Gotets de bacallà amb pebrots del piquillo i pipes caramel·litzades

Bacalla_02Així comença el sopar de cap d’any d’aquest any! Com us he explicat en alguna ocasió (aquíaquíaquí i aquí) a casa ens encarreguem de fer el sopar de cap d’any per a la meva família i aquest any m’ha fet molta il·lusió tenir a casa les meves nebodes grans (24 i 23 anys) que s’han afegit a la festa! Total, havia de preparar un àpat per a 15 persones i com no, volia que fos un àpat especial (per un cop a l’any que em puc lluir… ;) ). Així que des de fa mesos (sí, ho heu sentit bé mesos) que estava donant voltes a quins plats preparar. Finalment vaig trobar la inspiració fent un popurri d’idees agafades en diferents sortides blocaires, tallers de cuina i col·laboracions diverses, en concret: Bolets Petràs, Coll verd, la presentació del llibre de l’Ada Parellada i el monogràfic de cuina de Nadal de l’espai de cuina Su2311.

Gotet_bacalla_01

Comencem pels entrants. Vaig fer una recepta del llibre “Les receptes de Semproniana” de l’Ada Parellada modificant-la lleugerament, incorporant els pebrots del Piquillo que Bolets Petràs ens va enviar com a “postal de Nadal”. I va ser un gran encert! La combinació queda genial! De fet vindria a ser una versió més moderna dels pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà. Anem a la recepta? Som-hi!

Gotet_bacalla_02

Ingredients (per a 6 persones)

  • 350 g de bacallà dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer
  • Pebrots del piquillo (si els voleu d’escàndol que siguin Petràs! ;) )

Preparació

Elaboracio_bacalla_edit

  1. Fregim els alls tallats i laminats i el bitxo a foc lent. Quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament sobre paper absorvent.
  2. Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert d’aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Ho fem coure 5 minuts des del moment que comença a bullir.
  3. Traiem el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin, i ho posem en el vas de la batedora.
  4. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, hi anem abocant l’oli perfumat (en el que hem fregit els alls i el bitxo) i la crema de llet i la llet calenta.
  5. El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.
  6. Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes dins que el sucre es quedi pres. És important no deixar de donar voltes, perquè si no, hi ha el perill que es cremin. Aquest pas me’l vaig estalviar comprant-les ja caramelitzades!
  7. Posem la brandada en els gotets i ho deixem refredar a la nevera. Jo em vaig ajudar d’una màniga pastissera per emplenar els gotets però també ho podeu fer a cullerades.
  8. Un cop fred i abans de servir tallem els pebrots del piquillo en juliana (no cal que sigui molt fina) i els posem damunt la brandada. Per acabar el plat damunt els pebrots hi posem unes làmines de l’all torrat que havíem reservat i unes pipes caramelitzades. I ja ho podem servir!

gotet bacallà i piquillos_edit

Com us deia la combinació de pebrot del piquillo i la brandada és boníssima! I el toc cruixent de les pipes caramel·litzades i l’all torrat queda molt bé! L’acabat en got li dóna un toc de modernitat que queda molt bé en aquesta mena de sopars, vaja que fa goig! ;)

En les properes entrades us explicaré els altres plats que vem servir en el menú de cap d’any! ;) Us desitjo a tots i totes que tingueu (i tinguem) un bon any nou!!!

PD: Dedico aquesta entrada a tots els que últimament m’heu comentat que només faig cròniques de juergotes i cuino poc! :P Especialment a una persona molt concreta… ;)   

Pin It

De cacera boletaire! (Bolets Petràs Trip)

Quan més has gaudit d’un dia, més costa trobar les paraules per descriure’l. Quan has estat tant bé no vols que cap detall passi per alt! Sigui com sigui aquesta trobada blocaire organitzada per bolets Petràs amb l’objectiu d’ensinistrar blocaires com a potencials caçadors de bolets, passarà a l’història per única, divertida i enigmàtica! ;)

equip

Tot comença mooolts dies abans de la trobada quan el Pere de Bolets Petràs anava formant l’equip de blocaires caçadors de bolets. Cada nova adquisició era ben celebrada! Dies després, a través de mail entre alguns blocaires, es crea el “bulo” de que el motiu de tant de misteri (ja se sap… els boletaires són enigmàtics i no donen ni una pista d’on collir els bolets!), potser és degut a que ens estan organitzant un “caçadors de bolets”! I ja us podeu imaginar les reaccions: què us posareu? potser que anem a la pelu! quina vergonya passarem, sortir per la tele! Dubtes alimentats per la intriga i ja se sap que quan ens falta informació la ment és retorçada i se la inventa (qui no ho ha fet…?)!

Finalment el Pere de Bolets Petràs ens passa el planing amb horaris, punt de trobada i som-hi que a quarts de 9 cap a Molins de Rei falta gent (primer punt de trobada)! Per fi dissabte! Després d’un cafè reconfortant i necessari amb el Beumix ens trobem i desvirtualitzem amb el Pere acompanyat pel Dani que ens acompanyarà en l’aventura boletaire que comença a la furgo! Cap a Barcelona a buscar les blocaires que ens esperen a Sants a les 9 del matí. La Sandra, la Margarida i la Marga pugen a la furgoneta totes rialleres i com a bones Barcelonines ens guien per sortir de la ciutat. Tot just comença l’aventura! Per posar emoció al recorregut la furgoneta comença a treure fum (ho vem notar perquè semblava que estiguéssim a Londres (i no… tant no ens vem perdre…!)) i alertats pels conductors del voltant de la furgoneta. Per breus moments ja ens veia collint bolets a la parada de Petràs del Mercat de la Boqueria! Però no! El fum va parar i vem enfilar cap al Moianès (prop de Santa Maria d’Oló a tocar de l’Estany) on ens vem trobar primer amb l’Òscar i la Cris i més tard amb l’Isaac Petràs (el jefe), el súper xef Xesco Bueno del Restaurant Ca l’Esteve que més tard ens prepararia el dinar i en Marc, el fill del Xesco, que mentre ens esperava ja havia trobat un bon grapat de bolets!

esmorzar_petras

Parada tècnica (i necessària) per esmorzar i agafar forces per poder anar a caçar bolets! Presentacions de l’equip Petràs. Ens acompanyen l’Isaac Petràs, fill de Llorenç Petràs fundador de l’empresa i el responsable de l’expansió del negoci incorporant una nova línia de mercat elaborant les seves premiades cerveses belgues (la torrada guardonada recentment amb la medalla d’or en el certamen European Beer Star 2012, em torna boja!) i en Joan un gran expert boletaire que ens guiaria donant-nos tota mena d’explicacions, consells i indicacions sobre els bolets que aniríem trobant pel camí.

Kit

Abans però ens van equipar com a autèntics boletaires! Ens van donar una cistella de vímet, una pallaresa, una gorra, una ampolla d’aigua i l’estrella de la jornada… el mushrooms hunter survival kit (kit de supervivència per a caçadors de bolets! xD) que consistia en una safata amb secallona, pics de pa i tacs de formatge per sobreviure pel bosc!! Va causar furor entre els blocaires i potser va ser el més fotografiat del dia! Quins detalls!!!

Comença la cacera

Us haig de dir que la meva collita va ser més aviat minsa… vaja molt minsa! I que de cada bolet bo que vaig collir en vaig veure 100 de dolents. Per tant crec que la millor aportació que us puc fer és explicar la meva experiència per saber què no collir!

bolets

Conclusions a les que he arribat:

  • Els bolets s’amaguen… hi són però no els veiem! Fins que no ajustem la vista cromàticament costa molt trobar-ne!
  • Aparentment hi ha més bolets dolents que bons (és clar… els bons ja se’ls han endut els que fan cas al Guardiola i es lleven ben d’hora, ben d’hora!).
  • Al bosc hi ha un bolet que “va de rovelló” però que no li arriba ni a la sola de la volva! Es diu rovelló de cabra, fals rovelló, pinetell bord o lleterola i el podreu identificar perquè al tallar-lo exsuda un líquid blanc, és de peu i làmines blanques i tot ell té un color més pàl·lid (sembla com de mentida). No els agafeu són tòxics!
  • Si aneu a collir bolets aneu acompanyats d’un bon guia expert, com en Joan, o d’un bon manual i només agafeu els que clarament identifiqueu com a bons. Davant del dubte no l’agafeu!
  • Si no en trobeu no patiu! Sempre tenim Bolets Petràs que ens els vendrà ja seleccionats! ;)
La meva collita van ser un grapat de cama-grocs, fredolics, llenegues i farigola, de farigola sí que en vaig trobar! ;) Haig de dir que no tots els blocaires van tenir la meva sort, n’hi ha que van marxar amb el cistell ben carregat! Digues-li experiència o sort del “novato” però el cas és que jo no la vaig tenir… :( Sort que abans de marxar el Joan ens va reomplir el cistell que miraculosament va tornar cap a Terrassa ben ple! ;) En realitat el que va passar és que em perden les paraules i entre la bona conversa amb els companys/es, i les experiències que ens explicava l’Isaac (en diria més aviat les aventures de Petràs!) que em tenien enlluernada i encuriosida no vaig estar pendent dels bolets (ejem… cola?).
Del moianès a la Toscana
Després de dues hores ben bé de cacera tot caminant pel bosc i conduits pels mestres vem anar a parar a un prat on ens esperava una estampa Toscana amb una taula parada sota una carpa amb vistes al moianès. Una imatge val més que mil paraules… guaiteu la fotografia! El ooohhhh!!!! Va ser tant generalitzat que estic segura que el devien detectar els sismògrafs de la zona i tot! ESPECTACULAR! L’equip de Petràs ens va deixar bocabadats!!!
Prat_dinarPetras
En Xesco tenia muntat una cuina “portàtil” al mig del camp i ens esperava amb una safata replena de bolets per ensenyar-nos a preparar una papillotte de bolets! Agafem paper d’alumini al centre col·loquem els bolets que vulguem (rovellons llenegues, camagrocs, …), uns encortits, alls tendres i ho reguem generosament amb una salsa de rostit tremenda (la nostra mai superarà la del Xesco però farem el que podrem!). Ho tanquem amb compte i ho coem!
papillote_bolets
I mentre el mestre cuina un dinar per llepar-se’n els dits, la resta ens acomodem tot prenent cervesa Petràs ben fresqueta!
Blocaires
Converses animades, anècdotes i aventures de bolets Petràs pel món, trucades de grans cuineres preguntant “com tindrem la tòfona enguany” (la Rusqui devia al·lucinar amb el merder que fèiem de fons!), el Marc (petit boletaire!) jugant i donant un cop de mà al pare… en definitiva, estàvem a la glòria i mai n’haguéssim tingut prou ni del menjar, ni del beure, ni de la companyia, ni de les batalletes de l’Isaac explicant-nos les aventures empresarials de Petràs!
blocaires_panxing
Cap a taula falta gent!
El Xesco ens va preparar un menú boletaire boníssim!
Capuccino de ceps.
Burritos  de bolets amb ou ferrat (que aviat us posaré la recepta al bloc! Gràcies Xesco per la recepta!! ;) ).
Papillote de bolets
Arròs caldós amb ceps i calamars
Carquinyolis, neules, coca i cafès!
apat
I després d’un dia com aquest només ens queda brindar per Bolets Petràs que ens ha fet passar un dia únic, divertit, interessant i fantàstic!
brindis
cervesa_Petras_Reflexe
PD: Si voleu veure més fotografies d’aquest dia les podeu veure a l’Àlbum de Facebook. :)
Pin It

Blog Trip a Subirats, capital de la vinya!

Sempre he pensat que som privilegiats de viure en un país tant bonic, com el que és Catalunya. De contrast de paisatges, de mar i platja; muntanya i penyasegats;  planes de conreu i terrasses de vinya. Tenim una riquesa paisatgística envejable!

A finals de setembre vem tenir la oportunitat de fer una visita enoturistica a Subirats. Amb una superfície com la de Barcelona, és considerada la capital de la vinya ja que és el municipi amb més terreny dedicat al conreu de raïm per a la producció de vi i cava. El patronat de turisme de Subirats organitza diverses activitats al voltant del món del vi i el cava, i a principis de setembre, quan és temps de verema, és el moment idoni per viure de primera mà l’activitat a les vinyes i els cellers. I què millor que deixar-te guiar per experts, coneixedors d’aquesta terra, que ens expliquin la història d’una tradició mil·lenària.

En aquesta ocasió ens convidaven a fer una ruta guiada en bicicleta (i en furgo-escombra ;) ) amb aturada a diferents punts emblemàtics i d’interès paisatgístic, cultural i enològic.

Primera parada: Aula de natura de Subirats on l’empresa enoturística Vinimundus Penedès ens tenia preparada una activitat que us recomano feu algun dia i en especial si teniu nens petits o voleu passar una estona divertida en família o amics. La verema a l’antiga! Durant l’activitat ens explicaran els conceptes bàsics de la vinya. De manera resumida consisteix en anar a collir el raïm a la vinya, portar-lo a la tina on amb els peus ben nets els aixafarem per extreure’n el most, que posteriorment embotellarem, etiquetarem i ens endurem!

Segona parada: Visita i tast al celler Albet i Noya pioners en vinyes i vins ecològics. La famíla Albet s’assenta a la finca Can Vendrell el 1903 encarregada de replantar les vinyes després de la fil·loxera. No és fins al 1972, que Josep Mª Albet i Noya introdueix el cultiu ecològic a la vinya, essent el primer de l’estat espanyol. A finals dels anys 70 es comencen a produïr els primers vins ecològics.

Mentre el Xarel·lo, el Macabeu i la Parellada són les varietats que tradicionalment s’han plantat al Penedès sense interrupcions, la resta, que s’havien arrencat totalment a finals del segle XIX amb la crisi de la fil·loxera i el creixement del cava, van ser reintroduïdes a Can Vendrell per la família Albet a principis dels anys 80.

A part de ser pioners en l’elaboració de vins i caves ecològics també tenen un projecte de varietats experimentals on es tracta d’assajar durant 5 anys el conreu i vinificació de 7 varietats antigues pràcticament desaparegudes.

Cal dir que produeixen uns vins i caves d’alta qualitat i que la verema no és mecanitzada sinó de recollida manual fet que garanteix uns vins d’altíssima qualitat.

Aquests són els VINS que produeixen Albet i Noya

I aquests són els seus caves

Després de fer la visita al celler vem poder tastar un vi sense sulfits afegits i conreat ecològicament que és una gran novetat d’aquest any. Els sulfits (SO2) són afegits a la gran majoria de vins (99%) pel seu efecte antioxidant que actua com a conservant. La comercialització d’aquest vi sense addició de sulfits és una gran notícia per les persones intolerants als sulfits que havien vist pràcticament desapareguda la possibilitat de consumir vins.

S’anomena Nosodos + . Un vi blanc jove elaborat amb Xarel·lo, la varietat més expressiva i complexa del Penedès i amb una petita proporció de Chardonnay. El conreu ecològic, la collita manual, la selecció del millor raïm, les condicions d’higiene i asèpsia al llarg de tot el seu procés, són factors imprescindibles per treballar sense addició de sulfits i evitar així, la seva oxidació.

Per tal de mantenir al màxim la seva expressió jove i aromática, aconsellen consumir-lo durant els primers sis mesos després del seu embotellat (ampolla amb tap de rosca i plena fins dalt per garantir que no hi entri gens d’aire). Un cop oberta es recomana consumir-la al mateix dia.

Tercera parada: i ja amb la gana feta… Dinar al Restaurant Cal Xim! 

Cal Xim és un restaurant de referència a la zona amb quasi 39 anys d’història serveix producte natural de proximitat i de qualitat. Actualment regentat pels fills dels fundadors, en Fidel a la cuina i en Santi a la sala. En Santi és un gran expert en vins i si li pregunteu us donarà tota mena de dades i recomanacions sobre la gran varietat de vins que tenen a la bodega i que podreu escollir. Una cuina ben feta en bones brases i recuperant plats tradicionals del Penedès.

Aquests són els plats que vem poder gaudir!

Escalivada de pebrot, albergínia, ceba i tomàquet feta a la brasa. Truita de mongetes i botifarra del perol. Xató (eh, del bo! D’aquell amb la salsa tant ben feta! I ració generosa de bacallà esqueixat).

Una graellada de carn amb patates al morter (amb xai, botifarres, conill i sobretot CANSALADA!!!) A remarcar la cansalada per treure’s el barret! D’aquelles que recordarem! Cuita 12 hores al forn a baixa temperatura i marcada a la brasa abans de servir-la. Tendra, melosa i deliciosa! I de postres pastís de formatge de la casa. Tots els plats regats amb vins ecològics de la zona.

Per acabar el dia visita cultural obligatòria estant a Subirats. Quarta i última parada: Museu d’Esperanto de Subirats  on vem fer una visita fugaç on ens van explicar a trets generals què és l’Esperanto i vem poder veure la gran col·lecció de llibres i objectes que el farmacèutic del Sant Pau d’Ordal va anar adquirint al llarg de la seva vida. La seva col·lecció s’ha convertit en museu considerat d’interès internacionalment.

L’esperanto és una llengua auxiliar artificial creada per l’oftalmòleg polonès d’origen jueu Llàtzer Zamenhof el 1887 com a resultat d’una dècada de treball, amb l’esperança que es convertís en la llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, aquesta és la llengua planificada més parlada del món avui en dia. La majoria del seu vocabulari prové del llatí i de fet quan el sents parlar (o llegir) pots arribar entendre’l en part.

Com podeu veure un dia ben complert! I com sempre tornem amb un munt de coneixements nous! Tenim un patrimoni cultural que no ens l’acabarem pas! Moltes gràcies al Patronat de turisme de Subirats per la invitació, a l’Albert de Vicicling per la seva paciència que va saber saciar la nostra curiositat blocaire contestant a les nostres preguntes mentre conduïa la furgo escombra, i a Gastroblocaires per organitzar saraus blocaires! I aquestes sortides no serien el mateix si no fos per la companyia, alguns ja vells coneguts i d’altres noves coneixences, per tant GRÀCIES BLOCAIRES!!!

Pin It

Comiat de la Loreto de Sabores de Colores (al restaurant Ca l’Esteve!)

Dissabte passat un grup de blocaires vem voler acomiadar a la nostra companya/amiga Loreto, del bloc Sabores de Colores, que després de 9 anys estudiant a Barcelona se’n torna cap a la seva terra natal, un cop acabada la carrera d’arquitectura. La Lore se’ns en torna cap a Tenerife per començar una nova etapa que sens dubte li anirà molt i molt bé! A part per fi podrà estar cada dia amb l’Adal la seva parella que deu estar delint-se per tenir-la a casa després d’aquests anys! Però anem al tema… que la Lore se’ns en va! :( I ens vem acomiadar d’ella de la millor manera que sabem fer els gastroblocaires! Al voltant d’una taula compartint un àpat fantàstic!

Pels que no coneixeu el bloc de la Loreto, Sabores de colores, us en recomano la visita! És d’aquells blocs que fa goig de veure, amb fotografies molt cuidades i idees molt innovadores! Es nota el seu pas per Hofmann, quins postres i dolços que fa! A part també hi ha recomanacions de botigues per visitar o informacions pràctiques com els tipus de tall que utilitzem a la cuina.

Després de coincidir en els darrers anys en diferents trobades blocaires puc afirmar que el primer que captiva de la Loreto és el seu somriure! Després deixeu-vos seduir per la seva animada conversa amb el marcat accent canari! Sort que tenim les xarxes socials i els mateixos blocs que ens permetran que la distància s’esfumi per tal de poder continuar gaudint de la seva amistat.

El comiat el vem fer al Restaurant Ca l’Esteve, on el Xesco ens tenia preparat un menú fet a mida per a l’ocasió! Va ser una festa maca, emotiva, on no hi van faltar els somriures, l’emoció i fins i tot la llagrimeta escolant-se parpella avall!

Anem a l’àpat! El menú constava de diferents entrants, un segon plat escollir, postres i cafès. De segon plat, i sent el Xesco el xef, vaig llençar-me de cap a l’arròs caldós de ceps i calamar! :D

Per començar una amanida de tomàquet servida en copa ben fresqueta i elaborada amb els productes de l’hort del Restaurant.

La carajata són els fetgets del conill, en aquest cas amb sofregit i una crema de patata de l’estil parmentier. Molt bo!

Unes croquetes de calamar amb allioli negre. Em xiflen les croquetes i aquestes eren delicioses!

La delicada flor del carbassó farcida i en una tempura, ben cruixent!

Els fruits de l’hort de Can Oliveró en tempura! Gustosos i cruixents!

Un dels meus preferits! Unes mandonguilles amb tallerines de sípia! M’encanta la sípia servida d’aquesta manera tallada tant fineta que recorden un plat de tallarines! La sípia súper tendra, molt i molt bo!

I aquí el plat estrella! Un arròs caldós de ceps i calamars! Gustosíssim! I quin goig trobar trossos de calamars i ceps de manera abundant! Ja em perdonareu però m’he cansat de demanar arrossos de ceps on no he trobat ni un cep! Aquest fantàstic!

Aquí un dels moments més emotius del comiat de la Loreto. Quan va entrar el pastís i li vem donar el regal conjunt a la Loreto! Li vem regalar una caricatura personalitzada d’ella acompanyada de dedicatòries de molts dels blocaires que la coneixem i l’admirem! Moltes gràcies especialment al Tiriti que es va currar el muntatge del regal! I a l’Òscar de Gastroblocaires per l’organització de tot plegat! ;)

I per acabar un dia rodó, vem acabar a la terrassa del restaurant fent uns gintònics de comiat!

Loreto et desitjo molta sort en aquesta nova etapa que inicies!! Com em vas dir al acomiador-nos ens llegim i ens tonarem a veure a l’octubre! Fet!! :)

Tot i que va ser un dia molt maco tots els comiats deixen un regust amarg… sort de les receptes de la Lore que ens ajudaran a endolcir-lo! Bones vacances!! :)

Pin It

Sopar al Festival GREC de Barcelona

Avui us presento una altra terrassa Barcelonenca ideal pels sopars d’estiu i en un marc incomparable, el Teatre Grec de Barcelona! Aquesta però només està oberta durant el Festival GREC de Barcelona per tant, aprofitem per anar-hi perquè el Festival s’acaba el 31 de juliol! Si aprofiteu per anar-hi algun dia d’actuació gaudireu per doble banda! Des de l’espai Child-out de l’Espai gastronòmic del GREC podreu gaudir escoltant els espectacles prenent un bon gintònic!

Doncs en aquesta ocasió un grup de blocaires vem sopar-hi convidats per Casanovas Catering qui en té la consessió aquest any i organitzat de nou per Gastroblocaires. El menú que ens van servir va constar d’uns quants entrants per compartir, un segon que vem escollir a la carta, les postres i cafè. La relació qualitat-preu és molt correcte i les vistes de Barcelona, el teatre Grec i els seus jardins són magnífics! Els plats,  entrants de la carta i propostes de pica pica ronden entre els 4 als 14 €. També tenen carta de vins que no és molt àmplia però els preus són molt ajustats.

Us deixo el nostre sopar blocaire en imatges perquè us en feu una idea. ;)

Aquests són alguns dels entrants i pica-pica que podeu trobar a la carta: Roques de formatges curats amb macadàmies, Fondue de Camembert amb bastonets de sèsam, Encenalls de pernil ibèric amb pa de coca i tomàquet natural, Farcellets de llagostins i alls tendres amb salsa thai i Salmorejo amb llagostins i cruixents de parma.

De segon plat vem demanar: Fines fulles de vedella rostida amb poma glacejada i sal fumada, Filet de vedella natural amb piquillos confitats a l’all cremat, Popietes de bacallà en tempura salsa tàrtara i salbitxada i Calamarsets amb patates confitades i el seu suc.

De postres: Sacher amb coulis de gerds, Cubano de xocolata i Sorbet de mandarina i mango. I per acabar la nit un bon gintònic amb ginebra Jodphur perfumada (com a mi m’agraden) que ens van servir amb aranja i llima.

A part de sopar també podeu anar a prendre una copa o picar alguna cosa a la fresca! En aquest enllaç podreu veure la carta per anar planificant el vostre sopar a la fresca! I per planificar quan anar-hi us deixo la programació del Festival GREC de Barcelona. Recordeu que estarà obert fins el dia 31 de juliol!

Restaurant Teatre GREC: Casanovas Catering - Passeig Santa Madrona, 36. Barcelona. Tel. 658 954 201 (millor truqueu abans per reservar ;) ) Si no teniu entrada per l’espectacle podreu accedir al restaurant a partir de les 10 de la nit.

Un vespre molt agradable, un bon àpat, un lloc preciós amb molt bona companyia! Què més es pot demanar? ;)

Pin It

Pastís de tres xocolates

I de celebració a celebració! Aquest dimarts el meu nebot Adrià va fer 20 anys!! I per celebrar una xifra tant rodona vem fer-li un sopar sorpresa a casa de la meva mare.

La meva mare va preparar una bullabesa boníssima (a veure si me’n passa la recepta…!) i nosaltres de postres vem portar el pastís de tres xocolates que ja és un clàssic entre els blocaires! ;)

La recepta la vaig veure fa uns quants anys al bloc de La cuina de casa bloc de peregrinatge i referència per tots els amants dels dolços de Catalunya i part de l’estrenger! Però també l’he vist publicada al bloc de Barcelona Mon amour, El cullerot festuc, El cafè de nit on la Glòria hi recull els consells per a l’elaboració i a Cuinar és generós en que el Manel innova fent una versió en gotets! Segur que me’n deixo molts més però per mi aquests són una molt bona referència! ;)

Doncs amb tant bona documentació (per tantes bandes) em vaig posar a fer aquest pastís pels amants de la xocolata! És un pastís ben fresquet que acompanya molt bé en aquests dies de calor. Al mateix temps és força lleuger, no se’ns va fer gens carregós! I el més important, al protagonista de la festa li va agradar (tot i que no era de pokémon ja ho sé Adri…! xD)! Anem a la recepta? Som-hi!

PASTÍS DE TRES XOCOLATES

INGREDIENTS:

  • 150 g de xocolata negra
  • 150 g de xocolata amb llet
  • 150 g de xocolata blanca
  • 150 g de sucre
  • 750 ml de nata per muntar
  • 750 ml de llet
  • 3 sobres de quallada en pols Royal
  • Decoració pel pastís (en el nostre cas són figuretes i bastonets de xocolates).
PER A LA BASE DE GALETA:
  • un paquet de galetes Maria
  • 60g de mantega
  • un rajolí de llet

ELABORACIÓ:

  1. Per fer la base, triturem les galetes. Afegim la mantega fosa, un rajolí de llet i barregem bé fins que quedi una massa ferma i homogènia. Estendre bé per tota la base d’un motlle desmuntable d’uns 26cm. Perquè quedi més cruixent, es pot coure la base durant 10 minuts, a 180º. Si ho preferim podem utilitzar com a base una planxa de pa de pessic.
  2. El procediment per cada capa és el mateix:
  3. Capa de xocolata negre: posem en un cassó la xocolata negra trossejada, 75g de sucre, 250ml de llet, 250ml de nata, un sobre de quallada i ho escalfem sense que arribi a bullir (90º aproximadament) remenant bé perquè no s’enganxi la xocolata (com si féssim xocolata desfeta). Veurem que la mescla se’ns va espessint, quan és tota homogènia i té cert cos retirem del foc. Aboquem la mescla sobre la base de galetes i fem la segona capa.
  4. Capa de xocolata amb llet: com abans, però ara amb la xocolata amb llet, 50g de sucre,  250ml de llet, 250ml de nata i un sobre de quallada. Seguim el mateix procediment que en la primera capa. Ho aboquem sobre la capa de xocolata negra amb compte perquè no es barregin (un bon truc es abocar-ho amb compte sobre una cullera al revés que ens atenua l’impacte) i anem a fer la tercera capa.
  5. Capa de xocolata blanca:  ara amb la xocolata blanca, 25g de sucre, 250ml de llet, 250ml de nata i un sobre de quallada. Procedim de la mateixa manera que les anteriors capes.
  6. Posem el pastis en compte a la nevera i el deixem quallar (és millor fer-lo el dia abans). El decorarem al gust i el servim ben fresquet!

Alguns consells: Veureu que mentre prepareu la segona capa i la tercera les capes que hem posat al pastís ja han començat a quallar, per tant no hem de patir ni esperar a que qualli del tot per posar-hi les següents capes. Va força ràpid i si anem amb compte no tenen perquè barrejar-se les diferents capes.

Recordeu quan estigueu preparant en el cassó les capes de xocolata que la mescla se’ns ha d’espessir una mica, hem de notar que ha canviat la textura. No tinguem pressa! Ah! I sobretot controleu la temperatura (feu-ho a foc mitjà i remenant sense parar).

Per decorar nosaltres vem comprar unes figuretes de xocolates però decoreu-lo al vostre gust (imaginació al poder!). Aquest pastís té uns presentació impacable! És d’aquells que us diran sorpresos “ah! Així l’has fet tu? No l’has comprat?”… fantàstic! ;) A part és facilíssim de fer! O sigui “un xollo de pastís!”. El proper dia provaré de fer la versió en gotets que també queden maquíssims!

Colla bon profit i com sempre gràcies per ser-hi! ;)

Pin It

L’Èric ja té un any!!!

Doncs sí… el temps passa volant i ja fa un any que us anunciàvem l’arribada del nostre petit Èric! Aquest primer any ens ha passat volant… ja ho sabíem (ens ha passat volant també amb els seus dos germans grans) però ens volíem enganyar pensant que amb el tercer no passaria, que el gaudiríem moment a moment, gaudint del mes a mes, dels seus progressos, de les seves fites, dels seus èxits (en el primer any s’ha de fer una feinada de por!) i així ho hem fet! Hem gaudit del nostre petit minut a minut però tot i així el temps també ens ha passat volant…

El Bloc Cuinetes també ha vist créixer l’Èric des d’abans del seu naixement a l’actualitat:

Per celebrar el seu primer aniversari ho vem voler fer d’una manera especial i tenint en compte que teníem pendent de batejar-lo (molt per tradició i pressió de l’àvia materna i poc per convicció) vam decidir fer coincidir les celebracions fent una festa amb tota la família!

El lloc on batejar-lo el teníem clar a Cantonigròs ja que l’Èric es pot dir que s’hi ha passat mitja vida! Jajaja! Portem anant-hi els caps de setmana i totes les vacances d’ençà del seu naixement.

El bateig va ser diferent a cap altre que hagi assistit mai… i és que mossèn Josep ens va voler explicar el significat del bateig i del ritual que portariem a terme. Com ell mateix deia “ja sabeu què hi veniu a fer exactament aquí?silenci…” Semblarà una tonteria però mai cap capellà ens havia explicat el “per què” de cada ritual. Va ser una cerimònia privada (no com altres batejos “en cadena” com els que he assistit on el capellà es limitava a llegir i seguir el “pas a pas” de manera mecànica nen darrera nen), on van participar en la cerimònia els més petits. I fins i tot la meva mare (la instigadora de tot plegat…) va fer una lectura de les previstes. Per tant vull agraïr la complicitat de mossèn Josep, per haver fet d’aquest acte una festa participativa poc comuna en la religió que he conegut fins ara. I agraïr a la Sandra (la meva germana) i el Lluís (el nostre cosí-germà) que hagin acceptat ser els padrins de l’Èric! No se’ns acut ningú millor per ser els padrins del nostre petit!

El lloc on teníem previst fer la celebració encara ho teníem més clar! Ca la Laia! El restaurant de sopars que han obert l’Ignasi i la Laia, l’àlter ego de Ca l’Ignasi, petit, cucarró, molt personal, acollidor, planer, de cuina senzilla i de proximitat… tinc pendent un post on us en parlaré! Amb la complicitat de l’Ignasi i la Laia vem aconseguir elaborar un menú de berenar-sopar complertíssim, de luxe!

l’àpat

tastets al mig de la taula

llonganissa de Can Riera de Vic

coca torrada del Mossèn amb tomàquet

xoricets cuits al forn de llenya

croquetes de pernil a l’estil de la mare

farcellets de formatge de cabra amb compota de poma

torradetes amb paté de muntanya i codonyat

coca de carbassó, tomàquet confitat i formatge 

pastís gratinat de patates del pais amb Emmental 

pizzeta d’espinacs, panses, pinyons i xampinyons

galets de Nadal amb carn i tomàquet

arròs de Pals negre de sèpia i salxitxes    

les postres

Pastís especial d’aniversari per l’Èric!

celler

vi negre Petit Albet – d.o. Pla de Bages

cava Mas Codina – brut reserva - 

Aigua de Sant Aniol i refrescs

cafès  

No cal dir que tot va ser boníssim!!!! I us heu fixat en el pastís?? És espectacular i deliciós!

M’encanta guardar records de les celebracions especials. I per poder tenir-ne d’aquest dia vem fer unes plantilles pels més petits en la que puguessin fer un dibuix i una dedicatòria a l’Èric. Pels més grans el mateix però en format llibret! Els dibuixos dels més petits els enquadarnarem i quedarà un àlbum xulíssim! I és a que a la família tenim uns nens que són uns artistes!!!

De recordatori nosaltres vem donar uns cargols de patchwork xulíssims que vem encarregar a la Lourdes de les Big Mama’s, vem fer una postal amb fotografies de l’Èric i un escrit, i pels més petits una bosseta amb llaminadures.

Va ser un dia preciós que de ben segur recordarem! I l’Èric el podrá reviure gràcies a les fotos fantàstiques que van fer el Pol, la Marta, la Laura, l’Ariadna i (al vídeo) l’Adrià! Moltes gràcies a tots! Us dec (un altre) un sopar! ;)

I per acabar us volia ensenyar el regal que li hem fet a l’Èric pel seu primer aniversari… Sabeu qui són? ;)

Els vaig encarregar a Papa-moscas que fan figuretes pesonalitzades en fimo i un munt de regals personalitzats més! Us recomano que li feu una visita! Hi ha coses xulíssimes! Haig de donar les gràcies a l’Eva ja que gràcies a ella vaig descobrir-los! :)

I la corona tant xula de la foto de l’Èric és de la botiga Otta Kids de Terrassa. Feu-li una visita perquè és una passada de botiga!

Doncs els nens se’ns van fent grans com podeu veure i esperem ser aquí per poder-vos-ho explicar any a any! Gràcies per ser-hi! <3

Pin It

Escuma de iogurt amb maduixes

Per acabar l’àpat de celebració de l’aniversari de l’Alba vem fer unes postres lleugeres: Escuma de iogurt amb maduixes. La recepta és també del llibre “La comida de la Família” de Ferran Adrià però amb alguna petita variació.

Hem de tenir en compte que per poder fer l’escuma necessitarem un sifó amb les corresponents càrregues de gas. Si no en teniu però esteu pensant en comprar-ne un, jo us aconsellaria comprar el de mig litre que ens cobreix entre 4 i 6 racions. El de litre potser és excessiu a no ser que habitualment sigueu molta colla a casa.

El nostre és el que podeu veure a la fotografia de la marca Mastrad i n’estem molt contents. També us haig de dir que no li traiem el profit que li podríem treure! Per això quan trobem alguna recepta d’escuma aprofitem per amortitzar-lo! S’ha de dir que dóna molt de joc! ;)

Anem a la recepta!

ESCUMA DE IOGURT AMB MADUIXES

Ingredients (per a 6 persones):

  • ½ quilo de Maduixes (unes 3 per cap)
  • 3 iogurts naturals (nosaltres vem agafar els iogurt naturals ensucrats de la Fageda)
  • 100 ml Nata líquida 35% M.G.
  • Per a la salsa de maduixes: Dues cullerades de sucre i 4 maduixes.
  • Estris: Sifó ½ l. i 1 càrrega de gas pel sifó (N2O)

Elaboració:

  1. Barregem els 3 iogurts naturals (ensucrats o no) amb la nata amb l’ajuda d’una batedora (de mà o elèctrica).
  2. Passem la mescla per un colador si l’hem batut a mà.
  3. Emplenem el sifó. El carreguem amb una càrrega de gas.
  4. El deixem reposar a la nevera o en un bol amb aigua i gel.
  5. Netegem les maduixes amb aigua i les escapcem. Les tallem per la meitat o a quarts (com més ens agradi) de forma longitudinal.
  6. La variació respecte a la recepta original és que nosaltres hem optat per afegir una salsa de maduixes a l’escuma. Per a fer-la triturem 4 maduixes, ja netes i escapçades, amb dues cullerades de sucre. Reservem.
  7. En el nostre cas ho hem servit el copa. Al fons de la copa posem una cullerada de la salsa de maduixes. A continuació servim l’escuma de iogurt (ben freda de la nevera i havent sacsejat enèrgicament el sifó prèviament), afegim els quarts de maduixes per sobre l’escuma i salsegem de nou amb la salsa de maduixes.

Si ho preferiu també es poden fer aquestes postres amb qualsevol fruita de temporada (fruites del bosc, préssec, albercoc, plàtan, pinya, …). Si voleu més dolça l’escuma de iogurt podeu afegir una cullerada de sucre a l’hora de batre-ho amb la nata líquida o comprar directament els iogurts ensucrats.

La combinació és fresca i lleugera! Ideal després d’un àpat ben complert! ;)

Pin It

Pastís de salmó i ricotta

Com us explicava a l’entrada anterior, per celebrar el 13è aniversari de l’Alba vem fer un dinar amb els avis a casa nostre abans de la festa amb la família.

L’Alba com a bona siberita li encanta el salmó fumat i com que el dinar era per celebrar el seu aniversari vaig intentar triar plats que a ella li agradessin especialment. Un dels plats del menú va ser el Pastís de salmó i ricotta que ens va preparar l’Antonella de la Pasta per als catalans. Ens va agradar tant que li vaig demanar la recepta per poder-lo preparar per aquesta ocasió. La recepta és del llibre italià de receptes de la Termomix, però es pot adaptar perfectament si no en disposem (com és el meu cas :( )

Anem a la recepta? Som-hi!

PASTÍS DE SALMÓ I RICOTTA

Ingredients (per a unes 6 persones):

  • 10 g. de fulles de gelatina neutre
  • 50 g. de parmesà ratllat
  • 100 g. de nata de cuina
  • 400 g. de ricotta
  • 400 g. de salmó.
  • Barreja d’enciams, tomàquets xerry i anous per acompanyar el pastís (oli, sal i vinagre per amanir).

Elaboració:

  1. Posem els fulls de gelatina neutre en remull en aigua freda uns 10 minuts.
  2. En una olla barregem la nata amb el parmesà i ho deixem coure a foc lent uns 5 minuts. Incorporem les fulles de gelatina ben escorregudes remenant per tal de incorporar-les bé a la mescla. Deixem que es refredi una estona.
  3. Agafem un bol (o un motlle de qualsevol altra forma) i el folrem abans amb film transparent i després amb les llenques de salmó.
  4. Afegim la ricotta a la barreja de nata i ho triturem amb el minipimer.
  5. Aboquem la meitat de la barreja al motlle, voltejant el bol per tal de que la mescla cobreixi totes les parets.
  6. Afegim la resta de salmó a la barreja restant, tornem a passar el minipimer i la aboquem al motlle.
  7. Tapem amb llenques de salmó i film transparent i cap a la nevera un mínim de tres hores. Nosaltres el vem preparar la nit abans pel dinar de l’endemà, així ens assegurem que la gelatina ha quallat perfectament.
  8. Per acompanyar el pastís nosaltres vem servir un bouquet d’enciams amb xerrys i anous.
Moltes gràcies Anto per la recepta! La veritat és que queda un pastís molt bonic i va agradar molt! ;)

Si a vosaltres, com a l’Alba, us agrada molt el salmó fumat, us deixem altres receptes amb salmó fumat que tenim a Cuinetes! ;)

Pin It

L’Alba ja té 13 anys!

Com passa el temps…! Ja sé que sona a tòpic però em costa de creure que ja faci 13 anys que agafàvem en braços la nostra petita per primera vegada!

Tots els anys són especials i per això cada any intentem fer quelcom diferent per celebrar els aniversaris dels nostres petits (ja no tant petits!). Aquest any a l’Alba li hem anat donant els regals en compta-gotes. I com que ja sabeu que el tema menjar ens encanta vem decidir de donar-li un regal a cada àpat del dia del seu aniversari!

Per començar el dia amb energia és va trobar el primer regal: Un entrepà de pernil ibèric embolicat amb un boc’n'roll nou de trinca!

Al migdia ja és un clàssic, quan tenim aniversari, d’anar a dinar a un restaurant tots plegats per celebrar-ho! El segon regal li va portar la cambrera a l’amanida que li van servir de primer plat! 4 entrades d’un dia per anar a Port Aventura! Jo diria que va ser el regal que més il·lusió li va fer!

A l’hora de berenar vem anar a menjar una crêpe a la creperia de davant de casa, el Doll Bretó. I es va trobar el tercer regal que per cert va ser impossible d’imprimir!! Sabíeu que hi ha un sistema de seguretat que impedeix imprimir imatges de bitllets? Doncs ja ho sabeu! Per tant va haver de connectar-se a internet per trobar a Facebook el seu regal! ;) 50 € per comprar-se roba!

Per acabar el dia un soparet a casa en família, un pastís i el quart i últim regal per part nostra: Una motxilla i un estoig que li feien moooolta il·lusió!

Va ser un dia fantàstic i els regals li han encantat! Tenim sort de tenir una filla tant maca, agraïda i col·laboradora (ens ajuda moltíssim amb l’Èric!!). Ara entrem en una època que és difícil de per sí, l’adolescència, i intentarem fer-ho el màxim de bé per acompanyar-la en aquesta transició a el món adult i ajudar-la en tot el que li faci falta! Quin repte!

Aquest cap de setmana vem continuar amb la celebració amb tota la família fent una festa a casa i un pastís també especial que us presentaré en propers posts. Abans de la festa però vem convidar a dinar els avis a casa i els hi vem fer un àpat especial.

En els propers post us posaré les receptes del Pastís de salmó i ricotta, del Pollastre a la catalana, de l’Escuma de iogurt amb maduixes i per acabar la recepta del Pastís d’aniversari de l’Alba! Espero que us agradin tant com a nosaltres! ;)

Pin It