Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.
La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.
En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:
• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:
• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebre vermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!
La famosa recepta!
Jo el problema que tinc per fer-la és el forn… ja saps que és inexacte i perillós. Però ja fa temps que li tinc posat l’ull!
Apa familia fins diumenge (ja no passem ni una setmana sense veure’ne, eh! ^^)
Petons
Xato, i com el tenim el forn per el proper repte? O millor que pensem alguna altra coseta que no hagi d’anar al forn? Ja diràs! Petonsss!!!
Millor q
hola! Jo m’he engrescat a fer-ho. Però una pregunta. Que se’n pot fer de l’oli de la maseració??? Soc una novatilla,… gracies
Per fi la recepta, ja he llegit en el twitter que has hagut de fer el post un parell de vegades, quin rotllo!! és cert, és un plat que porta moooolta feina, però el resultat a taula és saborós i molt bo. Enhorabona, t’ha quedat de cine!
Ostres, quin curro i quin resultat.
No puc més que felicitar-te per les dues coses. Chapeau!
No sap greu treballar si el final es bo. ¿¿ no??
Petons
Això és feina però amb un bon resultat final!
Efectivament, a Cal Sosa vaig estar molta estona al darrere, al costat del Manel. A veure si la propera vegada tenim ocasió de coneixer-nos ujna miqueta més.
PTNTS
Dolça
Han valgut la pena les hores de cuina, la foto és espectacular, amb aquest glasejat per sobre!!. I les 10 hores de cocció i les 5 hores de cocció… seguides?. Entenc que diguis que es necessita paciència!. Enhorabona!.
Fins aviat
Mmmm… Que bo!!
Ja hi vaig posar l’ull quan el van penjar els vermells…
Bon any!!
Nuni,
Quina feinada oi? però val la pena, segur.
Fa molt bona pinta.
Salut,
Si Job té fama per la seva immensa paciència, tu i els vermells, aneu camí dela beatificació … però quan pugeu als altars, si us plau, deixeu-nos a tots els pobres mortals un bon bocí d’aquest xai diví
Una abraçada!!
Hola guapíssims!
Efectivament, la recepta és boníssima, vistosa, elaborada però necessita temps i paciència! Però un dia és un dia no?
i el cap d’any s’ho mereix!!!
Una abraçada a tots i totes i moltes gràcies per passejar-vos per “casa” nostra! Petons!
Ui,,, em sembla que he fet en el comentari en un lloc equivocat. A veure, una pregunta… jo m’he engrescat a fer-ho,,,, i em queda una pregunta; que se’n pot fer de l’oli de la maseració? gràcies
Hola Montserrat!
En primer lloc felicitats per haver-te engrescat a fer aquesta recepta!
D’altra banda l’oli de maceració que té tota l’essència de xai que s’ha confitat a molt baixa temperatura, nosaltres el vem utilitzar per amanir plats de pasta, arròs blanc, patates al forn… Tingues present de guardar l’oli a la nevera ja que conté els sucs del xai i se’ns podria fer malbé. És realment bo! Gràcies per la visita i fins ben aviat!