Bloc de receptes i cuina

Rocs de Montserrat (o caques dolces de l’Arale ^^!)

SHARE
, / 4127 10

arale.jpg

Coneixeu l’Arale Norimaki? L’Arale és la protagonista d’una de les primeres sèries manga que es va emetre a TV3. Filla del mateix dibuixant de sèries com Bola de Drac, d’Akira Toriyama, l’Arale ens explica les aventures que viu amb en Senbei, el seu “inventor”, on els seus invents els porten a viure aventures diàries en una aparentment plàcida Vila del Pingüí. Una sèrie divertidíssima, icona, sens dubte, de la meva infantesa.

Us preguntareu què té a veure tot això amb un bloc de gastronomia, oi? Doncs tot seguit us ho explico. L’Arale tenia una passió desaforada per les caques que trobava pel carrer. I per mi aquestes còmiques situacions en que l’Arale, potser en perill, ho aturava tot quan es trobava davant d’una “caca” per punxar-la amb un pal, em feia petar de riure!! Inevitablement fent aquesta recepta, que us explicaré a continuació, m’hi ha fet pensar i per uns instants, tornar a la meva infància i aquelles tardes de pa amb xocolata i Arale.

La recepta que he fet són Rocs de Montserrat, però per la seva similitud (com podeu veure) m’he atrevit a batejar-los també com a Caques dolces de l’Arale!

rocs.jpg

Com cada vegada que fem crema catalana, em van sobrar un munt de clares. I normalment n’acabem fent merenga.

En aquesta ocasió celebràvem amb part de la família els aniversaris, durant el mes d’octubre, d’una colla de Labòries i espontàniament va nèixer el concepte LABORIADETA, que és com una Laboriada però que només dura un dia! La d’aquest any, la primera, l’hem fet a MONTSERRAT i d’aquí de fer rocs de Montserrat per celebrar-ho.

Vem marxar una bona part de la colla, cremallera amunt, per passar el dia a Montserrat i després d’una bona excursió fins a Sant Miquel, dinar a l’àrea de pícnic amb tota la carmenyolada! Vem passar un dia genial i hem iniciat, com qui no vol la cosa, una nova tradició!

laboriadeta09.jpg

Anem a la recepta!

Ingredients:

  • 150 g de clares d’ou
  • 300 g de sucre
  • 1/2 llimona
  • 75 g d’avellanes

Elaboració:

  1. Deixar les clares a temperatura ambient durant una estona i colar-les per treure les impureses.
  2. Fregar un recipient amb la llimona i muntar-hi les clares a punt de neu (Jo a casa vaig utilitzar el robot de cuina).
  3. Afegir el sucre en forma de pluja i batre-ho una estona més.
  4. Incorporem les avellanes a les clares muntades amb l’ajuda d’una espàtula fent moviments envolvents de dalt a baix, amb delicadesa per tal de que no se’ns desmuntin.
  5. Amb l’ajut d’una màniga pastissera, repartir sobre paper de forn unes muntanyetes de merenga d’uns 5 cm de diàmetre.
  6. Coure-les a 100º C en el forn encès a d’alt i a baix i amb l’opció d’aire fins que estiguin ben seques.
  7. Deixar-les refredar i un cop fredes guardar-les dins d’un recipient hermètic perquè se’ns conservin més temps.

I això és tot! Bon profit!!! 😉

10 Comments

  • Lourdes ha dit:

    Hola!! Que gran m’he sentit quan he llegit el teu post! Per mi les caques de l’Arale, les relaciono amb l’infantesa del meu fill Pol que, com saps, té 18 anys! I jo també he estat “víctima” de les caques de l’Arale…. vaig fer-li al Pol un coixí de patchwork amb la citada caca. El coixí presideix el seu llit.
    Bé, com membre de la Laboriadeta haig de dir que em vaig posar fins el c…, nas de merengues i estàven boníssims! Potser m’agraden tan perquè la meva mare quan estava embarassada de mi, quasi cada tarda anava a la pastisseria per comprar-ne un!
    Bé, deu-ni-dó el comentari que he deixat….
    Petons!

  • T’odio ¬¬ avui no sóc el primer……………… ñiññiñii

    Podriem fer una llista de menges amb forma de caca de l’arare (jo recordo uns cupcakes amb nata que semblaven arare 100%).
    Ara, t’ho dic en serio, em fotria uns quants rocs de Montserrat (no he sopat).

    Apa tieta fins la setmana que bé no l’altra ^^ Petooooons

  • Hola Nuni, m’has fet petar de riure, quina gràcia, Jo sóc fan de l’Arale, de fet m’encantaven i m’encanten. La Laboriadeta i la carmanyoladeta, en aquest post tot acaba amb -eta!!!
    Els teus rocs fenomenals, el post una risa!! Ets la millor guapa meva!!!
    Per cert ja queda menys pel repte, quins nervis!!

    Oyo ^^

  • Jo també sóc fan de l’Arale, que bonics aquests rocs. Salut!!!!

  • Josep Colet ha dit:

    En forma de caca o del que sigui, aquests rocs han d’estar genials.
    Una abraçada

  • gemma ha dit:

    Je je je… m’agrada com has rebatejat aquestes roques de Montserrat 🙂
    Segur que després de la caminada fins a Sant Miquel auqests dolços devien venir molt de gust… No en devia sobrar ni un!

  • OIOOOOOOO!!!

    Jo no sóc gaire de dolços ‘durs’ però són ben divertides!!

  • Mercè ha dit:

    Nuni, quin riure!! Doncs mira, a mi també m’encanta l’Arale! I tens raó, aquests rocs de Montserrat hi tenen una retirada amb les caques de l’Arale. 🙂
    Petons!

  • StHilari ha dit:

    Hola Nuni … Aquesta si que és una bona combinació, ..una excursioneta en un lloc encantador i amb un deliciós i reconfortant suplement de glucosa al final … m’hi apunto!!
    Una abraçada

  • nuni ha dit:

    Hola a tots i totes!!!

    Lourdes, no et preocupis! Jo t’explico! En Pol, com l’Adrià (el meu nebot) el que han vist són reemissions de l’Arale i fins i tot van fer una versió més “moderna”, més digital que els dibuixos animats originals que jo vaig veure. Jo l’Arale la vaig veure a TV3 a mitjans dels anys 80 quan encara no existia ni el Club súper 3, ni el Pol, ni l’Adrià. O sigui que no pateixis, que no ets tant gran! El coixí que li vas fer al Pol ja el vaig veure i és una passada!!!

    Martí! Avui no has sigut el més ràpid! Però sí el segon! Els teus cupcakes eren brutals!! Una passada i realment, i de molt bon rotllo, semblaven caques de l’Arale! Espaterrants!

    Vermells! Ja heu vist que amb aquesta família no parem d’inventar-nos celebracions!!! Queda una setmaneta i escatx pel repte! Quins nervis!!! I encara no tinc clar què faré!!!!

    Olles, l’Arale és genial! Ha marcat una generació sencera (i dos i tot!). Una abraçada!

    Josep, malgrat sona escatològic, aquestes caques estan molt bones!!! 🙂

    Gemma, després de la caminada o més ben dit la pujada va anar bé recuperar l’al·lé amb aigua fresca i rocs de montserrat (“subidón de sucre!!!”).

    Oscar, moltes gràcies! Deu txá!

    Mercè, jo mentre els feia amb la màniga pastissera no podia parar de pensar en els episodis de l’Arale, només em faltava pintar-lis la cara i punxar-les amb un pal!

    Alfons, i tant si la vem recuperar la glucosa després de la súper excursió apte per a totes les edats! L’excursió i la companyia van ser genials! Una abraçada!!!

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!! Una abraçada!!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN