L’alimentació dels més menuts sovint ens planteja dubtes, sobretot durant el primer any. Quan introduir un determinat aliment? Quina quantitat s’adequa a l’edat del nen? Quantes menjades ha de fer? Quines coccions podem utilitzar? Quan introduir el Gluten? Quan introduir els sòlids? Menja prou?

Tot i tenir tres fills aquests dubtes i d’altres m’han aparegut en algun moment de la criança i els he anat resolent buscant per aquí i preguntant per allà. Amb l’Èric, que ja té 8 mesos, hem començat una alimentació a base de purés, més variada i aprofitant que les pautes ara les tinc ben fresques he pensat que era una bona idea de compartir-les amb vosaltres deixant-les escrites al bloc. D’aquesta manera encara que passi el temps sempre les podrem trobar a Cuinetes.

Comencem trencant tabús… l’alimentació del nadó no té perquè ser NI AVORRIDA, NI MONÒTONA, NI SOSSA! Dit això, comencem pels més petits!

Dels 0 als 6 mesos, sempre que es pugui es recomana la lactància materna exclusiva. No hi ha llet millor que la de la mare, que s’adequa i s’adapta (variant la seva composició) a les necessitats del nen. En aquest periode d’edat les necessitats nutricionals del nen queden completament cobertes donant-li el pit a demanda.

Quan la lactància materna no és possible s’utilitzarà llet adaptada d’inici (1) fins als 6 mesos. I a partir dels 6 mesos utilitzarem llet adaptada de continuació (2).

Als 4 mesos podem introduir les farinetes de cereals sense gluten. També es pot introduir el puré de fruita (platan, pera, poma, mandarina, taronja, kiwi, … ). ! Els fruits vermells no els introduirem fins als 18 mesos.

En el cas de l’Èric hem fet lactància materna exclusiva fins als 4 mesos que vam haver de introduïr el puré de fruita al iniciar la llar d’infants i al acabar-se la meva baixa de maternitat. La resta de menjades, però, van continuar sent lactància materna fins als 6 mesos que ja vem introduir altres aliments.

A partir dels 6 mesos, i mantenint l’alletament matern, és necessari afegir gradual­ment nous aliments per tal de facilitar el màxim grau de desenvolupament i de salut de l’infant.

Pautes d’alimentació dels 6 als 10 mesos (literal):

Els àpats del migdia per a infants de 6 a 10 mesos han de ser purés variats amb un volum aproximat de 200-225 g (prioritzant la sensació de gana de l’infant), que incloguin, en diferents proporcions:

1. verdures: pastanaga, ceba, mongeta tendra, carbassó, carbassa, porro. 
2. farinacis: farinetes d’arròs, blat de moro (cereals sense gluten) i/o patata. A partir dels 7 mesos es pot iniciar l’aportació de cereals amb gluten (blat, sègol, ordi, civada), amb prudència i observant la tolerància digestiva del nen o nena.
3. 20-30 g de carn/dia (començar per pollastre i gall dindi, i introduir la vedella al cap d’una setmana). A partir dels 9 mesos es pot introduir el peix (30-40 g/dia de peix blanc o magre tipus llenguado, lluç, bruixa o gall). Es pot començar substituint-lo per la carn una o dues vegades a setama.
4. Una cullerada d’oli d’oliva cru (a casa li posem el verge extra).

Per tant, tenint en compte aquestes pautes podem preparar purés i sèmoles molt saboroses i variades, buscant textures i formes de cocció que respectin més el gust dels aliments.

Què fem a casa per aconseguir-ho?

Cuinem les verdures al vapor i fem el tall a la planxa. Cal dir que a casa tenim la Babycook un petit robot de cuina que cou al vapor i trinxa en el mateix aparell. Et permet fer els purés de fruita i els de verdura. Des de fer una compota de poma, a una crema de pastanaga i carbassa. A mongeta tendra i patata, etc. Com també fer els purés freds de fruita.

Quan bullim els aliments part de les seves propietats es perden en el suc de cocció i no cal dir que la carn bullida és més insípida que a la planxa. Cuinant al vapor i a la planxa mantenim el gust i les propietats dels aliments fent el puré molt més saborós.

Al marge d’aquestes pautes sobre l’elaboració i la cocció de l’aliment, també fem algunes rutines amb l’Èric que creiem afavoreixen a aprendre hàbits d’alimentació i estreny vincles amb nosaltres (pares i germans). L’Èric menja assegut a taula amb nosaltres a les hores dels àpats principals. D’aquesta manera ens veu menjar també a nosaltres i ell és un membre més participant de l’àpat. Ens ha anat molt bé la trona que hem escollit la Tripp Trapp de l’Stokke, una cadira evolutiva sense safata que es va adaptant a mesura que el nen creix i que permet que quedi a l’alçada de la taula.

Us deixo una graella amb exemples de dinars, per a nadons de 8 mesos (com l’Èric ara),  que podem fer perquè l’infant tingui una alimentació variada i no es faci monòtona. També hi podreu veure la que hauria de ser la planificació d’àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar, sopar i ressopó).

Font: Generalitat de Catalunya

Per l’Èric, que ha estat mamant els primers mesos de la seva vida, la introducció de nous aliments és tota una descoberta! La descoberta de nous sabors, textures, olors, colors… el fa créixer i aprendre sobre el que el rodeja. L’alimentació és un pilar cabdal per a la nostra salut i un element indiscutible de la nostra cultura i acompanyar-lo des del seu naixement en aquest aprenentatge és emocionant!

Espero i desitjo que algun dels dubtes que us han portat a llegir aquesta entrada se us hagin aclarit. Si teniu cap consulta no dubteu en posar-vos en contacte amb mi deixant un comentari en aquest post o enviant-me un mail. Si puc intentaré resoldre’l i sinó en buscarem la resposta plegats! Si has arribat fins aquí, moltes gràcies per la paciència! Tenir fills és el més meravellós del món i veure’ls créixer sans, forts i feliços és el millor regal!