Crema de carbassa amb farcellets de llagostins (3r. repte gastronòmic!!)

Que en temps difícils, de crisi, de desànim i desafecció (que deia un) tinguis il·lusió per alguna cosa és fantàstic! Una d’aquestes coses és el fet de trobar-te amb gent que estimes i xalar de la seva companyia al voltant d’una taula ben parada i un bon àpat! Això mateix és el que vem fer el passat dia 11 d’octubre a cal Martinet: El 3r. repte culinari a 3 bandes!

En d’altres ocasions, aquí i aquí, us hem explicat les anteriors edicions dels reptes culinaris amb el Martí d’Apunts de Cuina i la Txell i en Kike, de la Cuina Vermella. La primera edició va ser un dinar a ca’ls Cuinetes (casa nostre), la segona un berenar a cal’s Vermells i en aquesta tercera edició hem fet un sopar a cal Martí.

La posada en escena de qualsevol acte és clau en l’èxit i l’impacte que aquest provoqui, i us puc assegurar que el Martí ens va deixar amb la boca oberta! Us poso en antecedents, casa el Martí és una antiga casa senyorial de Sant Antoni de Vilamajor, rodejada de jardí (amb el Fredolic i el Com Tu sempre custodiant-lo), de sostres altíssims, escala majestuosa i sales molt grans. El Martí va preparar-nos el menjador d’època, amb una taula parada amb les estovalles, cobertaria i cristalleria de festa! Ens vem servir com marquesos! Va ser la convenció dels marquesos vallesans!

Però va, anem al gra! Què vem sopar? Aquí teniu el menú! (podreu trobar les receptes als seus blocs, seguiu l’enllaç!)

Primer plat

Crema de carbassa amb farcellets de llagostins

Maridatge: Blanc de blancs, Viña Silvia (xarel·lo, macabeu i parellada) DO. Penedès

a càrrec dels Cuinetes

Segon plat

Botifarra de perol amb ceps

Maridatge: Cava Lounge del celler Bertha

a càrrec d’Apunts de Cuina (i les botifarres fetes hand made pel Martí!!!!)

Postres

Tartaletes de xocolata amb crema de mascarpone i cafè (de vici!!)

Maridatge: Vi de Gel Gewürztraminer

No cal que us digui que TOT el menjar estava espectacularment bo; bo no… boníssim!!! I és que ja se sap que els marquesos mengem com a reis!

Anem a la recepta que per cert l’he adaptat d’una recepta de l’estimada Rusqui!


Crema de carbassa amb farcellets de llagostins

Ingredients:

  • 1 kg de carbassa
  • 4 cebes de Figueres
  • 2 l d’aigua mineral
  • 40 ml d’oli d’oliva verge extra
  • 12 llagostins
  • 12 làmines amples de cansalada grassa ibèrica salada (demanem a la xarcuteria que ens la tallin a màquina com si de pernil es tractés)
  • Sal i pebre blanc
  • Formatgets
  • Llavors de rosella

Preparació:

  1. Pelem la carbassa i en fem daus petits i regulars
  2. Pelem i piquem les cebes molt fines
  3. Pelem els llagostins, els partim per la meitat i n’embolcallem els dos trocets amb la làmina de cansalada, formant-ne farcellets. Ho reservem a la nevera.

Elaboració:

  1. En una olla i amb l’oli calent, sofregim suaument la ceba picada. Ha de quedar enrossida (uns 3 minuts).
  2. A continuació afegir els dauets de carbassa, salpebrem i continuem sofregint i remenant uns minuts més.
  3. Tirem l’aigua mineral bullint, tapem i deixem bullir-ho a mig foc durant uns 10 minuts. Afinem de sal.
  4. Apartem del foc i afegim un formatget per comensal. Triturem amb el túrmix fins que ens quedi una crema ben fina! Reservem.
  5. En una paella ben calenta sense oli marquem els farcellets de llagostí i cansalada. Just perquè ens quedin daurats i un punt cruixent (just mig minut per banda). La cansalada quasi es fondrà però quedarà un rosset carni que protegirà la fragilitat del llagostí mantenint la textura contrastada amb la cansalada.
  6. Muntem el plat: Posem 3 farcellets al fons de cada plat i amb compte servim la sopa ben calenta.
  7. Espolvoregem el plat amb llavors de rosella i cap a taula!

Bon profiiiit!!!

El proper repte serà durant les vacances de Nadal i farem esmorzars! Ja us ho explicarem! ;)

PD: Les fotos xules les ha fet el Martinet! I la foto xula del postre els estimats vermells!

Pin It

Restaurant Ca l’Ignasi (Cantonigròs)

Em fa especial il·lusió el post d’avui sobre el restaurant Ca l’Ignasi. Feia molt temps que teníem ganes d’anar-hi per tastar els seus plats. De fet, ja hi havíem anat fa un grapat d’anys en el antic local on estaven ubicats, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de on ara es troben. I fins i tot remuntant-nos encara més anys enrera havíem provat les seves coques a la (ja desapareguda) Fonda de Can Canal, mireu si en fa de temps!

Ignasi_0.jpg

Enguany el nou restaurant el trobem a la Plaça de l’església (c/ Major, 4), en una casa pairal on té una cuina amb un espectacular forn de llenya d’última generació, moderníssim, on hi crea una cuina de muntanya tradicional però ben actual! El restaurant, amb 3 grans sales, lluminós i confortable, té una biblioteca espectacular que ens va encisar!

La sala on hi ha la biblioteca, compta amb una gran taula que dóna cabuda des de 10 a 30 persones (la taula creix depenent del número de comensals), ideals per a celebracions familiars o grupals. No us enganyaré… mentre la miràvem, pel cap ens voltava la idea de fer un dinar en bloc amb excursió inclosa! No us podeu perdre aquest restaurant blocaires!!! Us animeu??

La carta conté plats temptadors, entre ells: Milfulls de patates del bufet amb botifarres, Garrinet de la Plana cuit al forn de llenya, Coca d’albergínia, formatge Tou dels Til·lers i pinyons, Arròs de carxofes i siurenys, Terrina de fetge d’ànec, Galets de Nadal amb crema de ceps, Pollastre de pagès rostit amb prunes i pinyons… També disposen d’una bona carta de vins!

El preu mig de la carta és d’uns 30 € per cap (aproximadament) sense comptar vins.

Nosaltres vem demanar: ^^

Ignasi_1.jpg

Per obrir la gana… Pa cuit al forn de llenya i llaminadures


El pa l’elabora un forner artesà de Rupit i el cou el mateix Ignasi en el seu magnífic forn de llenya! Els embotits (llaminadures) són productes elaborats a la zona i com ja sabeu són espectacularment bons (recordeu Can Colom?)!


De primer plat Tastets al plat (tarrina de fetge d’ànec, coca de carbassó amb tomàquet i anxoves,
amanideta de carxofes i milfulls de patata) i Milfulls de patata del Bufet amb botifarra.


El més sorprenent d’aquests tastets (tots molt bons per cert) per a mi va ser la tarrina de fetge d’ànec. L’Ignasi ens va explicar que els fetges són d’ànecs d’una granja de la zona i que un cop a la setmana els va a buscar encara calents i els porta al restaurant directament per elaborar-ne les tarrines, sense que perdin la temperatura. D’aquesta manera manté els fetges intactes, en perfectes condicions i no alliberen gens de greix.
La coca de carbassó amb tomàquet i anxoves era ben fina i cruixent! I el Milfulls de patata del Bufet amb botifarra intercala fines capes de patata cuita just al seu punt, amb la carn d’una botifarra boníssima.
Ignasi_2.jpg
De segon plat Taco de filet de vaca a la llosa (de debó.. és BRUTAL! ESPECTACULAR!).
Una carn tendríssima, melosa, molt gustosa amb l’aroma i el toc final del forn de llenya i acompanyat d’unes patates al forn de guarnició.

Ignasi_3.jpg

I per postres Pinya rostida amb crema de Sant Josep. Tallats i “petit fours”.
El regal més gran va ser, just quan ens disposàvem a marxar, poder conèixer a la Laia i l’Ignasi que tot just sortia de la cuina per venir-nos a saludar! Li vem explicar que teníem el bloc de cuina CUINETES i la sorpresa més agradable va ser que coneixien el bloc!!! L’Ignasi ens va ensenyar la cuina, el magnífic forn de llenya i ens va explicar com elaborava els plats que havíem menjat, quins plats acabava al forn (m’he quedat amb les ganes de tastar el seu bacallà!! La propera vegada serà!!!), vem recordar quan estava instal·lat a l’altre restaurant i encara més enrera en el temps quan estava a Can Canal fent unes coques magnífiques!!
Si no marxàvem prou contents de la nostra estada a Ca l’Ignasi, després d’haver gaudit d’un gran àpat, d’haver conegut i compartit una estona amb el mateix Ignasi i com a bons blocaires haver fotografiat, xafardejat i passejat pels racons de la seva cuina, al marxar encara ens va obsequiar amb un llibre de receptes de coques d’ell mateix!!! Sense paraules!! No tardaré a fer-ne alguna! Ja us ho explicaré.
Crec que els grans secrets de la Cuina de l’Ignasi són l’elaboració amb estima i paciència dels plats, fets amb els millors productes de la terra, pensats i elaborats sota una mirada moderna!
El Restaurant Ca l’Ignasi el podeu trobar a:
c/ Major, 4.
08569 Cantonigròs.
Tel. 93 852 51 24
calignasi@calignasi.com
Obert migdies de dimarts a diumenge i les nits de divendres i dissabte

Nosaltres hi tornarem!! Ens hi acompanyeu? :-)
Pin It

Sopem en bloc al restaurant Àtica!

Fa uns dies vem celebrar un nou “Sopem en bloc”, organitzat per Olleta de verdures (dels qui us recomano que en llegiu el post complertíssim que han fet d’aquesta trobada), en aquesta ocasió al Restaurant Àtica del qual ja us en he parlat en alguna ocasió.

Ens vàrem reunir, 25 blocs i per primera vegada alguns lectors! Aquestes ocasions sempre conviden a retrobar-te amb vells coneguts i ja amics, i també conèixer nous blocaires!
En Borja, xef de l’Àtica, en aquesta ocasió ens va servir un menú a base de diferents plats per picar deliciosos!!

Els vins ens els va portar de regal l’Anna Espelt, dels Cellers Espelt. Uns vins boníssims!! I per acabar un amic invisible entre tots els blocaires!!

Com que una imatge val més que mil paraules, aquí us deixo la imatge gràfica del sopar!

Atica_gent.jpg

Atica_vins.jpg
Atica_01.jpg
Atica_02.jpg

Atica_03.jpg
Atica_04.jpg

Atica_05.jpg
Atica_06.jpg

Fins a la propera!!! :-)

Pin It

Tortell de Reis (una altra recepta!) ^^

Una altra tradició que fa anys que portem a terme és la de portar el tortell de Reis al dinar que fem a casa de la meva germana (ens hagués tocat la fava l’any anterior o no…). Els primers anys el compràvem a la pastisseria, però ens trobàvem que un tortell farcit de crema per a 15 persones ens costava un dineral. Des d’aleshores (fa ja un parell d’anys) que el tortell l’elaborem nosaltres mateixos i el resultat mai ens ha decebut.

Aquest any hem optat per fer una recepta diferent del tortell. Els ingredients són bàsicament els mateixos que en la recepta que us vaig posar fa un any del Tortell de Reis (que era del programa de TV3, Dolça Catalunya), però aquesta que us explicaré varia canviant l’aigua per llet, fet que fa que el tortell quedi més flonjo i recorda molt al brioix. L’altre recepta (un clàssic del tortell original) recorda més al pa. També varia en la metodologia sent aquesta darrera més senzilla d’elaborar.

Per fer-lo més especial vaig demanar a la Lourdes si les The Big Mamas em podien fer unes corones reials per a cada nen, que els hi servissin per poder-les també utilitzar la resta d’any disfressant-se de Reis i Reines. I ens va fer unes corones que són una xulada com podeu veure! Les corones són precioses i els nens van estar molt contents!

Anem a la recepta!


tortell.jpg

Ingredients:

  • 1/2 Kg de farina de força
  • 200 ml de llet
  • 2 ous
  • 20 gr. de llevat premsat (de forner)
  • 50 g de llard (o mantega)
  • 65 g de sucre
  • un pessic de sal
  • la pell d’una llimona ratllada molt fineta
  • fruita confitada per decorar el tortell (cireres, taronja, meló…)
  • Una fava i una figureta del Rei

Per farcir:

Preparació:

1. Desfem el llevat amb la llet, i afegim la resta de ingredients i, al final, la farina. Treballem aquesta massa fins que no s’enganxi als dits.

2. Untem el taulell amb una mica d’oli, hi posem la massa damunt i l’arrodonim. La deixem dins un bol untat amb oli i tapat amb un drap de cotó, en un lloc sense corrent d’aire. Ho deixem reposar mitja hora perquè llevi.

3. Estirem la massa passat aquest temps i li donem forma de tortell (primer fem una botifarra i després n’unim les puntes).

4. El posem damunt una safata del forn (damunt paper de forn o silpad), el pintem amb ou batut i hi col·loquem la fruita confitada. Ho deixem llevar fins que dobli el volum (unes dues hores aproximadament).

5. Passat aquest temps l’empolsinem de sucre i l’enfornem a uns 220ºC durant 10 o 15 minuts (dependrà del forn).

6. Un cop fred el podem tallar pel mig i farcir-lo de nata, crema o trufa, amagant-hi la fava i la figureta del Rei a dins.

I amb aquesta recepta dono per acabat el “cicle de receptes Nadalenques”! I tornem ja del tot a la vida quotidiana!

Bon profit!

PD: El Rei li va tocar al meu germà i la fava… a la meva filla… per tant com marca la tradició, l’any que ve sant tornem-hi! A fer el Tortell!

Pin It

Gotets de gelatina de cacau amb crema de mascarpone i coco

Pel que fa el postre del sopar de Cap d’any, buscava algo més aviat minimalista i que sobretot no embafés massa després del tiberi que ens havíem cruspit, i tenint en compte que encara ens havíem de menjar el raïm.

Vaig acudir al blog de l’Alfons, les receptes de Sant Hilari, on hi vaig trobar la recepta dels gotets de gelatina de xocolata amb crema de Mascarpone i coco. A l’Alfons, com a mi, li agrada molt la presentació en gotets, i a part la recepta era prou senzilla com per fer-la un dia tant complicat en que s’han d’elaborar molts plats.

gelatinaxoco.jpg

Ingredients:

  • 100 g de Mascarpone
  • 30 g de coco ratllat
  • 15 g de sucre llustre
  • 200 c.c. de llet
  • 30 g de mel
  • la pell d’una llimona ratllada molt fina
  • 20 g de cacau en pols
  • 3 fulls de gelatina neutre

Elaboració:

  1. Posem les 3 fulles de gelatina neutre en remull en un bol amb aigua freda.
  2. En un cassó posem a escalfar la llet amb la mel i la pell de llimona ratllada, i quan arribi a 65ºC hi incorporem el cacau en pols tot remanant.
  3. Fora del foc hi incorporem les fulles de gelatina ben escorregudes i remanem.
  4. Omplim el fons dels gotets amb la gelatina de cacau i la posem a la nevera fins que solidifiqui.
  5. En un bol barregem el mascarpone amb el coco i el sucre llustre, fins que ens quedi una mescla homogènia i cremosa.
  6. Sobre la primera capa de gelatina ja solidificada hi posem la crema de mascarpone i coco.
  7. Damunt hi posem una nova capa de gelatina de cacau i la deixem solidificar de nou a la nevera.
  8. Ho servim fred i amb coco espolvorejat pel damunt. I a gaudir!
Pin It

Xai enfangat

Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.

La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.

En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:

• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:

• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebre vermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!
Pin It

Crema de gambes amb tres textures

Comencem pel primer plat del sopar de Cap d’any: Crema de gambes amb tres textures.
Cal dir que aquest plat ens el va ensenyar la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, en el taller de Nadal per a blocaires del passat desembre. La recepta no té grans complicacions (però com diu la Mireia, això no s’ha de dir!) i és d’aquelles que et fa quedar tant i tant bé! A part, és bonííííssima!

Les tres textures són: la crema, les cues de gamba saltades i un “carpacho” de gamba.

Crema gambes.jpg

Per preparar el “carpacho” (per a 4 raccions):

  • 8 gambes FRESQUES (han de ser fresques perquè un cop fet el “carpacho” l’haurem de congelar, i com sabeu el que ja hem descongelat no es pot tornar a congelar!)
  • 8 Làmines de plàstic (de les de separar l’embotit)
  • 1 bon cassó
  • 1 superfície llisa de treball (ja sigui el marbre o sobre una fusta de tallar)
  1. En primer lloc pelem les gambes i els hi treiem l’intestí (és al filet negre que tenen a la part superior).
  2. Agafem una làmina de plàstic i al centre li posem dues cues de gamba capicuades.
  3. Col·loquem una altra làmina de plàstic al damunt.
  4. Amb el cul del cassó donem cops a les gambes fins que ens quedin ben planes i en forma de cercle (les ajudem recollint-les cap al centre).
  5. Un cop tenim un cercle de “carpacho” ben primet el reservem tapat entre les làmines.
  6. Prosseguim de la mateixa manera amb els altres (els apilem separats amb les làmines) i els congelem.

Per la crema (4 raccions):

  • 12 gambes ben maques (aquestes ja poden ser congelades)
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 1 gra d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 200 g de carbassa
  • 2 cullerades de farina d’arròs
  • 10 ametlles
  • 2 litres d’aigua
  • 1 tòfona
  • Sal, pebre i oli.
  • Una mica de crema de llet (opcional, jo no n’hi vaig posar)

  1. Agafem les gambes i els hi tallem la punta del cap per eliminar part dels bigotis i els ulls (va bé que estiguin una mica congelades).
  2. A continuació pelem les gambes i en reservem les closques i els caps. Guardem les cues que saltejarem just abans de muntar el plat (les reservem a la nevera mentre estant).
  3. Tallem la pastanaga, la ceba i el porro a daus. Piquem la dent d’all.
  4. En una olla amb un raig d’oli sofregim les closques i caps de les gambes, amb la pastanaga, el porro, la ceba i la dent d’all.
  5. Quan se’ns hagi begut l’aigua, afegim els tomàquets ratllats i continuem coent.
  6. Un cop cuit afegim la carbassa tallada a daus, l’aigua i les dues cullerades de farina d’arròs (que ens ajudaran a espessir la crema). Remenem, tapem i ho deixem coure aproximadament mitja hora, a foc mitjà.
  7. Passat aquest temps triturem les ametlles amb una mica de la crema i les afegim a l’olla.
  8. Triturem la crema amb el túrmix (controlant que la carbassa sigui cuita), la passem a continuació pel colador xinès i encara la podem passar per un segon colador més finet (per assegurar-nos de filtrar bé la crema per tal de que no tingui impureses com sorra per exemple).
  9. En una paella saltejem les cues de gambes amb una mica d’oli, molt poca estona (volta i volta).

Muntem el plat:

  1. Agafem els plats i en el fons hi col·loquem el “carpacho” de gamba congelat.
  2. Damunt hi posem 3 cues de gamba per cada plat, col·locades amb gràcia. Les salem amb sal Maldon (o cristalls de sal) i molem pebre damunt. A continuació ratllem amb un ratllador molt fi la tòfona.
  3. A l’últim moment, just abans de servir-ho, afegim la crema de gambes molt calenta en el plat. La temperatura de la crema farà que se’ns cogui el punt just el “carpacho” de gamba.

Queda molt bonic presentar el plat acompanyat d’una gerreta amb la crema de gamba cremant per a cadascú, però jo no en tenia tantes i per tant la vaig servir en el plat directament. En tot cas ja les demanaré als Reis de l’any vinent! ^^

La crema va quedar molt bona i lleugera fet que va ajudar a preparar l’estómac pel segon plat, que aquest sí que era potent!

Pin It

Restaurant Bergantín (Vinaròs II)

En episodis anteriors…

Massitet ens convida a conèixer el forn de la seva família anomenat Massita a Vinaròs. La seva família ens acull amb els braços oberts i ens mimen, culturitzen, alimenten, sobrealimenten i ens regalen la joia de la corona de Ca Massita: La farinada de repassos.

Després de la súper jornada al forn Massita, vàrem marxar cap a dinar, tot passejant per Vinaròs, al Restaurant Bergantín.

Bergantin.jpg

A Vinaròs aquest novembre era el mes dels Arrossos de les XV Jornades Gastronòmiques, en les que 16 restaurants es sumen en aquesta proposta oferint un menú, on l’arròs és el plat estrella, variat i de qualitat.

El restaurant escoliit pels Olleta de verdures va ser el Restaurant Bergantín un restaurant amb història ja que ens trobem davant la segona generació d’una família dedicada a la cuina mediterrània, amb els productes més bons i frescos de la seva terra. En Carlos, el cap de sala, ens va atendre magníficament, atent a les nostres necessitats (o desitjos!) passant a formar part del nostre grup. Les seves germanes l’Imma i la Cristina són les magnífiques cuineres del restaurant.

Anem al Menú:

ENTRANTS

Tellarines a la planxa

Escopinyes amb llimona

Calamars amb fruits secs

Gambes panxudes

LLAGOSTINS DE VINARÒS (OOOHH!)

ARROSSOS

Arròs amb popets i carxofa

Arròs negre

Arròs amb ortigues (Anèmones… OOHH!!)

Els VINS van ser (font Cocinillas, gràcies! ;-) ):

- Valmiñor Albariño, de la bodega Adegas Valmiñor (que pertany a la DO Rias Baixas).

- Pansa blanca, vi blanc de la bodega Marqués de Alella (que pertany a la DO Alella).

POSTRES

3 tastets de pastissos (un de formatge, de xocolata i de flam)

I uns pastissets que en Massitet va portar del Forn Massita farcits de confitura de cabell d’àngel, de confitura de moniato i sense farcir. Deliciosos! Sobretot el de cabell d’àngel, que m’encanta!

Per fer el final de festa el restaurant ens va convidar a uns xarrups de diferents licors… jo em quedo amb el licor de caramel!

Com en el post anterior us deixem unes “imatges animades” per que us feu una idea de la qualitat del producte i el dia tant meravellós que vem compartir una bona colla de blocaires!


I així es com vem acabar un dia magnífic a Vinaròs! I de ben segur que repetirem!

Pin It

Restaurant TAPIÑAS tradicional Carn

Fa poc va ser el meu Sant i malgrat caure en un dia laborable d’aquells que no saps a quina hora plegaràs, vem aprofitar una estoneta del migdia per sortir a celebrar-lo. Molt a prop de casa, i en un punt privilegiat, han obert un restaurant nou especialitzat en carn, el TAPIÑAS tradicional carn. A Terrassa n’hi ha un altre de TAPIÑAS però especialitzat en tapes de peix i marisc.

TAPIÑAS tradicional carn està especialitzat en cuina de mercat, carns a la brasa i plats tradicionals. Fan uns menús molt complerts a un preu molt raonable tenint en compte les racions i la qualitat del producte. El local, molt gran i diàfan, està ambientat amb una decoració molt moderna. Al centre del local hi trobem una grandíssima vinicoteca de vidre. Té habilitada una sala de jocs per a infants perquè els nens puguin jugar-hi mentre els pares fan la sobretaula.

Tapinas.jpg

Vem demanar un menú de 18 euros que incloïa primer plat, segon plat, postre, vi o beguda. Jo de primer vaig demanar-me escudella amb pilotetes, mig pollastre a la brasa amb patates al caliu i flam amb nata. L’altre menú va ser una amanida tèbia de formatge de cabra amb fruits vermells, fricandó de vedella i mel i mató amb fruits secs. Per beure aigua i un vi negre (Somontano) prou bo.

La carta igualment és molt recomanable i d’una relació qualitat preu molt interessant! Hi trobem amanides, tapes, ous de pagès, primers plats, plats de cullera de l’àvia, peixos, guarnicions, carns i carns a la brasa. En quan tinguem l’ocasió hi tornarem amb els nens perquè puguin gaudir de l’àpat i de la sala de jocs del restaurant.

L’adreça del restaurant TAPIÑAS tradicional carn és Plaça Maragall, 1. 08221 Terrassa (Barcelona). Telf. 93.785.97.46 (just davant del Teatre Principal).

Pin It

Sopant a cal’s Vermells!

sopar_cals_vermells.jpg

Diuen que una imatge val més que mil paraules… hi estic d’acord, però malgrat tot, considero que aquestes fotos no acaben de descriure el sopar tant elaborat i deliciós que ens van servir a ca La Cuina Vermella (millor mireu les fotos al seu blog que són espectaculars!!)!

De la Txell i en Kike ja us n’hem parlat bastantes vegades, és un dels regals més satisfactoris que ens ha aportat fer el blog Cuinetes.

Així doncs gràcies a una “poma (Apple)” (el Miquel, el meu marit, els hi va donar un cop de mà en l’aventura “d’ensinistrar” un Mac perquè parlés en català) vem començar a teixir una amistat que dia a dia, a mesura que ens anem coneixent, descobrint afinitats i creant complicitat, va esdevenint més intensa i més ferma.

En aquesta ocasió els estimats vermells ens van acollir al seu palauet, on només entrar-hi et dóna la benvinguda la mil vegades imaginada Cuina vermella! Un pis nou, dissenyat amb molt d’encant, lluminós, molt personal i cuidat fins a l’últim detall.

La taula parada amb unes estovalles noves de trinca. Els tovallons embolcallats per un cordill amb un cartellet que ens donava la benvinguda. Al centre de la taula una flor d’hortènsia acabada de collir del jardí i un targetó amb el menú que degusteríem, presidien la taula. I darrera els fogons el Kike feinajava mentre la Txell ens donava conversa i enllestia la presentació dels plats.

EL MENÚ:

Broquetes de llagostins al blat de moro i al curri

Caneló d’Idiazabal amb escalivada i bonítol

Tomàquet de Montserrat farcit de gelat d’alvocat i corona d’ibèric

Xai enfangat amb cous cous

Lingot de llet de pinyons amb pinyons garrapinyats

Petit fours: Palets de coca de vidre

En definitiva: Un sopar de luxe amb uns amfitrions de luxe, amb els que, sense adonar-te’n, se’t fan les 4 de la matinada petant la xerrada!

Moltes gràcies Txell i Kike per aquesta vetllada! La propera, a casa!

Pin It