (a establiments de baix cost ) són suficients per preparar l’atrezzo d’una bona fotografia.

La llum. La llum és primordial! Una bona font de llum pot ser una finestra on hi entri llum difosa, mai llum directa del sol. Si no la tenim haurem d’optar pel flaix, que n’hi ha de molts preus i gammes.

Val a dir que en Martí està convertint el que fins ara era una afició en professionalització i que poc a poc ha anat comprant-se càmeres més bones, flaixos, i d’altre equipament fotogràfic. Però l’art, l’idea i la composició de les seves fotos, ja era fantàstica abans de que disposés d’un bon equip. I és que quan un és bo, és bo! I el Martí és boníssim!!!!

En definitiva, va ser un matí molt productiu en el que vem sortir carregats de nous conceptes (almenys en el meu cas) com l’ISO, velocitat d’obturació, diafragma, revelat digital, edició del RAW, Histograma, … i també carregats d’idees de com fer bones fotografies!!

Una altra conclusió que he tret del curs és que les bones fotografies estan renyides amb les presses (eps! no vol dir que de tant en tant tinguem la sort d’enxampar-ne alguna!). La fotografia, la composició i l’edició necessiten temps i paciència! Per tant caldrà canviar el concepte de fer fotos als plats acabats de sortir del foc a cavall de l’encimera de la cuina per ser fotografiades a l’espera d’uns estómacs remugant a taula… Caldrà canviar el xip!

Per acabar, com us dèia, un àpat boníssim (i en bona companyia) de la mà d’en Xesco Bueno, xef del restaurant, a qui no coneixia encara personalment i em va caure fantàsticament bé! Després de l’àpat vam poder conversar una estona i em va donar algunes idees genials per unes croquetes que presentaré a la recepta del 15 dels Fogons de la Bordeta! M’han quedat mooooltes ganes de fer algun dels seus cursos de cuina!

En resum un altre dia per recordar en companyia d’amics blocaires i de persones molt estimades com en Martí Sans, que de ben segur arribarà lluny!

Us deixo els apunts de Martí que estan molt ben elaborats i us seran de gran ajuda!

En aquesta ocasió he utilitzat la recepta de la Su de Webos fritos. És una blocaire mega crack que fins i tot ha penjat un vídeo tutorial de com fer-lo. Mireu fins a on arriba la professionalitat d’aquesta blocaire que també hi té un apartat de preguntes que et poden sorgir mentre el fas i te les respon anticipant-se als possibles dubtes. Un dia també us parlaré del llibre que ha escrit recopilant receptes del seu bloc i fotografies fantàstiques. Una meravella vaja!

Fer el tortell no és difícil però us puc assegurar que seguint les indicacions del vídeo-tutorial encara us resultarà més senzill! Les proporcions que us poso són per elaborar dos tortells mitjans o un de gros. En el meu cas en vaig fer un de gran pel dia de dinar de Reis, ja que érem prop de 20 persones! Si també serà el vostre cas tingueu en compte d’ajustar el temps de cocció. La recepta us explica com fer el tortell base, després farciu-lo a gust! Nosaltres, com cada any, som incondicionals de la crema!

Aquí teniu la recepta (literal però traduïda del Bloc Webos Fritos):

Ingredients:

Per al sucre glacé aromatitzat

• 120 g de sucre glas
• La pell de mitja llimona (només la part groga)
• La pell de mitja taronja (només la part taronja)

Per preparar la massa mare

• 70 g de llet sencera
• 10 g de llevat fresc de fleca
• 1 culleradeta de sucre
• 130 g de farina de força

Per a la massa

• 60 g de llet sencera
• 70 g de mantega a temperatura ambient
• 2 ous mitjans
• 20 g de llevat fresc de fleca
• 25 g d’aigua de tarongina (o al gust)
• 450 g de farina de força
• 1 pessic de sal
• Els 120 g de sucre glas que haurem aromatitzat amb la llimona i la taronja

Per a la decoració

• Ou batut
• Sucre humitejat amb unes gotes d’aigua
• Taronges i cireres confitades
• Recordeu la figureta del Rei i la fava (nosaltres la incorporem quan farcim el tortell, però si no el voleu farcit les heu d’afegir quan ja hem donat la forma al tortell cru, per la part de la base).
• Una corona de Rei. Si en voleu fer una tant fantàstica com la nostra sabreu com fer-la al blog de les The Big Mamas.

Elaboració tradicional:

La massa mare

1. Temperar la llet i desfer-hi el llevat. Barrejar amb la resta dels ingredients i formar una bola.
2. Posar un bol amb aigua tèbia i ficar-hi la bola de massa mare. Quan la bola floti, en aproximadament 10 minuts, estarà a punt per utilitzar-la amb la massa principal.

La massa principal

1. Barrejar el llevat esmicolat amb la llet tèbia per a la seva fermentació.
2. Tamisar la farina en un bol amb l’ajuda d’un colador.
3. Un cop tamisada, afegir els ous, el sucre i la mantega, un pessic de sal i l’aigua de tarongina, juntament amb la ratlladura de mitja llimona i la de mitja taronja i la massa mare.
4. Barrejar-ho tot de manera enèrgica. Si teniu una batedora amb ganxos per pastar us vindrà molt bé, si no, a mà.
5. Posar la barreja sobre la taula de treball, en la qual prèviament hem posat una mica d’oli per evitar que se’ns enganxi. Començar a pastar amb les mans untades.
6. Quan hagi quedat la barreja elàstica, l’apinyem en una bola i deixem llevar per tal que augmenti la seva mida (cinc hores com a mínim). Jo la vaig preparar abans d’anar a dormir i la vaig deixar llevar tota la nit.
7. Una vegada que la massa ha duplicat el seu volum, dividir-la en dos (llevat que preferiu fer-ne un de gran) i donar-los forma de bola. Deixar reposar les boles cinc minuts.
8. A continuació donar-los la forma de tortell. Per això, cal introduir els dits en el centre i anar engrandint el forat. Si la massa tendeix a encongir-se, és que no està ben relaxada: deixar-la reposar deu minuts i es manejarà millor. Un cop donada la forma, col·locar-lo sobre una safata de forn en la qual haurem posat paper d’enfornar.
9. Deixar reposar fins que doblin el seu volum. Aquest procés de llevat és més curt, unes dues hores.
10. Pintar amb ou batut, molt suaument, sense punxar el tortell, i adornar amb sucre humit amb unes gotes d’aigua i fruites confitades.
11. Preescalfar el forn a 200 ºC, escalfor a dalt i a baix.
12. Enfornar entre 15 i 18 minuts, i baixar la temperatura a 180 º els últims 10 minuts de cocció (si veiem que es torra massa, posar un paper d’alumini per sobre. Important! Jo ho vaig fer massa tard!).
13. Deixar reposar sobre una reixeta, i quan estigui fred, omplir-lo al gust (i afegir les figuretes) o menjar-lo directament.

Us deixo també un resum en imatges de la meva principal ocupació!! Els nens més guapos del món!!!! Fins a la propera!!!

I avui ja el tenim!! I ens encaaaaantaaaaa!!! Ens l’ha fet la Mia, una amiga que ja en altres ocasions ens ha fet il·lustracions. Quan el Guillem feia P3 (fa 6 anys!) ens va fer el retrat dels nens de la classe. Quan vem celebrar els 10 anys de casats ens va fer l’invitació de la festa. També l’antic logotip de Cuinetes que mantindrem en segon pla perquè ens sap molt greu treure’l. I la postal de Nadal d’aquest any que ben aviat veureu. Per tant la Mia s’ha convertit en la nostra il·lustradora familiar de manera completament desinteressada! De nou Mia, moltíssimes gràcies! Ets un sol i una artistassa!!!

Per tal de contribuir a la causa un grup de blocaires gastronòmics van crear un grup al Facebook sota el nom de Blogs contra la fam: Publiquem recepta (Gran Recapte del Banc d’Aliments) proposant, a tots els blocs gastronòmics que s’hi volguessin adherir, publicar el dia 24 de novembre una recepta senzilla i barata amb algun/s dels productes que es recolliran (llegums secs, pasta seca, llaunes de tomàquet natural, conserves de peix, oli, llet….).

Com ja avançàvem ahir al vespre a la pàgina del Facebook del Bloc Cuinetes La nostra aportació a Blocs contra la fam és una recepta ben senzilla, bona, molt atractiva pels nens i sobretot econòmica! També és un plat estrella en la cuina de l’estudiant. Us imagineu de quina es tracta?

Doncs d’un clàssic que no pot faltar a taula: Espaguetis amb sofregit de ceba i tomàquet!

Ingredients (per a 4 persones):

• 400 g d’espaguetis
• 1 llauna de 250 g de tomàquet triturat natural
• 1 ceba de Figueres gran (o dues de petites).
• Oli, sal, pebre i sucre
• Cibulet (opcional…)
• Formatge ratllat (emmental, gruyère, … el que més ens agradi)

Elaboració:

1. Pelem i netegem la ceba de Figueres. Un cop neta la tallarem a dauets petits.
2. En una paella afegim un raig generós d’oli d’oliva i un cop calent hi afegirem els dauets de ceba deixant-los sofregir a foc mitjà vigilant que no se’ns cremi (remenem de tant en tant).
3. Un cop la ceba comença a agafar un to daurat afegirem el tomàquet triturat amb una cullaredeta de sucre (per contrarestar-ne l’acidesa), sal i pebre. Remenem de nou i ho deixem coure a foc mitjà, remenant de tant en tant, fins que el tomàquet estigui cuit (uns 10 minuts).
4. Mentre es va coent el sofregit, posem una olla al foc amb abundant aigua. En quan arrenqui el bull hi afegirem un grapat de sal.
5. Un cop bulli li afegirem la pasta seca (en aquest cas espaguetis) i la deixarem coure el temps que ens recomani el fabricant (millor que estigui al dente ja que és més fàcil de païr i és més saciant).
6. Un cop cuit el sofregit el reservem fins que estigui cuita la pasta (recordeu que sempre ha de ser la salsa que espiri a la pasta i no al revés).
7. Quan la pasta ja estigui cuita la colem però no l’esbaldim (al esbaldir la pasta perdem molts dels seus nutrients)! La servim seguidament al plat amb la salsa per sobre. Si volem donar un toc de color al plat podem afegir-hi una mica de cibulet picat pel damunt. Només faltarà un bon formatge ratllat i bon profit!!!

Des de Cuinetes us animem a contribuir a la causa fent un donatiu al Banc d’aliments, o si voleu donar aliments directament també ho podeu fer a la seva web. Gràcies per col·laborar!!

Avui us explicaré quin menú ens va preparar l’Ignasi en el dinar blocaire que vam fer al seu restaurant a les acaballes de l’estiu.

Després del tast d’embotits a Can Colom ja va ser l’hora d’anar a conèixer el Restaurant Ca l’Ignasi.

Allà ens van rebre la Laia i l’Ignasi que ens van fer una ruta pel restaurant i pel lloc més ansiat de conèixer si ets blocaire, la cuina! Al entrar a la cuina vem poder veure en Martí d’Apunts de cuina feinejant, ja que aquest estiu ha estat treballant al restaurant i en part va ser el motiu de la visita de tota la colla. Després de veure la cuina amb el magnífic forn de llenya on s’hi elaboren i/o s’hi acaben molts dels plats de Ca l’Ignasi va arribar l’hora de seure a taula i deixar-nos seduir a través dels seus plats!

Vem menjar a la sala gran on hi ha una complertíssima biblioteca amb centenars de llibres sobre gastronomia que els que van voler van poder fullejar. Imagineu-vos el festival que suposa per un gastroblocaire!

Aquí teniu els plats que l’Ignasi ens va servir! Tots fantàstics amb una menció especial al bacallà, cuit al punt just, amb el punt exacte de sal i tant melós que les làmines se’ns desfeien a la boca! Fantàstics!

I per acabar l’àpat què millor que fer un Gintònic al pati en companyia de l’Ignasi amb qui vem poder petar la xerrada!

Els blocaires afortunats que vam tastar tots aquests plats i vem poder gaudir de la companyia de l’Ignasi i la Laia vam ser:

- La Cuina Vermella (Txell i Kike)
- Els Olleta de verdures (Massitet i Kissumenja)
- Delícies del rebost (Sara Maria)
- Cuina amb compte (Roger)
- Pa de nous (Marta i Albert)
- 5 Titius i Petroglifa a la cuina (Anna)
- Tiritinyam (Tiriti i la seva germana)
- Cuinetes (Miquel i Nuni)
- Apunts de cuina (en Martí treballant a la cuina)

Moltes gràcies de nou Ignasi i Laia, per la vostra càlida acollida i sobretot sobretot, per fer-nos xalar amb les vostres menges!