Bloc de receptes i cuina

Pastís Sevillano (o de les Carmelites descalces)

SHARE
, / 3098 3

Recuperem una recepta que vem fer per un dia molt especial! 🙂 L’aniversari de l’Èric!!!

sevi2

Fa unes setmanes la Sandra i el Xavi ens van regalar un potet amb massa mare per fer el pastís Sevillano o de les Carmelitas descalzas. La veritat és que és un pastís amb molta història (data de finals del S. XIX), d’aquells que podem denominar de “massa mare viatgera” que els hi dic jo, i venint d’aquest parell que m’estimo molt, em va fer especial il·lusió! A casa tots hem estat partícips de l’evolució de la massa mare que carinyosament li hem dit “Sevi”.  A través de les xarxes socials hem compartit la seva evolució, dia a dia, fins a convertint-la en un pastís flonjo i suau deliciós! Per dates ho vem poder lligar perquè al finalitzar el procés “d’alimentació” de la Sevi poguéssim tenir el pastís per l’aniversari de l’Èric! 🙂

Aquest és un pastís d’aquells que podem preparar amb la canalla tenint la certesa que en gaudiran molt de tot el procés! Us sorprendran venint-vos a preguntar:

– “avui què toca fer-li a la sevi?”
– “res… avui és dia de “NO TOCAR””
– “ah… val…” xD

La única pega és que per fer aquest pastís tant bo teòricament algú t’ha hagut de regalar un potet amb la massa mare amb el desig de repartir bona sort. Tot i això en alguna web he trobat les instruccions per si es vol començar de zero, però les he trobat tant diferents les unes de les altres que prefereixo no posar-vos-les i mantenir la tradició. Per continuar la cadena l’últim dia abans de l’elaboració del pastís separarem 3 gotets de massa per regalar i continuar repartint sort! 😉

Va que us explico amb detall com va la preparació!

Pastis_Sevillano

Coses a tenir en compte! La tradició mana començar l’elaboració en dijous (aquí ho deixo… xD) sé de persones que ho han començat altres dies i no els hi ha passat res dolent… jejejeje…

Cal utilitzar una cullera de fusta i teòricament no cal posar la massa a la nevera! Us confeso que en les instruccions que em van passar això no quedava clar i uns dies sí que va estar a la nevera (trobava molt arriscat no fer-ho) i no vaig fer servir cullera de fusta… :S Malgrat totes aquestes “adversitats”, us haig de confessar que el pastís va quedar genial! Però us ho explico tal i com marca la tradició! 😉

Sevi1

El resultat com us deia un pastís flonjo, gustosíssim! Que va agradar a petits i grans! Ara tocarà esperar a que algú ens la torni a donar per poder-lo repetir, i tant de bo, continuar tenint i repartint sort! 😉

3 Comments

  • Bet ha dit:

    Que xulo que queda aquest pastís no? a veure si algun dia tinc sort i me’n regalen un potet! i podré fer servir les teves instruccions que t’han quedat la mar de bé!
    Petons Nuni! 🙂

    • nuni ha dit:

      Hola Bet!!
      La veritat és que va quedar molt bo!!!
      Tot i que ja has vist que no he fet al peu de la lletra el que mana la tradició… jajajaja!
      Molts petons!!!

  • Susanna ha dit:

    Jo també el vaig fer aquest estiu i he de dir que és boníssim!!! dels millors que he tastat mai

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN