Broquetes de pollastre amb soja i mel

Aquesta és d’aquelles receptes tan agraïdes que et porten poca feina i quedes com un rei! Això sí, t’ha d’agradar la soja i el contrapunt dolç que li dóna la mel.

A casa el menjar oriental ens agrada força i quan vaig veure aquesta recepta al Especial Cocina Otoño de la revista Lectures, em vaig animar a fer-la!

La salsa de soja s’elabora tradicionalment mitjançant la fermentació de grans de soja amb blat torrat partit, que s’acomoden en blocs i se submergeixen i treuen diverses vegades en un brou fred d’aigua i sal. El procés dura prop d’un any i es fa en olles de fang. Malauradament la que acostumem a trobar en els supermercats se l’anomena salsa de soja química i s’elabora d’una manera molt més ràpida i barata que la tradicional. El resultat és una salsa més salada i de sabor menys intens.

Però anem al tema, aquí teniu la recepta: Broquetes de pollastre amb soja i mel!

broqueta pollastre.jpg

Ingredients (per a 4 persones):

  • 3 pits de pollastre
  • 1 gotet de salsa de soja
  • 50 cl de mel
  • Sèsam torrat
  • Oli d’oliva
  • Sal i pebre

Elaboració:

  1. Netegem bé els pits de pollastre i eliminem les restes de greix amb ajuda d’unes tisores.
  2. Les tallem a daus, les salpebrem i les reservem en una safata fonda.
  3. En un bol afegim la salsa de soja i la mel i ho remenem molt bé fins que ens quedi una mescla homogènia i observem que la mel s’hagi dissolt en la soja.
  4. Aboquem aquesta mescla a la safata on tenim els daus de pit de pollastre i ho deixarem marinant un mínim d’una hora a la nevera.
  5. Passat aquest temps, marquem els daus de pit de pollastre (ben escorreguts) en una paella amb una mica d’oli. Deixem que es daurin per tots els cantons.
  6. En un plat fons coloquem les llavors de sèsam i a mesura que retirem el pollastre daurat, l’arrebossem bé en el sèsam.
  7. Punxar els daus de pollastre amb les broquetes de fusta i repartir-les en plats individuals (jo n’he posat dues per cap).
  8. El líquid de la maceració el posem en un cassó a foc moderat. El deixarem reduir fins que agafi la textura de caramel i el retirarem del foc. Salsejem les broquetes amb aquesta salsa. També es podria espolvorejar amb cibolet (però jo no en tenia aquest dia!).
  9. Per acompanyar he servit un niu d’espaguetis amb pebrot escalivat.

Bon profit! ^^

Rocs de Montserrat (o caques dolces de l’Arale ^^!)

arale.jpg

Coneixeu l’Arale Norimaki? L’Arale és la protagonista d’una de les primeres sèries manga que es va emetre a TV3. Filla del mateix dibuixant de sèries com Bola de Drac, d’Akira Toriyama, l’Arale ens explica les aventures que viu amb en Senbei, el seu “inventor”, on els seus invents els porten a viure aventures diàries en una aparentment plàcida Vila del Pingüí. Una sèrie divertidíssima, icona, sens dubte, de la meva infantesa.

Us preguntareu què té a veure tot això amb un bloc de gastronomia, oi? Doncs tot seguit us ho explico. L’Arale tenia una passió desaforada per les caques que trobava pel carrer. I per mi aquestes còmiques situacions en que l’Arale, potser en perill, ho aturava tot quan es trobava davant d’una “caca” per punxar-la amb un pal, em feia petar de riure!! Inevitablement fent aquesta recepta, que us explicaré a continuació, m’hi ha fet pensar i per uns instants, tornar a la meva infància i aquelles tardes de pa amb xocolata i Arale.

La recepta que he fet són Rocs de Montserrat, però per la seva similitud (com podeu veure) m’he atrevit a batejar-los també com a Caques dolces de l’Arale!

rocs.jpg

Com cada vegada que fem crema catalana, em van sobrar un munt de clares. I normalment n’acabem fent merenga.

En aquesta ocasió celebràvem amb part de la família els aniversaris, durant el mes d’octubre, d’una colla de Labòries i espontàniament va nèixer el concepte LABORIADETA, que és com una Laboriada però que només dura un dia! La d’aquest any, la primera, l’hem fet a MONTSERRAT i d’aquí de fer rocs de Montserrat per celebrar-ho.

Vem marxar una bona part de la colla, cremallera amunt, per passar el dia a Montserrat i després d’una bona excursió fins a Sant Miquel, dinar a l’àrea de pícnic amb tota la carmenyolada! Vem passar un dia genial i hem iniciat, com qui no vol la cosa, una nova tradició!

laboriadeta09.jpg

Anem a la recepta!

Ingredients:

  • 150 g de clares d’ou
  • 300 g de sucre
  • 1/2 llimona
  • 75 g d’avellanes

Elaboració:

  1. Deixar les clares a temperatura ambient durant una estona i colar-les per treure les impureses.
  2. Fregar un recipient amb la llimona i muntar-hi les clares a punt de neu (Jo a casa vaig utilitzar el robot de cuina).
  3. Afegir el sucre en forma de pluja i batre-ho una estona més.
  4. Incorporem les avellanes a les clares muntades amb l’ajuda d’una espàtula fent moviments envolvents de dalt a baix, amb delicadesa per tal de que no se’ns desmuntin.
  5. Amb l’ajut d’una màniga pastissera, repartir sobre paper de forn unes muntanyetes de merenga d’uns 5 cm de diàmetre.
  6. Coure-les a 100º C en el forn encès a d’alt i a baix i amb l’opció d’aire fins que estiguin ben seques.
  7. Deixar-les refredar i un cop fredes guardar-les dins d’un recipient hermètic perquè se’ns conservin més temps.

I això és tot! Bon profit!!! ;-)

Crema Catalana (amb trencadís de caramel)

Aquí tenim segurament el postre més típic de Catalunya. Un símbol nacional de la gastronomia catalana! La crema catalana!

Sempre ha estat un dels meus postres preferits! De petita recordo anar a casa de la tieta Mª Teresa (la meva tieta àvia) a menjar-ne, acompanyada de pastes de full, el dia de Sant Josep (com marca la tradició). Recordo unes plates enormes replenes d’una crema boníssima!

A casa no només en mengem per Sant Josep, també en fem per Nadal per farcir el Tortell de Reis, per exemple, i en moltes altres ocasions que ens ve de gust menjar un postre que fa festa.

Aquí en teniu la recepta:

crema.jpg

Ingredients:

  • 1 l de llet
  • 200 g de sucre
  • 8 rovells d’ou
  • 1 branca de canyella
  • 1 pell de llimona
  • 40 g de farina de blat de moro (Maizena) o midó.

Elaboració:

  1. Barregem, en un bol, els rovells d’ou amb la farina de blat de moro (Maizena) i un rajolí de llet.
  2. En un cassó escalfem la resta de llet amb el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella (per aromatitzar la llet també podríem utilitzar pell de taronja, o vainilla…).
  3. Quan la llet trenqui el bull l’apartem del foc i la deixem refredar uns minuts, infusionant-se així la pell de llimona i la canyella.
  4. Un cop tèbia l’afegim en el bol amb la mescla de rovells i farina de blat de moro, remenant sense parar amb unes varetes.
  5. Colem la barreja pel colador xinès (o un de fi), dins del cassó on courem la crema, a foc mitjà, fins que bulli, remenant sense parar.
  6. Veurem que es va espessint mica en mica fins que arrenca el bull, moment en que l’apartarem del foc.
  7. La servim o en platets o cassoletes individuals, o en una plata gran, on la deixarem entebiar. Després cap a la nevera!

Pel trencadís de caramel:

  1. Per decorar la crema catalana és tradicional ensucrar-la pel damunt i cremar-la amb una pala roent o amb un “soplet” (d’aquests tant xulos i moderns que encara no tinc).
  2. En aquest cas jo he fet un caramel desfent el sucre amb una miqueta d’aigua en una paella antiadherent.
  3. En quan ha agafat un color torrat l’he abocat damunt un full de paper de forn. Damunt (amb compte que crema!!!) n’he col·locat un altre (de paper de forn) i amb el corró ho he allisat creant així una planxa de caramel i ho deixem refredar.
  4. Un cop fred el trenquem creant així un trencadís de caramel.
  5. Col·loquem cristalls de sucre per decorar la crema i ho servim.

Bon profit!! ^^

Niu de tallarines fresques amb ous de guatlla

Recepta apte per a tots els membres de la família però especialment dedicada als més petits de la casa: Niu de tallarines fresques amb ous de guatlla!

És d’aquelles receptes divertides i atractives que fan molta il·lusió als nens principalment per la seva presentació. La recepta, no gens complicada, l’he treta de la revista Lecturas Especial Cocina de Otoño.

Aquí la tenim!

Niu de tallarines.jpg

Ingredients per a 4 persones:

  • 350 g de tallarines de pasta fresca
  • 600 g de tomàquet madur
  • 1 ceba
  • 1 dent d’all
  • 12 ous de guatlla
  • 100 g de formatge ratllat
  • Orenga seca
  • Oli d’oliva
  • Sal i sucre

Elaboració:

  1. Piquem fineta la ceba i la sofregim amb unes 3 cullerades d’oli d’oliva durant uns 5 minuts.
  2. Li afegim l’all picat i ho deixem sofregir fins que comenci a daurar-se.
  3. Afegim el tomàquet ratllat, sal, una culleradeta de sucre i l’orenga. Ho deixem sofregir lentament, remenant-ho de tant en tant, fins que ens quedi una salsa espessa i saborosa.
  4. En una olla amb aigua salada bullint afegim la pasta fresca. La coem el temps que ens indiqui el fabricant.
  5. Un cop cuita la colem i la posem en un bol amb la salsa. Ho barrejem bé.
  6. Bullim els ous de guatlla durant 7 minuts i els pelem.
  7. Muntem el plat formant un niu amb la pasta ja salsejada, formatge ratllat al damunt i ho coronem amb 3 ous de guatlla a cada niu.

I ja el tenim llest! Que aprofiti!!! :-)

Coca de vidre (Berenant a casa de la Sara Maria!)

Continuem amb més dolços!

Aquest cap de setmana, la Sara Maria del blog de cuina Delícies del rebost, ens va convidar a berenar per tastar plegats el vi dolç gallec Tostado de Costeira.

Per agraïr-li la invitació li vem portar unes coques de vidre casolanes!

Aquí en teniu la recepta! (Font: Cuines)

Coca de vidre.jpg

Ingredients:

  • 1/2 quilo de farina de mitja força (la podeu obtenir barrejant 1/4 de quilo de farina de força i 1/4 de quilo de farina fluixa)
  • 50 g de mantega
  • 15 g de sucre
  • 15 g de sal
  • 30 g de llevat premsat (de forner)
  • 75 g de llet
  • 1 tasseta d’oli d’oliva
  • 100 g de pinyons
  • 1 copa d’anís
Preparació:
  1. D’entrada, feu un cercle amb la farina sobre una taula (com si es tractés d’un volcà), i en el centre poseu-hi el llevat premsat (de forner), la sal, el sucre, la llet, una mica d’anís i unes gotes d’oli (desfem el llevat amb una miqueta d’aigua tèbia, ens ajudarà a incorporar-lo a la massa).
  2. Comenceu a treballar la massa pel centre i aneu-hi incorporant la farina dels costats fins que us quedi una pasta fina i elàstica, que no es trenqui quan l’estireu.
  3. Deixeu-la reposar 10 minuts (dins un bol), tapada amb un drap per protegir-la de l’aire.
  4. Passat aquest temps, talleu la pasta a tires gruixudes i feu-ne 4 boles (o 8 o 16 depenent de la mida que vulgueu fer les coques). Aneu-les arrodonint fins que quedin el màxim de fines, i deixeu-les reposar 10 minuts més.
  5. A continuació, estireu les boles i doneu-los forma de coques, forma allargada i d’uns 15 a 18 cm (ajudeu-vos d’un curró enfarinat).
  6. Col·loqueu-les damunt un paper de forn (o silpad) a la safata del forn.
  7. Escampeu-hi oli pel damunt amb l’ajuda d’un pinzell i col·loqueu-hi els pinyons per sobre.
  8. Torneu a deixar-les reposar 10 minuts, i després espolseu-hi força sucre al damunt perquè les coques quedin ben cruixents.
  9. Marqueu-les amb els dits fent com uns petits sots perquè així l’oli entrarà bé dins la pasta.
  10. Les enfornem a 220 graus durant 10 minuts fins que quedin ben cruixents (compte no es cremin! el temps de cocció dependrà de la mida de la coca i la potència del forn. Estiguem pendents!).
  11. Un cop fora del forn, tireu-hi anís pel damunt i ja les tindreu a punt.

Jo les vaig fer finetes i me’n van sortir unes 16.

coca de vidre2.jpg

La Sara Maria ens va acollir amb els braços oberts a tota la família! Ens va preparar un pastís deliciós de crema i figues (en podeu trobar la recepta al blog de la Mercè Cuina per llaminers ), va treure tota mena de llaminadures i distraccions pels nens, mentre catàvem tranquil·lament el vi dolç gallec Tostado de Costeira. Un vi d’aroma intens de fruita, pansificat i mels, amb delicades notes de pastisseria. En boca té un excel·lent equilibri entre la dolçor i acidesa, amb un pas molt agradable i un tacte sedós. Realment molt bo!

Moltes gràcies Sara Maria per convidar-nos a compartir amb tu aquesta tarda! :-)

Pastís Sacher (El Guillem ja té 7 anys!)

Sembla mentida com n’arriben a passar de ràpid els anys, quan veig créixer tant i tant ràpid els meus fills! Aquest diumenge en Guillem, el meu fill petit, ha fet 7 anys! A casa un aniversari és un esdeveniment molt important, un dia ben festiu en que convidem a una extenssíssima família i que preparem amb molta il·lusió.

Enguany el pastís del Guillem ha sigut el tradicional Sacher, que era una garantia d’èxit tenint una família tant xocolatera! La recepta és llarga i entretinguda però de debò que el resultat compensa la feina amb escreix! I a part que una ocasió especial s’ho val!

Aquí en teniu la recepta (del llibre La cuina salvavides de la Mireia Carbó)! Per cert, vaig doblar els ingredients perquè em sortís un pastís d’unes 16 racions (i en vaig fer 2 en tot el cap de setmana!!). Us poso les proporcions per un Sacher per a unes 8 persones.

sacher2.jpg

Ingredients:

Per al pa de pessic:

  • 150 g de xocolata negre del 70% de cacau
  • 100 g de mantega
  • 150 g de sucre
  • 120 g de farina
  • 4 ous
  • 1 culleradeta de llevat en pols

Pel farcit:

  • Melmelada d’albercoc (en el meu cas va ser de maduixa)

Per a l’almívar:

  • 100 g de sucre
  • 100 g d’aigua
  • Un rajolí de Contreau.

Per a la cobertura de xocolata:

  • 150 g de xocolata negre del 70% de cacau
  • 150 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)
  • 75 g de mantega

Preparació del pa de pessic:

  1. En un bol petit piqueu la xocolata i la mantega, i la desfem al bany Maria, o bé en el microones a poca potència. Un cop desfet ho deixem refredar a temperatura ambient.
  2. Pesem la farina amb el llevat.
  3. En un bol fons, batem, amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes, els rovells amb la meitat del sucre, fins que quedin de color blanquinós i doblin el volum.
  4. En un altre bol, munteu les clares a punt de neu, amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes (perquè muntin correctament han d’estar ben netes de rovell i a temperatura ambient), i a mesura que facin bromera hi incorporem la resta de sucre en forma de pluja, a poc a poc, sense deixar de remenar.
  5. Escalfem el forn a 180ºC (amb l’escalfor de baix* Atenció! Jo ho faig amb l’escalfor de dalt i de baix amb ventilador, però col·loco una safata a la part de dalt del forn perquè no arribi l’escalfor directament damunt el pa de pessic, i no el torri. Em queden més bé que si els faig amb l’escalfor de sota.)
  6. Pintem un motlle per a pastissos amb mantega i l’empolvorem amb farina.
  7. Incorporem els rovells a la xocolata, ja tèbia, amb l’ajut d’una espàtula de goma o un cullera.
  8. Afegim a la barreja anterior la meitat de la farina i una cullerada de les clares muntades, de dalt a baix i amb cura.
  9. Acabem d’incorporar la farina i la resta de les clares, com sempre, de dalt a baix i amb cura, perquè les clares no se’ns desfacin.
  10. Disposem la preparació dins del motlle i ho coem al forn, que ja estarà calent, durant uns 30 o 40 minuts, aproximadament.

Preparació de l’almívar:

  1. En un cassó petit, fem bullir tots els ingredients durant uns 4 minuts.
  2. Podem afegir-hi un raig de licor (jo hi poso Contreau) per perfumar-lo.

Muntatge del pastís:

  1. Quan el pa de pessic sigui fred, l’obrim per la meitat i l’humitegem amb una part de l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell o cullera.
  2. L’untem amb melmelada i el tapem com si fos un entrepà.
  3. Si les vores no coincideixen ben bé, les retallem amb gràcia.

Preparació del bany amb xocolata:

  1. Piqueu la xocolata ben menuda i disposeu-la dins d’un bol que aguanti l’escalfor junt amb la mantega.
  2. Escalfem la nata i, just quan arrenqui el bull, la retirem del foc i l’afegim al bol de la xocolata. Esperem 1 minut i remenem.
  3. Si necessitem acabar de desfer la xocolata, ho farem al bany Maria.
  4. Col·loquem el pastís sobre una reixeta i, sota la reixeta, posem una safata.
  5. Aboquem tot el bany de xocolata sobre el pastís i, movent la reixeta ara a un costat ara a l’altre, fem que cobreixi tot el pa de pessic (no li passarem l’espàtula per evitar les llepades).
  6. Disposem el pastís sobre una blonda i a la nevera!

! Els suggeriments de la Mireia Carbó:

  1. Podem preparar el pastís amb anterioritat i congelar-lo. Després només ens caldrà abocar-hi el bany de xocolata pel damunt i llest!
  2. El podem farcir amb la xocolata que més ens agradi.
  3. També podem partir el pa de pessic en 3 pisos.
  4. El plat que hem posat sota la reixeta i que ens ha recollit la xocolata, ens servirà per aprofitar tot el bany sobrant, per sucar-hi un croissant o el que sigui!

Abans de servir el pastís el vaig decorar amb boletes de cereals recobertes de diferents xocolates i la súper espelma va ser un 7 gegant de xocolata!

Que aprofiti!!!!