Bloc de receptes i cuina

, / 15870 10

Musclos a la marinera

SHARE

I ja tenim aquí el Rebost Gourmet del mes de setembre! Taxan taxan! Què serà? Doncs és un dels reis de l’hort, que ens dóna grans satisfaccions tan cru, com escalivat o sofregit. Camaleònic canvia de color en les diferents fases de maduració i te’l pots menjar tant verd, com vermell, com fins i tot groc. A en Schin chan no li agrada (no sap el que es perd…) i fins i tot la Trinca li va dedicar un dels seus àlbums. Ja sabeu de què es tracta? EL PEEBROOOOT!!!! [silenci…] Eps! Què passa? Ah… que potser no us sembla prou gourmet o interessant el pebrot perquè l’haguem escollit com a ingredient del Rebost Gourmet… Doncs us expliquem els nostres motius.

pebrots_de_gualda

Aquests pebrots són una espècie recuperada que es cultivava a Gualda, un poble de Lleida. I l’hem escollit per la història que hi ha darrera. Una història de recuperació, de voler mantenir viva la agricultura territorial històrica, mantenint i conservant espècies que, potser per ser menys productives, van anar desapareixent de l’horta tradicional. I volem homenatjar a totes aquelles persones que amb la seva feina, el seu esforç, recuperen varietats locals antigues, conservant-ne les llavors i cultivant-les. Ens les acosten perquè podem gaudir d’elles (moltes amb grans qualitats gustatives) i contribuixen a tenir una bona biodiversitat cultivada en el nostre territori. Uns d’ells són Cultures trobades, una iniciativa de Slow Food Terres de Lleida que reivindica l’herència comuna de les nostres llavors, un tresor autèntic i irrepetible, que defensen de l’oblit i les patents, a favor de l’aliment del futur.

 

musclos_marinera-4

Sabeu que a les persones que han guardat les llavors antigues durant generacions s’anomenen “Guardians”? Per un moment me’ls he imaginat rotllo guardians de “Game of thrones” protegint-les en el mur impenetrable! xD Res, que hem fet un intensiu de 5 temporades aquest estiu i ja no sé el que em dic… Tornem al pebrot! Compreu musclos, carregueu una panera de pa i prepareu-vos per llepar-vos els dits!

musclos_marinera-2

Musclos a la marinera

Els musclos del Delta són els nostres preferits! Aquells que, malgrat ser petits, estan replens, tot és musclo, tot és gust a mar! Aquest estiu ens n’hem fet farts… A quilos ens els hem menjat! I és que aprofitem la temporada al màxim, quan des de finals de maig fins a mitjans d’agost estan en el seu millor moment. Un cop acabats aquests, a la nostra peixeteria, van aparèixer els musclos dàtil (que també ens agraden molt malgrat ser encara més petits). Els gallecs, també molt bons, però a algun petit de casa (i no tant petit) li fa angúnia al veure un “bitxo” tan gros i no se’ls mengen tan a gust. Jo, que no tinc tantes manies, me’ls menjo igual de contenta. I a l’hivern, si en volem menjar, aquests són els que trobem.

INGREDIENTS

  • 1 kg de musclos (del Delta, Gallecs, de Roca… els que més us agradin)
  • 1 ceba tendra
  • 1 pebrot verd/vermell
  • 1 gra d’all
  • 200 gr. tomàquet natural ratllat (2 o 3 tomàquets madurs).
  • Oli
  • Vi blanc
  • Llorer, pebre vermell, pebre negre, sal, sucre i julivert

ELABORACIÓ

  1. Per començar netegem els musclos. Els revisem i llencem els que estiguin trencats o oberts. Els posem sota un raig d’aigua freda i els hi anem raspant la closca amb l’ajuda d’un ganivet. A continuació, els hi arrenquem els filaments que sobresurten (amb els quals s’agafen a la roca).
  2. Netegem i piquem una ceba tendra gran i el pebrot verd i vermell. Ho posem a sofregir en una cassola amb un raig d’oli, aromatitzat amb una fulla de llorer.
  3. Quan està enrossit afegim una dent d’all trinxada i una mica de pebre vermell mòlt.
  4. Afegim mig got de vi blanc.
  5. Quan el vi s’ha evaporat afegim el tomàquet ratllat, sal, pebre negre i una culleradeta de sucre.
  6. Quan el tomàquet està cuit i ja ha reduït, afegim els musclos ja nets a la cassola, remenem i tapem.
  7. Quan els musclos ja s’han obert, remenem de nou perquè quedin ben amarats de la salsa.
  8. En acabat empolsinem amb julivert picat pel damunt i ja els podem servir. Serviu-los calents (és d’aquells plats que no hem de fer esperar).

musclos_marinera

Consells i trucs

Quan en una recepta volem utilitzar pebrot verd i vermell és molt recomanable comprar pebrots que, per la seva fase de maduració, tingui els dos colors. D’aquesta manera comprant-ne un de sol us pot fer servei donant els gustos i matissos del pebrot verd (més àcid) i el vermell (més dolcenc). També és una bona manera d’estalviar i comprar just el necessari. En compte però que si no els utilitzeu el procés de maduració continua i us els trobareu vermells del tot!

El punt de cocció dels musclos (i de la majoria de peixos i marsics) és molt important. No us passeu de cocció o us quedaran xicletosos. Quan durant la cocció veieu que tots els musclos han començat a obrir-se, tanqueu el foc i mantingueu-los dins l’olla o cassola ben tapada. S’acabaran de coure amb el vapor.

Confessions… tinc un “nanas” (fregall d’alumini) exclusiu per netejar les closques dels musclos. Les barbes els hi arrenco amb els dits o amb l’ajuda d’un ganivet. Aquí ho deixo. A mi em va bé. 😉

Sóc una romàntica de les cassoles de fang. A Cantoni que hi ha cuina de foc són les que utilitzo per fer els musclos a la marinera, però a Terrassa, que hi tinc inducció, utilitzo una cocotte. Els resultat d’ambdues és molt bo.

IMG_9709

Sempre he defensat que quan cuinem una recepta que porta vi, aquest ha de ser bo. Fujo lluny d’aquests “vins de cuina” que comercialitzen a supermercats a preu d’aigua. El vi que utilitzarem deixarà tota la seva essència en el plat que cuinem per tant val la pena esmerar-nos-hi una mica. En aquesta recepta vaig utilitzar el Blanc de blancs de Maset del Lleó. Un vi de vinyes blanques antigues, sec, suau i afruitat que ben fresquet ens va maridar a la perfecció amb els musclos a la marinera. Amb tota la personalitat del xarel·lo, que per cert m’encanta.

No oblideu de visitar els blogs de Els fogons de la Bordeta i de Tasta Rutes per conèixer que ens han preparat amb aquests pebrots fantàstics, que hem escollit enguany pel Rebost Gourmet!

* Foto guai dels pebrots de Els fogons de la Bordeta

10 Comments

  • Ai aquests musclets!! Saps qui va tornar de Cantoni dient al Xavi: Hem de comprar musclos!! Jajaja sí, la menda lerenda, la que “a mi els musclos ni fu ni fa”… Doncs ja veus, ara els he redescobert gràcies a tu! El pròxim dia me’ls demano a la marinera jijiji

    Han de ser realment bons!

    Visca el Rebost Gourmet!

    Petonets carinyo
    Sandra

  • Bet ha dit:

    Ohhh Nuni!! Quines cassoletes de fang tan mones! A casa de tan en tant també compren musclos, tot i que jo sóc la rara de la família i no m’agraden gaire, però entre ells triomfen moltíssim, això sí, sempre del Delta, no falla 🙂
    Segur que aquesta recepta teva els hi encantaria i encara més acompanyats d’un bon vi blanc ben fresquet.
    Ha estat molt bé conèixer el projecte de Cultures Trobades i poder-hi posar el nostre granet de sorra fent-ne una mica de difusió.

    Petonets i fins aviat!! 🙂

    • nuni ha dit:

      Sóc súper fan de les cassoletes de fang Bet! A veure si en trobo per inducció, que es veu que n’hi ha.
      I tens raó quin gran projecte el de cultures trobades! Sort que existeix gent implicada com ells.
      Molts petons!

  • Palmira ha dit:

    Ostres que no falti pa per sucar aquests musclos tant bons…
    I sort dels guardians perque sino quina monotonia al camp per les generacions futures!
    Petons
    Palmira

    • nuni ha dit:

      I tant! Sort que tenim gent que estima la terra, el producte i el protegeix! Quantes coses ens perdríem sinó… Una abraçada ben gran Palmira!

  • Gemma ha dit:

    No se m’havia acudit mai que comprant un pebrot amb tots els colors, és com si posés pebrot verd i vermell alhora, je je je… molt bona idea!
    A casa al Pol no li agraden gens els musclos, i per mi sola no en faig mai. Així que m’haig de conformar menjant-ne a fora de casa. A la marinera és de les maneres que m’agraden més.

    • nuni ha dit:

      Eh que apanyats? Amb un sol pebrot ja fem! xD De fet fa poc que ho m’ho van explicar i des d’aquell dia que sempre ho faig. 😉 Molts petons Gemma!

  • Sarisfashion ha dit:

    Qué buena pinta! Aunque no me gustan los mejillones ni soy fan del pimiento pero me parece una receta perfecta para poner en un tapeo y quedar como una reina 😀

    Mi blog: Sarisfashion.com

    Petonets!

    • nuni ha dit:

      Ostres Sara! Moltes gràcies pel comentari, té mèrit no agradant-te ni els musclos ni els pebrots!! xD Pels que ens agraden la veritat és que és una tapeta boníssima! 😉 Una abraçada!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN