Així comença el sopar de cap d’any d’aquest any! Com us he explicat en alguna ocasió (aquí, aquí, aquí i aquí) a casa ens encarreguem de fer el sopar de cap d’any per a la meva família i aquest any m’ha fet molta il·lusió tenir a casa les meves nebodes grans (24 i 23 anys) que s’han afegit a la festa! Total, havia de preparar un àpat per a 15 persones i com no, volia que fos un àpat especial (per un cop a l’any que em puc lluir…
). Així que des de fa mesos (sí, ho heu sentit bé mesos) que estava donant voltes a quins plats preparar. Finalment vaig trobar la inspiració fent un popurri d’idees agafades en diferents sortides blocaires, tallers de cuina i col·laboracions diverses, en concret: Bolets Petràs, Coll verd, la presentació del llibre de l’Ada Parellada i el monogràfic de cuina de Nadal de l’espai de cuina Su2311.

Comencem pels entrants. Vaig fer una recepta del llibre “Les receptes de Semproniana” de l’Ada Parellada modificant-la lleugerament, incorporant els pebrots del Piquillo que Bolets Petràs ens va enviar com a “postal de Nadal”. I va ser un gran encert! La combinació queda genial! De fet vindria a ser una versió més moderna dels pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà. Anem a la recepta? Som-hi!

Ingredients (per a 6 persones)
- 350 g de bacallà dessalat
- 2 grans d’all
- 1 bitxo
- 50 ml d’oli
- 50 ml de crema de llet
- 50 ml de llet
- 50 g de pipes pelades
- 50 g de sucre
- uns quants grans de pebre
- 1 fulla de llorer
- Pebrots del piquillo (si els voleu d’escàndol que siguin Petràs!
)
Preparació

- Fregim els alls tallats i laminats i el bitxo a foc lent. Quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament sobre paper absorvent.
- Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert d’aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Ho fem coure 5 minuts des del moment que comença a bullir.
- Traiem el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin, i ho posem en el vas de la batedora.
- Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, hi anem abocant l’oli perfumat (en el que hem fregit els alls i el bitxo) i la crema de llet i la llet calenta.
- El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.
- Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes dins que el sucre es quedi pres. És important no deixar de donar voltes, perquè si no, hi ha el perill que es cremin. Aquest pas me’l vaig estalviar comprant-les ja caramelitzades!
- Posem la brandada en els gotets i ho deixem refredar a la nevera. Jo em vaig ajudar d’una màniga pastissera per emplenar els gotets però també ho podeu fer a cullerades.
- Un cop fred i abans de servir tallem els pebrots del piquillo en juliana (no cal que sigui molt fina) i els posem damunt la brandada. Per acabar el plat damunt els pebrots hi posem unes làmines de l’all torrat que havíem reservat i unes pipes caramelitzades. I ja ho podem servir!

Com us deia la combinació de pebrot del piquillo i la brandada és boníssima! I el toc cruixent de les pipes caramel·litzades i l’all torrat queda molt bé! L’acabat en got li dóna un toc de modernitat que queda molt bé en aquesta mena de sopars, vaja que fa goig!
En les properes entrades us explicaré els altres plats que vem servir en el menú de cap d’any!
Us desitjo a tots i totes que tingueu (i tinguem) un bon any nou!!!
PD: Dedico aquesta entrada a tots els que últimament m’heu comentat que només faig cròniques de juergotes i cuino poc!
Especialment a una persona molt concreta…


















Després de fer la visita al celler vem poder tastar un vi sense sulfits afegits i conreat ecològicament que és una gran novetat d’aquest any. Els sulfits (SO2) són afegits a la gran majoria de vins (99%) pel seu efecte antioxidant que actua com a conservant. La comercialització d’aquest vi sense addició de sulfits és una gran notícia per les persones intolerants als sulfits que havien vist pràcticament desapareguda la possibilitat de consumir vins.


Per acabar el dia visita cultural obligatòria estant a Subirats. Quarta i última parada:
Dissabte passat un grup de blocaires vem voler acomiadar a la nostra companya/amiga Loreto, del bloc 












A part de sopar també podeu anar a prendre una copa o picar alguna cosa a la fresca! En aquest 

Alguns consells: Veureu que mentre prepareu la segona capa i la tercera les capes que hem posat al pastís ja han començat a quallar, per tant no hem de patir ni esperar a que qualli del tot per posar-hi les següents capes. Va força ràpid i si anem amb compte no tenen perquè barrejar-se les diferents capes.


El bateig va ser diferent a cap altre que hagi assistit mai… i és que mossèn Josep ens va voler explicar el significat del bateig i del ritual que portariem a terme. Com ell mateix deia “ja sabeu què hi veniu a fer exactament aquí? … silenci…” Semblarà una tonteria però mai cap capellà ens havia explicat el “per què” de cada ritual. Va ser una cerimònia privada (no com altres batejos “en cadena” com els que he assistit on el capellà es limitava a llegir i seguir el “pas a pas” de manera mecànica nen darrera nen), on van participar en la cerimònia els més petits. I fins i tot la meva mare (la instigadora de tot plegat…) va fer una lectura de les previstes. Per tant vull agraïr la complicitat de mossèn Josep, per haver fet d’aquest acte una festa participativa poc comuna en la religió que he conegut fins ara. I agraïr a la Sandra (la meva germana) i el Lluís (el nostre cosí-germà) que hagin acceptat ser els padrins de l’Èric! No se’ns acut ningú millor per ser els padrins del nostre petit!

De recordatori nosaltres vem donar uns cargols de patchwork xulíssims que vem encarregar a la Lourdes de les 
Hem de tenir en compte que per poder fer l’escuma necessitarem 

Elaboració:
Com passa el temps…! Ja sé que sona a tòpic però em costa de creure que ja faci 13 anys que agafàvem en braços la nostra petita per primera vegada!



Va ser un dia fantàstic i els regals li han encantat! Tenim sort de tenir una filla tant maca, agraïda i col·laboradora (ens ajuda moltíssim amb l’Èric!!). Ara entrem en una època que és difícil de per sí, l’adolescència, i intentarem fer-ho el màxim de bé per acompanyar-la en aquesta transició a el món adult i ajudar-la en tot el que li faci falta! Quin repte!