El dia estava estructurat en una primera part formativa teòrica, una segona part pràctica on veuríem posat en pràctica tot el que ens havia explicat en Martí. I una tercera part de festival gastronòmic dinant tots plegats al Restaurant Ca l’Esteve (en Xesco Bueno ens tenia preparat un menú excepcional!)! Per acabar uns Gintònics a la terrassa coberta de Ca l’Esteve tot comentant la jugada del dia. Però tornem al principi…

Els grans blocs temàtics de la sessió (i que trobareu magníficament explicats en els apunts que va preparar en Martí) van ser:

• Tipus de càmares fotogràfiques
• Control bàsic de la càmara (obturador, diafragma, …)
• RAW i JPEG
• Histograma
• Composició
• Il·luminació
• Edició
• Sessió pràctica

Primer de tot va desmitificar que fer bones fotografies sigui complicadíssim o que necessiti de molt de material fotogràfic. Ell mateix fins fa poc temps feia molt bones fotografies amb materials molt austers, per no dir que les seves primeres fotos del bloc (Apunts de cuina) eren fetes amb càmeres compactes i cartolines a mode de fons. La idea de que un porexpan, o un cartró-ploma ens pugui servir de reflector, o que una lona de plàstic ens serveixi de fons et fa adonar que fer fotografies no està renyit amb la butxaca! La mateixa escenografia dels plats tampoc té perquè costar-nos un dineral, amb idees com comprar teles variades a metres, o plats diferents econòmics (a establiments de baix cost ) són suficients per preparar l’atrezzo d’una bona fotografia.

La llum. La llum és primordial! Una bona font de llum pot ser una finestra on hi entri llum difosa, mai llum directa del sol. Si no la tenim haurem d’optar pel flaix, que n’hi ha de molts preus i gammes.

Val a dir que en Martí està convertint el que fins ara era una afició en professionalització i que poc a poc ha anat comprant-se càmeres més bones, flaixos, i d’altre equipament fotogràfic. Però l’art, l’idea i la composició de les seves fotos, ja era fantàstica abans de que disposés d’un bon equip. I és que quan un és bo, és bo! I el Martí és boníssim!!!!

En definitiva, va ser un matí molt productiu en el que vem sortir carregats de nous conceptes (almenys en el meu cas) com l’ISO, velocitat d’obturació, diafragma, revelat digital, edició del RAW, Histograma, … i també carregats d’idees de com fer bones fotografies!!

Una altra conclusió que he tret del curs és que les bones fotografies estan renyides amb les presses (eps! no vol dir que de tant en tant tinguem la sort d’enxampar-ne alguna!). La fotografia, la composició i l’edició necessiten temps i paciència! Per tant caldrà canviar el concepte de fer fotos als plats acabats de sortir del foc a cavall de l’encimera de la cuina per ser fotografiades a l’espera d’uns estómacs remugant a taula… Caldrà canviar el xip!

Per acabar, com us dèia, un àpat boníssim (i en bona companyia) de la mà d’en Xesco Bueno, xef del restaurant, a qui no coneixia encara personalment i em va caure fantàsticament bé! Després de l’àpat vam poder conversar una estona i em va donar algunes idees genials per unes croquetes que presentaré a la recepta del 15 dels Fogons de la Bordeta! M’han quedat mooooltes ganes de fer algun dels seus cursos de cuina!

En resum un altre dia per recordar en companyia d’amics blocaires i de persones molt estimades com en Martí Sans, que de ben segur arribarà lluny!

Us deixo els apunts de Martí que estan molt ben elaborats i us seran de gran ajuda!

En aquesta ocasió he utilitzat la recepta de la Su de Webos fritos. És una blocaire mega crack que fins i tot ha penjat un vídeo tutorial de com fer-lo. Mireu fins a on arriba la professionalitat d’aquesta blocaire que també hi té un apartat de preguntes que et poden sorgir mentre el fas i te les respon anticipant-se als possibles dubtes. Un dia també us parlaré del llibre que ha escrit recopilant receptes del seu bloc i fotografies fantàstiques. Una meravella vaja!

Fer el tortell no és difícil però us puc assegurar que seguint les indicacions del vídeo-tutorial encara us resultarà més senzill! Les proporcions que us poso són per elaborar dos tortells mitjans o un de gros. En el meu cas en vaig fer un de gran pel dia de dinar de Reis, ja que érem prop de 20 persones! Si també serà el vostre cas tingueu en compte d’ajustar el temps de cocció. La recepta us explica com fer el tortell base, després farciu-lo a gust! Nosaltres, com cada any, som incondicionals de la crema!

Aquí teniu la recepta (literal però traduïda del Bloc Webos Fritos):

Ingredients:

Per al sucre glacé aromatitzat

• 120 g de sucre glas
• La pell de mitja llimona (només la part groga)
• La pell de mitja taronja (només la part taronja)

Per preparar la massa mare

• 70 g de llet sencera
• 10 g de llevat fresc de fleca
• 1 culleradeta de sucre
• 130 g de farina de força

Per a la massa

• 60 g de llet sencera
• 70 g de mantega a temperatura ambient
• 2 ous mitjans
• 20 g de llevat fresc de fleca
• 25 g d’aigua de tarongina (o al gust)
• 450 g de farina de força
• 1 pessic de sal
• Els 120 g de sucre glas que haurem aromatitzat amb la llimona i la taronja

Per a la decoració

• Ou batut
• Sucre humitejat amb unes gotes d’aigua
• Taronges i cireres confitades
• Recordeu la figureta del Rei i la fava (nosaltres la incorporem quan farcim el tortell, però si no el voleu farcit les heu d’afegir quan ja hem donat la forma al tortell cru, per la part de la base).
• Una corona de Rei. Si en voleu fer una tant fantàstica com la nostra sabreu com fer-la al blog de les The Big Mamas.

Elaboració tradicional:

La massa mare

1. Temperar la llet i desfer-hi el llevat. Barrejar amb la resta dels ingredients i formar una bola.
2. Posar un bol amb aigua tèbia i ficar-hi la bola de massa mare. Quan la bola floti, en aproximadament 10 minuts, estarà a punt per utilitzar-la amb la massa principal.

La massa principal

1. Barrejar el llevat esmicolat amb la llet tèbia per a la seva fermentació.
2. Tamisar la farina en un bol amb l’ajuda d’un colador.
3. Un cop tamisada, afegir els ous, el sucre i la mantega, un pessic de sal i l’aigua de tarongina, juntament amb la ratlladura de mitja llimona i la de mitja taronja i la massa mare.
4. Barrejar-ho tot de manera enèrgica. Si teniu una batedora amb ganxos per pastar us vindrà molt bé, si no, a mà.
5. Posar la barreja sobre la taula de treball, en la qual prèviament hem posat una mica d’oli per evitar que se’ns enganxi. Començar a pastar amb les mans untades.
6. Quan hagi quedat la barreja elàstica, l’apinyem en una bola i deixem llevar per tal que augmenti la seva mida (cinc hores com a mínim). Jo la vaig preparar abans d’anar a dormir i la vaig deixar llevar tota la nit.
7. Una vegada que la massa ha duplicat el seu volum, dividir-la en dos (llevat que preferiu fer-ne un de gran) i donar-los forma de bola. Deixar reposar les boles cinc minuts.
8. A continuació donar-los la forma de tortell. Per això, cal introduir els dits en el centre i anar engrandint el forat. Si la massa tendeix a encongir-se, és que no està ben relaxada: deixar-la reposar deu minuts i es manejarà millor. Un cop donada la forma, col·locar-lo sobre una safata de forn en la qual haurem posat paper d’enfornar.
9. Deixar reposar fins que doblin el seu volum. Aquest procés de llevat és més curt, unes dues hores.
10. Pintar amb ou batut, molt suaument, sense punxar el tortell, i adornar amb sucre humit amb unes gotes d’aigua i fruites confitades.
11. Preescalfar el forn a 200 ºC, escalfor a dalt i a baix.
12. Enfornar entre 15 i 18 minuts, i baixar la temperatura a 180 º els últims 10 minuts de cocció (si veiem que es torra massa, posar un paper d’alumini per sobre. Important! Jo ho vaig fer massa tard!).
13. Deixar reposar sobre una reixeta, i quan estigui fred, omplir-lo al gust (i afegir les figuretes) o menjar-lo directament.

Us deixo també un resum en imatges de la meva principal ocupació!! Els nens més guapos del món!!!! Fins a la propera!!!

I avui ja el tenim!! I ens encaaaaantaaaaa!!! Ens l’ha fet la Mia, una amiga que ja en altres ocasions ens ha fet il·lustracions. Quan el Guillem feia P3 (fa 6 anys!) ens va fer el retrat dels nens de la classe. Quan vem celebrar els 10 anys de casats ens va fer l’invitació de la festa. També l’antic logotip de Cuinetes que mantindrem en segon pla perquè ens sap molt greu treure’l. I la postal de Nadal d’aquest any que ben aviat veureu. Per tant la Mia s’ha convertit en la nostra il·lustradora familiar de manera completament desinteressada! De nou Mia, moltíssimes gràcies! Ets un sol i una artistassa!!!

Per tal de contribuir a la causa un grup de blocaires gastronòmics van crear un grup al Facebook sota el nom de Blogs contra la fam: Publiquem recepta (Gran Recapte del Banc d’Aliments) proposant, a tots els blocs gastronòmics que s’hi volguessin adherir, publicar el dia 24 de novembre una recepta senzilla i barata amb algun/s dels productes que es recolliran (llegums secs, pasta seca, llaunes de tomàquet natural, conserves de peix, oli, llet….).

Com ja avançàvem ahir al vespre a la pàgina del Facebook del Bloc Cuinetes La nostra aportació a Blocs contra la fam és una recepta ben senzilla, bona, molt atractiva pels nens i sobretot econòmica! També és un plat estrella en la cuina de l’estudiant. Us imagineu de quina es tracta?

Doncs d’un clàssic que no pot faltar a taula: Espaguetis amb sofregit de ceba i tomàquet!

Ingredients (per a 4 persones):

• 400 g d’espaguetis
• 1 llauna de 250 g de tomàquet triturat natural
• 1 ceba de Figueres gran (o dues de petites).
• Oli, sal, pebre i sucre
• Cibulet (opcional…)
• Formatge ratllat (emmental, gruyère, … el que més ens agradi)

Elaboració:

1. Pelem i netegem la ceba de Figueres. Un cop neta la tallarem a dauets petits.
2. En una paella afegim un raig generós d’oli d’oliva i un cop calent hi afegirem els dauets de ceba deixant-los sofregir a foc mitjà vigilant que no se’ns cremi (remenem de tant en tant).
3. Un cop la ceba comença a agafar un to daurat afegirem el tomàquet triturat amb una cullaredeta de sucre (per contrarestar-ne l’acidesa), sal i pebre. Remenem de nou i ho deixem coure a foc mitjà, remenant de tant en tant, fins que el tomàquet estigui cuit (uns 10 minuts).
4. Mentre es va coent el sofregit, posem una olla al foc amb abundant aigua. En quan arrenqui el bull hi afegirem un grapat de sal.
5. Un cop bulli li afegirem la pasta seca (en aquest cas espaguetis) i la deixarem coure el temps que ens recomani el fabricant (millor que estigui al dente ja que és més fàcil de païr i és més saciant).
6. Un cop cuit el sofregit el reservem fins que estigui cuita la pasta (recordeu que sempre ha de ser la salsa que espiri a la pasta i no al revés).
7. Quan la pasta ja estigui cuita la colem però no l’esbaldim (al esbaldir la pasta perdem molts dels seus nutrients)! La servim seguidament al plat amb la salsa per sobre. Si volem donar un toc de color al plat podem afegir-hi una mica de cibulet picat pel damunt. Només faltarà un bon formatge ratllat i bon profit!!!

Des de Cuinetes us animem a contribuir a la causa fent un donatiu al Banc d’aliments, o si voleu donar aliments directament també ho podeu fer a la seva web. Gràcies per col·laborar!!

Avui us explicaré quin menú ens va preparar l’Ignasi en el dinar blocaire que vam fer al seu restaurant a les acaballes de l’estiu.

Després del tast d’embotits a Can Colom ja va ser l’hora d’anar a conèixer el Restaurant Ca l’Ignasi.

Allà ens van rebre la Laia i l’Ignasi que ens van fer una ruta pel restaurant i pel lloc més ansiat de conèixer si ets blocaire, la cuina! Al entrar a la cuina vem poder veure en Martí d’Apunts de cuina feinejant, ja que aquest estiu ha estat treballant al restaurant i en part va ser el motiu de la visita de tota la colla. Després de veure la cuina amb el magnífic forn de llenya on s’hi elaboren i/o s’hi acaben molts dels plats de Ca l’Ignasi va arribar l’hora de seure a taula i deixar-nos seduir a través dels seus plats!

Vem menjar a la sala gran on hi ha una complertíssima biblioteca amb centenars de llibres sobre gastronomia que els que van voler van poder fullejar. Imagineu-vos el festival que suposa per un gastroblocaire!

Aquí teniu els plats que l’Ignasi ens va servir! Tots fantàstics amb una menció especial al bacallà, cuit al punt just, amb el punt exacte de sal i tant melós que les làmines se’ns desfeien a la boca! Fantàstics!

I per acabar l’àpat què millor que fer un Gintònic al pati en companyia de l’Ignasi amb qui vem poder petar la xerrada!

Els blocaires afortunats que vam tastar tots aquests plats i vem poder gaudir de la companyia de l’Ignasi i la Laia vam ser:

- La Cuina Vermella (Txell i Kike)
- Els Olleta de verdures (Massitet i Kissumenja)
- Delícies del rebost (Sara Maria)
- Cuina amb compte (Roger)
- Pa de nous (Marta i Albert)
- 5 Titius i Petroglifa a la cuina (Anna)
- Tiritinyam (Tiriti i la seva germana)
- Cuinetes (Miquel i Nuni)
- Apunts de cuina (en Martí treballant a la cuina)

Moltes gràcies de nou Ignasi i Laia, per la vostra càlida acollida i sobretot sobretot, per fer-nos xalar amb les vostres menges!

De Can Colom ja us en he parlat en una altra ocasió (aquí) però val la pena que en tornem a parlar! La Dolors, com sempre, ens va rebre amb els braços oberts! Ella i en Manel, el seu marit, ens van convidar a passar a l’obrador on ens van explicar quins embotits elaboren i com els elaboren, a part de deixar-nos-els tastar!

Els embotits que fan a casa són: fuet, sumaies, llonganisses, xoriço, sobrassades, paté, llom embotit, cansalada, llardons, bull blanc, bull negre… i el que ens torna bojos a casa és la seva pilota rostida al forn! Tots vem coincidir que potser el més original i poc conegut és aquesta pilota que elaboren, com si es tractés de la pilota de l’escudella de Nadal però rostida al forn. Quan és temporada de bolets fan pilotes de ceps que estan tremendes!!! Tan es poden menjar fredes com tèbies i et solucionen un segon plat.

La Dolors ens explicava que fa molts anys, quan era la seva mare qui elaborava els embotits, el pebre era molt i molt car i a casa seva substituïen aquesta espècia per la tòfona que aromatitzava els embotits sense pagar el preu del pebre!! Us ho imagineu? Temps enrera la tòfona no era lo valorada que és avui en dia. Jo encara recordo a la meva àvia dient que la tòfona era menjar de porcs! Si aixequés el cap i veiés el que se’n paga avui en dia no s’ho creuria pas! La Dolors, mantenint-se fidel a la recepta de la mare, continua afegint tòfona a alguns dels seus embotits com ara la pilota rostida per exemple. Ara bé en els fuets, sumaies i llonganisses ja hi posa pebre negre!

També el compromís amb l’elaboració artesanal dels seus productes amb matèria primera de gran qualitat i un procés d’elaboració natural. El clima de Cantoni és un dels seus aliats, l’assecatge a 1000 metres d’alçada per exemple garanteix una bona curació.

Amb els anys han anat invertint amb maquinària que els hi facilita la manipulació de la matèria primera i aquí va ser en Manel que ens va ensenyar el funcionament de les tres màquines que tenen a l’obrador: la màquina de trinxar la carn, la pastera (on s’hi aboquen la carn ja trinxada amb les diferents espècies i ingredients de cada embotit) i l’embotidora que els ajuda a embotir de manera manual i amb tripa natural (no sintètica) els diferents embotits. Per acabar el producte lliguen ells mateixos els embotits amb cordill (no amb grapes).

Per acabar vàrem poder tastar tots els seus productes mentre la fèiem petar amb aquests mestres artesans a qui haig d’afegir la Rosalia, una amiga de tota la vida del Manel i la Dolors, que treballa i també elabora els seus embotits.

Com a anècdota afegiré una curiositat… sembla ser que depenent de la zona de Catalunya d’on venim els embotits ens agraden més, curats d’una manera o d’una altra. Així ens posava d’exemple que la gent de l’Empordà prefereix la botifarra blanca més seca, mentre la resta la prefereixen tendra. Vès quines coses!

Va ser una estona molt agradable compartida amb uns artesans de l’embotit amb una producció petita però increïblement saborosa! Moltes gràcies Dolors i Manel per l’acollida! I visca la pilota de Can Colom!

Aquest dissabte 27 d’agost ens trobarem una colla de blocaires gastronòmics a Cantonigròs (Osona) per conèixer els embotits que elaboren a Can Colom i en acabat dinarem al Restaurant Ca l’Ignasi.

Si esteu interessats en venir-hi encara hi esteu a temps!

A part del dinar us proposem de fer una visita a Can Colom on elaboren embotits artesanalment. Està a Cantoni mateix (molt aprop de Ca l’Ignasi). Allà ens ensenyaran l’obrador on elaboren els embotits (sumaies, fuets, llonganisses, xoriços, bulls, pilota, formatges…) i ens explicaran la història de la casa i el procés l’elaboració dels embotits. Acabada la visita farem un tast dels embotits i formatges que elaboren.

A continuació anirem a dinar a Ca l’Ignasi.

Aquest és el menú que ens tindrà preparat:

l’àpat blocaire

entremesos Ca l’Ignasi:

pa blanc de Ca La Nàsia d’Olot

pa de Fajol de Can Carbasseres d’Olot

pa de pagès del forn Batallé d’Hostalets d’en Bas

plats de tomàquets amanits de Ca La Carme de Batet

llonganissa de Can Riera de Vic

plats i platillos:

taco de morro de bacallà al forn de llenya amb confitat de pebrot i cebes de Figueres i crema de patates del pais

arròs de Pals amb conill d’Artesa i verduretes del temps

cuixa de xai ecològic confitada i rostida al forn de llenya amb escalunyes caramelitzades

les postres

biscuit d’en Xixo de Vic amb figues caramelitzades

celler

Verol – escumós de qualitat fet al Montseny

vi negre Oriol – vi de l’any – d.o. Empordà

cafès

el preu d’aquest menú serà de 45 € iva inclòs 

(el preu original era de 60 € però l’Ignasi ens ha ajustat al preu. Val molt la pena!!)

Durant les postres i els cafès l’Ignasi seurà amb nosaltres a petar la xerrada. Ens explicarà la filosofia del seu restaurant i ens contestarà les preguntes que tinguem. En acabat el servei de migdia ens ensenyarà la cuina del restaurant i el forn de llenya on elabora molts dels seus plats (una autèntica virgueria!).

Us adjunto el PLÀNNIG:

11,30 h. Arribada a Cantonigròs i cafetó (o el que sigui) al bar de la Fonda del poble (c/ Major, 26. 08569 Cantonigròs)

12,00 h. Visita i tast d’embotits a Can Colom (c/ Major, 28. 08569 Cantonigròs)

13,30h. Dinar a Ca l’Ignasi (c/ Major, 4. 08569 Cantonigròs).

De moment tenim confirmats:

- La Cuina Vermella (Txell i Kike)
- Els Olleta de verdures (Massitet i Kissumenja)
- Delícies del rebost (Sara Maria)
- Cuina amb compte (Roger)
- Pa de nous (Marta i Albert)
- 5 Titius i Petroglifa a la cuina (Anna)
- Tiritinyam (Tiriti i la seva germana)
- Cuinetes (Miquel i Nuni)
- Apunts de cuina (en Martí que està treballant a Ca l’Ignasi!)

Si esteu interessats en venir a la trobada m’ho hauríeu de confirmar màxim divendres 26 d’agost, per tal de poder avisar al restaurant.

Per acabar us deixo un link sobre com arribar a Ca l’Ignasi (des de Barcelona són 1 hora i quart aprox.).

Animeu-vos a venir-hi perquè serà una passada!!!

Us deixo alguns links del bloc que parlen sobre Ca l’Ignasi i sobre Can Colom:

Restaurant Ca l’Ignasi i Can Colom a Cuinetes.

La segona part de la trobada blocaire a Reus ens va portar al cor de Reus on, abans d’anar a dinar vàrem prendre un vermut a la terrassa de la Casa Coder a la plaça del Mercadal. En acabat vàrem anar a dinar al Restaurant la Glorieta del Castell on vem dinar un menú magnífic! El restaurant la Glorieta del Castell elabora una cuina pròpia, mediterrània i popular, sana i equilibrada, amb tocs actuals i personalitzats basada en productes de gran qualitat. Molt bona relació qualitat preu. Vem quedar molt satisfets!

Us deixem imatges dels diferents plats que vem menjar perquè us en feu una idea… mmmnnnn!

El Restaurant la Glorieta del Castell el podeu trobar a:
Plaça del Castell, 2.
Tel. 977 340 826
43201 Reus.

Per acabar la trobada les reusenques Marta, Glòria i Mai ens van obsequiar amb una bosseta d’avellanes de Reus boníssimes!! Moltes gràcies noies!!!

Fa uns dies vem fer una trobada gastroblocaire una mica diferent. Varem anar a visitar la fàbrica Valira de Reus. Per primera vegada parlaríem dels estris que utilitzem per cuinar enlloc dels temes habituals en aquestes trobades com l’elaboració d’aliments, la restauració o tallers de cuina.

La segona part de la crònica es centrarà en el magnífic dinar al restaurant reusenc la Glorieta del Castell amb tota la colla de blocaires, que van organitzar les reusenques Glòria, Marta i Mai (noies gràcies de nou!).

Valira és una empresa catalana ubicada a Reus amb més de 40 anys d’experiència. Especialista en oferir estris de cuina (sobretot paelles, cassoles, …) de gran qualitat.

El seu director general, Èric Didier, ens va fer una explicació complertíssima sobre els seus productes i la seva elaboració. La primera part de la visita la vàrem fer asseguts a taula i com no, no podien faltar les pastes de té i el cafè! L’Èric ens va donar un munt d’explicacions i dades sobre els materials i els seus productes, que alguns blocaires van tenir l’encert d’anar preparats amb el bloc de notes per anar prenent apunts. Si voleu llegir una crònica complertíssima on poder llegir tot el que ens van explicar ho podeu trobar a les cròniques que l’Òscar, organitzador de la trobada (per cert gràcies de nou Òscar! Va ser fantàstic!), va fer al seu bloc.

Jo us faré quarte pinzellades de tot el que vàrem aprendre.

Les reines del grup Valira: Les paelles, cassoles, woks, creperes, (un festival pels amants de la cuina!)

De materials utilitzats per a l’elaboració de paelles, olles i cassoles en trobem bàsicament quatre: Coure, Acer inoxidable, Alumini i Ferro colat. El rei dels materials i el més utilitzat en l’actualitat és l’alumini per la seva lleugeresa i mal·leabilitat. Vegem però les característiques d’aquests materials en funció dels quals l’estri serà més útil per a unes coccions o unes altres a la cuina.

Després de fer-nos les explicacions sobre els diferents materials, estris i utilitats, de les paelles, cassoles, olles, woks, … també vem tenir l’ocasió de conèixer la gamma de contenidors d’aliments Nomad i de la cada vegada més creixent tendència de dinar a l’oficina els plats que elaborem a casa. El motiu o l’excusa d’aquesta tendència creixent vàrem estar d’acord que era la crisi econòmica que estem visquen, però com ja deia la meva àvia “no hi ha mal que per bé no vingui!”. Jo ho trobo genial el fet de fer-nos els nostre propi menjar i portar-lo a la feina! Què millor que menjar el producte que tu has escollit i elaborat personalment! La gamma Nomad té un munt d’utensilis que faciliten el transport de l’aliment i el manté en unes condicions òptimes.

Acabada la xerrada, i després del cafetó corresponent, vem fer una atlètica visita per les instal·lacions on l’Èric ens va anar explicant el procés d’elaboració de les paelles des del llingot d’alumini fins a l’embalatge final.

I per arrodonir la visita ens van obsequiar amb un wok de la línia Aire i un contenidor d’aliments de la gamma Nomad. Per tant ja teniu a un grup de blocaires contents com uns gínjols! ^^

Per acabar, estimats lectors i lectores, us animo (com sempre) a comprar productes de la terra. I VALIRA és una empresa catalana que elabora estris de gran qualitat!

L’Èric va néixer el 28 de maig i va pesar 3 quilos 280 grams i va mesurar 50 cm. És un nen preciós i es porta molt bé i no cal dir que tant nosaltres com els seus germans estem encantats!

Aprofitem per explicar-vos que aquesta nova aventura ens ha portat a encetar un nou bloc de caire personal sobre la família. És el Bloc de la Família Labòria i us convidem als qui ens seguiu i/o coneixeu, o a tot aquell qui ho vulgui a que ens hi visiteu.

Però què hi trobarem al nou bloc de la Família Labòria? Doncs per començar, aquest serà el bloc més personal dels que tenim. I tots els membres de la nostra família, tant nosaltres com els nostres fills, es convertiran en els autors de les diferents entrades que hi trobareu. Per tant hi podreu trobar des de com fer una manualitat o un experiment explicat pel Guillem, com una excursió en família, com una crítica musical d’en Justin Bieber (… que ja us dic jo que si l’escric jo serà radicalment oposada a la que us escriurà l’Alba), informació sobre activitats a fer amb nens (tallers, espectacles, …), vaja una mica de calaix de sastre familiar!

Us convidem a passejar per casa nostre i a compartir les vivències d’aquesta família composada per una parella, 3 fills, 2 gats, 1 gos i una hipoteca que tenint en compte que ens acompanyarà durant tants i tants anys, ja forma part de la família.

Cuinetes continuarà actiu i en la mesura en que el temps i el petit ens ho permeti continuarem compartint amb vosaltres receptes, opinions, recomanacions i moments de vida.

Una abraçada per tots i totes!! ^^