Pastís de formatge i poma

Avui us presento un pastís que ens té el cor robat! El Pastís de formatge i poma!

Si teniu massa brisa refrigerada a la nevera, ja teniu mig pastís fet! La resta és tant fàcil que amb mitja horeta tens un pastís magnífic fet!

pastisformatgepoma.jpg

Ingredients:

  • Una làmina de pasta brisa refrigerada.
  • 2 pomes golden
  • 200 cc de nata líquida per muntar (35%MG)
  • 2 ous
  • 200 g de formatge fresc tipus Philadelphia
  • 100 g formatge fresc de cabra (rulo)
  • 100 g de sucre
  • Cireres confitades per decorar.
  • Almívar per pintar (sucre, aigua i un raig de suc de llimona).

Elaboració:

  1. Encamisem un motlle rodó d’uns 22 cm de diàmetre (untem amb mantega i tamisem farina pel damunt).
  2. Col·loquem damunt la làmina de pasta brisa amb gràcia i reservem.
  3. En el got de la batedora posem els formatges, la crema de llet, el sucre i els ous. Ho batem tot fins a obtenir una massa homogènia.
  4. Pelem les pomes, els hi traiem el cor i les laminem ben finetes.
  5. En el motlle de la massa brisa hi afegim la mescla que hem preparat abans.
  6. Amb molta delicadesa afegim la poma laminada damunt (que ens quedi la poma damunt flotant) i la col·loquem formant dues corones.
  7. Ho col·loquem al forn i ho deixem coure al forn (prèviament prescalfat a 180ºC) uns 30 minuts (fins que estigui cuit).
  8. Fem un almívar, mentre es cou el pastís al forn, amb sucre, aigua i un raig de suc de llimona.
  9. Un cop cuit i fora del forn el pintem amb l’almívar amb delicadesa. El decorem posant-hi al centre 3 cireres confitades.
  10. I a gaudir!

Està bonííííííssim! Ens encanta! Si us agrada el formatge estic convençuda de que també us agradarà! ;-)

Pin It

Can Sosa (Trobada blocaire a Castellterçol!)

Sí… ja ho sé… vaig tard i de la trobada gastroblacaire a Castellterçol que va organitzar magníficament el Manel de Cuinar és generós, ja se n’ha dit TOT o quasi bé TOT…

Però no me’n puc estar de dir que la trobada, malgrat nosaltres només hi vem poder estar poques hores, va ser magnífica! Molt ben organitzada i que la gent blocaire són del millor que hi ha (eps! Almenys als que conec! ;-) )!

Can Sosa.jpg

Per altra banda de la única xerrada i demostració que vem poder assistir, la de Can Sosa , dir que: va ser un privilegi veure en acció a uns grans professionals com en Sergi i l’Òscar; que ha estat un honor conèixer el patriarca d‘una empresa tant emblemàtica i capdavantera en el sector; de les explicacions sobre anècdotes, viatges i novetats sobre els productes de la seva filla ens va explicar i del regal que ens va fer de poder veure (i tocar!!) un manat de beines de vainilla de Madagascar cristal·litzades a la mateixa planta (de debò que no té preu!!!).

Les receptes que ens van presentar, utilitzant els seus productes, són les següents:

  • Ravioli líquid de mango amb pols de nata i peta zeta de xocolata
  • Mousse de maduixa, perles de taronja, grills de mandarina gelatina i elàstic d’or
  • Tartaleta especiada amb instangel de foie i caviar de oporto
  • Sandwich de xocolata blanca, roses i crispi de maracuià.

Tot el que ens van presentar era realment bo i sorprenent! Els productes de Sosa els podeu adquirir a les botigues de Gadgets & Cuina.

Ara ens resta esperar a la propera trobada desitjant poder dedicar-hi més temps per xalar de noves activitats amb els amics blocaires, alguns ja “vells” coneguts i d’altres amb qui desitjo passar-hi més estona per conèixer-los amb més profunditat.

Us deixem unes imatges perquè us parlin per sí soles!


Moltes gràcies Manel per organitzar i acollir a la gran família de blocaires gastronòmics que habitem a la red.

Pin It

Tortell de Reis (una altra recepta!) ^^

Una altra tradició que fa anys que portem a terme és la de portar el tortell de Reis al dinar que fem a casa de la meva germana (ens hagués tocat la fava l’any anterior o no…). Els primers anys el compràvem a la pastisseria, però ens trobàvem que un tortell farcit de crema per a 15 persones ens costava un dineral. Des d’aleshores (fa ja un parell d’anys) que el tortell l’elaborem nosaltres mateixos i el resultat mai ens ha decebut.

Aquest any hem optat per fer una recepta diferent del tortell. Els ingredients són bàsicament els mateixos que en la recepta que us vaig posar fa un any del Tortell de Reis (que era del programa de TV3, Dolça Catalunya), però aquesta que us explicaré varia canviant l’aigua per llet, fet que fa que el tortell quedi més flonjo i recorda molt al brioix. L’altre recepta (un clàssic del tortell original) recorda més al pa. També varia en la metodologia sent aquesta darrera més senzilla d’elaborar.

Per fer-lo més especial vaig demanar a la Lourdes si les The Big Mamas em podien fer unes corones reials per a cada nen, que els hi servissin per poder-les també utilitzar la resta d’any disfressant-se de Reis i Reines. I ens va fer unes corones que són una xulada com podeu veure! Les corones són precioses i els nens van estar molt contents!

Anem a la recepta!


tortell.jpg

Ingredients:

  • 1/2 Kg de farina de força
  • 200 ml de llet
  • 2 ous
  • 20 gr. de llevat premsat (de forner)
  • 50 g de llard (o mantega)
  • 65 g de sucre
  • un pessic de sal
  • la pell d’una llimona ratllada molt fineta
  • fruita confitada per decorar el tortell (cireres, taronja, meló…)
  • Una fava i una figureta del Rei

Per farcir:

Preparació:

1. Desfem el llevat amb la llet, i afegim la resta de ingredients i, al final, la farina. Treballem aquesta massa fins que no s’enganxi als dits.

2. Untem el taulell amb una mica d’oli, hi posem la massa damunt i l’arrodonim. La deixem dins un bol untat amb oli i tapat amb un drap de cotó, en un lloc sense corrent d’aire. Ho deixem reposar mitja hora perquè llevi.

3. Estirem la massa passat aquest temps i li donem forma de tortell (primer fem una botifarra i després n’unim les puntes).

4. El posem damunt una safata del forn (damunt paper de forn o silpad), el pintem amb ou batut i hi col·loquem la fruita confitada. Ho deixem llevar fins que dobli el volum (unes dues hores aproximadament).

5. Passat aquest temps l’empolsinem de sucre i l’enfornem a uns 220ºC durant 10 o 15 minuts (dependrà del forn).

6. Un cop fred el podem tallar pel mig i farcir-lo de nata, crema o trufa, amagant-hi la fava i la figureta del Rei a dins.

I amb aquesta recepta dono per acabat el “cicle de receptes Nadalenques”! I tornem ja del tot a la vida quotidiana!

Bon profit!

PD: El Rei li va tocar al meu germà i la fava… a la meva filla… per tant com marca la tradició, l’any que ve sant tornem-hi! A fer el Tortell!

Pin It

Gotets de gelatina de cacau amb crema de mascarpone i coco

Pel que fa el postre del sopar de Cap d’any, buscava algo més aviat minimalista i que sobretot no embafés massa després del tiberi que ens havíem cruspit, i tenint en compte que encara ens havíem de menjar el raïm.

Vaig acudir al blog de l’Alfons, les receptes de Sant Hilari, on hi vaig trobar la recepta dels gotets de gelatina de xocolata amb crema de Mascarpone i coco. A l’Alfons, com a mi, li agrada molt la presentació en gotets, i a part la recepta era prou senzilla com per fer-la un dia tant complicat en que s’han d’elaborar molts plats.

gelatinaxoco.jpg

Ingredients:

  • 100 g de Mascarpone
  • 30 g de coco ratllat
  • 15 g de sucre llustre
  • 200 c.c. de llet
  • 30 g de mel
  • la pell d’una llimona ratllada molt fina
  • 20 g de cacau en pols
  • 3 fulls de gelatina neutre

Elaboració:

  1. Posem les 3 fulles de gelatina neutre en remull en un bol amb aigua freda.
  2. En un cassó posem a escalfar la llet amb la mel i la pell de llimona ratllada, i quan arribi a 65ºC hi incorporem el cacau en pols tot remanant.
  3. Fora del foc hi incorporem les fulles de gelatina ben escorregudes i remanem.
  4. Omplim el fons dels gotets amb la gelatina de cacau i la posem a la nevera fins que solidifiqui.
  5. En un bol barregem el mascarpone amb el coco i el sucre llustre, fins que ens quedi una mescla homogènia i cremosa.
  6. Sobre la primera capa de gelatina ja solidificada hi posem la crema de mascarpone i coco.
  7. Damunt hi posem una nova capa de gelatina de cacau i la deixem solidificar de nou a la nevera.
  8. Ho servim fred i amb coco espolvorejat pel damunt. I a gaudir!
Pin It

Xai enfangat

Fer el xai enfangat us haig de dir que va ser tota una odisea (em va tenir 2 dies sencers a la cuina)! Això sí, val la pena!
És un plat deliciós que vem tenir el goig de tastar el dia que els amics de la Cuina vermella ens van convidar a sopar. Un luxe!
Les setmanes anteriors pensant quins plats podia cuinar em venia a la ment recurrentment aquest deliciós plat. Però és un plat que necessita temps i paciència.

La recepta també la podeu veure al blog de la Cuina vermella, aquí us la transcric amb algun petit canvi.

En primer lloc necessitarem fer un fons fosc de vedella. Per fer-lo necessitarem:

• 1 kg d’ossos de vedella
• 1 kg de conill de vedella (a daus grans)
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 ceba
• 5 litres d’aigua
• 1 lligat d’herbes (una làmina de porro per embolicar. Dins: una branca d’api, tiges de julivert, una fulla de llorer i una mica de farigola)
1. En una plata de forn posar-hi els ossos i el conill de vedella a trossos i coure-ho al forn a 220 graus fins que estiguin ben torrats.
2. Tallar les verdures en talls no massa petits i regulars i reservar.
3. Posar una olla, d’almenys 6 litres a foc mitjà amb un raig d’oli i estovar les verdures en aquest ordre: ceba, pastanaga i porro.
4. Una vegada cuites incorporar el tall torrat, el lligat d’herbes i cobrir amb l’aigua mineral.
5. Coure a foc suau (ja que una cocció més viva fa que s’evaporin aromes) un mínim de 10 hores.
6. Anar afegint aigua per mantenir la mateixa quantitat de líquid i treient l’escuma que és amarga.
7. Colar amb l’ajuda del xinès pressionant per extreure’n la substància.
8. Reservar en fred per aconseguir que la matèria grassa pugi a la superfície i poder eliminar-la completament.
9. Reduir aquest fons de carn a consistència de salsa.
Ingredients, per l’elaboració del plat:

• Fons fosc de vedella (que ja haurem reduït a consistència de salsa)
• 1 cuixa de xai desossada (o 2 depenent del tamany de la cuixa i del nombre de comensals)
• 1 cabeça d’alls
• 2 branques d’orenga
• 1 fulla de llorer
• Oli d’oliva
• Farigola
• Romaní
• Pebre vermell dolç
1. Demanem al carnisser que ens desossi la cuixa (o les cuixes) de xai i que de cada cuixa ens en lligui quatre farcellets (per tal de fer raccions individuals).
2. Picar a la mà de morter llorer, orenga, farigola, romaní, els alls i barrejar-hi l’oli d’oliva. Afegir després pebre vermell dolç i remenar.
3. Posar la carn dins un atuell que pugui anar al forn i cobrir els farcellets de carn totalment, amb l’oli de maceració i reservar fins l’endemà.
4. Ja a l’endemà posem la carn al forn a 90 graus, amb l’oli de maceració i coure unes 5 hores (la confitem).
5. Passat aquest temps, escorrem l’oli i posem la carn en una plata de forn neta amb la salsa preparada anteriorment i posar al forn a 200 graus.
6. Anar ruixant sovint de salsa les peces de carn. La salsa s’anirà espessint i enganxant-se a la carn conferint-li un color daurat (glacejar).
7. Servir ben calent i salsejat! Per acompanyar una molt bona opció és el cous cous que també ens va preparar la Cuina vermella. O també unes patates fregides, unes patates al forn o simplement una barra de pa sencera per sucar una salsa taaaaaant bona!
Com us comentava és un plat exquisit! I la carn queda tant melosa i tendra que es desfà a la boca! Un regal pels sentits!
Pin It

Crema de gambes amb tres textures

Comencem pel primer plat del sopar de Cap d’any: Crema de gambes amb tres textures.
Cal dir que aquest plat ens el va ensenyar la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, en el taller de Nadal per a blocaires del passat desembre. La recepta no té grans complicacions (però com diu la Mireia, això no s’ha de dir!) i és d’aquelles que et fa quedar tant i tant bé! A part, és bonííííssima!

Les tres textures són: la crema, les cues de gamba saltades i un “carpacho” de gamba.

Crema gambes.jpg

Per preparar el “carpacho” (per a 4 raccions):

  • 8 gambes FRESQUES (han de ser fresques perquè un cop fet el “carpacho” l’haurem de congelar, i com sabeu el que ja hem descongelat no es pot tornar a congelar!)
  • 8 Làmines de plàstic (de les de separar l’embotit)
  • 1 bon cassó
  • 1 superfície llisa de treball (ja sigui el marbre o sobre una fusta de tallar)
  1. En primer lloc pelem les gambes i els hi treiem l’intestí (és al filet negre que tenen a la part superior).
  2. Agafem una làmina de plàstic i al centre li posem dues cues de gamba capicuades.
  3. Col·loquem una altra làmina de plàstic al damunt.
  4. Amb el cul del cassó donem cops a les gambes fins que ens quedin ben planes i en forma de cercle (les ajudem recollint-les cap al centre).
  5. Un cop tenim un cercle de “carpacho” ben primet el reservem tapat entre les làmines.
  6. Prosseguim de la mateixa manera amb els altres (els apilem separats amb les làmines) i els congelem.

Per la crema (4 raccions):

  • 12 gambes ben maques (aquestes ja poden ser congelades)
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 1 gra d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 200 g de carbassa
  • 2 cullerades de farina d’arròs
  • 10 ametlles
  • 2 litres d’aigua
  • 1 tòfona
  • Sal, pebre i oli.
  • Una mica de crema de llet (opcional, jo no n’hi vaig posar)

  1. Agafem les gambes i els hi tallem la punta del cap per eliminar part dels bigotis i els ulls (va bé que estiguin una mica congelades).
  2. A continuació pelem les gambes i en reservem les closques i els caps. Guardem les cues que saltejarem just abans de muntar el plat (les reservem a la nevera mentre estant).
  3. Tallem la pastanaga, la ceba i el porro a daus. Piquem la dent d’all.
  4. En una olla amb un raig d’oli sofregim les closques i caps de les gambes, amb la pastanaga, el porro, la ceba i la dent d’all.
  5. Quan se’ns hagi begut l’aigua, afegim els tomàquets ratllats i continuem coent.
  6. Un cop cuit afegim la carbassa tallada a daus, l’aigua i les dues cullerades de farina d’arròs (que ens ajudaran a espessir la crema). Remenem, tapem i ho deixem coure aproximadament mitja hora, a foc mitjà.
  7. Passat aquest temps triturem les ametlles amb una mica de la crema i les afegim a l’olla.
  8. Triturem la crema amb el túrmix (controlant que la carbassa sigui cuita), la passem a continuació pel colador xinès i encara la podem passar per un segon colador més finet (per assegurar-nos de filtrar bé la crema per tal de que no tingui impureses com sorra per exemple).
  9. En una paella saltejem les cues de gambes amb una mica d’oli, molt poca estona (volta i volta).

Muntem el plat:

  1. Agafem els plats i en el fons hi col·loquem el “carpacho” de gamba congelat.
  2. Damunt hi posem 3 cues de gamba per cada plat, col·locades amb gràcia. Les salem amb sal Maldon (o cristalls de sal) i molem pebre damunt. A continuació ratllem amb un ratllador molt fi la tòfona.
  3. A l’últim moment, just abans de servir-ho, afegim la crema de gambes molt calenta en el plat. La temperatura de la crema farà que se’ns cogui el punt just el “carpacho” de gamba.

Queda molt bonic presentar el plat acompanyat d’una gerreta amb la crema de gamba cremant per a cadascú, però jo no en tenia tantes i per tant la vaig servir en el plat directament. En tot cas ja les demanaré als Reis de l’any vinent! ^^

La crema va quedar molt bona i lleugera fet que va ajudar a preparar l’estómac pel segon plat, que aquest sí que era potent!

Pin It

Sopar de Cap d’any!

Pels que ens agrada la vida familiar i el bon menjar, el Nadal és una gran festa! Una setmana maratoniana de petons, abraçades i bones converses al voltant de la taula. De retrobaments, de regals, de copiosos àpats i d’eufòria (de vegades provocada, en part, pel bon beure també d’aquests dies)! Un gran espai de convivència multigeneracional (en la nostra família el més petit té 9 mesos i la més gran 94 anys!), on els més petits aprenen de la saviesa dels més veterans.

xerrys.jpg

El fet de tenir una família extensa, i amb molts amants de la cuina, també ajuda a que ningú es carregui més de feina que un altre, quedant tots els àpats ben repartits. A casa, com ja va sent tradició des de fa uns anys, ens encarreguem de l’àpat de Cap d’any.

piruletes.jpg

Us haig de dir que aquest repte anual em provoca molta emoció i il·lusió durant l’any i les setmanes anteriors a la celebració, però durant els dies (sí, heu llegit bé, DIES!) d’elaboració inevitablement em provoca la tensió necessària per tal de intentar tenir-ho “tot” controlat. De la mateixa manera que un cop acabat l’àpat la sensació de relaxament i d’haver-te “tret un pes de sobre” és notòria.

Escalivada.jpg

Enguany el menú ha constat de 6 entrants diferents, un primer plat, un segon plat i un postre, per a 14 persones. A part pels nens vem preparar un pica pica més tradicional (amb fuet, formatge, olives, xips de patata, mini frankfurts…) i macarrons gratinats.

Farcellets.jpg


El menú de Cap d’any va ser el següent:


Entrants

Escalivada bicolor amb alls tendres i glaça de vinagre de mòdena
Cassoletes d’ous de guatlla al plat
Pebrots del Padrón (unos pican i otros non!)

Primer plat

Crema de gamba amb tres textures

Segon plat

Xai enfangat amb patates al forn

Postres, cafès i xarrups

Gotets de gelatina de xocolata amb crema de mascarpone i coco

Raïm per les campanades – Torrons – Neules

Cafès i licors

Ous guatlla al plat.jpg

Algunes de les receptes ja les teniu en el blog i us les he hipervinculat (bàsicament les dels entrants). Les fotografies que he posat en aquest post són només dels entrants. Els propers dies us aniré posant la resta de receptes i fotografies dels plats principals.

pebrots padron.jpg

Només em resta desitjar-vos un bon final de festa i que els Reis us hagin portat moltes i moltes coses! ;-)

Pin It