Bloc de receptes i cuina

Crema Catalana (amb trencadís de caramel)

SHARE
, / 4751 12

Aquí tenim segurament el postre més típic de Catalunya. Un símbol nacional de la gastronomia catalana! La crema catalana!

Sempre ha estat un dels meus postres preferits! De petita recordo anar a casa de la tieta Mª Teresa (la meva tieta àvia) a menjar-ne, acompanyada de pastes de full, el dia de Sant Josep (com marca la tradició). Recordo unes plates enormes replenes d’una crema boníssima!

A casa no només en mengem per Sant Josep, també en fem per Nadal per farcir el Tortell de Reis, per exemple, i en moltes altres ocasions que ens ve de gust menjar un postre que fa festa.

Aquí en teniu la recepta:

crema.jpg

Ingredients:

  • 1 l de llet
  • 200 g de sucre
  • 8 rovells d’ou
  • 1 branca de canyella
  • 1 pell de llimona
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena) o midó.

Elaboració:

  1. Barregem, en un bol, els rovells d’ou amb la farina de blat de moro (Maizena) i un rajolí de llet.
  2. En un cassó escalfem la resta de llet amb el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella (per aromatitzar la llet també podríem utilitzar pell de taronja, o vainilla…).
  3. Quan la llet trenqui el bull l’apartem del foc i la deixem refredar uns minuts, infusionant-se així la pell de llimona i la canyella.
  4. Un cop tèbia l’afegim en el bol amb la mescla de rovells i farina de blat de moro, remenant sense parar amb unes varetes.
  5. Colem la barreja pel colador xinès (o un de fi), dins del cassó on courem la crema, a foc mitjà, fins que bulli, remenant sense parar.
  6. Veurem que es va espessint mica en mica fins que arrenca el bull, moment en que l’apartarem del foc.
  7. La servim o en platets o cassoletes individuals, o en una plata gran, on la deixarem entebiar. Després cap a la nevera!

Pel trencadís de caramel:

  1. Per decorar la crema catalana és tradicional ensucrar-la pel damunt i cremar-la amb una pala roent o amb un “soplet” (d’aquests tant xulos i moderns que encara no tinc).
  2. En aquest cas jo he fet un caramel desfent el sucre amb una miqueta d’aigua en una paella antiadherent.
  3. En quan ha agafat un color torrat l’he abocat damunt un full de paper de forn. Damunt (amb compte que crema!!!) n’he col·locat un altre (de paper de forn) i amb el corró ho he allisat creant així una planxa de caramel i ho deixem refredar.
  4. Un cop fred el trenquem creant així un trencadís de caramel.
  5. Col·loquem cristalls de sucre per decorar la crema i ho servim.

Bon profit!! ^^

12 Comments

  • Com sempre el primer ^^

    Com la crema catalana no hi ha res! acil, senzilla i genial, per farcir, de base per emplatar algun bescuit, ….

    Sempre havia pensat en cambiar el típic cremat del sucre, jo sempre ho he imaginat com un nuvol de fil de caramel al damunt (ami ho he fet, però…)

    Fantàstic Sílvia!!!!

    Molts petons i ens veiem a la festa 🙂

    (taronjataronjataronja)

    • nuni ha dit:

      WOW! Que ràpid que ets!!!!
      Has de provar de fer això del núvol de sucre! És molt bona idea!!
      Ens veiem a la “festa”!!!

      PD: Com no em portis una taronja (o dues) em frustraré!!! 😛

  • La crema catalana és un deure patriòtic dels que dona gust, heh.

    En tot cas i no és per fer-me pesat, a mi me la van ensenyar sense midó (només rovells i molta paciencia). Tot i que algunes vegades em pot la mandra i la faig amb maizena també.

    Una idea estupenda i que sempre fa festa.

    Una abraçada.

  • Mercè ha dit:

    Nuni, m’ha agradat la teva versió del cremat del damunt!! 🙂 I pel que fa a la crema catalana, un clàssic exquisit!! M’encanta!! Ah! I per mi, millora el gust feta amb midó (i no Maizena). :p
    Petons!

  • gemma ha dit:

    M’agrada la idea de posar el sucre cremat en cristalls per sobre, així sempre pots no posar-ne als que no els agrada…. (que sempre n’hi ha de maniàtics que no la volen cremada, je je je…)
    Tens raó que aquestes postres són bones tot l’any, no cal esperar a Sant Josep per gaudir-ne més sovint 🙂

  • Boníssima aquesta crema, i bona manera de presentar-la sortint així del classicisme. Salut!!!!!

  • nuni ha dit:

    Martí, el que et deia, a veure si un dia proves de fer-la amb aquests fils de caramel que em comentaves, que segur que deu quedar boníssim! I més fet amb les teves mans, artista!

    Oscar sí, ja ho m’ho vas comentar quan fèiem el curs de Bell-art! Haig de provar de fer-la un dia sense maizena i amb mooooooolta paciència! Segur que deu quedar boníssima!

    Mercè, no ho he provat mai amb midó, sempre amb Maizena, però vaig veure una recepta antiga que espessia la crema amb midó. També ho provaré un dia a veure què tal! Una abraçada!

    Gemma, jo també vaig pensar que al fer el sucre així com un vitrall et permet no posar-ni o posar-ni poc, o posar-ni molt a gust de cadascú! Petons!

    Olles, moltes gràcies! Imaginació al poder!! Petons!

    Una abraçada a tots i totes!!! ^^

  • Mercè ha dit:

    Nuni, a casa també són unes postres que agraden moltíssim i molt sovint en fem.
    M’ha agradat molt la teva innovació amb el trencadís de caramel… I si us agraden, el pots fer (el trencadís) de kikos ben triturats i barrejats en el caramel… queda un caramel de vici!!! 😉
    Petons!

    • nuni ha dit:

      Hola Mercè! 😀

      Sí que n’és de bona la crema catalana!
      I la idea que m’has donat dels kikos esmicolats és genial!!
      El proper caramel que faci n’hi posaré!

      Una abraçada!!

  • Sara Maria ha dit:

    M’encanta la idea del trencadís de caramel, a casa a la majoria no els hi agrada cremada i la fem sense cremar. Aquesta idea me l’apunto!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

PASSWORD RESET

LOG IN