Últimament qualsevol excusa ens és bona per trobar-nos amb la família (sector Laboriada). Així doncs aquest cop ens vem convidar a passar el dia de Sant Joan a Can Prim, casa de la Núria (la de les melmelades) i en Joan (que a part del seu sant, el dia abans havia estat el seu aniversari). El motiu de la trobada era que havíem de “batejar” a les noves incorporacions a la família: un ramat d’ovelles i un corralet de gallines amb el seu gall.
Així doncs al matí del dia 24 de juny a la Vall d’en Bas hi faltava gent! Vem aterrar un desplegament de 28 persones d’edats compreses entre els 6 i els 93 anys!
Després de la ruta turística pels voltants de la casa, visitant el corral, el ramat d’ovelles i el nou hort, vem fer un súper aperitiu. De dinar: amanides, carn a la brasa i torrades. I de postres coques de Sant Joan.
La coca de llardons de Sant Joan la vaig fer jo, i la recepta l’he treta de la cuina vermella. És la següent i val a dir que era boníssima. Perquè ens surti una coca gran (de la mida de la safata del forn) les proporcions són les següents:

Ingredients:
- 300 g. de farina
- 50 g. de sucre + sucre per empolvorar
- 200 g. de llardons esmicolats
- 150 g. de pinyons
- 100 g. de llard
- 2 ou
- 2 culleradetes de llevat en pols
- 2 cullerades d’aigua
- 2 pessics de Canyella en pols
- 2 pessics de sal
Preparació:
- Barregem amb les mans la farina, el llevat i els llardons (que haurem trinxat prèviament), fent-ne un cercle.
- En el centre del cercle hi posem els ous (reservem una mica de rovell), la llard, la canyella, el sucre, l’aigua i la sal.
- Treballem la massa, primer amb la forquilla i després amb les mans fins que quedi la pasta unida. La deixem reposar mínim mitja hora.
- Mentrestant encenem el forn a 180 graus, amb l’escalfor de dalt i de baix, i engreixem la placa del forn.
- Aplanem la massa amb el corró i la deixem fineta.
- Amb el rovell que hem reservat, el batem amb una mica d’aigua, pintem la coca, espolvorem amb el sucre i els pinyons.
- L’enfornem i la deixem coure uns 20 o 25 minuts fins que quedi ben rossa.
No és la típica coca de sant Joan feta amb pasta de full, aquesta recorda a la coca de vidre i està boníssima! Això sí, convé menjar-ne poqueta perquè és súper calòrica! Però un dia és un dia
!!

