Bloc de receptes i cuina

No m’agraden les bledes!! (o sí…?)

SHARE
, / 3655 9

IMG_4002Doncs això… un dels pocs plats que no puc sofrir, d’aquells traumes infantils a taula de fa una bona colla d’anys, són les bledes… en concret les bledes bullides… puaj! Imagineu-vos la cara que se’m va posar quan el Jordi de Tot és bo el que l’olla cou em va convidar a un showcooking de la Fira de Sant Isidre de Viladecans, on volien potenciar el consum de les verdures que produeixen al parc agrari. Les protagonistes en aquesta ocasió la col, l’escarola i la BLEDA!

Malgrat els prejudicis bledils inicials vaig acceptar la invitació encantada en primer lloc perquè em va convidar un bon amic, en segon perquè havia sentit a parlar d’unes paneres fetes amb fruita i verdura que són autèntiques obres d’art, tercer perquè estaria en molt bona companyia (la Sandra i el Xavi dels Fogons de la Bordeta i del Òscar i la Cris de Decuina.net, a part del Jordi i el Roger) i en quart lloc, i no menys important, entreveia una possible reconciliació amb les bledes si els cuiners del Gremi d’Hosteleria de Viladecans participants en el showcooking aconseguien “seduir-me” amb un bon plat de bledes, col o escarola. I us preguntareu… “Ho van aconseguir?? No és fàcil que et sedueixi una bleda!!” Doncs… tot al seu temps… 😉

FiraSantIsidre_Viladecans_2013_cartellwebLa Fira de Sant Isidre

La Fira de Sant Isidre enguany celebrava la seva 43a. edició i durant dos dies els ciutadans i ciutadanes van poder fer un ampli ventall d’activitats pensades per a tota mena de públic: Showcooking, tallers i animacions infantils, visitar els expositors comercials i de les entitats locals, gaudir amb les exhibicions o veure la tradicional exposició de fruits del camp. La mostra de paneres de l’exposició Fruits del camp em va impressionar! S’ha d’anar a veure per fer-se una idea de la magnitud d’aquestes i de la feinada que suposa fer-les! Però per sobre de la feinada hi ha la tradició, les ganes i sobretot la il·lusió dels que les pensen i les porten a terme… creieu-me, no és cosa de dos dies!!! N’estic convençuda que les planifiquen durant tot l’any i en quan les presenten comencen a pensar en la de l’any següent! Us en deixo un grapat de fotos perquè us en feu una idea.

Un cop feta la passejada entre paneres vem conèixer els jardins verticals que fa Babilon, una autèntica passada! L’Alba i el Dani ens van ensenyar els plafons d’herbes aromàtiques (però els pots fer d’altres plantes) i el seu funcionament de rec vertical. A la seva web en podeu trobar diferents exemples i aplicacions. Us imagineu tenir un quadre ben aromàtic a la cuina o terrassa i anar tallant les herbes que necessitem per cuinar? A part són maquíssims! Els plafons es poden anar acoblant fins arribar a crear grans parets de jardins verticals (fotografies de la web de Babilon i Vertigarden).

Showcooking a l’Espai Gastronòmic

Finalment vem assistir al showcooking organitzat pel Gremi d’Hosteleria de Viladecans on en Mingo Morilla (@mingomorilla) del restaurant Cal Mingo va conduir una sessió molt dinàmica on tres xefs de restaurants de Viladecans ens prepararien tres plats amb producte de temporada del Parc agrari del Baix Llobregat, com us deia en aquesta ocasió la bleda, la col i l’escarola. La idea era donar-nos una altra visió, més gourmet i atractiva, de verdures que tenim en general poc valorades o molt cenyides a preparacions bàsiques i clàssiques (per fer caldos, bullides, per fer amanides, …). I què? Ho van aconseguir? Ja us dic ara que… sííííí!!!!!! 😀

IMG_4020

LA COL: La Celia Martínez del restaurant Petit Món ens va preparar uns farcellets de col amb arròs i carn de vedella. Barregem carn picada, tomàquet, ceba, anet, sal, pebre, julivert i arròs cru, i amb fulles de col escaldada (sense el nervi de la fulla) fem canelons farcits d’aquesta barreja. Ho enfornem 2h a 140ºC. Acabem el plat posant una mica de iogurt al damunt de cada caneló. A continuació teniu el vídeo de com fer la recepta que va fer l’Òscar (gràcies!!).

L’ESCAROLA: El Salvador Garcia del restaurant El Gust ens va preparar un fals xató amb caviar d’ou espaguetis de calamar i salsa pesto vermell. Fer el caviar d’ou és una feinada de por… però la veritat és que el resultat és espectacular! És tracta de clarificar una clara d’ou vella, treure’n les impureses i quan la tenim ben líquida la posem en un bibero i cuinem gota a gota en un oli a baixa temperatura. Un cop cuites les boletes les colem i les reservem en un paper absorbent. Pel que fa els espaguetis de calamar són ben fàcils de preparar i molt divertits! Uns bona manera de fer-los atractius per la canalla. Consisteix en tallar-los molt i molt primets com si fossin tallerines o espaguetis i saltejar-los a la paella. Si els teniu congelats i ja nets va molt bé de tallar-los amb una mandolina. En comptes de la típica salsa de xató aquesta recepta porta un pesto rosso més suau de gust i més fàcil de menjar pels nens. En conjunt un plat atractiu i divertit per a tota la família fent veure el que no és, un xató.

I per acabar…

LA BLEDA: La més esperada (i temuda) … com pots fer atractiva una bleda?? Doncs el Javier Garrido del restaurant Caña + Tapa = 1€ va aconseguir que una bleda (i no la part més formosa d’una bleda… sinó la penca) sigui, no sé si atractiva o seductora és la paraula, però si més no divertida i sobretot (no em crec el que estic a punt de dir…) BONA!!!! Ens va preparar una cosa divertidíssima!! Va emular una xocolata amb xurros fent una mousse de morcilla (fregint la morcilla i quan es desfà afegim crema de llet, llet, pebre negre i nou moscada), i la penca de bleda bullida al dente enfarinada i fregida a mode de xurros ben cruixents! Tot servit com si d’una xocolata amb xurros es tractés. Sorprenent.

D’aquesta manera la bleda i jo ens tornarem a donar una possibilitat, obrint-nos de mires, i repensant les diferents possibilitats i preparacions que pot admetre de manera gustosa i atractiva.

Per acabar la jornada vem poder fer un backstage amb els cuiners a soles (i més tard incorporant-se representants del l’ajuntament de Viladecans) amb els que tot tastant un parell de meravelles que ens tenien preparades (calamarset farcit de botifarra negre i un caneló de pollastre pota blava amb bolets i salsa de foie i bacon) ens van poder explicar les accions que portaran a terme des del gremi, així com la intencionalitat d’establir un mercat de pagès amb els productors de la cooperativa agrícola de Viladecans, com s’està fent amb èxit en altres poblacions ben properes. Nosaltres pel nostre cantó vam expressar què ens havia semblat la fira i les seves activitats i tots vem coincidir que per acabar de tancar el cercle aniria perfecte que es pogués comprar directament als productors de la zona. Ja estan treballant en aquesta direcció i qui sap? Potser l’any vinent a part de veure exposat el producte a les paneres, de poder-lo cuinar a l’aula gastronòmica, potser podrem comprar el producte fresc directament a les parades dels productors! Tan de bo! 🙂

En aquest enllaç trobareu el vídeo del showcooking on de resquitllada veureu cares conegudes de la gastrosfera catalana! 😉

9 Comments

  • gemma ha dit:

    Sort que jo no tinc aquest problema, perquè m’encanten les bledes! 🙂
    Ara, estic segura que la xocolata amb xurros ajudarà molt a la teva reconciliació amb aquesta verdura tan sana i tan bona, je je je…

  • Sara Maria ha dit:

    Jo tinc al blog una quiche amb bledes i roquefort que també és molt bona… Ho dic per si la vols prova… ;-))

  • Jo tampoc tinc aquest problema, dons a mi les bledes m’agraden molt, però fetes com a xocolata i xurros deuen ser una delícia!!
    Petons

  • Maida ha dit:

    Fixa’t que jo quan era petita només m’agradava la penca perquè era més aviat dolcenca. Casualment des que em vaig casar havia deixat de menjar bledes, però aquest any per variar una mica n’he tornat a fer, i a l’Ariadna li van agradar. Això sí, simples i bullides. Però em quedo amb la recpeta que les pot millorar i molt.
    Per cert, he flipat amb les paneres! Espectaculars. L’any que aniré a la fira.

  • marina ha dit:

    Quina passada de jornada, molt completa, Nuni!! I això dels horts verticals devia ser flipant! (tinc debilitat pel tema, he he he). Pobra bleda, menystinguda per la Sílvia fins que… l’has redescobert, no? I bona companyia, i jalar de qualitat. Què més podieu demanar!!

  • Reina meva, crec que després d’aquesta (casi) declaració d’amor a la bleda ja sé què et faré el pròxim cop que vinguis a dinar! jajajaja xD Va no, no seré tan cruel… potser un arròs de bledes per no perdre el costum? 😛

    Ja t’ho he dit moltes vegades, però m’encanta la teva manera de narrar cròniques, atrapes des de la primera paraula!

    Visca les bledes, les paneres, Viladecans… i nosaltres!

    Petonets
    Sandra

  • dolça ha dit:

    A mi les bledes tampoc… però ocasions com la que expliques poden fer canviar… no et sembla?

    PTNTS
    Dolça

  • […] Morilla (del restaurant Cal Mingo) amb qui ja he coincidit en un parell d’ocasions, durant la Fira de Sant Isidre de Viladecans i durant el Presstrip de cireres del Baix Llobregat. Sempre és un plaer tornar-lo a veure, […]

  • surfzone ha dit:

    Buf, jo m’escapo corrents! No em menjo les bledes ni ben camuflades en forma de xurros..

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN