Bloc de receptes i cuina

Dia Sàpiens a Tortosa I – Cuina Medieval Catalana

SHARE
, / 5300 16

IMG_3972Avui farem un viatge en el temps. Tornarem 400 anys enrere a la Catalunya renaixentista, concretament a Tortosa. Aquesta és la oportunitat que ens va brindar la revista Cuina convidant-nos a assistir a un grup de blocaires al dia Sàpiens (#diaSàpiens) que enguany s’ha celebrat a Tortosa. Tota l’activitat del dia va ser entorn a aquesta època i en conèixer els orígens de la cuina catalana (originada ja en l’edat mitjana on comencem a trobar els primers escrits) abans de la descoberta d’Amèrica; i com després amb l’arribada de nous aliments del Nou Món (com el pebrot, la patata o el tomàquet…), aquesta evoluciona convertint-se en una cuina que s’assembla més a la que coneixem avui en dia.

Dia_Sapiens_1

Vem treure tant de suc a aquest dia que explicar-ho en una sola entrada al bloc se’m fa difícil… per tant per no perdre passada de tot el que vem aprendre, que és molt i molt interessant, dividiré el Dia Sàpiens en tres entrades:

  • El Showcooking de cuina medieval catalana a càrrec de Margaret Nofre
  • La conferència sobre la cuina del renaixement a càrrec del Sr. Josep Lladonosa (una eminència!) i el dinar al restaurant Sant Carles.
  • El taller de rebosteria a càrrec de Pere Llupià.

El dia va arrencar amb un showcooking al Mercat de Tortosa on Margaret Nofre, xef del restaurant Sant Carles, ens faria una demostració de cuina medieval catalana. Ens sorprendrà saber que en aquella època ja feien mandonguilles (reroles) i creps (freixoles) i que en realitat el que ens poden semblar elaboracions molt actuals tenen els seu orígen 600 anys enrere.

Margaret Nofre ens explica que pels volts del 1400, en plena edat mitjana, s’escriu el Sent Soví que forma part d’un tractat de 5 llibres. Un dels manuscrits tracta sobre cuina i està escrit en català antic. Ens aquest text rau l’orígen de la cuina catalana (documentada). Posteriorment Robert de Nola escriu el llibre del Coch on apareixen les mateixes receptes del Sent Soví (i alguna altra) però aquest cop amb les mesures dels ingredients.

Showcooking

Les dues receptes que ens va fer durant el showcooking provenen d’aquests llibres i són les següents:

Reroles (mandonguilles) de fetges de pollastre amb formatge

Ingredients:

  • 800 g fetges pollastre
  • 8 ous aprox (els que absorbeixi la massa)
  • 400 formatge ratllat (sec)
  • Pa remullat amb vinagre de vi blanc i aigua de roses
  • Menta seca
  • oli o llard

Showcooking2

Elaboració:

  1. Coem els fetges de pollastre a la planxa amb una mica d’oli o llard. Els reservem.
  2. Aixafem els fetges al morter i en posem el trinxat en una safata fonda. Incorporem el formatge ratllat, la menta i el pa remullat (amb vinagre de vi blanc i aigua de roses) ben escorregut. Barregem bé la massa.
  3. Incorporem els ous a la massa un a un assegurant-nos que els absorbeix bé.
  4. Amb una cullera anem fent petites mandonguilles que fregirem en abundant oli calent. Ens han de quedar cruixents per fora i tendres per dins.

Freixoles (creps) d’herbes aromàtiques

Ingredients:

  • Farina
  • Aigua
  • Herbes aromàtiques: alfàbrega, julivert i menta.
  • Una punteta d’oli

crep

Elaboració:

  1. Barregem l’aigua amb la farina (la massa ha de quedar prou líquida com per fer creps finetes i que la massa llisqui bé).
  2. Incorporem a la massa les herbes aromàtiques picades: l’alfàbrega, el julivert i la menta.
  3. Anem fent les creps en una paella calenta amb una goteta d’oli perquè no se’ns enganxi.

Les creps al marge del gust de les herbes aromàtiques són neutres i tant es podrien farcir dolces com salades. A l’època no s’utilitzava gaire el sucre (que era de canya) i s’endolcien les menges amb mel. Tampoc tenien massa tendència a salar i més aviat utilitzaven les espècies per aromatitzar els plats.

Val a dir que aquests sabors al no estar-ne acostumats ens poden resultar una mica estranys (que no vol dir que no siguin bons!). Però a través de la gastronomia de l’època és una de les millors maneres per submergir-nos de ple en la història. Estem tastant allò que els nostres avantpassats menjaven 500 anys enrere i us ben asseguro que és absolutament emocionant! 🙂

IMG_3936En el proper post us explicaré la interessant xerrada sobre la cuina del renaixement que ens va oferir el Sr. Josep Lladonosa una eminència, com us deia, en l’estudi de la cuina catalana antiga i xef de renom! Si voleu conèixer més sobre els nostres orígens culinaris i receptes realment sorprenents… no us perdeu el proper post! 😉

16 Comments

  • abril ha dit:

    Molt bon aquest primer post i ben exposat lo après. Va ser un dia molt maco,que personalment vaig disfrutar molt al ser molt fan de lo mitjaval.
    Gràces per les receptes, a mi em faltaven algunes dades.
    Un petò!

    • nuni ha dit:

      Moltes gràcies Mon!!
      Va ser un dia molt maco! I la veritat és que vaig aprendre un munt sobre una gastronomia que desconeixia bastant! Molt interessant conèixer les arrels de la nostra cuina! 😉

      Petons!!

  • gemma ha dit:

    Llàstima que aquest dissabte tenia un compromís i no vaig poder venir… perquè ja veig que em vaig perdre un gran dia!
    És veritat que tot el que envolta el món mediaval té un encant especial, oi?

    • nuni ha dit:

      Jo em pensava que hi vindries!!
      Va ser una trobada molt complerta i un dia molt maco!
      Quin munt de informació!!! M’encanta tornar de dies així havent après coses noves! 😉

      Petons Gemma!!

  • Quin dia més profitós! Suposo que vareu aprendre molt de la cuina tradicional i d’èpoques passades, receptes que han quedat una mica oblidades però que gràcies a iniciatives com aquestes tornen a sortir dels llibres. Coneixia aquestes obres, el Sent Soví el tenen a la UB (quin tresor!), i ja m’agrada que tornem a les arrels… gràcies per compartir les receptes!!

    • nuni ha dit:

      Hola Montse!
      M’han entrat unes ganes d’anar a la UB a veure el Sent Soví original!!!
      És un tresor!! I com bé dius poder replicat aquestes receptes ens transporta a èpoques passada i conèixer la història des d’aquest punt de vista, m’encanta!!! 😉

      Petons!!

  • Alfons ha dit:

    magnifica crònica….mira per on, que encara resultarà que això dels creps no és tan de la nouvelle cuisine com pot semblar!
    segur que va ser una gran dia

    • nuni ha dit:

      Hola Alfons!! 😀
      Doncs sí senyor… tot està inventat i la nouvelle cuisine tampoc ho és tant de nouvelle… jejejeje!!!
      Ens van ben sorprendre! Creps i mandonguilles menges medievals!
      Va ser un dia molt maco realment! 🙂

      Molts petons!!

  • Bet ha dit:

    Que interessant Nuni!! m’ha agradat molt l’expliació i ja espero la continuació amb les altres entrades!
    Ostres, aquestes freixoles les hem de tastar, segur que és ben bo!! 🙂
    Petons!!

    • nuni ha dit:

      Hola guapíssima!!
      Doncs ja tens la segona part publicada! Jajajajaja!
      Les mandonguilles eren bones però es notava molt el gust de la menta i de l’aigua de roses que no hi estem massa acostumats. Potser la podríem “tunejar” al nostre gust! 😉
      Molts petons Bet!!!

  • Receptes.cat ha dit:

    Això si que es un dia profitós.

    Ja tenim ganes de llegir el teu article sobre cuina del renaixement!

    • nuni ha dit:

      Moltes gràcies!!
      Doncs precisament com li deia a la Bet, ja l’he publicat! Jejejeje! Podreu llegir-hi més història sobre les arrels de la nostra gastronomia. 😉
      Una abraçada!

  • josep ha dit:

    Una bona “passejada” per la cuina medieval i del renaixament, al igual que els llibres que descrius, (Sant Soví i el Robert de Nola) també els he sentit ha parlar i també he llegit alguna que altra recepta.
    Interessant la teva entrega en el receptari d’aquesta cuina. Del senyó Lladonosa tinc, El gran llibre de la cuina catalana (1991) i d’aquest llibre, he tret entre altres receptes, el bunyols de bacallà, que per a mi són d’un encert quasi perfecta.
    De Eliana Thibaut i Comalada tinc el llibre Cuina Medieval Catalana i amb un total de 42 menús, és un dels llibres amb força aportacions e interés.
    Per no allargar-me més, a Caldes de Montbui, si troba el restaurant Robert de Nola, un restaurant on si menja molt i molt bé, amb un bon receptari de cuina.
    El nom del meu bloc, Menja de bacallà, també fa referència, el que es deia en aquesta època.

    • nuni ha dit:

      Ostres Josep!! Molt interessant tot el que m’has explicat!!! M’encanten aquests comentaris!!! 😀
      M’apunto les cites que em fas de llibres i visita pendent al Restaurant Robert de Nola!!
      Just avui he publicat la segona part del Dia Sàpiens amb bona part de la conferència del Sr. Lladonosa. Veient que ets expert en el tema, potser és del teu interès. 😉
      Moltes gràcies pel teu comentari! M’ha encantat!! Fins aviat!! 🙂

  • Jordi ha dit:

    Mareta meva…si aquesta és la primera part, al lloro amb la segona! ara hi vaig….
    Va molar moltíssim, sí senyora tot i que ens vas fer patir a l’arribada, eh?! pendonaaaaa hahahaha
    Petons

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN