Bloc de receptes i cuina

Blog Trip a Subirats, capital de la vinya!

SHARE
, / 4255 17

Sempre he pensat que som privilegiats de viure en un país tant bonic, com el que és Catalunya. De contrast de paisatges, de mar i platja; muntanya i penyasegats;  planes de conreu i terrasses de vinya. Tenim una riquesa paisatgística envejable!

A finals de setembre vem tenir la oportunitat de fer una visita enoturistica a Subirats. Amb una superfície com la de Barcelona, és considerada la capital de la vinya ja que és el municipi amb més terreny dedicat al conreu de raïm per a la producció de vi i cava. El patronat de turisme de Subirats organitza diverses activitats al voltant del món del vi i el cava, i a principis de setembre, quan és temps de verema, és el moment idoni per viure de primera mà l’activitat a les vinyes i els cellers. I què millor que deixar-te guiar per experts, coneixedors d’aquesta terra, que ens expliquin la història d’una tradició mil·lenària.

En aquesta ocasió ens convidaven a fer una ruta guiada en bicicleta (i en furgo-escombra ;)) amb aturada a diferents punts emblemàtics i d’interès paisatgístic, cultural i enològic.

Primera parada: Aula de natura de Subirats on l’empresa enoturística Vinimundus Penedès ens tenia preparada una activitat que us recomano feu algun dia i en especial si teniu nens petits o voleu passar una estona divertida en família o amics. La verema a l’antiga! Durant l’activitat ens explicaran els conceptes bàsics de la vinya. De manera resumida consisteix en anar a collir el raïm a la vinya, portar-lo a la tina on amb els peus ben nets els aixafarem per extreure’n el most, que posteriorment embotellarem, etiquetarem i ens endurem!

Segona parada: Visita i tast al celler Albet i Noya pioners en vinyes i vins ecològics. La famíla Albet s’assenta a la finca Can Vendrell el 1903 encarregada de replantar les vinyes després de la fil·loxera. No és fins al 1972, que Josep Mª Albet i Noya introdueix el cultiu ecològic a la vinya, essent el primer de l’estat espanyol. A finals dels anys 70 es comencen a produïr els primers vins ecològics.

Mentre el Xarel·lo, el Macabeu i la Parellada són les varietats que tradicionalment s’han plantat al Penedès sense interrupcions, la resta, que s’havien arrencat totalment a finals del segle XIX amb la crisi de la fil·loxera i el creixement del cava, van ser reintroduïdes a Can Vendrell per la família Albet a principis dels anys 80.

A part de ser pioners en l’elaboració de vins i caves ecològics també tenen un projecte de varietats experimentals on es tracta d’assajar durant 5 anys el conreu i vinificació de 7 varietats antigues pràcticament desaparegudes.

Cal dir que produeixen uns vins i caves d’alta qualitat i que la verema no és mecanitzada sinó de recollida manual fet que garanteix uns vins d’altíssima qualitat.

Aquests són els VINS que produeixen Albet i Noya

I aquests són els seus caves

Després de fer la visita al celler vem poder tastar un vi sense sulfits afegits i conreat ecològicament que és una gran novetat d’aquest any. Els sulfits (SO2) són afegits a la gran majoria de vins (99%) pel seu efecte antioxidant que actua com a conservant. La comercialització d’aquest vi sense addició de sulfits és una gran notícia per les persones intolerants als sulfits que havien vist pràcticament desapareguda la possibilitat de consumir vins.

S’anomena Nosodos + . Un vi blanc jove elaborat amb Xarel·lo, la varietat més expressiva i complexa del Penedès i amb una petita proporció de Chardonnay. El conreu ecològic, la collita manual, la selecció del millor raïm, les condicions d’higiene i asèpsia al llarg de tot el seu procés, són factors imprescindibles per treballar sense addició de sulfits i evitar així, la seva oxidació.

Per tal de mantenir al màxim la seva expressió jove i aromática, aconsellen consumir-lo durant els primers sis mesos després del seu embotellat (ampolla amb tap de rosca i plena fins dalt per garantir que no hi entri gens d’aire). Un cop oberta es recomana consumir-la al mateix dia.

Tercera parada: i ja amb la gana feta… Dinar al Restaurant Cal Xim! 

Cal Xim és un restaurant de referència a la zona amb quasi 39 anys d’història serveix producte natural de proximitat i de qualitat. Actualment regentat pels fills dels fundadors, en Fidel a la cuina i en Santi a la sala. En Santi és un gran expert en vins i si li pregunteu us donarà tota mena de dades i recomanacions sobre la gran varietat de vins que tenen a la bodega i que podreu escollir. Una cuina ben feta en bones brases i recuperant plats tradicionals del Penedès.

Aquests són els plats que vem poder gaudir!

Escalivada de pebrot, albergínia, ceba i tomàquet feta a la brasa. Truita de mongetes i botifarra del perol. Xató (eh, del bo! D’aquell amb la salsa tant ben feta! I ració generosa de bacallà esqueixat).

Una graellada de carn amb patates al morter (amb xai, botifarres, conill i sobretot CANSALADA!!!) A remarcar la cansalada per treure’s el barret! D’aquelles que recordarem! Cuita 12 hores al forn a baixa temperatura i marcada a la brasa abans de servir-la. Tendra, melosa i deliciosa! I de postres pastís de formatge de la casa. Tots els plats regats amb vins ecològics de la zona.

Per acabar el dia visita cultural obligatòria estant a Subirats. Quarta i última parada: Museu d’Esperanto de Subirats  on vem fer una visita fugaç on ens van explicar a trets generals què és l’Esperanto i vem poder veure la gran col·lecció de llibres i objectes que el farmacèutic del Sant Pau d’Ordal va anar adquirint al llarg de la seva vida. La seva col·lecció s’ha convertit en museu considerat d’interès internacionalment.

L’esperanto és una llengua auxiliar artificial creada per l’oftalmòleg polonès d’origen jueu Llàtzer Zamenhof el 1887 com a resultat d’una dècada de treball, amb l’esperança que es convertís en la llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, aquesta és la llengua planificada més parlada del món avui en dia. La majoria del seu vocabulari prové del llatí i de fet quan el sents parlar (o llegir) pots arribar entendre’l en part.

Com podeu veure un dia ben complert! I com sempre tornem amb un munt de coneixements nous! Tenim un patrimoni cultural que no ens l’acabarem pas! Moltes gràcies al Patronat de turisme de Subirats per la invitació, a l’Albert de Vicicling per la seva paciència que va saber saciar la nostra curiositat blocaire contestant a les nostres preguntes mentre conduïa la furgo escombra, i a Gastroblocaires per organitzar saraus blocaires! I aquestes sortides no serien el mateix si no fos per la companyia, alguns ja vells coneguts i d’altres noves coneixences, per tant GRÀCIES BLOCAIRES!!!

17 Comments

  • Bet ha dit:

    Ohhh quina sortida més maca!! ni me’n vaig enterar que la feien… Estic més despistada!!
    A casa fa uns 10 anys que el meu pare va arrencar tots els ceps de les vinyes, per tant, ara ja no fem vi… Però en tinc molt bon record, m’ho passava molt bé! Suposo que era perquè jo només veia les parts més divertides i no treballava gaire estona, que sinó la feina del camp és molt cansada! Tal com dius, aquesta és una bona activita per fer amb familia!
    I què dir de Cal Xim?? que tinc moltes ganes d’anar-hi!!! la cuina catalana és tan envejable com els nostres paisatges, quina bona pinta que fa tot, mare meva!!
    Petonets!!! 🙂

    • nuni ha dit:

      Hola Bet!!
      Cada vegada que m’expliques coses de casa teva em venen més ganes de venir-te a fer una visita!!!
      Fer vi ha de ser molt maco però cansat. La part divertida de nena m’imagino que era collir els gotims a la vinya, portar-los a la tina… a Subirats ens van explicar que moltes cases tenen les seves pròpies vinyes i oliveres i es fan el vi i l’oli propi per tot l’any! De vegades m’agradaria viure a pagès! 😉
      Molts petons guapíssima!!!

      • Bet ha dit:

        Exacte, això és el que feia!! quan me’n cansava (ràpid) em quedava al remolc del tractor i deia que vigilava les tines… 😉 però era molt divertit!
        La veritat és que és maco viure-hi, bé, vosaltres ja ho veieu quan aneu a Cantoni! quan pots comparar viure a la ciutat o a un poble llavors és quan te n’adones realment oi?
        Quan estiguem en plena temporada de calçots, tinc ganes de fer una calçotada blocaire a casa… A veure si això prospera, jeje.
        Petonets!!

        • nuni ha dit:

          Estaria molt bé Bet!! Que guapo una calçotada blocaire a casa teva!
          Ja ens hi pots comptar!! I si necessites ajuda “organitzativa” compte amb mi! 😉

          Molts petons!!

          • Bet ha dit:

            Uiii!!! no ho havia vist això que em vas contestar! si?? ok!! doncs quan s’acosti l’època de les calçotades a l’aire lliure en parlem, ja m’ajudaràs a organitzar 😉 Serà molt divertit! Bona castanyada!!

  • starbase ha dit:

    Una gran gran jornada, cansadeta però gran i enorme amb la millor companyia!! I una crònica exhaustiva i fantàstica 🙂

    • nuni ha dit:

      Hola Òscar! Ja m’imagino que pels campions que veu fer tot el blog trip en bici devíeu acabar cansats! Jo com que ja em conec la gent de camp… “más vale prevenir que curar”…!! “Tot és pla o baixada… no hi ha desnivell…” etc. 😉
      Va ser una visita molt complerta i com sempre tornes havent après moltes coses! Petons!

  • marina ha dit:

    Quin reportatge, noia! Això s’haurà de llegir amb calma… massa interessant per a passar-lo de llarg! Petons

  • A finals de Setembre també eres a Manlleu!!!! noia, no pares…..com mola.
    Abraçus
    Jordi

    • nuni ha dit:

      Jordi precisament aquesta sortida va ser l’endemà del dia Cuina a Manlleu!!! Va ser un cap de setmana realment intens!!! Jajajaja!!!
      A veure si coincidim en més saraus! 😉

      Molts petons!! 😀

  • Lourdes ha dit:

    Quina excursió tan bonica i quina experiència més enriquidora! M’ha agradat molt com ho has explicat.
    Haurem de provar-ho!
    Petons

    • nuni ha dit:

      Hola Lulu!
      Cada vegada que vaig a sortides d’aquestes torno havent après un munt de coses! Va ser una visita molt maca i escoltar la persones que treballen la terra per fer vins i notar aquella passió que desprenen en el que fan és fantàstic!
      Gràcies i petons!

  • Unes fotos molt maques, i unes activitats per gaudir-ne!!
    petonets

  • Una magnífica entrada…quina pena viure tan lluny i perdre´m aquestes trobades. Les continuaré seguint a través del teu bloc 😉
    Petonets!

    • nuni ha dit:

      Hola Maria José!!
      Ja vindria jo a veure’t a Eivissa!! Mentrestant aquí estarem explicant les escapades que fem entre recepta i recepta! 😉
      Molts petons i gràcies pel teu comentari!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN