Bloc de receptes i cuina

Espaguetis allo scoglio

SHARE
, / 3342 10

IMG_3846Ara sí, no? Sembla que ha arribat el bon temps! Toquem fusta perquè no torni aquest hivern etern que no entén de calendaris… Ja teníem ganes de solet i àpats a la fresca! I mentre no arriben les vacances (tot arribarà…) no hi ha res que ens agradi més que gaudir de la terrasseta.

Avui us porto una recepta típica italiana, espaguetis allo scoglio, ens en vem fer farts en el nostre viatge a Venècia de ja fa uns anys! Scoglio significa escull, roca, i el plat com podeu imaginar porta fruits de mar: musclos, cloïsses, calamars i llagostins. Com sempre una part importantíssima de l’èxit de la recepta rau en tenir una matèria primera de qualitat. I com que el protagonista aquí és el marisc ens vem assegurar de trobar uns bons musclos de roca ben plens i saborosos, unes bones cloïsses, calamar fresc i uns llagostins que feien patxoca (tot i que aquests són congelats… ja sabeu els € són els €! xD).

Scoglio

La recepta malgrat ser tradicional l’he adaptat del llibre La Pasta per als Catalans, de la nostra amiga Anto, afegint una mica de vi blanc (la original no en porta). Anem a la recepta!

INGREDIENTS (per a 4 persones)

  • 400 g de pasta
  • 1/2 quilo de musclos de roca (o normals)
  • 1/2 quilo de cloïsses
  • 2 calamars mitjans
  • 20 gambes (o llagostins)
  • 600 g de tomàquets escaldats, pelats i trossejats (o un pot de 500g de tomàquet triturat)
  • 60 g d’oli
  • 150 ml de vi blanc (en el meu cas un bon vi! Chardonnay Flor de Mar de Maset del Lleó)
  • sal
  • 2 grans d’all
  • bitxo al gust (n’hi vaig posar 1 perquè fos apte pel públic infantil…)
  • julivert

ELABORACIÓ:

  1. Netegem les cloïsses i les posem amb aigua freda i sal durant aproximadament una hora, per tal de purgar-les de sorra.
  2. Les posem en un cassó, sense aigua, a foc mitjà, tapades. Les deixem així fins que s’obrin.
  3. Reservem les cloïsses i filtrem l’aigua, que han deixat anar durant la cocció, utilitzant una gasa o cotó fluix dins d’un colador de malla fina. Separem les cloïsses de les closques i si volem en podem guardar alguna sencera per decorar el plat.
  4. Fem exactament el mateix amb els musclos (ja ben nets) i en reservem l’aigua filtrada.
  5. En una paella grossa escalfem l’oli i hi coem els llagostins (o gambes), un minut per costat. Reservem.
  6. Rentem els calamars, els tallem a rodanxes i els coem en el mateix oli de les gambes.
  7. Mentrestant, pelem els llagostins, en guardem els caps i en reservem un de sencer per persona com a decoració del plat.
  8. Quan tinguem cuit el calamar, el retirem i reservem.
  9. Sempre en el mateix oli, afegim els alls sencers pelats, i el bitxo (compte no ens passem amb el bitxo!).
  10. Abans que l’all agafi color, hi afegim el tomàquet i el coem durant uns 5 minuts.
  11. Afegim l’aigua filtrada de les cloïsses i els musclos i ho coem a foc viu fins que l’aigua s’hagi evaporat del tot, durant uns 20 minuts, aproximadament.
  12. En un colador xinès aixafem els caps de les gambes. Un cop ben aixafats tirem el vi blanc dins del colador que ens ajudarà a poder recollir el suquet dels caps dels llagostins. Espremem bé i tirem la salseta resultant a la cassola.
  13. Quan la salsa hagi reduït, la tastem i rectifiquem de sal i pebre (si cal).
  14. Retirem els alls i el bitxo, i afegim les cloïsses, els musclos, els calamars i les gambes amb uns mica de julivert picat.
  15. Ho coem 3 minutets més, apaguem el foc i tapem.
  16. Bullim els espaguetis en abundant aigua salada i, quan estiguin al dente, els escorrem i els tornem a posar a l’olla de cocció. Hi afegim la meitat de la salsa. Remenem i emplatem.
  17. Completem el plat amb la salsa que ha quedat i amb els llagostins sencers que hem reservat.

Maset1I ja un cop a taula només falta acompanyar aquest plat amb un bon vi. Fruit de la col·laboració que iniciem amb Maset, i que hem acceptat encantats, tindrem la possibilitat d’escollir alguns vins que us donarem a conèixer maridats amb plats que farem al bloc. En aquesta ocasió hem escollit un Chardonnay D.O. Penedès, el Flor de Mar de Maset de Lleó. Un vi blanc fresc, aromàtic, complex i amb un intens sabor. Ha estat envellit durant 90 dies en bóta de roure Americà després d’arribar als cellers perquè les aromes afruitades típiques d’aquesta varietat es barregin amb aromes torrats. Un vi que marida perfectament amb el marisc i el peix i que m’agrada especialment al ser delicat, aromàtic i afruitat! Consell: tingueu una segona ampolla en fred! 😉

RECORDEU!

  • La salsa SEMPRE espera la pasta, MAI al revés!
  • No cal esbaldir la pasta ja que perd part del seu valor nutricional. Si la volem blanca afegiu-hi un raig d’oli perquè no s’enganxi i sinó afegiu-hi ràpidament la salsa que l’esperava i ja veureu que no s’enganxarà! 😉
  • No tots els formats de pasta són vàlids per totes les salses. Amb aquest tipus de salsa ens hi anirà bé pasta llarga com el spaghettini o el linguine.
  • No a totes les receptes de pasta s’hi ha de posar formatge ratllat! En aquesta no és necessari, és prou gustosa i no volem que emmascari el gust intens a mar!
  • Nombrosos estudis afirmen que prendre una copa de vi al dia és saludable i ajuda a prevenir malalties cardiovasculars.

Bon profit i fins a la propera! Gaudiu del solet i un bon vi! 😉

10 Comments

  • Eva ha dit:

    Sóc una fan de la pasta en totes les versions…xo aquesta que ens presents avui amb marisc ha d’estar boníssima!!! I com dius ja fa estiu!!!
    M’ha encantat això de que la salsa espera la pasta 🙂
    Petunets
    Eva

    • nuni ha dit:

      Hola Eva!
      La pasta permet tantes i tantes preparacions que costa trobar algo que no hi lligui! Amb marisc està boníssima i acompanyat per un vinet blanc… mmmnn! Un luxe!
      Molts petons!!

  • gemma ha dit:

    No tinc gaire costum de fer la pasta amb peix… i això que segur que ens agradaria molt!
    No tinc el llibre, de l’Anto, però està a la llista de pendents 😉

    • nuni ha dit:

      Hola Gemma!
      Nosaltres també fem més pasta amb carn, o verduretes que amb peix. Però per falta de costum perquè està boníssim!!! El llibre de l’Anto és un recull fantàstic de receptes tradicionals de pasta italiana. T’agradarà! 😉
      Petons!!!

  • Marc Pareta ha dit:

    Una recepta genial Nuni! Com la Gemma, no sóc gaire de peix amb la pasta però foto m’ha fet canviar d’opinió. 🙂 La faré i compartiré foto!

    • nuni ha dit:

      Hola Marc!
      Prova-ho! Segur que t’agradarà! I acompanya-ho d’un bon vi com jo!! Jajaja!
      Ja t’ho vaig comentar, el secret és un bon profucte fresc! Et quedaran genials ja ho veuràs! Molts petons!! I gràcies!! 😉

  • miquel ha dit:

    un plato de pasta divino y muy rico con este marisco y el toque de vino le va genial
    Peto

  • Pere ha dit:

    Vaig menjar un plat molt semblant quan vaig estar a Sorrento, boníssim! El més curiós de tot és que ens van donar un vi blanc com aquest pero calent. N calent com una infusió, pero pel nostre gust li faltava un toc de fred 🙂

    • nuni ha dit:

      Hola Pere!!
      Doncs la pasta a Sorrento te la devien preparar molt bé! Però el vi calent… puaj!!! Amb lo bé que passa un bon vi blanc fresquet amb aquesta pasta!!! Ja saps, a repetir-la a casa amb un vinet a la nevera! 😉
      Molts petons!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN