El passat cap de setmana vem anar a la Fira del bosc i la terra de Vallgorguina. Ens l’havia recomenat la Lourdes, una fidel seguidora del bloc Cuinetes. Ens va semblar una gran idea i dissabte ens hi vem apropar per passar-hi el dia amb tota la família. Vem aprofitar per conéixer la Lourdes que viu a Vallgorguina i vem passar una bona estona plegades!
Pel que fa la fira us haig de dir que és més gran del que m’havia imaginat. Hi ha un munt de paradetes de productes artesanals. Des del mestre neuler (que feia les neules en directe i convidava a provar-les), a formatges elaborats amb la primera llet de primavera (així ens van vendre un bon tros d’un Gruyerè boníssim), embotits artesanals, herbes remeieres, dolços, joguines de fusta, bolets, licors i un llarg etcètera!!
També hi vem trobar la demostració d’arts i oficis del bosc i la pagesia: el cisteller, el forner (elaborant i enfornant en directe), el ferrer, la filadora, el copista, el fuster-ebanista, l’orfebre, l’apicultor, pintura original de temes antics i medievals, escuts i espases de fusta, herbolaris amb plantes medicinals, miniaturista, neuler (de qui us parlava), vidre pintat, espelmes, sabons naturals i alguns tallers per a que els nens puguin fer activitats.
Els nens van fer un taller d’enquadernació i artesania amb cuir, on podien elaborar diferents objectes amb cuir o pell (els nostres nens van fer un moneder).
Per menjar, com és tradicional en moltes d’aquestes fires, hi havia un espai amb taules i una parada on hi feien torrades amb botifarres a la brasa, mongetes del ganxet, xurrasco, xistorra, arengades …
El dia ens va acompanyar perquè feia solet i les temperatures no eren extremadament baixes, però quan el sol va marxar van caure en picat! Hora en que va tocar la retirada cap a casa, això sí, bastant carregats amb productes de gran qualitat i uns records del dia passat a Vallgorguina pels nens, tots de fusta!
Us deixem les fotografies de la fira, que n’hi havia tantes que la millor manera és presentar-vos-les en forma de vídeo!
Us recomano que l’any vinent, si en teniu l’ocasió, hi feu una escapadeta. Val la pena! 