Bloc de receptes i cuina

Dia Sàpiens a Tortosa II – De la cuina Medieval a la del Renaixement

SHARE
, / 3711 4

foto 2-3Com us deia en el post  anterior el dia Sàpiens va donar molt de sí! Després del showcooking al Mercat Municipal vem tenir el privilegi d’assistir al Museu de Tortosa a una conferència a càrrec del Sr. Josep Lladonosa. Una eminència pel que fa a la història de la cuina catalana i xef de renom (va ser xef del restaurant 7 portes de Barcelona en els anys de més esplendor). Autor de prop d’una vintena de llibres gastronòmics ha escrit llibres cabdals de la cuina catalana com La cuina que torna, el gran llibre de la cuina catalana.

Josep Lladonosa, estudiós de l’origen medieval de la cuina Catalana, ens va oferir una conferència en la que ens vem poder fer una idea de com era la gastronomia medieval a Catalunya fins a arribar a la Renaixentista. Us en deixo 4 apunts que ens descriuen força bé el context i la cuina de l’època. A la fotografia podeu veure també Josep Sucarrats, director de la revista Cuina, presentant l’acte.

Lladonosa

Com us avançava en el post anterior l’any 1324 s’escriu el Sent Soví que forma part d’un tractat de 5 llibres. Un dels manuscrits tracta sobre gastronomia (cuina, receptes, bons hàbits a taula, …) i està escrit en català antic. Posteriorment (dos segles més tard) Robert de Nola escriu el llibre del Coch on apareixen les mateixes receptes del Sent Soví (i alguna altra) però aquest cop amb les mesures dels ingredients. Aquest llibre també es tradueix al castellà. Per cert sabíeu que la cuina castellana és 300 anys posterior a la catalana (abans no se’n troba res escrit). Ens vem avançar fins i tot amb això! 😉

01Sent_SoviLa cuina Medieval, malgrat la imatge de pel·lícules de grans banquets on es menja amb les mans que en tenim, s’ha de dir que a Catalunya era refinada. De fet els catalans vàrem ser els primers en menjar amb forquilles, anomenades broques, que utilitzaven per poder menjar a taula i manipular els aliments sense necessitat d’agafar-los amb les mans. La cuina catalana medieval era un element cultural que diferenciava les classes socials. És una cuina de reis i aristòcrates, però també de ciutadans i mercaders, que tenien accés a tota mena de productes frescos.

Sent-SovíLa base de l’alimentació popular eren els cereals, les fruites i les verdures; els rics,  també menjaven arròs, fideus, carns i peix fresc o assecat. Es consumien peixos com el llenguado o el salmó. Pel que fa la carn es consumia aviram i carn de caça. I per cuinar utilitzaven oli d’oliva (si en tenien per la zona) o llard. Les espècies eren escasses (n’hi havia unes 9). Amb aquestes elaboraven barreja d’espècies que anomenaven salses fines o pólvores amb les que adobaven els plats (canyella, safrà, llavors de coriandre…), també amb fruits secs i herbes fresques. Una cuina rica en escabetxos i salses elaborades amb suc de taronja amarga, llet d’ametlla, aigua de roses, aigua de flor de taronger o  l’Agràs (suc de raïm verd). Per beure es consumia vi especiat, amb gingebre i mel i també cervesa. Per a les postres utilitzaven molt poc el sucre, endolcien amb mel.

Amb aquestes bases s’elaborava la cuina del SXIV al XVI moment en que el descobriment d’Amèrica va suposar una revolució a la cuina al incorporar nous aliments com els pebrots, tomàquets, mongetes, o les patates. Al llarg del temps (tampoc penseu que va ser arribar i moldre… 😉 ) es van anar incorporant mica en mica aquests nous ingredients que avui en dia són tant arrelats en la nostra cuina catalana actual. Un exemple… ens costa concebre la cuina catalana sense el pa amb tomàquet tant nostrat, oi? Doncs malgrat arribar el tomàquet a finals del SXVI fins el segle XVIII no es va utilitzar per sucar-ne el pa!

En aquesta transició en la que ens comencen a arribar els aliments del nou món situem la cuina del Renaixement, on comencem a reconèixer els fonaments de la cuina catalana actual.

lladonosa2El Sr. Lladonosa en acabar la conferència va atendre pacient tots els nostres dubtes,  signatures de llibres, peticions de receptes, … una de les receptes més impactants que podem trobar al Sent Soví és… atenció atenció“De menjar de gat rostit”!!! El mestre Lladonosa ens va assegurar que aquesta no l’havia feta mai però ens va explicar algunes anècdotes com el fet de que antigament es creia que el cap del gat provocava follia i et recomanaven que sobretot ningú se’l mengés!! Parlar d’aquesta recepta em va fer pensar amb el que em deia la meva àvia amb aquell posat distret del que no et vol donar gaire informació… em deia que durant la guerra civil no n’hi havia de gats pels carrers… deixem-ho aquí… 😉 Us deixo la recepta escrita (NO PERQUÈ LA FEU!!!) com a curiositat  aprofitant que el Jordi la tenia (gràcies rei!)!

foto 1-3

Per acabar d’arrodonir la xerrada, i després de la foto de família, el Sr. Lladonosa ens va acompanyar a dinar al restaurant Sant Carles on Margaret Nofre ens tenia preparat un menú medieval!

foto 3

Al restaurant Sant Carles, ja entaulats, ens vem presentar tots els blocaires assistents al senyor Lladonosa:

Aquest és l’àpat que vem dinar!

A destacar el rap amb musclos!! Un rap fresc que es desfeia a la boca i uns musclos molt i molt gustosos!!! Comentar també que malgrat avui en dia el menjar blanc són unes postres típiques  tortosines, antigament es tractava d’una crema espessa feta amb carn d’aviram i llet d’ametlles, tal i com ens la van servir a nosaltres, com a entrant. Cròniques de l’època diuen que aquest era el plat preferit de Felip V.

I fins aquí la part més històrica del nostre dia Sàpiens! Després de la sobretaula vem anar a fer un taller de rebosteria a càrrec de Pere Llupià mestre pastisser Tortosí que ens explicaria les postres i dolços més típiques d’aquestes terres! El proper post serà molt dolç! 😉 Us hi espero!

4 Comments

  • Quin privilegi sentir parlar en Lladonosa, però per mi és tot un privilegi llegir aquestes cròniques tan interessant i detallades que ens fas! Tela això del gat, potser dijous en comptes de conill… jajajajaja (no, no… ni una cosa ni l’altra, no pateixis!) 😛

    Em crida l’atenció el menjar blanc com a primer, a de quedar una crema ben gustosa!

    Petonets reina
    Sandra

    • nuni ha dit:

      Hola guapíssima!!
      Que fort lo del gat oi? I el Beumix en tenia la recepta al mòbil… #jonodigonà xD
      Dijous posa’m conill tranquil·lament!! Que el trauma el té la meva mare no jo! xD
      Petons guapix!! :****

  • Bet ha dit:

    Hola Nuni!!! 🙂 La teva àvia no anava equivocada… la meva encara diu el mateix!! 😉 i es veu que era tan fi com el conill! A pagès no en menjaven, perquè tenien l’hort i algun altre pobre animaló. La gent de ciutat pujava als pobles a demanar almoina i menjar… Mentre ens explica lo del gat li diem que no ho volem sentir, però diu “ai nenes, gràcies a déu no sabeu el què és passar gana!”
    A part d’això… que m’ha encantat llegir totes aquestes coses tan interessants sobre com menjaven abans, moltes gràcies per compartir-ho i explicar-ho tan bé!! 🙂 Petoneeets!!

    • nuni ha dit:

      Hola Bet!! M’encantaria conèixer la teva àvia i que ens expliqui totes aquestes històries!!! Està clar que les barreres que tenim són ben bé culturals. A altres llocs també trobarien impensable menjar cargols i aquí a Catalunya… ens en fem tips! 😉
      Gràcies a tu guapíssima per la visita i per llegir-te el post! Molts petons!!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN