
Diuen que una imatge val més que mil paraules… hi estic d’acord, però malgrat tot, considero que aquestes fotos no acaben de descriure el sopar tant elaborat i deliciós que ens van servir a ca La Cuina Vermella (millor mireu les fotos al seu blog que són espectaculars!!)!
De la Txell i en Kike ja us n’hem parlat bastantes vegades, és un dels regals més satisfactoris que ens ha aportat fer el blog Cuinetes.
Així doncs gràcies a una “poma (Apple)” (el Miquel, el meu marit, els hi va donar un cop de mà en l’aventura “d’ensinistrar” un Mac perquè parlés en català) vem començar a teixir una amistat que dia a dia, a mesura que ens anem coneixent, descobrint afinitats i creant complicitat, va esdevenint més intensa i més ferma.
En aquesta ocasió els estimats vermells ens van acollir al seu palauet, on només entrar-hi et dóna la benvinguda la mil vegades imaginada Cuina vermella! Un pis nou, dissenyat amb molt d’encant, lluminós, molt personal i cuidat fins a l’últim detall.
La taula parada amb unes estovalles noves de trinca. Els tovallons embolcallats per un cordill amb un cartellet que ens donava la benvinguda. Al centre de la taula una flor d’hortènsia acabada de collir del jardí i un targetó amb el menú que degusteríem, presidien la taula. I darrera els fogons el Kike feinajava mentre la Txell ens donava conversa i enllestia la presentació dels plats.
EL MENÚ:
Broquetes de llagostins al blat de moro i al curri
—
Caneló d’Idiazabal amb escalivada i bonítol
—
Tomàquet de Montserrat farcit de gelat d’alvocat i corona d’ibèric
—
Xai enfangat amb cous cous
—
Lingot de llet de pinyons amb pinyons garrapinyats
—
Petit fours: Palets de coca de vidre
—
En definitiva: Un sopar de luxe amb uns amfitrions de luxe, amb els que, sense adonar-te’n, se’t fan les 4 de la matinada petant la xerrada!
Moltes gràcies Txell i Kike per aquesta vetllada! La propera, a casa!







